L'edat mitjana
- 1. LEDAT MITJANA Us atreviu a descobrir-la???
- 2. Qu竪 en sabem de lEdat mitjana? Qui eren els nobles? I els cavallers? Perqu竪 creieu que tenien aquest nom? On vivien? I els monjos sabeu qui s坦n? On vivien? La majoria de poblaci坦 de qu竪 treballava?
- 4. Una mica dhist嘆ria.... Prehist嘆ria Edat Antiga EDAT MITJANA Edat Moderna Edat contempornia LEdat Mitjana va comen巽ar lany 476 d C amb la caiguda de limperi rom Va durar fins el descobriment dAm竪rica lany 1492 d C ARA
- 5. Etapes de ledat mitjana La majoria de gent vivia al camp. Era una 竪poca molt violenta. Inseguretat ALTA EDAT MITJANA BAIXA EDAT MITJANA Creixement de les ciutats. Gran activitat artesanal i comercial.
- 6. Els estaments de lEdat mitjana Juraven fidelitat al rei i governaven en nom seu. Eren amos de terres i castells. Administraven justicia i cobraven impostos. Pregaven per lnima dels nobles. Posse誰en terres i copiaven manuscrits. Vivien dacord amb unes normes escrites: La Regla. Eren les persones m辿s importants per嘆 el seu poder depenia dels nobles que els donaven suport. A canvi els cedien terres (feus) i els donaven t鱈tols. Eren amos dun cavall. Vivien al servei del noble. Lacompany aven a la guerra. Treballaven les terres a canvi de protecci坦 del seu senyor. PAGESOSREIS CAVALLERS ECLESISTICS NOBLES
- 7. Pirmide feudal PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS Societat estamental: Cada persona formava part dun estament o grup que tenia unes caracter鱈stiques iguals.
- 8. Els reis cada vegada tenien m辿s dificultat per controlar els seus territoris i mantenir la pau. El seu poder depenia del suport dels nobles. Els reis donaven terres (FEUS) a nobles. Els nobles, a canvi, els donaven suport i els juraven fidelitat i servei militar. Es convertien en els VASALLS dels reis. Relaci坦 de vasallatge Per convertir-se en vasall, es feia la Cerim嘆nia d'homenatge
- 9. La societat feudal Gran desigualtat entre nobles i pagesos Societat estamental: Cada persona pertanyia des del seu naixement i fins a la mort a un estament. Els nobles naixien i morien nobles encara que fossin pobres. OBLIGACIONS DEL PAGS - Donar una part de la collita - Pagava impostos - Feia tot el qu竪 li manava el seu senyor (cuidar animals, treballar les seves terres..) -Havia de pagar per fer servir el mol鱈, forn I premses NOBLE Li donava terres i li oferia protecci坦 davant atacs i invasions. Podia jutjar-lo si cometia algun delicte.
- 10. Castells FUNCIONS Lloc de defensa Resid竪ncia dels nobles i servidors. Els pagesos shi podien refugiar en cas datac. Segle X. Primers castells tenien la muralla de fusta. La construcci坦 principal era la torre de lhomenatge. Al voltant shi construien les cases dels pagesos A partir del segle XIII. Es modifiquen castells. Murs de pedra. La torre samplia, es construeix un pati darmes, un pont llevad鱈s, un fossat i una esgl辿sia. Les cases dels pagesos solien ser dins o a la vora del castell.
- 12. Els castells de Catalunya A Catalunya hi ha uns sis-cents castells i fortaleses escampats per tot el seu territori. Castell de Montblanc Castell de Tortosa
- 13. Els castells de Catalunya Castell de Guimer Castell de Cardona
- 14. El castell de Balsareny Aquest castell lanirem a descobrir en persona en lexcursi坦 que tenim programada.
- 15. Castells i cavallers La vida als castells
- 16. Els cavallers Els cavallers de lEdat Mitjana, anaven revestits amb una armadura. Duien la cara tapada amb lelm i empunyaven una llan巽a o espasa amb la m dreta i un escut amb el bra巽 esquerre. Escuder: Jove ajudant que li neteja les armes, lajuda a col揃locar- se larmadura i li cuida el cavall
- 18. Lescut darmes de cada cavaller Cada cavaller tenia un disseny pintat sobre un escut i la seva roba per permetre la identificaci坦 en la batalla i m辿s tard en les justes i els tornejos. Justa era un combat entre dos cavallers muntats a cavall i armats amb llances.
- 19. VIDEO: La vida als monestirs Els monjos i els monestirs Monestir de Santa Maria de Poblet
- 20. Els monjos i els monestirs A ledat mitjana gaireb辿 totes les persones eren cristianes. -Perqu竪 creieu que eren tant importants els monjos? FUNCIONS: Pregar. Treballar la terra o tenir ramats per obtenir aliments Copiar manuscrits Vivien tots dacord unes normes escrites: La Regla. Una de les normes m辿s estrictes era el silenci en totes les seves activitats, incl嘆s durant els pats.
- 21. La vida dels monjos Els monjos resaven junts a lesgl辿sia diverses vegades. Una manera de resar 辿s el Cant gregori Els monjos havien de dur un hbit que els identificava i seguir unes normes i uns horaris molt estrictes.
- 22. Els monestirs El monestir era la casa dels monjos i normalment estaven a誰llats i envoltats de camps. Per tal que els monjos no hagu辿ssin de sortir a fora hi havia tot tipus de serveis: forn de pa, ferrerria, etc Els monestirs tenien moltes terres perqu竪 els nobles els en donaven a canvi de pregar per ells.
- 23. Els monestirs de Catalunya Monestirs de les comarques de CatalunyaViure als monestirs
- 24. Lalta edat mitjana. La vida al camp Podien comprar la seva llibertat pagant un rescat o remen巽a, per嘆 eren POBRES VILANS Eren lliures i treballaven unes terres del senyor feudal al qui li pagaven amb una part de la collita. Es podien convertir en serfs si no pagaven al senyor. 2 TIPUS DE PAGESOS SERFS No eren lliures, pertanyien al senyor ja des del naixement. No tenien llibertat per contreure matrimoni, llegar b辿ns als fills sense perm鱈s del senyor i no podien abandonar les terres.
- 25. La vida del pag竪s Com creieu que era la vida de pag竪s? Qu竪 creieu que passava quan hi havia una mala collita? Tota la familia hi treballava? Com era casa seva? Solien menjar pa, sopes, llegums i cereals
- 26. La baixa edat mitjana. Les ciutats medievals Com eren per dins? Les ciutat eren petites. La majoria de gent vivia al camp per嘆 a partir de lany 1000 i fins lany 1348 va augmentar la poblaci坦, van millorar les t竪cniques agr鱈coles i molts van anar a viure a les ciutats.
- 27. Com eren les ciutats De qu竪 estven envoltades les ciutats Com eren els carrers? Quin lloc central de les ciutats estava envoltat dedificis importants com lesgl辿sia o lajuntament i a m辿s, shi celebraven els mercats? - Creieu que tenien contenidors a ledat mitjana? Les malalties deurien ser freq端ents?
- 28. Al principi de lEdat mitjana les ciutats medievals es mantenien dins les antigues muralles romanes. A partir de lany 1000 es van anar construint cases als espais buits i m辿s endavant es van construir fora de les muralles. Els nous barris situats fora les muralles sanomenaven BURGS Els nous habitants eren la burgesia: especialitzada en el comer巽 o lartesania, la riquesa de la qual no era la terra, sin坦 les monedes o la plata
- 29. Evoluci坦 de la ciutat de Barcelona a l'edat mitjana Barchinona La ciutat m辿s gran de Catalunya era Barcelona, que va arribar a tenir 40.000 habitants
- 30. Els Gremis Els artesans eren el grup m辿s nombr坦s de la ciutat. Els oficis que aplegaven m辿s tallers o obradors eren: els sabaters, ferrers, fusters i teixidors Gremi: Agrupaci坦 de persones que fan el mateix ofici.
- 31. El comer巽 de les ciutats: Fires i mercats medievals
- 32. Art Romnic i Art G嘆tic
- 33. Art Romnic o Art G嘆tic