1. LA LLUM
Cristina Valle, Carlos Murciano i Mar Pomar
"La llum del sol 辿s una
barreja de llums dels colors
de l'espectre."
Isaac Newton (1642- 1727)
2. ndex
1.Moviment ondulatori
1.2 On trobem les ones?
1.3 Classificaci坦 d'ones
1.4 Ones transversals i longitudonals
1.5 Ones electromagn竪tiques i mecniques
1.6 Propietats de les ones
2.Propagaci坦
3.Reflexi坦
4.Refracci坦
5.Dispersi坦
6.Polaritzaci坦
7.La llum i els cossos
7.1 La llum i els cossos
8.Naturalesa i propagaci坦 de la llum
9.La vista
9.1 La vista
10.L'ull
11.Camp visual i proc辿s
12.El color
12.1 El color
3. 1. MOVIMENT ONDULATORI
Una ona propaga energia per嘆
no mat竪ria.
Qu竪 辿s una ona?
Una ona 辿s una perturbaci坦 que
es propaga.
Com es propaguen?
Amb una agitaci坦 a la primera
part鱈cula del medi en que
impacta i en aquella part鱈cula
sinicia lona
Agitaci坦 a la primera
particula.
4. 1.2 ON TROBEM LES ONES?
Les ones no les podem veure, per嘆
sempre estan:
5. 1.3 CLASSIFICACI D'ONES
Segons la direcci坦 de propagaci坦:
Transversals Longitudonals
Segons el medi pel que es propaga:
Ones mecniques Ones elecrtomagn竪tiques.
6. 1.4 Ones transversals i longitudonals
Transversals. Si agitem la corda constantment es
produeix una ona continua que es
propaga per la corda:
La direcci坦 de la
perturbaci坦 i la de la
propagaci坦 de la ona
s坦n perpendiculars.
Ones
Transvensals:
7. 1.4 Ones transversals i longitudonals
Ones
Longitudonals:
La direcci坦 de la
perturbaci坦 i la del
despla巽ament es la
mateixa.
Longitudonals.
http://www.educaplus.org/pla
y-127-Ondas-longitudinales-y-
transversales.html
8. 1.5 Ones electromagnetiques i
mecniques
Ones mecniques: Necessiten un medi material (aigua, aire,
corda, molla...) per tal de poder-se propagar. Ex: so, ones en
una molla, les onades...
Ones electromagn竪tiques: Es poden propagar a trav辿s del
buit. Ex: la llum, raig x, raig ultravioleta, ones de radio...
WWW
WWW
WWW
9. 1.6 Propietats de les ones
- Definici坦:
Distncia m鱈nima entre
dos punts que oscil揃len
en fase.
- Com trobar-la?
Mesurar la distncia
entre dues crestes
consecutives.
Longitud d'ones:
Longitud d'ones:
Longitud ona
La unitat del S.I per la
longitud d'ona es el m.
. La unidad del Sistema
Internacional para la longitud
de onda es el metro.
10. 1.6 Propietats de les ones
- Definici坦:
Valor mxim que
adquereix la
perturbaci坦. (Al巽ada de
la cresta)
Amplitud:
- Com trobar-la?
Mesurar l'altura de la
cresta
Amplitud:
Cresta
Amplitud
Amplitud
Si la ona 辿s mecnica es
mesurar en m.
Si la ona es
electromagn竪tica en v/m
11. 1.6 Propietats de les ones
- Definici坦:
Rapidesa amb la que es
desplacen les ones
- Com trobar-la?
Mitjan巽ant la seg端ent
formula:
v= 了 揃 f
I si la llum es propaga
en el buit llavors,
c = 了揃f
Velocitat:
Velocitat:
Web velocitat
La unitat del S.I per la
longitud d'ona es el m.
了 = Longitud ones
f = Frecu竪ncia
www
Velocitat
12. 1.6 Propietats de les ones
- Definici坦:
N炭mero d'oscil揃lacions
que un punt medi fa en
un segon.
Com trobar-la?
- Contar el temps que
un punt triga en donar
X oscil揃lacions.
Freq端竪ncia:
Freq端竪ncia:
Es mesura en s^
14. 1. Velocitat
- Roemer va descobrir la velocitat de la
llum.
- Experiment de Roemer: Quan el mirall
rotatiu fa una vuitena part de volta,
durant el temps que la llum va al mirall
fixe i torna, la seg端ent cara del mirall
rotatiu est en la posici坦 adecuada per
reflexar la lllum cap al telescopi
dobservaci坦.
- Valor de la velocitat 300.000 Km/h
15. 2.Propagaci坦
Caracter鱈stiques:
La llum es propaga en l鱈nea recta. La llum es deixa de veure
quan un cos s'interposa entre el recorregut de la llum i la font
lluminosa.
La llum es propaga en totes les direccions. Aquesta 辿s la ra坦
per la cual el Sol il揃lumina tots els planetes del sistema solar.
La llum es propaga a gran velocitat.
En un segon recorre
trecents mil (300.000)
kil坦嘆metres
16. 3.Reflexi坦
Grcies a aquest fen嘆men els cossos que no s坦n lluminosos s'il揃luminen i els podem veure, ja
que la llum rebota i ens envia la imatge del seu cos.
- Definici坦:
s el canvi de la
direcci坦 de propagaci坦
d'un front d'ona en
una interf鱈cie entre
dos medis diferents.
- Exemples:
Alguns exemples t鱈pics
s坦n la reflexi坦 de la
llum, del so i de les
ones d'aigua.
La reflexi坦:
17. 4.Refracci坦
El fenomen de la refracci坦 es
regeix per l'anomenada llei de
la refracci坦.
- Definici坦:
Quan la llum passa d'un
medi transparent a un
altre es produeix un canvi
en la seva direcci坦 a
causa de la diferent
velocitat de propagaci坦
que t辿 la llum
en els diferents mitjans
materials.
La refracci坦
18. 5.Dispersi坦
- Definici坦:
Quan observem l'arc de
Sant Mart鱈 podem veure
els colors que componen
la llum blanca. Aquest
fenomen, conegut com
dispersi坦, es produeix
quan un raig de llum
composta es refracta en
algun mitj quedant
separats els seus colors
constituents.
En el cas de l'arc de Sant Mart鱈, la llum es dispersa en
travessar les gotes d'aigua.
Arc de Sant Mart鱈
19. 6.Polaritzaci坦
- Definici坦:
La poloritzaci坦
辿s un feix de
llum que els
atravessa, i que
un d'ells pot
girar respecte de
l'altre.
Sabem que si sobre una superf鱈cie
reflectora incideix llum natural part de la
llum es reflecteix i part es refracta.
La polaritzaci坦
La polaritzaci坦 辿s quan
loscil揃laci坦 de les ones
vibra amb cert ordre . La
polaritzaci坦 es classifica en
lineal, circular i el鱈ptica.
20. 7.La llum i els cossos
La llum no es propaga amb igual facilitat en tots els medis materials, els
quals els classifiquem com:
Cossos transparents: Deixen passar la llum, i la visi坦 a trav辿s d'ells 辿s
n鱈tida.
Cossos opacs: No permeten el pas de la llum.
Cossos transl炭cids:Deixen passar la llum, per嘆 la visi坦 a trav辿s d'ells no
辿s n鱈tida.
21. 7.1 La llum i els cossos
COSSOS TANSPARENTS:
Ampolla d'aigua
Vidre
COSSOS OPACS:
Mur
Casc de moto
COSSOS TRANSLCIDS:
Vitrall de colors
Panell
22. 8.Naturalesa i propagaci坦 de la llum
- Definici坦:
Les radiacions
electromagn竪tiques
les consideran com
diminuts paquets
d'energia.
Les radiacions
Els raigs gamma posseeixen la
menor longitud d'ona de totes les
radiacions electromagn竪tiques, i
per tant la major freq端竪ncia i
energia.
La radiaci坦 ultraviolada compr竪n
fotons la longitud d'ona va dels 380
nan嘆metres als 10 nan嘆metres.
23. 9.La vista
Perqu竪 puguem veure, els raigs
de llum entren en les pupil揃les i
es registren en les retines , en el
fons dels ulls, on es creen
imatges invertides . Aquestes es
converteixen en impulsos
el竪ctrics , portats a trav辿s del
nervi 嘆ptic de cada ull al
cervell , al l嘆bul occipital , on
s坦n interpretats.
La vista
Els cons s坦n de tres tipus ; cada un cont辿 un pigment que respon a diferents
longituds d'ona de la llum -verd , vermell i blau- . La combinaci坦 d'aquestes
longituds d'ona permet distingir cada un dels colors .
24. 9.1 La vista
Conjuntiva: membrana
mucosa transparent que
cobreix i l'interior de les
parpelles.
Glndules lacrimals:
produeixen les llgrimes
que ajuden a netejar l'ull.
C嘆rnia: membrana dura i
transparent situada a la
cobertura externa del
globus ocular.
Escler坦tica: membrana
opaca y blanca que ayuda a
mantenir la forma del ull.
Cristal揃l鱈 o lent: estructura
transparent i corba que es
troba entre l'iris i el cos
vitri.
Coroides: membrana
interm竪dia pigmentada que
enfosqueix l'ull perqu竪 es
destaqui la imatge.
rbita: cavitat on es troba
contingut el globus ocular,
formada pels ossos del crani
i la cara.
Pupil揃la: obertura circular
al centre de l'iris, a trav辿s
de la qual penetra la llum a
l'ull.
Iris: part de forma circular,
situada entre la c嘆rnia i el
cristal揃l鱈.
25. 10.L'ull
La miopia es produeix
quan l'ull 辿s massa llarg i
la imatge es forma
davant de la retina.
La hipermetropia, al
contrari, es produeix quan
l'ull 辿s massa curt i la
imatge es forma al darrere
de la retina.
Les cataractes s坦n un
proc辿s degeneratiu que
consisteix en que el
cristal揃l鱈 es torna opac no
permetent el pas de la
llum.
26. 11.Camp visual i proc辿s
Percepci坦: La llum entra a
l'ull travessant 嘆rgans
transparents (c嘆rnia, humor
aqu坦s, cristal揃l鱈 i humor vitri)
on es busca, segueix i
enfoca la imatge.
Transformaci坦: l'energia lluminosa
arriba a la retina (a la mcula), on
s'activen les c竪l揃lules sensorials
(cons i bastons) que transformen
la llum en energia nerviosa.
Transmissi坦: Els impulsos
nerviosos inicien el seu
cam鱈 a trav辿s del nervi
嘆ptic fins a l'escor巽a
cerebral.
Interpretaci坦: En l'escor巽a
cerebral s'interpreten els
impulsos, es reconeixen i
es processen per saber el
que veiem.
27. 12.El color
COLORS PRIMARIS:
S坦n aquells que poden produir la major gama de colors quan els barregem entre ells.
Tonalitat: s latribut que ens permet identificar els colors com vermells, grocs, blaus, etc.
Saturaci坦: Esrefereixl grau de puresa d'un color respecte el gris.
Claridad: Intensitat de color.
ESPECTRE:
s la descomposici坦 dels colors, del vermell al lila, que es produeix quan fem passar la llum a
trav辿s dun prisma 嘆ptic produint lefecte de dispersi坦
Per嘆 els elements qu鱈mics en estat gas坦s i a temperaturas elevades produeixen espectres
discontinus:
28. 12.1 Colors
Hi ha persones que tenen dificultats per
diferenciar alguns colors a causa de
defectes a la retina o alguna disfunci坦 dels
processos nerviosos de l'ull.
La llum blanca produe誰x a descompondre- el
que anomenem un espectre continu, que vaig
explicar el conjunto de colors que correspon a
la gamma de longituds d'ona que la integren
