際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Porquejades iris i ariadna

Download as ODP, PDF
C
carol pc

Presentaci坦 de com se celebren les porquejades a Menorca.

1 of 19
Download to read offline
Ariadna i Iris - 6竪B
INDEX 永檎掘皆掘鰻意粥遺鴛用 PARTS DEL PORC EINES QUE S'USEN 2 3 4 PROCS DE LA FEINA DE LES PORQUEJADES EL DIA DEL PORC 2 3 4 5 6 EMBOTITS DE LES PORQUEJADES 2 LES PORQUEJADES UN DIA DE FESTA GLOSSARI
永檎掘皆掘鰻意粥遺鴛用 揃La matan巽a a Catalunya, matances o porquejades a les Illes Balears o mataporcs al Pa鱈s Valenci 辿s lactivitat descorxar els porcs dom竪stics. En molts pa誰sos europeus 辿s una activitat econ嘆mica important i necessria per a lobtenci坦 de la carn del porc aix鱈 com dels embotits. 揃En les zones rurals de moltes cultures la matan巽a del porc constitueix tamb辿 l'ocasi坦 de fer festa, acompanyada amb celebracions i danses. A Menorca les porquejades se solen celebrar entre els mesos de novembre i febrer. Consisteix en fer una gran festa on l'amo i madona conviden a familiars i amics, i on els fillets juguen i canten.
PARTS DEL PORC V V
EINES QUE S'SUSEN 揃Taula de porquejar: taula de llenya dullastre amb quatre potes que utilitzen el dia de les porquejades per col揃locar el porc despr辿s dhaver-lo matat i escaldat per comen巽ar-lo a desxullar o tallar-lo a trossos a fi dobtenir les diferents peces de carn i per treure i separar tots els elements que sempraran per a lelaboraci坦 dels diferents V V tipus dembotit. 揃 Xeringa: utensili emprat per omplir els budells amb la sobrassada que es prepara els dies de les porquejades. A lextrem, duu un petit estri de forma c嘆nica, de llauna o dun altre metall, anomenat embotidor.
Ganivet: 辿s el tipus de ganivet que s'utilitza el dia de les porquejades per matar el porc. Capoladora: emprada per capolar tot el material amb el qual s'omplen els diferents tipus d'embotits que es preparen el dia de les porquejades.
Pedra tosca: pedra volcnica recollida a les platges de la costa nord emprada per pelar el porc despr辿s de matar-lo i escaldar-lo amb aigua calenta el dia de les porquejades. Tamb辿 rep el nom de pedra surera. Caldera: recipient gran daram emprat en diferents feines dom竪stiques, com ara per bullir els cuixots en les porquejades, per formatjar, per cuinar, per coure la mantega, per escalfar aigua per fer bugada, etc. Tamb辿 sanomena c嘆ssil, especialment el que sutilitza per fer bugada.
Forroll: eina de ferro amb una anella en un extrem i un ganxo a l'altre que serveix per arrabassar els potons o les ungles del porc durant el dia de les porquejades. Els peus despr辿s se salen i es guarden en salseres per fer greixeres de peu de porc o altres cuinons t鱈pics.
PROCS DE LA FEINA DE LES PORQUEJADES Antigament les porquejades duraven tres dies. El primer dia els homes preparaven les eines, les madones i les dones preparaven el menjar, treien la roba adecuada per porquejar i copraven budells perqu竪 no n'hi faltessin. El segon dia mataven el porc i feien les porquejades. El tercer dia ho netejaven i recollien tot.
EL DIA DEL PORC Quan el porc pesava quinze o vint arroves, el sacrificaven. Li fermaven les potes de darrere i el duien on es feia la matan巽a, o sigui a la taula de porquejar. Despr辿s li fermaven el morro i les potes de davant, i li clavaven el ganivet al coll. La sang la recollien en un ribell mentre la madona l'anava remanant perqu竪 no es coagul辿s.
Posaven el porc a una barrera d'ullastre. Tapaven l'animal amb sacs i li tiraven aigua calenta que provocava bavor. Pelaven el porc amb una pedra tosca. Si quedaven p竪ls els llevaven amb un ganivet. Despr辿s el giraven i li feien el mateix proc辿s. proc辿s
Posaven el porc a la taula de porquejar i l'obrien en canal. Li tallaven els peus i el cap. La madona li llevava els potons dels peus amb el forroll. Tallaven totes les parts i les clasificaven. Despr辿s capolaven la carn.
Separaven els diferents 嘆rgans (bisbe, budells i l'averia negre del tel). Aquesta era la feina de desentreviar el ventre . Despr辿s anaven a berenar.
Les dones preparaven els budells i vigilaven i remanaven l'averia negre dins la caldera. Agafaven el budell prim i l'anaven tallant a trossos. Netejaven els budells amb suc fet de vinagre, sal i taronges agres. A continuaci坦 cosien un dels extrems.
Els homes mentrestant capolaven la carn amb la mquina de capolar carn. Tamb辿 coien la xulla per fer el s竪u blanc, cosien els cuiros dels camots i els omplien i emplanaven les sobrassades amb la xeringa.
Embotits de les porquejades Sobrassada: Embotit cru, tou, vermell, fet amb pasta de carn de porc (i eventualment de bov鱈), cansalada i greix de porc, adobat... Carn-i-xulla: Embotit elaborat amb porc farcint un budell amb una barreja de carn magre capolada amb xulla feta bocinets, adobat tot amb sal, pebre blanc i pebre negre. s 炭nic de Menorca. Camallot: Embotit elaborat farcint la cotna de porc i, per extensi坦, altres parts de l'animal (especialment, coll), amb carn magra, sang i esp竪cies, tot cuit a la caldera.
El botifarr坦 negre: 辿s el mateix que el camot, l'炭nica difer竪ncia era que es cosia amb tel de ventre. El botifarr坦 blanc: 辿s el que es feia de les parts m辿s bones de l'averia negre, i es recobria del tel del ventre. Sobrassada blanca: est feta de carn capolada , orenga, vinagre i sal
Les porquejades, un dia de festa. eren una festa. Mentre Encara que duien molta feina, les porquejades treballaven s'ho passaven molt b辿 fent bulla, bromes, rialles i piulos. A la vetllada convidaven els ve誰ns a sopar. A vegades hi anaven disfressats, perqu竪 ja quasi era Carnaval. Organitzaven balls i feien gloses i els m辿s petits jugaven i cantaven can巽ons com aquesta: Ja han mort es porc Gori, gori, guingui, Sa seva senyora Falderet defora, a ca s'enimorat gori, gori, go, 辿s molt delicada faldaret de dins, jo qui som s'al揃lota bona sobrassada no pot menjar xulla ses dones de sa pla巽a no m'han convidat. i bon botifarr坦. ni cosa salada. no volen mallorquins. Si no em convida El senyor doctor En Marc i na Marca Som a porquejades ja s辿 que far辿, 辿s un home gros tenen questions avui i dem. quan matem es nostre va per sa teulada des por i sa truja Ses joves del dia no el convidar辿. rossegant un os. han fet botifarrons. volen festejar.
GLOSSARI Averia negra- pulmons fetge, ganyells i cap del porc. L'amo: es la persona que regenta el lloc Madona: dona del amo. Missatge: ajudant de l'amo. Arrova: mesura d'aproximadament 10kg. Bisba: el ventrell del porc. Ganyell: papada. Cotna: pell del porc. Romana: balan巽a per pejar i pesar el porc. Xulla: greix del porc Sag鱈: greix d'un animal. Bulla: fer festa.

More Related Content

Porquejades iris i ariadna

  • 1. Ariadna i Iris - 6竪B
  • 2. INDEX 永檎掘皆掘鰻意粥遺鴛用 PARTS DEL PORC EINES QUE S'USEN 2 3 4 PROCS DE LA FEINA DE LES PORQUEJADES EL DIA DEL PORC 2 3 4 5 6 EMBOTITS DE LES PORQUEJADES 2 LES PORQUEJADES UN DIA DE FESTA GLOSSARI
  • 3. 永檎掘皆掘鰻意粥遺鴛用 揃La matan巽a a Catalunya, matances o porquejades a les Illes Balears o mataporcs al Pa鱈s Valenci 辿s lactivitat descorxar els porcs dom竪stics. En molts pa誰sos europeus 辿s una activitat econ嘆mica important i necessria per a lobtenci坦 de la carn del porc aix鱈 com dels embotits. 揃En les zones rurals de moltes cultures la matan巽a del porc constitueix tamb辿 l'ocasi坦 de fer festa, acompanyada amb celebracions i danses. A Menorca les porquejades se solen celebrar entre els mesos de novembre i febrer. Consisteix en fer una gran festa on l'amo i madona conviden a familiars i amics, i on els fillets juguen i canten.
  • 5. EINES QUE S'SUSEN 揃Taula de porquejar: taula de llenya dullastre amb quatre potes que utilitzen el dia de les porquejades per col揃locar el porc despr辿s dhaver-lo matat i escaldat per comen巽ar-lo a desxullar o tallar-lo a trossos a fi dobtenir les diferents peces de carn i per treure i separar tots els elements que sempraran per a lelaboraci坦 dels diferents V V tipus dembotit. 揃 Xeringa: utensili emprat per omplir els budells amb la sobrassada que es prepara els dies de les porquejades. A lextrem, duu un petit estri de forma c嘆nica, de llauna o dun altre metall, anomenat embotidor.
  • 6. Ganivet: 辿s el tipus de ganivet que s'utilitza el dia de les porquejades per matar el porc. Capoladora: emprada per capolar tot el material amb el qual s'omplen els diferents tipus d'embotits que es preparen el dia de les porquejades.
  • 7. Pedra tosca: pedra volcnica recollida a les platges de la costa nord emprada per pelar el porc despr辿s de matar-lo i escaldar-lo amb aigua calenta el dia de les porquejades. Tamb辿 rep el nom de pedra surera. Caldera: recipient gran daram emprat en diferents feines dom竪stiques, com ara per bullir els cuixots en les porquejades, per formatjar, per cuinar, per coure la mantega, per escalfar aigua per fer bugada, etc. Tamb辿 sanomena c嘆ssil, especialment el que sutilitza per fer bugada.
  • 8. Forroll: eina de ferro amb una anella en un extrem i un ganxo a l'altre que serveix per arrabassar els potons o les ungles del porc durant el dia de les porquejades. Els peus despr辿s se salen i es guarden en salseres per fer greixeres de peu de porc o altres cuinons t鱈pics.
  • 9. PROCS DE LA FEINA DE LES PORQUEJADES Antigament les porquejades duraven tres dies. El primer dia els homes preparaven les eines, les madones i les dones preparaven el menjar, treien la roba adecuada per porquejar i copraven budells perqu竪 no n'hi faltessin. El segon dia mataven el porc i feien les porquejades. El tercer dia ho netejaven i recollien tot.
  • 10. EL DIA DEL PORC Quan el porc pesava quinze o vint arroves, el sacrificaven. Li fermaven les potes de darrere i el duien on es feia la matan巽a, o sigui a la taula de porquejar. Despr辿s li fermaven el morro i les potes de davant, i li clavaven el ganivet al coll. La sang la recollien en un ribell mentre la madona l'anava remanant perqu竪 no es coagul辿s.
  • 11. Posaven el porc a una barrera d'ullastre. Tapaven l'animal amb sacs i li tiraven aigua calenta que provocava bavor. Pelaven el porc amb una pedra tosca. Si quedaven p竪ls els llevaven amb un ganivet. Despr辿s el giraven i li feien el mateix proc辿s. proc辿s
  • 12. Posaven el porc a la taula de porquejar i l'obrien en canal. Li tallaven els peus i el cap. La madona li llevava els potons dels peus amb el forroll. Tallaven totes les parts i les clasificaven. Despr辿s capolaven la carn.
  • 13. Separaven els diferents 嘆rgans (bisbe, budells i l'averia negre del tel). Aquesta era la feina de desentreviar el ventre . Despr辿s anaven a berenar.
  • 14. Les dones preparaven els budells i vigilaven i remanaven l'averia negre dins la caldera. Agafaven el budell prim i l'anaven tallant a trossos. Netejaven els budells amb suc fet de vinagre, sal i taronges agres. A continuaci坦 cosien un dels extrems.
  • 15. Els homes mentrestant capolaven la carn amb la mquina de capolar carn. Tamb辿 coien la xulla per fer el s竪u blanc, cosien els cuiros dels camots i els omplien i emplanaven les sobrassades amb la xeringa.
  • 16. Embotits de les porquejades Sobrassada: Embotit cru, tou, vermell, fet amb pasta de carn de porc (i eventualment de bov鱈), cansalada i greix de porc, adobat... Carn-i-xulla: Embotit elaborat amb porc farcint un budell amb una barreja de carn magre capolada amb xulla feta bocinets, adobat tot amb sal, pebre blanc i pebre negre. s 炭nic de Menorca. Camallot: Embotit elaborat farcint la cotna de porc i, per extensi坦, altres parts de l'animal (especialment, coll), amb carn magra, sang i esp竪cies, tot cuit a la caldera.
  • 17. El botifarr坦 negre: 辿s el mateix que el camot, l'炭nica difer竪ncia era que es cosia amb tel de ventre. El botifarr坦 blanc: 辿s el que es feia de les parts m辿s bones de l'averia negre, i es recobria del tel del ventre. Sobrassada blanca: est feta de carn capolada , orenga, vinagre i sal
  • 18. Les porquejades, un dia de festa. eren una festa. Mentre Encara que duien molta feina, les porquejades treballaven s'ho passaven molt b辿 fent bulla, bromes, rialles i piulos. A la vetllada convidaven els ve誰ns a sopar. A vegades hi anaven disfressats, perqu竪 ja quasi era Carnaval. Organitzaven balls i feien gloses i els m辿s petits jugaven i cantaven can巽ons com aquesta: Ja han mort es porc Gori, gori, guingui, Sa seva senyora Falderet defora, a ca s'enimorat gori, gori, go, 辿s molt delicada faldaret de dins, jo qui som s'al揃lota bona sobrassada no pot menjar xulla ses dones de sa pla巽a no m'han convidat. i bon botifarr坦. ni cosa salada. no volen mallorquins. Si no em convida El senyor doctor En Marc i na Marca Som a porquejades ja s辿 que far辿, 辿s un home gros tenen questions avui i dem. quan matem es nostre va per sa teulada des por i sa truja Ses joves del dia no el convidar辿. rossegant un os. han fet botifarrons. volen festejar.
  • 19. GLOSSARI Averia negra- pulmons fetge, ganyells i cap del porc. L'amo: es la persona que regenta el lloc Madona: dona del amo. Missatge: ajudant de l'amo. Arrova: mesura d'aproximadament 10kg. Bisba: el ventrell del porc. Ganyell: papada. Cotna: pell del porc. Romana: balan巽a per pejar i pesar el porc. Xulla: greix del porc Sag鱈: greix d'un animal. Bulla: fer festa.