ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Pràctica 1

•Download as DOCX, PDF•
•
Sabina Gori
Sabina Gori
1 of 4
Download to read offline
SABINA MORILLO – M1 PRÀCTICA D’ESTERATÈGIES I RECURSOS AUTOR: William Heard Kilpatrick, (1871 - 1965) nascut a White Plains, Georgia. L’any 1888 es va matricular a la universitat Mercer University, a Macon (Georgia), després de graduar-se va passar a fer estudis de matemàtiques a la universitat John Hopkins, posteriorment va treballar a l’escola pública de Georgia i més tard va esdevenir president de la Universitat de Macon. L’any 1908 va traslladar-se a Nova York per tal de començar els seus estudis de doctorat al Col·legi de Professors de la Universitat de Columbia, on va conèixer a John Dewey, de qui va rebre grans influències. Mentre duia a terme aquests estudis va llegir “El origen de las especies” de Darwin, això el va fer canviar la seva manera de pensar i de veure el mòn. En una conferència que va donar sobre les idees de Pestalozzi va comprendre que per aconseguir un ensenyament vàlid calia proporcionar als alumnes experiències significatives que els fessin desenvolupar el seu sentit de la responsabilitat. En l’any 1918 presentarà el seu Mètode de Projectes, que explicarem amb més profunditat més endavant. PRINCIPIS DE LA DIDÀCTICA AMB ELS QUALS SE’L POT RELACIONAR: - Principi d’activitat: Es basa en oferir estímuls que afavoreixin l’activitat dels alumnes, com treballs col·lectius i investigació constant. S’estudien casos basant-se en la observació directa. Un dels autors que van tenir molt a veure en aquest principi també es Dewey, que com hem vist, va influenciar notablement en Kilpatrick. - Principi d’indivitualització: es té en compte l’alumne i se l’identifica com a únic. Les estratègies d’aquest ensenyament són, entre d’altres, la d’aprenentatge per descobriment, partint de l’experiència, una de les bases del seu Mètode de projectes. - Principi de Globalització: es fa una percepció total de l’entorn, no per parts. Fa referència a projectes, ja siguin intel·lectuals o manuals (més relacionats amb l’aprenentatge per experiència que ens exposa Kilpatrick amb el Mètode de Projectes). - Principi de socialització: dins d’aquest principi trobem l’aprenentatge per centres d’interès, per àrees d’ensenyament i per projectes, en els quals Kilpatrick va tenir gran influència pel seu Mètode de Projectes.
MÈTODE DIDÀCTIC QUE PORTA A TERME: El mètode que va proposar William H. Kilpatrick va ser el Mètode de Projectes. Concretament ho va fer a 1918 i l’any 1919 va presentar la obra a la qual el va exposar. Aquest mètode està fortament influenciat per les idees de John Dewey que, com ja he dit abans, va aportar idees i visions molt significatives a l’autor. En el mètode de projectes els alumnes decideixen projectes per portar a terme i posteriorment avaluar-los. Es tracta d’aprenentatge significatiu per descobriment, en el qual els alumnes han de tenir la capacitat d’organitzar la informació que recullen, posar-la en comú i treure conclusions d’allò que aprenen. Aquest mètode respecta les necessitats i interessos del nen i activa l’aprenentatge mitjançant l’ensenyament socialitzat i globalitzat (principis de socialització i de globalització). Dins d’aquest projecte hi ha: - Afinitat amb situacions reals de les activitats que es plantegen. - Les activitats que es plantegen son rellevants per l’exercici de la inserció laboral i el desenvolupament social personal. - S’enfoca als participants, a l’acció, al producte i al procès. - L’aprenentatge es integral (competències cognitives, afectives i psicomotrius) - Autoorganització dels educands. - Realització col·lectiva. - A travès de la realització del projecte, es poden combinar àrees de coneixements, matèries i especialitats. Aquest mètode segueix estant en vigor actualment. Un dels col·legis que el fa servir, almenys en educació infantil, és l’Antoni Balmanya, el qual es troba a Camp de L’Arpa. En el qual els alumnes fan projectes en grup, fan certes hipòtesis, porten a terme la pràctica i en treuen conclusions. Per exemple, estudien la força del vent construint uns petits velers ells mateixos, i els posen a un gibrell a l’aire lliure. Els professors s’encarreguen d’apuntar les seves hipòtesis i després les conclusions, per tal de fer un mural amb tot el procés i poder exposar-lo a tothom. BIBLIOGRAFIA: 1914. The Montessori system examined. Nueva York, Houghton Mifflin Company. 1916. Froebel’s kindergarten principles critically examined. Nueva York, Macmillan. 1923. Source book in the philosophy of education. Nueva York, Macmillan. 1925. Foundations of method: informal talks on teaching. Nueva York, Macmillan. 1926. Education for a changing civilization. Nueva York, Macmillan. 1932. Education and social crisis: a proposed program. Nueva York, Liveright, Inc. 1933. The educational frontier. Chicago, Illinois, University of Chicago Press.
1935. A reconstructed theory of the educative process. Nueva York, Bureau of Publications, Teachers College, Columbia University. 1936. Remaking the curriculum. Nueva York, Newson & Company. 1940. Group education for a democracy. Nueva York, American Association for the Study of Group Work. 1941. Selfhood and civilization: a study of the self-other process. Nueva York, Macmillan. 1947. Intercultural attitudes in the making: parents, youth leaders, and teachers at work. Nueva York, Harper. 1949. Modern education and better human relations. Nueva York. 1949. Modern education: its proper work. Nueva York, John Dewey Society. 1951. Philosophy of education. Nueva York, Macmillan. He trobat dos llibres de tots els que hi ha a la llista, es troben a la zona de reserva de la biblioteca del Campus de Mundet. Es tracta de Education for a changing civilization i The educational frontier. El primer s’estructura en tres parts, l’origen de la civilització canviant, les demandes de l’educació i l’educació ja canviada. El segon parla de la confusió d’avui dia a l’educació, la seva situació socioeconòmica, la seva funció i com s’administra i l’educació des del punt de vista social. A la pàgina 163 trobem citada la frase “It is reasonable to expect the school to orient the student in the life of which he is part”, això ja ho veiem reflectit en parts del mètode de projectes, on afirma que la funció del docent és orientar l’alumne, però que sigui ell qui aprengui per la seva pròpia experiència. MATERIAL CONSULTAT: Biografia i Mètode de projectes http://www.slideshare.net/gualis91/metodologa-de-proyectos-segn-william-kilpatrick http://www.slideshare.net/Elenadiazmartin/metodo-de-proyectos-7849904 Bibliografia de l’autor http://www.ibe.unesco.org/fileadmin/user_upload/archive/publications/ThinkersPdf/kilpatrs. PDF Kilpatrick, H. W. (1926) Education for a changing civilization. Nueva York: Macmillan.
Kilpatrick, H. W., Boyd, H., Dewey, J., Childs, J. L., Raup, R. B., Gordon, H., Thayer, V. T. (1933) The educational frontier. Chicago: D. Aplleton – Century Company.

More Related Content

Pràctica 1

  • 1. SABINA MORILLO – M1 PRÀCTICA D’ESTERATÈGIES I RECURSOS AUTOR: William Heard Kilpatrick, (1871 - 1965) nascut a White Plains, Georgia. L’any 1888 es va matricular a la universitat Mercer University, a Macon (Georgia), després de graduar-se va passar a fer estudis de matemàtiques a la universitat John Hopkins, posteriorment va treballar a l’escola pública de Georgia i més tard va esdevenir president de la Universitat de Macon. L’any 1908 va traslladar-se a Nova York per tal de començar els seus estudis de doctorat al Col·legi de Professors de la Universitat de Columbia, on va conèixer a John Dewey, de qui va rebre grans influències. Mentre duia a terme aquests estudis va llegir “El origen de las especies” de Darwin, això el va fer canviar la seva manera de pensar i de veure el mòn. En una conferència que va donar sobre les idees de Pestalozzi va comprendre que per aconseguir un ensenyament vàlid calia proporcionar als alumnes experiències significatives que els fessin desenvolupar el seu sentit de la responsabilitat. En l’any 1918 presentarà el seu Mètode de Projectes, que explicarem amb més profunditat més endavant. PRINCIPIS DE LA DIDÀCTICA AMB ELS QUALS SE’L POT RELACIONAR: - Principi d’activitat: Es basa en oferir estímuls que afavoreixin l’activitat dels alumnes, com treballs col·lectius i investigació constant. S’estudien casos basant-se en la observació directa. Un dels autors que van tenir molt a veure en aquest principi també es Dewey, que com hem vist, va influenciar notablement en Kilpatrick. - Principi d’indivitualització: es té en compte l’alumne i se l’identifica com a únic. Les estratègies d’aquest ensenyament són, entre d’altres, la d’aprenentatge per descobriment, partint de l’experiència, una de les bases del seu Mètode de projectes. - Principi de Globalització: es fa una percepció total de l’entorn, no per parts. Fa referència a projectes, ja siguin intel·lectuals o manuals (més relacionats amb l’aprenentatge per experiència que ens exposa Kilpatrick amb el Mètode de Projectes). - Principi de socialització: dins d’aquest principi trobem l’aprenentatge per centres d’interès, per àrees d’ensenyament i per projectes, en els quals Kilpatrick va tenir gran influència pel seu Mètode de Projectes.
  • 2. MÈTODE DIDÀCTIC QUE PORTA A TERME: El mètode que va proposar William H. Kilpatrick va ser el Mètode de Projectes. Concretament ho va fer a 1918 i l’any 1919 va presentar la obra a la qual el va exposar. Aquest mètode està fortament influenciat per les idees de John Dewey que, com ja he dit abans, va aportar idees i visions molt significatives a l’autor. En el mètode de projectes els alumnes decideixen projectes per portar a terme i posteriorment avaluar-los. Es tracta d’aprenentatge significatiu per descobriment, en el qual els alumnes han de tenir la capacitat d’organitzar la informació que recullen, posar-la en comú i treure conclusions d’allò que aprenen. Aquest mètode respecta les necessitats i interessos del nen i activa l’aprenentatge mitjançant l’ensenyament socialitzat i globalitzat (principis de socialització i de globalització). Dins d’aquest projecte hi ha: - Afinitat amb situacions reals de les activitats que es plantegen. - Les activitats que es plantegen son rellevants per l’exercici de la inserció laboral i el desenvolupament social personal. - S’enfoca als participants, a l’acció, al producte i al procès. - L’aprenentatge es integral (competències cognitives, afectives i psicomotrius) - Autoorganització dels educands. - Realització col·lectiva. - A travès de la realització del projecte, es poden combinar àrees de coneixements, matèries i especialitats. Aquest mètode segueix estant en vigor actualment. Un dels col·legis que el fa servir, almenys en educació infantil, és l’Antoni Balmanya, el qual es troba a Camp de L’Arpa. En el qual els alumnes fan projectes en grup, fan certes hipòtesis, porten a terme la pràctica i en treuen conclusions. Per exemple, estudien la força del vent construint uns petits velers ells mateixos, i els posen a un gibrell a l’aire lliure. Els professors s’encarreguen d’apuntar les seves hipòtesis i després les conclusions, per tal de fer un mural amb tot el procés i poder exposar-lo a tothom. BIBLIOGRAFIA: 1914. The Montessori system examined. Nueva York, Houghton Mifflin Company. 1916. Froebel’s kindergarten principles critically examined. Nueva York, Macmillan. 1923. Source book in the philosophy of education. Nueva York, Macmillan. 1925. Foundations of method: informal talks on teaching. Nueva York, Macmillan. 1926. Education for a changing civilization. Nueva York, Macmillan. 1932. Education and social crisis: a proposed program. Nueva York, Liveright, Inc. 1933. The educational frontier. Chicago, Illinois, University of Chicago Press.
  • 3. 1935. A reconstructed theory of the educative process. Nueva York, Bureau of Publications, Teachers College, Columbia University. 1936. Remaking the curriculum. Nueva York, Newson & Company. 1940. Group education for a democracy. Nueva York, American Association for the Study of Group Work. 1941. Selfhood and civilization: a study of the self-other process. Nueva York, Macmillan. 1947. Intercultural attitudes in the making: parents, youth leaders, and teachers at work. Nueva York, Harper. 1949. Modern education and better human relations. Nueva York. 1949. Modern education: its proper work. Nueva York, John Dewey Society. 1951. Philosophy of education. Nueva York, Macmillan. He trobat dos llibres de tots els que hi ha a la llista, es troben a la zona de reserva de la biblioteca del Campus de Mundet. Es tracta de Education for a changing civilization i The educational frontier. El primer s’estructura en tres parts, l’origen de la civilització canviant, les demandes de l’educació i l’educació ja canviada. El segon parla de la confusió d’avui dia a l’educació, la seva situació socioeconòmica, la seva funció i com s’administra i l’educació des del punt de vista social. A la pàgina 163 trobem citada la frase “It is reasonable to expect the school to orient the student in the life of which he is part”, això ja ho veiem reflectit en parts del mètode de projectes, on afirma que la funció del docent és orientar l’alumne, però que sigui ell qui aprengui per la seva pròpia experiència. MATERIAL CONSULTAT: Biografia i Mètode de projectes http://www.slideshare.net/gualis91/metodologa-de-proyectos-segn-william-kilpatrick http://www.slideshare.net/Elenadiazmartin/metodo-de-proyectos-7849904 Bibliografia de l’autor http://www.ibe.unesco.org/fileadmin/user_upload/archive/publications/ThinkersPdf/kilpatrs. PDF Kilpatrick, H. W. (1926) Education for a changing civilization. Nueva York: Macmillan.
  • 4. Kilpatrick, H. W., Boyd, H., Dewey, J., Childs, J. L., Raup, R. B., Gordon, H., Thayer, V. T. (1933) The educational frontier. Chicago: D. Aplleton – Century Company.