2. QU S? La clonaci坦 辿s el proc辿s de crear una c嘆pia id竪ntica de quelcom. En biologia, es refereix col揃lectivament als processos utilitzats per crear c嘆pies de fragments d' ADN (clonaci坦 molecular), c竪l揃lules (clonaci坦 cel揃lular) o organismes . El terme tamb辿 cobreix els casos en qu竪 organismes com els bacteris , insectes o plantes es reprodueixen asexualment.
3. TIPUS DE CLONACI Clonaci坦 molecular La clonaci坦 molecular es refereix al proc辿s d'a誰llar una seq端竪ncia de ADN d'inter竪s, inserir-lo i obtenir m炭ltiples c嘆pies d'ella en un organisme (generalment procariota) per acci坦 de la DNA polimerasa. Clonaci坦 cel揃lular Clonar una c竪l揃lula significa derivar una poblaci坦 cel揃lular a partir d'una sola c竪l揃lula. Aquest 辿s un important procediment in vitro quan es desitja l'expansi坦 d'una sola c竪l揃lula amb certes caracter鱈stiques
4. Clonaci坦 d'organismes de forma natural La clonaci坦 d'un organisme 辿s crear un nou organisme amb la mateixa informaci坦 gen竪tica que una c竪l揃lula existent. s un m竪tode de reproducci坦 asexual, on la fertilitzaci坦 no ocorre. En termes generals, nom辿s hi ha un progenitor involucrat. Clonaci坦 d'organismes de manera artificial s una t竪cnica basada en la transfer竪ncia nuclear, en la qual participen dues c竪l揃lules; la qual dona el seu material gen竪tic i la qual ho accepta. Clonaci坦 d'organismes congelats Es tracta de clonar individus que ja shan extingit.
5. EXEMPLES DE CLONACO: Exemple de clonaci坦 per esqueixos del les plantes. Lovella Dolly. Clonaci坦 de rates.
6. EXEMPLE DE CLONACI PER ELS ESQUEIXOS DE LES PLANTES . Aquest m竪tode es fonamenta en la potencialitat que tenen algunes esp竪cies vegetals d'arrelar amb facilitat des d'alguna porci坦 de la planta que ha estat seccionada, com per exemple una tija, una fulla, alguns brots i tamb辿 arrels. Es requereix com condici坦, que aquesta operaci坦 en general es realitzi en certa 竪poca, ambient favorable i cures espec鱈fiques per als distints exemplars. Per altra banda, 辿s recomanable que els trossos han de ser triats i no necessriament utilitzar aquells que han caigut o seccionat en forma accidental.
7. Esqueix, justament, 辿s el nom d'aquests trossos que es tallen i trien perqu竪 siguin generadors d'una nova planta. En tant que sigui possible, has de procurar que provinguin d'un exemplar saludable i madur. Esqueix, justament, 辿s el nom d'aquests trossos que es tallen i trien perqu竪 siguin generadors d'una nova planta. En tant que sigui possible, has de procurar que provinguin d'un exemplar saludable i madur. En el cas de tiges el m辿s freq端ent 辿s triar una porci坦 que contingui un rovell: ser justament sota ella que haurs de tallar. Una vegada triat el lloc, seccionars un tros d'uns 8 cm de llarg.
8. Tot seguit, buida'l de les fulles que pugui tenir i diposita'l en un recipient amb aigua deixant fora la part del rovell. Apareixeran petites arrels i quan estiguis tinguin un llarg al voltant de 3 cm, ser el moment de trasplantar-lo a un test. Abans tenim que submergir la base amb hormones . Es far necessari que canvi誰s l'aigua cada tant temps i si afegeixes un poc de carb坦 vegetal contribuirs al proc辿s d'estimulaci坦 d'arrels.
10. OVELLA DOLLY (5 DE JULIOL DE 1996 - 14 DE FEBRER DE 2003) Dolly va ser el primer mam鱈fer clonat a partir d'una c竪l揃lula adulta. Els seus creadors van ser els cient鱈fics de l'Institut Roslin d'Edimburg (Esc嘆cia), Ian Wilmut i Keith Campbell. El seu naixement no va ser anunciat fins a set mesos despr辿s, el 23 de febrer de 1997, van esperar un temps en fer-ho p炭blic per assegura-se de que no mor鱈s.
11. Fins al dia que va n辿ixer Dolly, la clonaci坦 s'havia practicat amb granotes, vaques i ovelles, per嘆 sempre a partir de c竪l揃lules embrionries, i no d'un adult. Despr辿s de 277 intents fallits, Wilmut va assolir que naix辿s Dolly Proc辿s de la seva formaci坦: Van prendre una c竪l揃lula de la glndula mamaria d'una ovella adulta i li van llevar el nucli. Despr辿s van prendre un 嘆vul no fecundat de l'ovella i tamb辿 li van extreure el seu nucli. A continuaci坦 van conservar el citoplasma de la c竪l揃lula perqu竪 all es troba la maquinria bioqu鱈mica necessria per a fabricar les c竪l揃lules.
12. Finalment van unir el nucli de la c竪l揃lula mamaria amb el citoplasma de l'嘆vul i li van aplicar un suau corrent el竪ctric per estimular luni坦 . Com resultat, la nova c竪l揃lula va donar origen a un embri坦 que va ser implantat en l'炭ter de l'ovella. Diversos mesos despr辿s, va donar a llum un animal id竪ntic a si mateixa Dolly va n辿ixer amb anomalies cromos嘆miques. Al gener li van diagnosticar una artritis molt prematura per a la seva edat.
13. Dolly envellia m辿s rpid que totes les altres , ledat dels seus cromosomes no era de tres , sin坦 de sis. A m辿s calia sumar-li els sis de la c竪l揃lula amb la que va ser engendrada Poc temps despr辿s va comen巽ar a tindre problemes respiratoris.El 14 de febrer de 2003 (6 anys), Dolly va ser sacrificada a causa de una malaltia pulmonar.
15. CLONACI DUNA RATA Hem trobat com clonar animals i aix鱈 poder intentar amb altres animals que estiguessin extingits com per exemple el mamut. Els japonesos van dir que van crear dos clons a partit dun ratol鱈 que feia 16 anys que estava mort per嘆 el tenien congelat duran tot aquest temps a 20 graus Celsius sota zero.
16. Van extreure el nucli de les c竪l揃lules dels teixits cerebrals del ratol鱈 mort i les van injectar en una c竪l揃lula sense nucli, que havien tret anteriorment a un ratol鱈 viu. A partir daix嘆 van poder clonar rates.
17. ARGUMENTS EN CONTRA DE LA CLONACI ARGUMENTS SOCIALS ARGUMENTS TICS ARGUMENTS CIENTFICS
18. ARGUMENTS SOCIALS: La clonaci坦 d'humans pot produir danys socials com els creats quan s'amena巽a l'estabilitat familiar i els quals es produeixen al disminuir el respecte per la vida humana. Pot amena巽ar el valor que les persones posseeixen, la prctica de la clonaci坦 ens convida a veure als 辿ssers humans com creats d'acord amb els nostres desitjos. Psicol嘆gicament la persona clonada se sentir com diferent a la resta dindividus. Si totes les persones ens clon辿ssim no hi hauria varietat entre nosaltres.
19. ARGUMENTS TICS Est en contra de la dignitat de la procreaci坦 humana. Est en contra de la dignitat de la uni坦 conjugal. Per que no es un procediment natural i per aix嘆 no estendria de fer.
20. ARGUMENTS CIENTFICS A molts cient鱈fics la idea de la clonaci坦 els hi sembla absurda , segons va dir Reuters , un Cient鱈fic, va dir que un clon mai seria una r竪plica exacta duna persona clonada sin坦 alg炭 m辿s semblant a un germ bess坦. La majoria dels cient鱈fics coincideixen que 辿s irresponsable clonar a 辿ssers humans perqu竪 el proc辿s no sha perfeccionat encara amb els animals. La relaci坦 entre els 辿ssers vius i el seu ambient 辿s molt estreta, i la manipulaci坦 gen竪tica t辿 un impacte sobre el mitj que, al seu torn, afecta els canvis en el genoma.
