Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
1. UNITAT 2: FILOSOFIA MEDIEVAL I
FILOSOFIA MODERNA
Principals filòsofs
Problemes i temes
de reflexió
Característiques
Grans idees que
han canviat la
història de la
humanitat.
2. El cristianisme i les invasions
bàrbares
● Episodis de conflicte (martiris) i de
col·laboració entre la jerarquia
eclesiàstica i els nous «amos».
● Teoria dels tres estaments (Plató) i
del poder polític per voluntat divina.
● Els bàrbars es converteixen al
cristianisme, ja que els que no ho
fan són considerats com a
enemics, mentres que els que ho
fan són considerats com a
governants legítims.
3. Edat mitjana: escolàstica cristiana
-La filosofia i la ciència es
subordinen a la religió durant
1000 anys.
-La veritat està en la bíblia.
-La filosofia es utilitzada per a
servir a la teologia per a
“demostrar” l'existència de
déu i per a argumentar a
favor del cristianisme.
4. Alta edat mitjana europea molts llibres
de filosofia i ciència es perden.
Incendis de biblioteques provocats per bàrbars o per
fanàtics religiosos.
Els llibres que no tenen temàtica religiosa no són
valorats, no es copien i amb el temps es podreixen.
S'utilitza el pergamí: cada full és una pell d'animal.
5. En canvi de Plató ens ha arribat la pràctica
totalitat de l'obra completa, 42 llibres (diàlegs).
L'adaptació agustina de Plató
es converteix en la filosofia-
teologia hegemònica.
Les idees platòniques són els
models de creació de la
realitat utilitzats per Déu.
L'ànima guiada per la fe
coneix les idees per
il·lluminació interior
(introspecció) Déu ha
introduït dins nostre les
veritats essencials.
6. EDAT MITJANA segles V-XV
HEGEMONIA DE LA TEOLOGIA
Cultura teocèntrica.
Centres
d'ensenyament i
d'estudi fortament
religiosos.
Biblioteques i
cultura escrita
religiosa.
Integrisme cristià: la
bíblia com a font
literal de veritat.
7. Altres filosofies: els jueus
Les religions paganes
havien sigut prohibides,
però l’hebraica al ser
monoteista va ser
tolerada.
Comunitats jueves en
Europa cristiana i món
islàmic.
Tenen la seua pròpia
filosofia-teològica i el
seu propi idioma i
alfabet.
Maimònides filòsof i
metge jueu nascut a
Còrdova.
8. Altres filosofies: Islam
L’Islam es converteix en
una religió-imperi que
ràpidament conquereixen
enormes territoris.
Valoren les matemàtiques,
la filosofia, l’astronomia, la
medicina i les diverses
ciències: Avicenna, Averrois
i Al-Farabí. Durant un temps
civilització més avançada.
9. Filosofia i ciència en l'Islam
També moments de
fanatisme i crema de
llibres no islàmics:
Algazel (segle XI) va
escriure un llibre
“Destrucció dels
filòsofs”.
Decadència al segle
XIII per invasions
dels mongols.
10. Filosofia a l'Índia
● La religió hindú (II mileni aC)
i el budisme (V aC) són
religions amb algunes idees
filosòfiques i ètiques.
● Idees properes a l'orfisme
que a la vegada va influir
sobre el pitagorisme i el
platonisme.
● Creuen en roda de
reencarnació.
● Nirvana és posar fi als
desitjos i a les
reencarnacions.
11. Filosofia a l'Índia
● Charvaka (V aC) tradició
materialista i atea que
va durar fins el segle XV
fou prohibida i els seus
llibres cremats.
● “Gimnosofistes”
janinistes coneguts des
de l'arribada d'Alexandre
el Magna a l'Índia.
● Idees properes a
l'estoïcisme i els cínics.
12. Política a l’Índia: sistema de castes
● Des del segon
mil·lenni abans de
crist invasions del
nord (indoeuropeus).
● Divisió entre
brahmans (blancs) i
«intocables» dràvics
(negres).
● Societat castes
altament racista.
13. Filosofia a la Xina: taoisme
● Lao Tse (VI o V aC)
fundador del taoisme
(tao camí) i autor del
Tao (camí) Te (virtut o
poder) Ching (llibre).
● Wu wei deixar fluir, no
apassionar-se, no
intervenir, mantenir la
calma. Idees molt
properes a l'estoicisme.
Polèmica en si hi hagué
contacte o és casualitat.
14. Filosofia a la Xina: confucionisme
● Confuci (mestre Kong)
segle V o VI aC
obra “Les anacletes”.
● Ideologia de funcionaris i
ètica per a evitar la
corrupció.
● Cadascú a d'acomplir
amb el seu paper i funció
social.
● Meritocràcia i oposicions
per als funcionaris.
15. Religió popular xinesa
● Religió popular xinesa:
síntesi d'idees.
● Taoisme o Confucianisme
+
I Ching (llibre adivinacions
molt antic) +
Animisme i culte als
avantpassats +
Culte als elements naturals
com el cel
16. Arts marcials i estratègia
● Sun Tzu (VI aC) general i filòsof autor del
llibre d'estratègia l'art de la guerra.
● Estratègia militar però també consells per
a gestionar conflictes i per idees de
filosofia política.
● ARTS MARCIALS com un derivat de la
filosofia: la consciència millora el control
del cos.
● Wudang: art marcial taoista.
● Kung Fu monges Shaolin són budistes
(influència Índia).
● Tai chi: entrenament, gimnàsia i
meditació.
17. Altres filosofies: bizantins
Els bizantins també fan
escolàstica cristiana,
però conserven més
llibres antics en grec,
perquè és la seua
llengua.
Enciclopèdia bizantina.
Són invadits pels croats
(segle XIII) i després pels
turcs (segle 1453).
A partir dels segle XIII les
biblioteques bizantines
comencen a arribar a
Itàlia i en el XV els savis
s'exilien a Roma (Pletho).
18. A Europa occidental a partir dels segles XII i XIII
comença a recuperar-se part dels llibres dels
grecs i romans.
Alguns arriben perquè
havien sigut utilitzats per a
escriure damunt d'ells com
és el cas del “palimpsest”
d'Arquímedes.
Altres arriben per
traduccions de traduccions
del grec al siri i del siri a
l'àrab i finalment al llatí.
Altres per conquestes
creuades: Toledo, Sicília i
Constantinoble (s.XIII).
19. ESCOLA DE TRADUCTORS DE
TOLEDO (s.XII i XIII)
Alfons X el savi
Admiració per la ciència
(ulum) i filosofia dels
musulmans.
Amb la conquesta
cristiana d'Al-Andalus
hi ha una
transferència del
saber a la resta
d'Europa.
Negoci copiar llibres i
traduir-los.
20. Segles XII i XIII es revaloritza la filosofia
i s'obrin les primeres universitats
● Universitats d'Oxford,
París, Salamanca i
Pàdua s'ensenya
teologia, lleis (dret) i
medicina.
● Trivium: gramàtica,
retòrica i dialèctica
● Quadrivium: aritmètica,
geometria,
astronomia i música
Condemnes (1277).
21. Tomàs d'Aquino (1224-1274)
Tomàs d'Aquino “cristianitza”
les teories d'Aristòtil.
Les idees estan en les coses
(més empirista) arribar a
conèixer a déu coneixent les
seues obres i utilitzant la raó
natural.
Sintematitza arguments en
favor de l'existència de déu.
Ordre dels dominics que també
gestionen la inquisició.
22. Crisi del segle XIV
CANVIS SOCIALS
PESTA NEGRA
GUERRA DELS 100
ANYS
REVOLTES
LLAURADORES
ELS NOBLES
PERDEN PODER
23. Franciscans demanen pobresa i valoren
positivament el coneixement empíric per ser
el món obra divina.
● Roger Bacon: protoempirisme,
però a presó 1278.
● Guillem d'Ockham (1287-
1347) problemes amb el Papa.
● Navalla d'Ockham: entre
diverses explicació s'ha de
triar la que menys
pressuposicions implica.
● Idees que influiran a la llarga
sobre Luter.
24. Renaixement la societat canvia i l'església
deixa de tindre l'hegemonia cultural total.
Impremta: cada
vegada llibres més
barats.
Caiguda d'imperi
bizantí: biblioteques
i homes de lletres
emigren a Itàlia
(Pletho).
Desenvolupament del
comerç, la
tecnologia i interès
pràctic per la física
per a la balística.
25. FILOSOFIA RENAIXENTISTA
L'humanisme inicia la
lenta transició del
teocentrisme a
l'antropocentrisme.
Valoraven positivament
les matemàtiques i la
ciència antiga.
Publiquen obres de
grecs i romans.
No tenen mètode i també
difongueren llibres de
pseudociències (màgia,
astrologia i l'alquímia).
26. Pragmatisme polític:
Maquiavel (1469-1527)
Ja no són déu ni la
religió les que diuen
com han de fer-se les
coses.
Motivacions pràctiques
per a la política.
Com conquerir i
conservar el poder.
Propostes fonamentades
en la realitat i els
resultats pràctics.
27. Segle XVI: es fragmenta el poder de
l'església catòlica per l'aparició de
moviments protestants.
Guerres de religió a Europa.
1521 Luter excomunió
per criticar els vicis
del Papa i la jerarquia
catòlica.
Calvinistes, luterans,
anglicans,
anabaptistes i catòlics
es maten entre ells en
nom del mateix Déu.
28. Escepticisme renaixentista:
Erasme de Rotterdam (1466-1536)
-Es burla dels suposats
intel·lectuals i mostra com
els savis de l'època eren
ignorants.
-Es burla dels poderosos i
mostra que no són més que
humans plens de defectes.
29. Escepticisme renaixentista:
Michael de Montaigne (1533-1592)
-Filòsof francés dubta de la
capacitat racional humana.
-Els humans sovint som irracionals
i ens enganyem amb facilitat.
-La raó no està ni amb els catòlics
ni amb els protestants ni amb els
musulmans, perquè el motiu de
tindre una religió depèn del lloc
on hem nascut i no tant de la
racionalitat.
30. Conseqüències de l'escepticisme
renaixentista
-Negatius perquè dubten de la
capacitat de fer ciència.
-Positius perquè critiquen el
dogmatisme i l'escolàstica.
-Positius perquè la tolerància és
bona per a intercanviar idees i
desenvolupar la filosofia i la ciència.
-Els filòsofs posteriors,
especialment Descartes, tractaran
de refutar-los mostrant que sí que
és possible coneixements fiables.
31. 1543 inici de la revolució científica
En eixe anys es publiquen 3
llibres:
De revolutionibus orbium
coelestium de Copèrnic
(heliocentrisme).
Humani corpori fabrica de
Vesalius (anatomia).
Edició impresa de l'obra
d'Arquímedes (recopilació
de ciència grega).
32. Heliocentrisme
Copèrnic publica
llibre quan està a
punt de morir
(1543), d'aquesta
manera s'estalvia
els possibles
problemes.
Arguments
matemàtics, però
manca de proves
empíriques.
33. REVOLUCIÓ CIENTÍFICA S XVII
GALILEU (1564-1642) i
KEPLER
HELIOCENTRISME
NEWTON (1642-1727)
llei gravitació universal i
lleis de Newton.
Boyle química basada en
experiència i crítica a
l'alquímia.
DEBAT DEL MÈTODE:
racionalista versus
empiristes.
34. Revolució científica s XVII
Heliocentrisme i
crítica al
geocentrisme.
Desenvolupament de
les matemàtiques.
Instruments
d'observació.
Debat sobre el
mètode.
35. Galileo Galilei (1564-1642)
Aporta proves
empíriques.
Observació amb
telescopi.
Crítica irònica a
teòlegs i aristotèlics.
Estudia moviments
físics.
Física desenvolupada
a partir de
l'observació I les
matemàtiques.
36. Galileu: matematització de la realitat
a la cerca de lleis naturals.
Estudi anotació
detallada en taula de
dades.
Busca correlacions
matemàtiques que
s'expressen en
funcions i fòrmules.
Les lleis físiques de la
naturalesa estan
escrites en llenguatge
matemàtic.
37. ANY 1609
-Galileu perfecciona
telescopi i observa
directament els planetes.
Conèixer directament
el gran llibre del món i
la vida.
-Observa cràters de la
lluna.
-Observa les llunes de
Júpiter.
-Observacions contradiuen
el sistema de Claudi
Ptolomeu seguit pels
aristotèlics
38. Any 1609 Kepler publica
Astronomia nova
● Utilitza taules
astronòmiques
d'observaació
d'ubicació de
planetes de Tycho
Brahe.
● La fórmula que millor
quadra amb les
dades observades de
les òrbites és
l'el·líptica.
39. Galileu Galilei: ciència empírica i
matemàtiques
Troba imperfeccions en els
llibres antics.
Critica la física aristotèlica
que no matematitzava.
Experimenta crea taules de
dades, busca correlacions
matemàtiques i constants.
Cinemàtica, òptica,
astronomia i resistència de
materials.
40. Intolerància, inquisició i repressió a la
ciència, la filosofia i les noves idees.
1533 Miquel Servet
(circulació de la
sang cremat) a la
foguera.
1600 execució de
Giordano Bruno
(imatge de la
dreta).
1633 retractació de
Galileu.
Descartes por a
publicar llibre.
42. 1638 publica Discurs de les dos noves
ciències, però ho farà a Holanda per a
evitar que la inquisició li requise el llibre.
No toca temes
astronòmics, per a
evitar problemes.
Parla de cinemàtica
(física del
moviment).
Resistència de
materials, aplicació
per a l'arquitectura.
43. La nova ciència es fonamenta en:
Experimentació i
matematització.
Astronomia
heliocèntrica.
Filosofia: debat
sobre quin és el
mètode a seguir.
Rigor en l'aplicació
per a no creure
coses falses.
44. Descartes (1596-1650)
Llibres: “Discurs del
mètode” i
“Meditacions
metafísiques”
Busca rigor i mètode.
Racionalista: hi ha
idees innates.
Cogito ergo sum
Importància de la
deducció: de veritats
universals passar a
veritats particulars.
45. Mètode de Descartes inspirat en les
matemàtiques, però aplicat a tots els camps.
Dividir les problemes en
parts més senzilles.
No admetre com a veritat
cap cosa de la que
pugam tindre dubte.
Veritat segures.
D'unes veritats deduir
altres.
Fer revisions en les
cadenes de
raonaments.
46. Deducció
D'una afirmació
sobre un conjunt es
passa a una
afirmació sobre un
individu.
Tots els alemanys
són europeus.
Gunter és alemany.
Per tant, puc deduir
que Gunter és
europeu.
47. Descartes admet els sentits com a font del
coneixement, però amb certes reserves, ja que
diu que són fal·libles.
A més, afirma l'existència d'idees innates.
Tendència a ser
massa teòric,
abstracte i fins i tot
a anar contra el
sentit comú.
Tendència a barrejar
filosofia i Déu.
Desenvolupa les
matemàtiques i l'eix
de coordenades.
48. Racionalistes: Descartes, Spinoza i Leibniz
Veritats innates no
necessiten ser
experimentades, són
veritat perquè són
evidents, clares i
indubitables.
D'elles es poden
derivar altres
veritats.
Exemples: les
matemàtiques,
l'existència de Déu i
de l'ànima.
49. Després de dubtar de tot, afirma que
ell existeix, perquè pensa.
A continuació afirma que Déu existeix perquè:
Ell té la idea innata
de Déu.
Ell pensa en una
cosa perfecta
(Déu).
Déu ha d'existir,
perquè si no
existira, aleshores
ell no hauria pensat
50. Després de demostrar l'existència
divina.
Descartes afirma que
es perfecte i per
tant bo i poderós i
no pot consentir
que jo m'estiga
equivocant
sistemàticament en
pla “MATRIX”
(argument geni
maligne o somni
permanent).
51. Els empiristes critiquen als racionalistes.
-Les úniques veritats
són aquelles que
tenen un fonament
observable.
-Si no ho puc
experimentar no m'ho
crec...
-Francis Bacon,
Locke, Newton i
Hume.
-Gran difusió en
Anglaterra.
52. Per als empiristes el problema de les
falses creences i els errors sorgeix perquè
per diversos motius (mala
educació i error de càlculs)
s'han introduït en la nostra
ment idees falses,
mentides i mites que no es
basen en dades
observables i verificables.
53. L'empirisme britànic
-La filosofia
empirista va
associada al
desenvolupament
de
la royal society i la
física newtoniana.
-Gran prestigi a a
finals del segle
XVII i durant el
segle XVIII.
54. Francis Bacon (1561-1626)
Filòsof anglés partidari
de l'empirisme.
Afirma que el
coneixement es
troba en la percepció
alerta sobre els
perills de creure allò
que no hem
experimentat.
Va morir com a
conseqüència d'un
experiment.
55. JOHN LOCKE (1632-1704)
Metge i posteriorment
ministre de la monarquia
parlamentària liberal.
DEFENSA DEL MÈTODE
EMPÍRIC i ATAC
FILOSÒFIC AL
RACIONALISME.
DEFENSA DEL
LIBERALISME POLÍTIC
I PRECEDENT DEL
CONSTITUCIONALISM
E.
56. John Locke
No naixem amb idees
innates.
Déu no ha posat idees
en la nostra ànima.
Tots els coneixements
venen de
l'experiència, pels
sentits interns i
externs.
Comprovar si el que ens
han contat està basat
en l'experiència
sensible.
57. John Locke (1632-1704)
Llibre: “Tractat sobre
l'enteniment humà”
(psicologia i
epistemologia).
IMPORTÀNCIA INDUCCIÓ.
De l'observació de molts
casos particulars es
generalitza.
El coneixement humà és
fal·lible, no és absolut.
Diferents graus de
certesa.
58. Inducció
De les experiències
de fenòmens
particulars i
individuals, fem una
generalització
(inducció) i diguem
que tots els casos
són i seran així.
Mentre no trobem cap
experiència
contrària estem
justificats a
considerar la
generalització com
59. Percepcions objectives i subjectives.
No totes les experiències són iguals per a tots.
Qualitats
primàries dels
objectes són
objectives (pes,
mesura,
duresa,
velocitat, etc.).
Qualitats
secundàries
(són més
subjectives,
colors, sabors,
60. ROYAL SOCIETY
Royal Society of London
for the Improvement of
Natural Knowledge va
ser creada el 1660.
Lema: "Nullius in Verba"
(en paraules de ningú),
no és important qui ho
diu, sinó si es pot
experimentar
Locke en fou membre a
partir de l'any 1668 i
Newton en va ser el
president de 1703 a
1727
61. Robert Boyle: química científica
1661 publica «El
químic escèptic».
Aplica el mètode
empíric i
experimental.
Elimina dades no
verificables, per
exemple màgia i
alquímia.
62. ISAAC NEWTON 1642-1727
Utilitza i defensa el
mètode empíric.
Instruments
d'observació i
experiments com
Galileu.
Expressar els
fenòmens naturals
en dades
matemàtiques on
busca constants i
correlacions.
63. Llei publicada al llibre Philosophiae Naturalis principia mathematica (1687).
Llei de la gravetat serveix per a explicar la caiguda
a terra d'una poma (9,807 m/s²) i també el
moviment dels planetes i astres.
64. Newton: hypotheses non fingo
En llatí “No supose hipòtesi”.
Resposta als que li havien
desafiat a explicar les
causes profundes de la
graveta.
Es limita a descriure i formular
els principis matemàtics, no
especular el perquè l'univers
és així i no d'una altra
manera.
Per inducció arriba a funcions
matemàtiques (la teoria del
mètode hipoteticodeductiu
65. DAVID HUME (1711-1776)
De jove va treballar de
bibliotecari de la
universitat de Glasgow
(Escòcia), posteriorment
va ser diplomàtic a
l'estranger.
Filosofia empirista i del
sentit comú.
Escepticisme moderat,
confia en la capacitat de
conèixer, però també se
n'adona de la fal·libilitat i
les anomalies.
66. L'empirisme de Hume:
Tota idea ve de
percepcions
(impressions).
De la combinació
d'idees simples
apareixen idees més
complexes, que
necessàriament no
tenen perquè ser
certes.
67. David Hume fou dels primers filòsofs moderns que
es va atrevir a criticar obertament el cristianisme.
“Què és més
probable – que un
home resucite
d'entre els morts o
que el testimoni
estiga, d'alguna
forma equivocat?”.
Va ser acusat
d'heretgia, però va
ser absolt gràcies a
la intervenció dels
seus amics.
68. Hume i el problema de la inducció
Problema de la
inducció.
És el costum el que
ens indica que les
coses seran en el
futur com han sigut
fins ara.
Possibilitat
d'anomalies i
cignes negres.
69. David Hume
Desconfiar de
conceptes com
ànima, déu i
essència, perquè
no fan referència a
cap percepció.
El jo (identitat) està
en permanent
canvi és una
continuïtat de
seqüències. No hi
ha un jo últim
inalterable i que
perdure a tot canvi.
70. Hume: crítica el concepte de
causalitat
Prefereix parlar de
correlació i de
conjunció temporal-
espacials de fets.
Les causes-efectes
són qüestió de fet,
però a l'igual que
amb la inducció,
els fets poden
canviar en un futur
i no ser com han
sigut en el passat.
71. Filosofia política segles XVII i XVIII
Noves formes de justificar
el poder.
Debat entre absolutistes i
partidaris dels drets
inalienables.
Teories de l'estat de natura
i el pacte social.
Noves teories liberals,
parlamentàriesi de divisió
i control de poders.
72. IL·LUSTRACIÓ sXVIII
Es divulga per
Europa
l'empirisme, la
ciència newtoniana
i el liberalisme
polític de Locke.
Enciclopedistes:
Voltaire,
d'Alembert,
Holbach, Diderot,
Montesquieu,
Rousseau i
Condillac.
73. IL·LUSTRACIÓ SEGLE XVIII
DIFUSIÓ DE LA
FILOSOFIA DE JOHN
LOCKE I LA FÍSICA
DE NEWTON PER
EUROPA.
ENCICLOPEDISTES
perseguits a França i
enciclopedia
clandestina.
ACABA PROVOCANT
CAIGUDA DE L'ANTIC
RÈGIM I LA
MONARQUIA
ABSOLUTA.
74. El desenvolupament científic és un dels
factors que causen la revolució industrial.
Els coneixements
científics són
aplicats a
l'enginyeria i a la
tecnologia.
Permeten augmentar
l'eficàcia del poder,
motiu pel qual els
poders inverteixen
en coneixement, per
exemple la Royal
Society anglesa.
75. Il·lustració alemanya:
Immanuel Kant (1724-1804)
Mai va eixir de Konigsberg
(actual Kaliningrad) on
treballava de professor
universitari de filosofia.
Va escriure la “Crítica de la raó
pura” i la “Crítica de la raó
pràctica”.
Torna a obrir el debat
epistemològic i diu que les
dues parts tenen en part raó.
76. Immanuel Kant (1724-1804)
El temps i l'espai depenen de la
forma de veure el món del
subjecte.
Conceptes abstractes com causa
efecte o identitat i alteritat són a
priori (innats) i serveixen per a
ordenar les dades sensibles.
La lògica i les matemàtiques són
deductives (racionalistes), la
resta dels coneixements es
basa en l'experiència
(empiristes).
77. INDEPENDÈNCIA EUA 1776
REVOLUCIÓ FRANCESA 1789
Descontent social i
crisi fan que les
IDEES DE CANVI
SOCIAL DELS
FILÒSOFS
IL·LUSTRATS es
convertisquen en
referents
revolucionaris.
LLIBERTAT,
IGUALTAT I
FRATERNITAT.
78. La filosofia ha impulsat la ciència i els
drets humans.
Algunes de les millors
coses que té la nostra
societat i la nostra
cultura (ciència,
democràcia i drets
humans) tenen els seus
orígens en la filosofia i el
lliurepensament.
Encara queda molt de
treball per fer i molt de
camí per avançar. El
paper de la filosofia
continua sent important.