1. PASOS CATALANS
束Cog ANNA AGUILAR
E ls estudiants de filosofia ar-
riben a la facultat de la Uni-
versitat de Barcelona, a diferents
hores del mat鱈, escoltant m炭sica
de lIpod. Trenta-cinc anys enre-
re potser es diferenciaven dels
que feien econ嘆miques per les
grenyes i un aspecte m辿s descui-
dat. Avui no. Tots els joves, estu-
di誰n el que estudi誰n, sassem-
blen. Vesteixen igual i tenen h-
bits similars. La difer竪ncia cal
buscar-la en ledat. A les aules de
les facultats de filosofia hi ha, en
proporci坦, m辿s estudiants del
perfil de la Maite. Amb 48 anys,
est fent segon curs: 束Ja havia es-
tudiat disseny t竪xtil. Vaig estar
uns anys fent cosetes i de cop i
volta sem va despertar la curio-
sitat per la filosofia. Tinc la gran
sort de fer-ho per plaer, i ara que
hi s坦c, mencanta損.
Hi ha persones entre elles el
mateix deg de la facultat de filo-
sofia de la UB, Agust鱈n Gonz叩-
lez que defensen que aquesta
hauria de ser una segona carrera,
per fer despr辿s duna altra. El
raonament filos嘆fic, v辿nen a dir,
sempre pot ser m辿s consistent si
primer es t辿 un p嘆sit de coneixe-
ments duna altra disciplina. No
obstant aix嘆 i malgrat el prag-
matisme que simposa en temps
de crisi, continua havent-hi una
demanda moderada, si es com-
para amb altres carreres, per嘆
sostinguda de joves sortits de
linstitut que volen fer aquests
estudis. Per qu竪?
Un jove plagiant la
postura dEl 束No 辿s una carrera que es tri誰
pensador (a la buscant un lloc de feina segur ni
pgina del costat), sous elevats. A aquests estu-
una de les
diants els atrauen els reptes de la
escultures m辿s
famoses dAuguste reflexi坦 filos嘆fica i les respostes
Rodin. Una que shan donat al llarg de la his-
al揃legoria del t嘆ria als diferents problemes fi-
pensament i la
los嘆fics損, comenta Carla Carre-
poesia. / ANDREU
PUIG ras, professora de filosofia a la
UdG. A lhora doptar per aques-
ta mat竪ria 辿s innegable que la
28 PRESNCIA Del 4 al 10 de mar巽 del 2011
2. ito ergo sum損
vocaci坦 hi t辿 molt a veure. Si no, professor a batxillerat損, comen- han deixat de fer-la per manca
ni la Maite ni els seus companys
Encara hi ha ta Agust鱈n Gonz叩lez. La capaci- dalumnes損, diu Rovir坦. Segons
podrien lluitar contra lestigma estudiants que fan tat cr鱈tica que siguin capa巽os de ell, el fet dhaver contraposat
hist嘆ric de la inutilitat daquesta despertar els docents en els joves sempre les ci竪ncies a les lletres i
carrera. 束Vist des de fora 辿s com la carrera de 辿s clau. 束Als alumnes els hem de no haver defensat un sistema
els estudis de m炭sica, que sem- donar les eines per pensar les so- educatiu unitari ha dut a aquesta
bla que siguin per passar lesto- filosofia? S鱈. Tot i lucions, i no les respostes ja mas- situaci坦. 束Hem enfocat la forma-
na, per嘆 jo penso que s坦n molt tegades, per嘆 aquest 辿s un repte ci坦 nom辿s amb vista al treball en
complexos i amb una disciplina
que les sortides no nom辿s de lassignatura de fi- lloc de pensar en una formaci坦
rigorosa損, explica ella. laborals s坦n losofia sin坦 de tot lensenya- integral per a tota la vida損.
ment secundari損, reflexiona Ro- Laplicaci坦 del pla Bolonya,
Un t鱈tol sota el bra巽 escasses, i m辿s en vir坦. Una opini坦 que compar- amb el qual la llicenciatura de fi-
A hores dara no hi ha ning炭 que teix Gonz叩lez: 束La capacitat cr鱈- losofia sha convertit en un grau,
es matriculi a filosofia pensant temps de crisi, hi tica no sha dalimentar nom辿s a ha contribu誰t a modificar el pla
que, quan acabi, ser fil嘆sof. A partir dels 18 anys, sin坦 ja als es- destudis. 束El pla Bolonya ha
part de pretensi坦s seria dil揃l炭s.
continua havent tudis de secundria損. portat a allargar una mica el pri-
De fet, aquesta professi坦 no ha joves que es fan Amb tot, des del professorat es mer cicle i a deixar laprofundi-
existit mai. Com recorda Ignasi lamenta el desprestigi gradual ment (i lespecialitzaci坦) per als
Rovir坦, president de la Societat moltes preguntes que ha anat tenint la filosofia (i msters. A parer meu, ha tret es-
Catalana de Filosofia i professor les lletres en general) i que el seu pai al que abans eren els segons
de filosofia a la URL, 束tots els pes al batxillerat estigui perma- cicles, on saprofundien temes i
grans fil嘆sofs de la hist嘆ria shan nentment q端estionat. 束La pre- problemes m辿s espec鱈fics de la
dedicat a altres activitats: profes- s竪ncia de la filosofia a la univer- metaf鱈sica, espistemologia, 竪ti-
sors, cient鱈fics, literats...損 Kant sitat dep竪n de la pres竪ncia que ca, est竪tica, filosofia de la ci竪n-
era un gran home de ci竪ncia; tingui al batxillerat損, subratlla cia, etc竪tera損, opina Carreras.
Russell, un bon matemtic. Carreras. Actualment durant el
束Treballar daix嘆? Avui en primer curs del batxillerat dhu- Sestudia el mateix?
dia tothom acaba treballant manitats i ci竪ncies socials es fan Arist嘆til, Plat坦, Descartes, Kant,
del que pot, per嘆 jo tinc les- dues hores setmanals de filoso- Nietzsche, Hume... Els grans
peran巽a de ser professor de fi- fia i ciutadania, i en el segon clssics sempre seran als plans
losofia, que 辿s el que mhe curs, tres dhist嘆ria de la filoso- destudis de la carrera de filoso-
proposat損, diu Fernando fia. En aquest sentit, diverses as- fia. 束No pot ser duna altra ma-
G坦mez (18 anys), de Bada- sociacions i plataformes defen- nera, perqu竪 les seves reflexions
lona. La doc竪ncia a lense- sen que sampli誰n a tres i quatre continuen i continuaran essent
nyament secundari i a la hores lectives, respectivament, la font de les reflexions filos嘆fi-
universitat 辿s la sortida m辿s tenint en compte que antiga- ques actuals i futures, pels temes
factible, per嘆 a hores dara escas- ment a COU ja sen feien quatre que tracten, per les respostes que
sa. Amb tot, Carreras defensa la dhist嘆ria de la filosofia. donen, pels interrogants que ob-
formaci坦 human鱈stica, La desaparici坦 de la filosofia, ren...損, comenta Carreras. A di-
m辿s integral que al- en part a causa duna excessiva fer竪ncia dels plans destudi de
tament t竪cnica i mercantilitzaci坦 dels estudis, 辿s vint anys enrere, per嘆, segons
especialitzada. un tema que preocupa el col揃lec- ella, ara saborden m辿s els temes
束Facis el que fa- tiu docent. Deixar dimpartir que no pas els autors i hi ha assig-
cis, tindrs una aquesta assignatura o que la natures sobre aspectes molt es-
formaci坦 que taju- carrera qued辿s dilu誰da en una pec鱈fics de les diferents bran-
dar a pensar els pro- formaci坦 human鱈stica m辿s ques de la filosofia.
blemes duna altra ma- general seria una p竪rdua. Per molt que el Discurs del m竪-
nera損, afegeix Rovir坦. 束En alguns pa誰sos europeus tode, de Ren辿 Descartes, pare de
ja no sestudia filosofia a la frase que encap巽ala aquest ar-
Des del batxillerat secundria o al batxi- ticle (束Penso, per tant existei-
束Un dels factors que fan que la llerat sin坦 directa- xo損) shagi de con竪ixer, 束lobjec-
gent estudi誰 filosofia a la univer- ment a la universitat, tiu del grau (i abans llicenciatu-
sitat 辿s que hagi tingut un bon i en algunes facultats ra) de filosofia no ha estat mai
Del 4 al 10 de mar巽 del 2011 PRESNCIA 29
3. PASOS CATALANS ESTUDIANTS DE FILOSOFIA
Un moment de descans entre classe i classe a la facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona, el novembre passat. / JOSEP LOSADA
Pocs alumnes,
per嘆 estables
enciclop竪dic. s a dir, con竪ixer El curs 2008-2009, de les dien a la universitat. 束M辿s aviat sempre ha estat de les m辿s baixes
molts autors i les seves teories. universitats de Catalunya en hi ha autors que, de cop i volta, (un 5, el juny de 2010 a les uni-
M辿s aviat aquests han de servir van sortir 151 titulats en filo- obren nous camins i sels dedica versitats catalanes), a lalumne
de punt de partida, dest鱈mul, sofia, i de la de les Illes Ba- m辿s atenci坦損. Tot i aix鱈, creu que se li exigeix una dedicaci坦. 束Qui
per a la reflexi坦 personal i col揃lec- lears, 19. Aquell curs, a Ca- dautors tan globals com ho van vulgui fer aquesta carrera ha
tiva損, apunta Carreras. Segons el talunya hi havia 980 estu- ser Descartes, Kant o Hume en el destar disposat a entrar en pro-
deg de la facultat de filosofia de diants de filosofia matricu- seu moment, a partir de la sego- funditat en una lectura, enten-
la UB, aquests estudis avui no es- lats a la UB; 267 a la UAB; 98 na meitat del segle XX 辿s dif鱈cil dre de qu竪 va i connectar la q端es-
tan tan lligats, com passava du- a la UdG; i 73 a la URL. A la trobar-ne. 束Tenim t嘆tems en l嘆- ti坦 que planteja amb la seva vida
rant el franquisme, a con竪ixer Universitat de les Illes Ba- gica, en filosofia de la ci竪ncia, personal, la col揃lectiva, la del
una llista de noms, per嘆 束part de lears, 155 alumnes; i a la medieval, pol鱈tica... per嘆 crec pa鱈s, la hist嘆ria...損, diu Rovir坦.
la carrera consisteix en un corpus Universitat de Val竪ncia, se- que l炭ltim dels grans que va in- Lexpressi坦 束agafar-se les co-
dautors que necessriament gons dades facilitades del tentar donar una explicaci坦 de ses amb filosofia損 no 辿s gratu誰ta.
sha de respectar; ning炭 no en- curs 2007-2008, 514. Carla tot va ser Hegel損. En un moment en qu竪 impera la
tendria que acabessis amb un t鱈- Carreras, professora de filo- velocitat i la immediatesa, 束a
tol i no sabessis res dArist嘆til損. sofia, creu que en els 炭ltims Sense presses lestudiant de filosofia li dema-
Sartre, Camus o Kierkegaard deu anys la xifra dalumnes Els estudiants de segon de batxi- nem que faci un esfor巽, que en-
s坦n autors que, si b辿 en altres de primer a la UdG no ha llerat, condicionats pel temari foqui b辿 els problemes, que hi
moments eren dobligada refe- patit variacions importants. de la selectivitat, han de con竪i- entri des de totes les vessants
r竪ncia, actualment han passat a 束No s坦n una multitud, per嘆 xer en un curs des dels presocr- possibles損. Per aix嘆, no es pot de-
un segon terme. 束Ara 辿s dif鱈cil hem mantingut el nombre tics fins als autors del segle XXI. manar a una carrera com aques-
trobar alguna assignatura sobre de matr鱈cules損. El deg de la Les presses no ajuden a fer m辿s ta que sigui m辿s prctica. 束Em
Sartre, tan de moda quan el mar- UB explica que tampoc no digerible una mat竪ria que sem- sembla un contrasentit, per嘆
xisme tenia una credibilitat so- ha notat cap descens espec- pre ha tingut fama davorrida. pensem que no hi ha res m辿s
cial損, apunta Rovir坦. Gonz叩lez tacular de matriculacions ni Pensar demana temps i esfor巽, i prctic que una bona idea que
prefereix no parlar de modes en al primer cicle ni al segon. malgrat que per entrar a la uni- torienta sobre qu竪 fer o com ac-
els corrents filos嘆fics que sestu- versitat la nota de tall de filosofia tuar損, conclou Rovir坦.
30 PRESNCIA Del 4 al 10 de mar巽 del 2011
