2. JOSEP MIQUEL
ARQUES
SÓC PROFESSOR A UN IES
D’ALACANT
I DONE TAMBÉ CURSOS
PER A LA POBLACIÓ
ADULTA I PER AL
PROFESSORAT,
ENTRE D’ALTRES COSES
PRESENTACIÓ DEL
PROFESSOR
3. SESSIONS DILLUNS I DIMECRES DE
15:00 A 17:00 HORES
DESCANS DE 5’-10’.
1r EXAMEN: 31 DE MAIG
(ÀREA DE COMPRENSIÓ I
ESTRUCTURES
LINGÜÍSTIQUES)
2n EXAMEN 14 de juny
(ÀREA DE D’EXPRESSIÓ
ESCRITA I EXPRESSIÓ
ORAL)
4. FINALITAT DEL CURS
• Que obtingueu aquest títol
• QUE APROVEU EL C1 (MITJÀ)
• DIVERTIR-SE TREBALLANT! FAENA, MOLTA
FAENA!!! No hi ha altre secret.
• COMPRENDRE INFORMACIÓ ESCRITA O
ORAL SOBRE TEMES RELATIUS A
DIVERSOS CAMPS.
• PARLAR DE FORMA FLUÏDA I ESTÀNDARD.
• ESCRIURE TEXTOS AMB BONA
ORTOGRAFIA, CLARS, COHERENTS I AMB
VOCABULARI ADEQUAT.
5. ALTRES OBJECTIUS:
CREAR UN HÀBIT AMB L’ÚS DE LA LLENGUA.
RECONÉIXER EL PATRIMONI LINGÜÍSTIC COM A
RIQUESA INNATA.
9. Capacitació lingüística per a l'Ensenyament en
Valencià i en Llengües Estrangeres i del Diploma de
Mestre en Valencià.
U1.Marc legal. Els programes d’Educació Bilingüe i
Plurilingüe. Documents organitzatius i de gestió
pedagògica_pdf Fitxer
U2. Teories sobre l’aprenentatge de segones llengües.
Fonaments sociolingüístics i psicolingüístics_pdf Fitxer
U3. Tractament integrat de llengües i de llengües i
continguts_pdf Fitxer
U4 Materials i recursos TIC i TAC_pdf Fitxer
U5.1 Marc Europeu Comú de Referència i tractament didàctic
de llengües. Tasques comunicatives Avaluació _pdf Fitxer
U5.2 Textos i discursos per a l’aprenentatge
lingüisticocomunicatiu_pdf Fitxer
u6 Recursos per a l’elaboració d’unitats didàctiques_pdf
14. DESPESES DEL CURS:
Sext. Abonament de les taxes
1. Per a participar en les proves. Per als certificats de
grau mitjà i de grau superior, caldrà abonar una taxa de
25 euros. L’abonament d’estes taxes s’efectuarà fent
servir l’imprés multicòpia ajustat al model de l’annex IV o
bé per via telemàtica, segons el que s’indica en el punt
dos de l’apartat quart d’esta resolució. Els aspirants que
s’inscriguen completament amb firma electrònica per via
telemàticatindran dret a una bonificació del 10 % de la
taxa: 22,5 €.
15. COM TREBALLAREM
Treballarem les 4 habilitats lingüístiques:
Escoltar
Llegir
Escriure.
I parlar.
TRACTAREM ELS PUNTS MÉS PRODUCTIUS:
Intentarem donar-ho tot, però ens centrarem en
allò fonamental que enes eixirà a l’examen.
23. Crear un hàbit en valencià
Llegir algun llibre en
valencià.
Escriure a l’agenda en
valencià.
El llistat de la compra
Escoltar ràdio en
valencià.
41. MOTIVACIÓ DE L’ALUMNAT:
QUÈ ESPEREU DEL CURS?
ES DEMANA NOMÉS UNA
PARTICIPACIÓ ACTIVA.
INTERACTUACIÓ ENTRE L’ALUMNE I
EL PROFESSOR.
HEM D’INTENTAR FER UN GRUP
PERQUÈ LA CLASSE FUNCIONE
42. Exercici de presentació
En un full en
blanc, sense
posar el
nom, heu de
completar les
frases:
1. M’agrada…
2. A vegades desitge…
3. No puc…
4. Necessite saber…
5. Quan entre en un nou grup…
6. Tinc por…
7. Estic orgullós…
8. Una cosa bona que m’ha passat
fa poc…
44. ESCRIT PER AL DIJOUS 9 DE GENER
Expose quins canvis han introduït els
avanços tecnològics en la vida diària del
segle XXI. [Juny 2010 – 1r torn]
Escriga un article d’opinió en què expose i
argumente el seu punt de vista sobre la
motivació dels viatges com a forma de
vacances. [Juny 2010 – 1r torn]
47. ELS DIFTONGS
Diftong decreixent
La última vocal del
diftong és una vocal
feble.
ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu,
ou, uu
Diftong creixent
La vocal feble és la
primera.
gua, güe, güi, guo
qua, qüe, qüi, quo
Quan pronunciem dues vocals en una mateixa
síl·laba diem que formen un diftong.
- vocal forta (a,e,o) i una feble (i,u)
- dues vocals febles
48. Quan la i i la u es troben a principi de
mot seguides d’una vocal, o bé entre
vocals, també formen diftong creixent
amb la vocal del seu darrere.
A principi de mot: io-ga, hie-na, ian-qui
En posició intervocàlica: de-ia, se-uen,
ca-ca-uet.
49. HIAT
La i i la u situades entre una
consonant i una vocal forta NO
formen diftong, sinó HIAT, i per tant
es compten les síl·labes separades.
Ex.: ci-èn-ci-a, cu-a
50. Formen hiat les combinacions de
dues vocals fortes (ea, ae, ao, oa,
eo, oe), com per exemple: i-de-a i
ne-ó.
També en formen la i i la u
seguides de vocal, quan van
precedides d’una consonant que
no sigui la q ni la g, com ara: can-
vi-ar, nu-a o llu-ent.
51. ELS DÍGRAFS
Dígrafs que se separen
rr rs
ss sc
l·l tg tx
ix tj tz
Dígrafs que no se separen
ny
ll
qu
gu
Quan hem de partir paraules a
final de línia, hem de fixar-nos en
els dígrafs. Hi ha dígrafs que se
separen i d’altres que no.
52. L’ACCENT GRÀFIC
Hi ha dos tipus d’accent gràfic:
Obert (`)
Tancat (´)
Les vocals poden portar accent gràfic:
53. ACCENTUACIÓ
Les paraules poden ser:
Agudes, si la síl·laba tònica és l’última.
cla-tell ge-noll a-mics
Planes, si la síl·laba tònica és la penúltima.
col-ze es-pat-lla pes-ta-nya
Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és l’antepenúltima.
llà-gri-ma pàl-li-da tò-ni-ca
54. NORMES D’ACCENTUACIÓ
Accentuem les paraules
agudes quan acaben en: vocal,
vocal+s, –en o –in.
ma-tí pa-ra-dís de-pèn ma-ga-
zín
NO s’accentuen si acaben en i
o u que forma part d’un
diftong:
re-mei a-vui ba-bau
55. Accentuem les paraules
planes si NO acaben en:
vocal, vocal+s,
–en o –in.
plà-tan cèr-col ú-nic
S’accentuen si acaben en i o
u que forma part d’un
diftong:
portàveu servíssiu
57. L’ACCENT GRÀFIC DE LA E
En general tant siguin agudes, planes o
esdrúixoles l’accent és sempre obert: è
Excepcions més usuals:
De paraules esdrúixoles: església, llémena.
De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser,
néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu.
De les agudes: clixé, consomé, jaqué, peroné,
ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només i les
que fan el plural en –essos com congrés (congressos),
ingrés (ingressos), exprés, succés... (llevat de xerès,
interès i espès).
Les terminacions verbals, exemple: vindré, tinguéssiu...
(llevat de reté (retenir), manté (mantenir), encén
(encendre), entén (entendre), estén (entendre), estén
(estendre), i pretén (pretendre).
58. L’ACCENT GRÀFIC DE LA O
Si la paraula és esdrúixola l’accent serà obert:
ò
Si la paraula és plana, l’accent també serà
obert: ò
Si la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó
Excepcions més usuals:
De les esdrúixoles: fórmula, pólvora,
tómbola, tórtora.
De les planes: estómac, furóncol, córrer (i
derivats).
De les agudes: arròs, espòs, repòs, talòs,
terròs, això, allò, però...
Compostes amb monosíl·labs: rebò, retrò,
reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò...
59. Va bé recordar algunes sèries en que els
mots s'accentuen sempre de la
mateixa manera:
Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...;
vingué, begué, digué; entretingués,
marxés, veiés, calqués...
Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè…
Gentilicis: francès, portuguès, aranès…
Adjectius derivats: verdós, plujós,
relliscós…
Mots derivats acabats en -ència:
abstinència, eficiència, dissidència...
Substantius derivats: afecció, estimació,
impressió, informació...
62. BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi) BE/BENS (mamífer)
BÓTA/BÓTES (recipient) BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)
DÉU (divinitat) DEU (cardinal o verb DEURE)
DÓNA/DÓNES (verb DONAR) DONA/DONES (persona)
ÉS/SÓN (verb ESSER) ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir)
FÉU (passat verb FER) FEU (present verb FER)
MÀ (extremitat) MA (possessiu)
MÉS (adverbi) MES (conjunció o trenta dies)
MÈU (d’un moix) MEU (possessiu)
MÒLT (verb MOLDRE) MOLT (quantitat)
MÓN (planeta) MON (possessiu)
NÉT/-A/-S/-ES (parentesc NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)
ÓS (mamífer) OS (del cos)
PÈL (vellositat) PEL (per+el)
QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.) QUE (altres casos)
SÉ (verb SABER) SE (pronom)
SÍ (afirmació) SI (condició, nota musical o pronom)
SÒL (solar, terra) SOL (la resta de significats)
TÉ (verb TENIR) TE (la resta de significats)
ÚS (verb USAR) US (pronom)
VÉNS/VÉNEN (verb VENIR) VENS/VENEN (verb VENDRE)
VÓS (tractament personal) VOS (pronom feble)
63. Recorda!
L'accent diacrític es conserva en els
compostos:
déu: adéu, pregadéu...
féu: desféu, reféu...
mòlta: remòlta...
món: rodamón...
nét: besnét, renét...
pèl: contrapèl, repèl...
sòl: subsòl...
64. RELACIONA AMB FLETXES
botes ofereix deu despatxen
bótes mullers ell deu polit, no brut
votes anyell déu pregària
dóna a l'exterior venen utilització
dona recipient ós dirigeix-te
dónes correctament sòls fill del fill
dones donar el vot net ha de pagar
fora ofereixes rés animal
fóra estranger res deïtat
forà seria nét terres
be calçat véns 9+1
bé senyora ús cap cosa
65. Exercicis
1. Completa les frases següents amb les formes verbals adients
dels verbs que hi ha entre parèntesi. En cada cas t’apareixerà
una e accentuada.
a) El meu germà m’ha __________ (PROMETRE) que __________ (PASSAR) el que _________ (PASSAR), ell
m’estimaria sempre.
b) Ell, ni __________ (ENTENDRE) ni __________ (COMPRENDRE), encara avui, per què me’n vaig anar.
c) Quan ell __________ (ENCENDRE) el foc vol mantenir-lo tot el dia __________ (ENCENDRE). Si l’apaguen, ell
s’_________ (OFENDRE).
d) Nosaltres, aquest matí, només __________ (DIR) el que vosaltres __________ FER) malament, és a dir, que no
treballàveu amb el casc col.locat.
e) Nosaltres , abans , __________ (SER O ÉSSER) molt actius. Ara ja no ho som tant.
f) Si nosaltres __________ (FER) el que cal en cada moment, no tindríem tants problemes.
g) Si vosaltres també __________(FER) el que se us mana, no rebríeu tantes repulses.
h) Si us plau, digues-me per què has __________ (IMPRIMIR) en color un document tan important.
i) Ell s’ha __________ (DESPRENDRE) dels seus béns materials, després del que li ha passat.
j) Aquella senyora __________ (PRETENDRE) que em cregui que ell __________(= va dir) una mentida al judici.
66. SOLUCIÓ
1. Completa les frases següents amb les formes verbals adients dels verbs que hi ha entre parèntesi. En cada cas t’apareixerà una e accentuada.
a) El meu germà m’ha PROMÈS que PASSE el que PASSE ell m’estimaria sempre.
b) Ell, ni ENTÉN ni COMPRÈN, encara avui, per què me’n vaig anar.
c) Quan ell ENCÉN el foc vol mantenir-lo tot el dia ENCÈS. Si l’apaguen, ell S’OFÈN
d) Nosaltres, aquest matí, només DÈIEM el que vosaltres FÈIEU malament, és a dir, que
no treballàveu amb el casc col.locat.
e) Nosaltres , abans , ÉREM molt actius. Ara ja no ho som tant.
f) Si nosaltres FÉREM el que cal en cada moment, no tindríem tants problemes.
g) Si vosaltres també FÉREU el que se us mana, no rebríeu tantes repulses.
h) Si us plau, digues-me per què has IMPRÈS en color un document tan important.
i) Ell s’ha DESPRÉS dels seus béns materials, després del que li ha passat.
j) Aquella senyora PRETÉN que em cregui que ell va dir una mentida al judici.
67. 3. Identifica la paraula que es correspon amb cada definició.(Totes tenen una e accentuada.)
a) Natural d’Anglaterra: _______________
b) Natural de Portugal:____________
c) El que fa vuit d’una sèrie: ____________
d) Acció de prestar: _____________
e) Comarca que té com a capital Barcelona: __________________
f) Peça que forma la corol.la de la flor: ________________
g) Un que és molt llaminer: ______________
h) Sinònim de sípia: ______________
i) Edifici consagrat a un culte cristià: ___________________
j) Canal d’irrigació: _____________
k) N’hi ha un dels diputats: _____________
l) És com agrada el cafè a molta gent: __________________
m) Fruit del presseguer: ______________
n) L’ou del poll del cap: ______________
o) Blat desproveït de la palla i imperfactament molt en granets, emprat per a fer sopa,
pastes de sopa, etc.: ______________
68. 3. Identifica la paraula que es correspon amb cada definició.(Totes tenen una e accentuada.)
a) Natural d’Anglaterra: ANGLÉS
b) Natural de Portugal: PORTUGUÉS
c) El que fa vuit d’una sèrie: VUITÈ
d) Acció de prestar: PRÉSTEC
e) Comarca que té com a capital Barcelona: BARCELONÉS
f) Peça que forma la corol.la de la flor: PÈTALS
g) Un que és molt llaminer: LLÉPOL
h) Sinònim de sípia: SÈPIA
i) Edifici consagrat a un culte cristià: ESGLÉSIA
j) Canal d’irrigació: SÈQUIA
k) N’hi ha un dels diputats: CONGRÉS
l) És com agrada el cafè a molta gent: EXPRÉS
m) Fruit del presseguer: PRÉSSEC
n) L’ou del poll del cap: LLÉMENA
o) Blat desproveït de la palla i imperfactament molt en granets, emprat per a fer sopa, pastes de
sopa, etc.: SÈMOLA
SOLUCIÓ
69. 5. Col·loca accent als mots següents quan calgue i escriu
una redacció o un conte d’una pàgina en què apareguen
totes elles almenys un cop.
more debil la Senia Bernabe sere
(adjectiu)
pages perdua ferestega cervola sere
(verb)
71. Accentua aquelles paraules que ho necessiten.
1. El pastor porta el be a la carnisseria.
2. Els homes mes valents son ací.
3. El boter calça unes botes noves.
4. Ahir sabies be la lliçó.
5. Demà baratarem la bota del vi novell per una bota
mes gran.
6. El corredor Nurmi ha guanyat el jocs internacional.
7. Te tot el cos mullat.
8. La meua dona no dona prou almoines.
9. A les deu eixirà el correu.
10.Perquè vingues tu aniré jo també.
72. CORRECCIÓ
1. El pastor porta el bE a la carnisseria.
2. Els homes mÉs valents sÓon ací.
3. El boter calça unes botes noves.
4. Ahir sabies bÉ la lliçó.
5. Demà baratarem la bÓta del vi novell per una bota mÉs
gran.
6. El corredor NurmÍ (DE FINLÀNDIA) ha guanyat el jocs
internacional.
7. TÉ tot el cos mullat.
8. La meua dona no dÓna prou almoines.
9. A les deu eixirà el correu.
10.Perquè vingues tu aniré jo també.
77. Exercici
__ "Avui" és un diari. He copiat __ Home feliç de Jaume
Corbera. __ 11 de setembre. Han dut __ Spencer a parlar
de __ statu quo. __ ien ha baixat i __ dòlar també. __
hòbbit és una novel·la de Tolkien.
A __ Índia sempre és __ hora de __ te. Escriu __ a i __ be.
La senyora Spencer no vol parlar: __ Spencer no parlarà.
Han derrotat __ XIa legió. Han restaurat __ Scala de Milà.
__ Schola Cantorum de Castelló.
__ host del rei Jaume. Com passa el temps! Ja s’ha fet __
una.
__ ira és un sentiment perniciós. __ arquitecte ha parlat de
__ asimetria dels edificis. Té moments __ anormalitat.
Els clients __ El Corte Inglés. Sessió __ ioga.
__ ONU. __ UJI. __ UGT. __ UEFA.
Els participis de obrir són obert i oberta.