2. BIOGRAFIA - Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de mar巽 de 1746 - Bordeus, Fran巽a, 15 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragon竪s. - La seva obra abasta la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme. - La seva contribuci坦 representa tamb辿 el comen巽ament de la pintura contempornia, i se'l considera un precursor de les avantguardes pict嘆riques del segle XX.
3. ANTECEDENTS - Avans de la pintura de Goya hi habia el neoclassicisme, 辿s us estil que s'insipira en l'art clssic. - Goya representa el comen巽ament del Romanticisme.
5. Goya amb 10 anys comen巽a a estudiar a Los escolapios de Zaragoza Ingresa a Academia de Dibujo de Zaragoza, al 1759 Goya viatge a Italia on apr竪n de pintors com Guido Reni, Rubens, El Veron辿s o Rafael. Durant aquest viatge Goya fa un cuadern ara conservat al museu del Prado, amb els primers esborranys dels seus cuadres. An鱈bal vencedor contempla por primera vez Italia desde los Alpes va ser un dels cuadres que va fer a Italia.
6. Goya assumeix el Neoclassicisme recorrint a la mitologia. Al 1771 Goya torna a Espanya I un cop alla va tenir una intensa activitat art鱈stica. Utilitza temtiques religioses I la t竪cnica al fresc per pintar cuadres com La adoraci坦n del nombre de Dios.
7. ETAPA MADRID Va comen巽ar a realitzar cartons per tapissos. L'estil no era un vertiable realisme. Va treballar per la real fbrica de tapissos durant dotze anys. (1775-1780) El 1792 va petir una malaltia i va quedar sord, per aixo va acabar amb aquesta feina. Va realitzar quatre s竪ries de cartons: - 1ra s竪rie: 1775, quadres de tema cineg竪tic. - 2na s竪rie: obres de tema d'oci campestre. 1776-1778 obres per al palau reial del Prado. - 3ra s竪rie: Va exerc鱈 de retratista I va pintar quadres. El 1786, reprengu辿 el seu treball com a oficial de la fbrica de tapissos - 4rta s竪rie: 1788 i 1792 va fer altres cartrons. Tema: sat鱈ric. 1ra s竪rie 2a s竪rie 3ra s竪rie 4rta s竪rie
8. ETAPA MADRID 1770. El seu art tindr un referent en Velzquez. 1788. tocs de llum com els de Velzquez en el retrat Carles III ca巽ador. 1780. finalment 辿s nomenat acad竪mic de m竪rit de l'Acad竪mia de San Fernando. 1782. reb辿 nombrosos encrrecs, com els del Banco de San Carlos. Goya va anar guanyant prestigi, i els ascensos se succe誰ren. 1785 va ser nomenat Tinent Director de Pintura de l'Acad竪mia de San Fernando, crrec semblant al lloc de subdirector. 1789. Als seus quaranta-tres anys i despr辿s de la pujada al tron del nou rei Carles IV i realitzar el seu retrat, fou Pintor de Cambra del Rei. - La fam鱈lia de l'infant llu鱈s de Borb坦
9. RETRATS 1794. Goya reprengu辿 els retrats de la noblesa madrileny. La seva t竪cnica va evolucionar, precisa molt m辿s els trets psicol嘆gics del rostre dels personatges i utilitza per als teixits una t竪cnica il揃lusionista. Retrats: La marquesa de la Solana (1795), Jos辿 lvarez de Toledo y Gonzaga (1795), Comtessa de Chinch坦n (1795-1800), ef鱈gies de toreros com Pedro Romero (1795-1798), Mar鱈a del Rosario Fern叩ndez, la Tirana (1799), pol鱈tics (Francisco de Saavedra). En els retrats hi han influ竪ncies del retrat angl竪s. Retrats femenins: 1794 anava al palau dels ducs d'Alba a Madrid per pintar la duquessa d'Alba. Dibuixos: apareix Mar鱈a Teresa Cayetana en actituds privades que destaquen la seva sensualitat, es pensa que goya es sentia atret per ella. Duquessa d'Alba Retrat del duc d'Alba .
10. Fam鱈lia de Carles IV I altres retrats 1800. Goya pinta la fam鱈lia reial. Va retratar Manuel de Godoy, mostra una caracteritzaci坦 psicol嘆gica incisiva. Aborda tota una galeria de personatges rellevants de les finances i la ind炭stria. Destaca la qualitat dels seus retrats de dones 1805. destaca Retrat d'Isabel Porcel, un bell鱈ssim bust que prefigura tot el retrat vuitcentista, romntic o burg竪s. Aquest retrat sorpr竪n el gest propi d'un carcter fort. Altres retrats: - Retrat de Maria de la Soledat Vicenta Sol鱈s, comtessa de Fern叩n N炭単ez i el del seu marit. - Mar鱈a Gabriela Palafox i Portocarrero. - marqu竪s de San Adri叩n. - Isidro Gonz叩lez Vel叩zquez (1801)
11. RETRATS Retrat de manuel Godoy. Retrat d'Isabel Porce l Fam鱈lia de Carles IV. Fam鱈lia de Carles IV.
12. EL TRIENNI LIBERAL I LES PINTURES NEGRES (1820-1824) EL TRIENNI LIBERAL I LES PINTURES NEGRES (1820-1824) Amb el nom de Pintures Negres es coneix la s竪rie de catorze quadres que pinta Goya entre 1819 i 1823 amb la t竪cnica d'olisobre la superf鱈cie de arrebossat de la paret de la Quinta del Sordo. Una obra com El Gos s'acosta fins i tot a l'abstracci坦; moltes altres s坦n precursores de l'expressionisme pict嘆ric i altres avantguardes del segle XX les Pintures Negres van ser pintades sobre imatges campestres de petites figures, els paisatges va aprofitar en alguna ocasi坦, com en el Duel a garrotades La data de finalitzaci坦 de l'obra no pot anar m辿s enll de 1823, any en qu竪 Goya marxa a Bordeus
13. GOYA A BORDEUS (OCTUBRE 1824-1828) Goya arriba a mitjans de 1824 a Bordeus on residiria fins la seva mort Els dibuixos d'aquests anys, recollits en l'lbum G i el H o b辿 recorden Los Disparates i a les Pintures Negras, tenen un carcter costumista i recullen estampes de la vida quotidiana de la ciutat de Bordeus recollides en els seus habituals passejos En els dibuixos d'aquests anys tenen pres竪ncia dominant les classes humils i els marginats.com el 束Vell gronxant-se損 Per嘆 sens dubte destaca La lletera de Burdeos, ja que que ha estat vist com un directe precursor del impressionisme. El cromatisme s'allunya de la fosca paleta caracter鱈stica dels seus Pintures Negres. Presenta matisos de blaus i els tocs rosats.
14. CONTEXT HISTRIC La societat en la qual va viure Goya ve ser: *Societat estamental: Grups socials tancats, els estaments de l'Antic R竪gim s坦n Noblesa, Clero i Estat Pla. *Societat Classista: Organitzaci坦 social del Nou r竪gim en qu竪, segons la riquesa que cada persona tingui, pot pertnyer a una classe o una altra. *Despotisme il.lustrat: Nova forma d'exercir poder que va adoptar l'monarquia en el segle XVIII. Aquesta ideologia va ser adquirida per la burgesia, Aquesta forma de govern es resumeix en la famosa frase: "tot per al poble per嘆 sense el poble. La pol鱈tica: El despotisme il揃lustrat estava liderat pel Borbons,els quals s'envoltaven d'uns membres de la noblesa baixa, que s坦n els quals porten el pes de la burocrcia estatal, com Esquilache, Floridablanca, Aranda o Godoy. Apar竪ix la figura de l'intendent com a instrument de la monarquia en tots els camps de l'activitat econ嘆mica i social. I la Hisenda es reforma, passa a dependre de secretaris, i es modifiquen els r竪gims fiscals dels regnes d'Espanya, amb la introducci坦 de nous impostos.
15. Les caracter鱈stiques religioses m辿s destacadas de la 辿poca eran: *Actitud defensiva de l'Esgl辿sia enfront del m坦n. *Identificaci坦 de la fe cat嘆lica amb la nacionalitat espanyola. *Hi ha una pastoral rutinria i apolog竪tica. *Conservadorisme excessiu. *Fort adhesi坦 al Papa. *Vigor de la santedat: conserva la pietat i la fe. A espanya 辿s necessitava una reforma per嘆 van preferir viure estancats en el passat. Els religiosos eren objecte de cr鱈tica del poble,mentre que els reis ambicionaven els b辿ns dels convents, 辿s van produir veritables caces de frares i el govern no va fer res per evitar-ho.
16. LES TCNIQUES DE GOYA Goya va tenir molts professors que li van ensenyar a pintar, com per exemple, Velzquez i Rembrandt. Durant el llarg de la seva carrera va utilitzar diferents tipus de t竪cniques, era un artista que no tenia una clara evoluci坦 t竪cnica, igual que Vel叩zquez, que l'avan巽 que feia en una obra podia despar竪ixer en la seva seg端ent obra. Goya si que tenia una evoluci坦 bastan clara dels colors que feia servir en les seves obres.
17. Goya va demostrar la seva capacitat t竪cnica com a pintor d'olis, dibuixant i gravador. El seu inter竪s per la investigaci坦 art鱈stica el va portar, ja sent vell, a embarcar-se en la recentment descoberta t竪cnica de la litografia, una nova forma de gravar. Tamb辿 experimentaria al final dels seus dies amb les miniatures sobre ivori.
18. APORTACIONS DE GOYA La influ竪ncia de Goya sobre l'art i la cultura contemporanis 辿s cada vegada m辿s patent.La historiografia tradicional ha assenyalat, en el seu moment, les influ竪ncies estil鱈stiques i el carcter de precedent que posse誰a l'artista aragon竪s per a molts dels moviments que defineixen l'art dels segles XIX i XX: impressionisme, simbolisme, expressionisme, surrealisme, etc. En l'actualitat, 辿s evident que la influ竪ncia de Goya transcendeix aquests mbits, tot i ser aquests molt importants. Francisco Goya 辿s una figura central per comprendre el m坦n modern, precisament en el que aquest t辿 de modernitat. La condici坦 de la subjectivitat, la pres竪ncia de la irracionalitat, la importncia del cos i de la sexualitat, la viol竪ncia i el terror, la constncia de la por s坦n alguns dels aspectes sobre els que les pintures, els dibuixos i els gravats de Goya llancen una llum intensa. La reacci坦 davant les situacions creades per aquest m坦n modern i els seus concretes formes d'exist竪ncia comporta una valoraci坦 de l'accent personal i de les formes expressives que, si apunten amb for巽a en el segle XIX, s坦n tret determinant de l'art propi del segle XX
19. CONCLUSI La nostre conclusi坦 sobre Goya 辿s que va ser un pintor molt complert en l'mbit art鱈stic, que es va aven巽ar als pintors d'竪poques seg端ents. Va servir d'inspiraci坦 a molts pintors, i encara ara 辿s un icono De la pintura.
