1. LES ELECCIONS DURANT LA TRANSICIÓ
DEMOCRÀTICA A EIVISSA I FORMENTERA
(1976-1983)
Benet Albertí
2. Les consultes electorals
• Referèndum de 1976 (15-XII)
• Eleccions generals de 1977 (15-VI)
• Referèndum de 1978 (6-XII)
• Eleccions generals de 1979 (1-III)
• Eleccions municipals i preautonòmiques de 1979 (3-IV)
• Eleccions generals de 1982 (28-X)
• Eleccions municipals i autonòmiques de 1983 (8-V)
3. L’oposició al franquisme és dèbil i inicia la
seva activitat al final del règim:
• Partit Comunista d’Espanya –PCE- des de 1973
• Partit Socialista Popular –PSP-, des de 1974: Primer
partit democràtic que va organitzar un acte públic al
teatre Pereyra el 1976
• Assemblea Democràtica d’Eivissa i Formentera –PCE,
PSP, Partit Carlí, CC.OO-, entre 1975 i 1977. Abans
(1973) hi hagué la Taula Democràtica.
• 10 de gener de 1976 dos mesos després de la mort de
Franco: manifestació de 200 persones a l’Ajuntament
d’Eivissa. Joan Tur Ramis (PSP) llegeix un manifest
(signat per 1.200 persones) demanant l’amnistia.
4. Partits polítics amb implantació a les Pitiüses el
1977 (la denominada “sopa de lletres”)
• Partit Comunista d’Espanya –PCE-
• Partit Socialista Popular –PSP-
• Aliança Popular –AP-
• Unió de Centre Democràtic –UCD-
• Partit Socialista Obrer Espanyol –PSOE-
• Partit d’Eivissa i Formentera –PEiF-
• Unió Democràtica de les Illes Balears –UDIB-
Partits que s’integraren en altres partits (UCD i Aliança Popular)
• Partit Liberal –PL- dins UCD
• Reforma Democràtica –RD- dins Aliança Popular
• Partit Popular Balear –PPB- dins UCD
• Partit Socialdemòcrata d’Eivissa i Formentera –PSEiF- dins UCD
• Partit Demòcrata Balear –PDB- dins UCD.
• Moviment Socialista d’Eivissa i Formentera –MSEiF- desaparegué
• Unió Liberal Popular i Democràtica d’Eivissa i Formentera –s’Unió- integrada per RD,
PP, PL, UDE, PEiF i independents. Dins Aliança Popular excepte PEiF i PP.
5. Característiques del procés electoral
• Entre 1975 i 1977 ex batles franquistes es converteixen a la
democràcia (Abel Matutes Juan, Enric Ramón Fajarnés, Antoni
Serra Colomar)
• La societat eivissenca generalment conservadora i desmobilitzada
però primera reivindicació popular (1977) a favor de ses Salines
Parc Natural. També l’Institut d’Estudis Eivissencs promou debat
sobre llengua, medi ambient i autonomia
• Predomini electoral del centre i sobretot de la dreta, especialment a
les zones rurals. L’esquerra té més força a la ciutat d’Eivissa i a
Formentera.
• Abel Matutes, polític i empresari figura clau en el procés electoral.
Preponderància en el món dels negocis que farà servir
electoralment al seu favor.
• Amb la democràcia apareix una nova classe política: Advocats,
mestres d’escola, professors d’institut
• Resultats eleccions similars a la resta de l’estat però amb
dinàmiques pròpies (major presència d’AP i PSP, importància
donada a les eleccions al Senat)
• Elevat abstencionisme electoral
• Eivissenquisme polític en el procés autonòmic
6. Campanya referendum 1976
El 18 de novembre de
1976 les Corts
franquistes aprovaren
la Llei per a la
Reforma Política, que
va ser sotmesa a
referèndum
El govern va iniciar una intensa
Campanya a favor del sí
L'oposició democràtica optà
per l’abstenció per l’absència
de llibertats polítiques
A la imatge portada del manifest
del partit conservador s’Unió,
fundat el desembre de 1976
Integrava diversos partits
9. Anunci de l’acte organitzat el 1976
per la oposició democràtica i
no autoritzat pel Governador Civil
El organitzadors demanaren
un nou permís que també
fou denegat, amb la qual cosa
publicaren un manifest
de protesta per les prohibicions
11. Propaganda de la campanya electoral de 1977
El 15 de juny de 1977
se celebraren
les primeres eleccions
democràtiques
després de 41 anys.
14. Anunci d’un acte del “Bloc
Autonomista”
amb el candidat a senador
Isidor Marí Mayans
Alianza Popular va presentar
com a candidat a senador Abel
Matutes Juan
El fet que per a l’elecció de
senador les Pitiüses
fossin una circumscripció,
amb la tria dels
candidats locals, va fer de
l’elecció de senador
una de les batalles electorals
més importants d’aquests
comicis i els de 1979.
15. Propaganda del candidat
al Senat Marià Llobet, del partit
PEiF integrat dins el
Moviment Autonomista Pitiús,
de marcat accent eivissenquista
18. Vots al senat 1977 (guanya l’única acta en disputa
Abel Matutes)
vots % vots
% vots respecte
del votants
% vots respecte
dels electors
TOTAL 23231 100 96,69 66,05
Matutes Juan -AP- 8898 38,30 37,03 25,30
Marí Mayans -Bloc- 6604 28,43 27,49 18,78
Tuells Riquer -UCD- 5584 24,04 23,24 15,88
Llobet Román -MAP- 1880 8,09 7,82 5,35
Altes Coll -UDIB- 265 1,14 1,10 0,75
22. Campanya referèndum 1978
Les Corts sorgides de les eleccions
de 1977 tingueren com a missió
principal elaborar una nova Constitució
El 6 de desembre va ser sotmesa
a referéndum
el projecte de Constitució redacta
en els mesos anteriors
24. Campanya electoral de 1979
L’1 de març de 1979 es convocaren
les segones eleccions generals i les primeres
des de l’entrada en vigor de la Constitució
de 1978. La consulta tenia a la vista unes
altres eleccions: els primers comicis
municipals democràtics el 3 d’abril,
eleccions que també tingueren el
caràcter de preautonòmiques ja que
s’elegiren els membres dels Consells
Insulars.
32. Signants del manifest de suport de 79 estudiants i
professionals d’Eivissa i Formentera residents a Barcelona
a la candidatura al Senat d’Isidor Marí (1979)
35. Vots al Senat 1979 (torna a guanyar l’acta de
senador en disputa Abel Matutes)
1979 vots % vots
% vots respecte
dels votants
% vots respecte
dels electors
TOTAL 23975 100 97,25 61,78
Matutes Juan -CD- 10265 42,82 41,64 26,45
Marí Mayans -CPI- 7763 32,38 31,49 20,01
Marí Tur -UCD- 5612 23,41 22,76 14,46
Tuells Riquer -PL- 220 0,92 0,89 0,57
Ferrer Juan -UN- 115 0,48 0,47 0,3
37. Campanya municipals i preautonòmiques 1979
El 3 d’abril de 1979, un mes després
de les eleccions generals amb la
Constitució en vigor, tingueren lloc
les primeres eleccions municipals
de la democràcia
A les eleccions al Consell es
presentaren 5 formacions:
- Cosme Vidal Juan –Independents
d’Eivissa i Formentera- ICIF-
- Jaume Ribas Prats –PSOE-
- Alons Marí Calbet –Partit Liberal-
- Enric Ramón Fajarnés –UCD-
- Antoni Planells Tur –PCE-
46. 1979 UCD PSOE Indep. -CD- PL PCIB-PCE
vots Regidors vots regidors vots regidors vots regidors vots regidors
Eivissa 2346 7 2274 7 2019 6 318 0 610 1
Sant Antoni 1410 5 564 2 1197 4 - - 248 0
Sant Josep 1054 5 - 1059 5 - - - -
Sant Joan 875 6 - - - - - - - -
Santa Eulària 1034 4 543 2 2362 10 252 1 221 0
Formentera 292 2 853 5 692 4 - - - -
Total 7011 29 4234 16 7329 29 570 1 1079 1
31,3 18,93 32,8 2,5 4,82
1979 PTI GI* CP** AI***
vots regidors vots regidors vots regidors vots regidors
Eivissa 66 0 - - - - - -
Sant Antoni - - 568 2 - - - -
Sant Josep - - 475 2 348 1 - -
Sant Joan - - - - - - 691 5
Santa Eulària - - - - - - - -
Formentera - - - - - - - -
Total 66 0 - 4 - 1 - 5
0,3 4,662 1,56 3,1
Resultats eleccions municipals 1979 (les primeres de la democràcia)
GI: Grup
d’Independents de Sant
Antoni
CP: Candidatura
Progressista de Sant
Josep
AI: Agrupació
d’Independents de Sant
Joan
48. Campanya electoral de 1982
El 28 d’octubre de 1982 es convocaren
noves eleccions generals a l’Estat. La
crisi interna d’UCD, que posteriorment
va provocar la dimissió de Suarez i
el cop d’estat militar de 23 de febrer de
1981, varen propiciar un nou panorama
polític que es traduí en aquestes eleccions
en un enfonsament electoral del partit de
Govern fins aleshores –UCD- i una
hegemonia del PSOE que va aconseguir
un triomf històric.
50. Les candidatures al Senat el 1982 foren:
- Mª de los Llanos Lozano –PSOE-
- Enric Ramón Fajarnés –AP-PDP-
- Víctor Ferraz Yagüe –UCD
- Andreu Tuells Juan –CDS-
- Antoni Planells Tur –PCIB-PCE-
53. Vots al senat 1982 (guanya l’acta de senador Enric
Ramón Fajarnés)
1982 vots % vots
% vots respecte
del votants
% vots respecte
dels electors
TOTAL 27560 100 94,79 63,9
Ramón Fajarnés -AP-PDP- 13986 50,75 48,1 32,43
Llanos Lozano -PSOE- 9463 34,34 32,55 21,94
Ferraz Yagüe -UCD- 2284 8,29 7,86 5,3
Tuell Juan -CDS- 1073 3,89 3,69 2,49
Planells Tur -PCE- 737 2,67 2,53 1,71
Puget Acebo -AEPI- 9 0,03 0,03 0,02
Martin Gordon -FE-JONS- 8 0,03 0,03 0,02
56. El 8 de maig de 1983 se celebraren les primeres eleccions
autonòmiques a les Illes Balears i les segones municipals de la
democràcia. El carácter històric d’aquests comicis venia precedit per
l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia l’1 de març anterior
A les Pitiüses, els partits que es presentaren a les eleccions de
1983 eren d'obediència estatal i foren la coalició AP-PDP-UL, el
Partit Demòcrata Liberal –PDL-, el PCIB-PCE, que sols presentà
candidatura a Eivissa, i el PSOE
Candidats al Consell Insular d’Eivissa i Formentera:
- Cosme Vidal Juan (AP-PDP-UL)
- Enric Ribes Marí (PSOE)
- Alons Marí Calbet (PDL)
- Antoni Palnells Tur (PCIB-PCE)
64. 1983 TOTAL AP-PDP-UL PSOE PDL PCIB
vots % vots % vots % vots % vots %
Eivissa 9468 100 4339 45,83 3948 41,7 786 8,3 395 4,17
Sant Antoni de
Portmany 5142 100 2267 44,09 1640 31,89 1146 22,29 89 1,73
Sant Josep de sa
Talaia 3125 100 1579 50,53 693 22,18 792 25,34 61 1,95
Sant Joan de Labritja 1723 100 1022 59,32 158 9,17 536 31,11 7 0,41
Santa Eulàlia del Riu 5462 100 3671 67,21 1234 22,59 397 7,27 160 2,93
Total Eivissa 24920 100 12878 51,68 7673 30,79 3657 14,67 712 2,86
Formentera 2076 100 816 39,31 1021 49,18 239 11,51 - -
Consellers Eivissa 6 4 1 0
Conseller
Formentera 0 1 0 - -
Resultats eleccions autonòmiques 1983
67. % abstenció 1979
0
5
10
15
20
25
30
35
40
ILLES
BALEAR
S
M
ALLO
R
CA
M
ENO
RC
A
EIVISSA
FO
RM
ENTERA
% abstención
% abstenció 1982
0
5
10
15
20
25
30
35
ILLES
BALEAR
S
M
ALLO
R
CA
M
ENO
RC
A
EIVISSA
FO
RM
ENTERA
% abstenció
% abstenció 1977
0
5
10
15
20
25
30
35
40
ILLES
BALEAR
S
M
ALLO
R
CA
M
ENO
RC
A
EIVISSA
FO
RM
ENTERA
% abstenció
% abstenció autonòmiques 1983
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
ILLES
BALEAR
S
M
ALLO
R
CA
M
ENO
RC
A
EIVISSA
FO
RM
ENTERA
% abstenció
L’abstencionisme al
llarg de les
eleccions
68. • Diario de Ibiza (1977-1982)
• Diario El mundo
• Arxiu Històric Municipal d’Eivissa
• Ministeri de l’Interior: www.infoelectoral.mir.es/min/
• Institut d’Estadística de les Illes Balears:
www.ibestat.cat
• Institut Balear d’Estadística (1990): Resultats
electorals. 5 volums. Pama. IBAE.
Fonts: