1. Portalada Monestir de Ripoll
1.- Catalogaci坦.
L'escultura que podem veure en aquesta imatge 辿s l'alt relleu de la portalada del
Monestir de Ripoll. La obra es va fer per el Taller del Rossell坦 i data del segle XII tot i
que la construcci坦 del monestir va ser al segle IX.
Pel que fa la situaci坦 actual podem dir que encara est situat al mateix lloc on estava
situat el dia que es va fer, 辿s a dir, al Monestir de Santa Maria de Ripoll.
Les dimensions s坦n d'aproximadament 6 metres de llargada per 4 metres d'al巽ada.
Pel que fa el material emprat en la construcci坦 d'aquesta escultura podem dir que el
material 辿s bsicament la pedra.
La t竪cnica utilitzada per aquesta construcci坦 辿s la talla.
La textura 辿s en tot moment llisa.
2.- Anlisi formal
Pel que fa l'a forma podem dir que es tracta d'un alt relleu amb algunes formes de baix
relleu.
La portalada est dividida en set franges horitzontals on es representen escenes
b鱈bliques, hist嘆riques i al.leg嘆riques. Podem dir per tant que es tracta d'un grup.
2. Pel que fa la composici坦 podem dir que les l鱈nies dominants s坦n corbes, i verticals.
Com que la portalada 辿s de finals del romnic ja no hi 辿s tant present el hieratisme i
la frontalitat.
Les figures il揃lustrades mostren certa agilitat tot i que en alguna part hi ha alguna
que mostra m辿s rigidesa.
En el seu moment l'escultura estava completament policromada per嘆 actualment es
conserva sense pintura.
La incid竪ncia de la llum no era molt important ja que es tracta d'un alt relleu en el
qual encara hi ha for巽a forma de frontalitat i no molt de moviment.
Tot i que l'escultura tingui una funci坦 de fer intervenir a les persones, aprenent, 辿s
totalment tancada.
Com que l'escultura no es excenta sin坦 que est enganxada a la fa巽ana del monestir
podem dir que aquesta escultura tant sols t辿 un sol pla.
Pel que fa el ritme trobem alguens escenes de quietud i altres de moviment.
3.- Valoraci坦 i interpretaci坦.
El tema 辿s perpetu ja que est situat en un lloc sant pensat per a al didactisme de
diverses generacions.
A part del tema didctic, segons Cirici Pellicer aquesta portalada ha de ser
considerada com un arc de triomf eregit a la gl嘆ria del cristianisme.
Pel que f l'anlisi iconogrfic podem veure la disposici坦 de la portalada recorda la
dun arc de triomf. Els temes estan distribu誰ts sobre els diversos registres, el s嘆col i les
arquivoltes. A la part central del primer registre hi ha el Pantocrtor, envoltat per
quatre ngels dues figures del tetramorf i els ancians de lApocalipsi. Al registre
immediatament inferior es troben laltre parell dimatges del tetramorf i els vint-i-dos
benaventurats, que lloen a Crist.
A la dreta de lobservador i als registres tercer i quart shi poden veure escenes del
llibre de l棚xode, mentre que a lesquerra es veuen escenes del llibre dels Reis. A sota hi
ha deu figures, entre les quals destaquen D辿u, Mois竪s, el rei David i labat Oliba. Al
darrer registre shi van esculpir felins i animals fantstics. Al s嘆col esquerre hi ha
animals fantstics mentre que al dret es veuen condemnats per haver com竪s algun
pecat capital. A les arquivoltes de lentrada shi distingeixen diversos motius
decoratius.
Pel que fa l'anlisi iconol嘆gic podem dir que el que es vol retransmetre, s坦n escenes de
la b鱈blia, t辿 la intenci坦 de transmetre coneixement sobre la religi坦 cristiana. Hi ha un
sentit ascendent de la simbologia en aquesta portalada: al s嘆col shi representa
linfern; al sis竪 registre , els 辿ssers vius de la Terra; al cinqu竪, diverses classes socials
de l竪poca; al quart i al tercer, hist嘆ries de lAntic Testament i, a dalt de tot shi situa
Crist.
Aquesta portalada fou encarregada pel monestrir al qual pertanyia lesgl辿sia de Santa
Maria de Ripoll.
3. Pel que fa la 竪poca hist嘆rica com a la resta d'Europa, la desvinculaci坦 gradual dels
comtats catalans de la monarquia franca en el segle XI i la compartimentaci坦 dels
territoris musulmans en regnes de taifa, s坦n clarament perceptibles en l'arquitectura
romnica catalana.
Com a d'altres rees, aqu鱈 s'entra aviat amb caracter鱈stiques pr嘆pies com l'aplicaci坦 de
les voltes de can坦 en la cobertura de les naus, les voltes d'arcs ogivals en els espais
menors i en lesc炭pules sota els cimboris. Per嘆 se segueix la mateixa evoluci坦 de la
rusticitat de les masses petrees amb finestres cegues fins al virtuosisme arquitect嘆nic
i escult嘆ric ben entrat el segle XIII.
En aquests primers temps la influ竪ncia 辿s de filiaci坦 llombarda, que es caracteritza
per l'炭s general d'un aparell de pedres allargades, segurament arrebossades, i una
decoraci坦 exterior amb lesenes i arcuacions. Les finestres acostumen a 辿sser estretes
per嘆 de doble esqueixada. s l'estil de principis delsegle XI a banda i banda dels
Pirineus i, pel sud, arriba al Penad竪s.
L'Abat Oliba 辿s un dels primers promotors de la campanya renovadora de les esgl辿sies
de la seva di嘆cesi de Vic que despr辿s s'est辿n a la resta. Aix鱈 van n辿ixer les bas鱈liques
de Sant Vicen巽 de Cardona, de Sant serni de Tav竪rnoles o de Sant Pere de Casserres.
Tamb辿 s坦n d'aquesta 竪poca la Catedral de Girona i la de Vic.
L'austeritat d'aquesta primera etapa desencall, a la segona meitat del segle XI, amb
una major perfecci坦 de l'aparell dels murs grcies a petits blocs regulars de pedra, a
espais m辿s amplis i equilibrats com el monestir de Monestir de sant Lloren巽 de Munt,
Sant Miquel de Fluvi , la catedral d'Elna i Sant Esteve d'Olius.
Malgrat divers intents cistercencs de tornar a l'austeritat, l'esclat del romnic segueix
a la segona meitat del segle XII amb obres de canonges augustinians com Sant Joan
de les Abadesses i de Sant Pere de Besal炭.
Pel que fa la conservaci坦 de l'obra, podem dir que exceptuant la pintura, la obra en
general es conserva molt b辿.
