1. Jornada premonitors/es i acompanyants 14 de novembre 2009 Emma Quiles Fernández [email_address] Formació i acompanyament: un pont amb dues entrades
2. Què hauríem de fer? Presentació de material de suport L’acompanyament Funcions del tutor/a
3. A quin punt del pont ens trobem? Dinàmica: “La troca del compromís” KPSI bateria de preguntes amb escala de valoració: 1 em sona, ho comprenc vagament ho conec, ho comparteixo, ho comprenc tinc un bon coneixement o comprensió tinc un bon domini d’això i em permet explicar-ho amb fluïdesa
4. Què volem dir amb agafar de la mà ? “ seguir i guiar les persones”. Fèuvre (1993) “ comprendre millor situacions i comportaments”. Uniops (1995) “ acceptar, deixar-se interpel·lar per l’altre”. Bruyelles (1996) “ permetre transformar-se per l’altre: obrir-se a una relació recíproca” (2006) “ aconsellar, orientar i emetre opinions”. Josep Font i Roura (2004)
5. Realitats i paradoxes PREMONITOR/A ACOMPANYANT ho sabré fer? l’entenc? creu que és útil? i ara què li dic? què pensarà? l’he de convidar al cafè? el/la tinc massa vist/a! quant ha de durar això? on està el límit? més li val que no creï conflictes! buf! quina feinada! no serà per tant! no serà per tant!
6. Decàleg sobre la filosofia de l’acompanyament 1.- 2.- 3.- 4.- 5.- 6.- 7.- 8.- 9.- 10.-
14. La nostra haima tendal activitats pal major objectius generals sòl anàlisi de necessitats porta motivació pals petits objectes específics tensors avaluació desert ideari
15. Detecció de necessitats: PLA DE FORMACIÓ Concreció anual: MODEL DE CONCRECIÓ Avaluació: acció . formador/a . buidatge Seguiment: àmbits de formació de cada voluntari/a On cal parar-se abans de creuar el pont?
16. Paraules clau Haver de fer Punt del camí Agafar de la mà Filosofia Moment Haima Cal parar-se Definir-se
17. Bibliografia relacionada CASTIÑEIRA, A. (1993). Voluntariat i joventut . Barcelona. GARCÍA ROCA, J. (1998). Solidaridad y voluntariado . Santander. GARCÍA, J.C. (2007). Manual del voluntariado . Madrid MADRID, A. (2001). La institución de voluntariado . Madrid.
18. Paraules d’acompanyament Si de veras quieres acompañarme: no camines por mí, déjame caminar por mi camino; no hables por mí, déjame hablar y escúchame; no llores por mí, déjame llorar y acompáñame; no decidas por mí, déjame elegir y respétame; no decidas por mí, déjame elegir y respeta mis decisiones; no te arrojes al agua por mí, déjame que aprenda a nadar; no me impongas tu experiencia, déjame hacer la mía; no aciertes por mí, déjame aprender equivocándome; porque yo crezco más con mis errores que con tus aciertos. René Trossero