ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.

•
•
Ferran Mistelera
Ferran Mistelera

Presentació utilitzada a classe

1 of 78
Download to read offline
UNITAT 2: FILOSOFIA MEDIEVAL I FILOSOFIA MODERNA  Principals filòsofs  Problemes i temes de reflexió  Característiques  Grans idees que han canviat la història de la humanitat.
El cristianisme i les invasions bàrbares ● Episodis de conflicte (martiris) i de col·laboració entre la jerarquia eclesiàstica i els nous «amos». ● Teoria dels tres estaments (Plató) i del poder polític per voluntat divina. ● Els bàrbars es converteixen al cristianisme, ja que els que no ho fan són considerats com a enemics, mentres que els que ho fan són considerats com a governants legítims.
Edat mitjana: escolàstica cristiana -La filosofia i la ciència es subordinen a la religió durant 1000 anys. -La veritat està en la bíblia. -La filosofia es utilitzada per a servir a la teologia per a “demostrar” l'existència de déu i per a argumentar a favor del cristianisme.
Alta edat mitjana europea molts llibres de filosofia i ciència es perden.  Incendis de biblioteques provocats per bàrbars o per fanàtics religiosos.  Els llibres que no tenen temàtica religiosa no són valorats, no es copien i amb el temps es podreixen.  S'utilitza el pergamí: cada full és una pell d'animal.
En canvi de Plató ens ha arribat la pràctica totalitat de l'obra completa, 42 llibres (diàlegs).  L'adaptació agustina de Plató es converteix en la filosofia- teologia hegemònica.  Les idees platòniques són els models de creació de la realitat utilitzats per Déu.  L'ànima guiada per la fe coneix les idees per il·lluminació interior (introspecció) Déu ha introduït dins nostre les veritats essencials.
EDAT MITJANA segles V-XV HEGEMONIA DE LA TEOLOGIA  Cultura teocèntrica.  Centres d'ensenyament i d'estudi fortament religiosos.  Biblioteques i cultura escrita religiosa.  Integrisme cristià: la bíblia com a font literal de veritat.
Altres filosofies: els jueus  Les religions paganes havien sigut prohibides, però l’hebraica al ser monoteista va ser tolerada.  Comunitats jueves en Europa cristiana i món islàmic.  Tenen la seua pròpia filosofia-teològica i el seu propi idioma i alfabet.  Maimònides filòsof i metge jueu nascut a Còrdova.
Altres filosofies: Islam L’Islam es converteix en una religió-imperi que ràpidament conquereixen enormes territoris. Valoren les matemàtiques, la filosofia, l’astronomia, la medicina i les diverses ciències: Avicenna, Averrois i Al-Farabí. Durant un temps civilització més avançada.
Filosofia i ciència en l'Islam  També moments de fanatisme i crema de llibres no islàmics: Algazel (segle XI) va escriure un llibre “Destrucció dels filòsofs”.  Decadència al segle XIII per invasions dels mongols.
Filosofia a l'Índia ● La religió hindú (II mileni aC) i el budisme (V aC) són religions amb algunes idees filosòfiques i ètiques. ● Idees properes a l'orfisme que a la vegada va influir sobre el pitagorisme i el platonisme. ● Creuen en roda de reencarnació. ● Nirvana és posar fi als desitjos i a les reencarnacions.
Filosofia a l'Índia ● Charvaka (V aC) tradició materialista i atea que va durar fins el segle XV fou prohibida i els seus llibres cremats. ● “Gimnosofistes” janinistes coneguts des de l'arribada d'Alexandre el Magna a l'Índia. ● Idees properes a l'estoïcisme i els cínics.
Política a l’Índia: sistema de castes ● Des del segon mil·lenni abans de crist invasions del nord (indoeuropeus). ● Divisió entre brahmans (blancs) i «intocables» dràvics (negres). ● Societat castes altament racista.
Filosofia a la Xina: taoisme ● Lao Tse (VI o V aC) fundador del taoisme (tao camí) i autor del Tao (camí) Te (virtut o poder) Ching (llibre). ● Wu wei deixar fluir, no apassionar-se, no intervenir, mantenir la calma. Idees molt properes a l'estoicisme. Polèmica en si hi hagué contacte o és casualitat.
Filosofia a la Xina: confucionisme ● Confuci (mestre Kong) segle V o VI aC obra “Les anacletes”. ● Ideologia de funcionaris i ètica per a evitar la corrupció. ● Cadascú a d'acomplir amb el seu paper i funció social. ● Meritocràcia i oposicions per als funcionaris.
Religió popular xinesa ● Religió popular xinesa: síntesi d'idees. ● Taoisme o Confucianisme + I Ching (llibre adivinacions molt antic) + Animisme i culte als avantpassats + Culte als elements naturals com el cel
Arts marcials i estratègia ● Sun Tzu (VI aC) general i filòsof autor del llibre d'estratègia l'art de la guerra. ● Estratègia militar però també consells per a gestionar conflictes i per idees de filosofia política. ● ARTS MARCIALS com un derivat de la filosofia: la consciència millora el control del cos. ● Wudang: art marcial taoista. ● Kung Fu monges Shaolin són budistes (influència Índia). ● Tai chi: entrenament, gimnàsia i meditació.
Altres filosofies: bizantins  Els bizantins també fan escolàstica cristiana, però conserven més llibres antics en grec, perquè és la seua llengua.  Enciclopèdia bizantina.  Són invadits pels croats (segle XIII) i després pels turcs (segle 1453).  A partir dels segle XIII les biblioteques bizantines comencen a arribar a Itàlia i en el XV els savis s'exilien a Roma (Pletho).
A Europa occidental a partir dels segles XII i XIII comença a recuperar-se part dels llibres dels grecs i romans.  Alguns arriben perquè havien sigut utilitzats per a escriure damunt d'ells com és el cas del “palimpsest” d'Arquímedes.  Altres arriben per traduccions de traduccions del grec al siri i del siri a l'àrab i finalment al llatí.  Altres per conquestes creuades: Toledo, Sicília i Constantinoble (s.XIII).
ESCOLA DE TRADUCTORS DE TOLEDO (s.XII i XIII) Alfons X el savi Admiració per la ciència (ulum) i filosofia dels musulmans. Amb la conquesta cristiana d'Al-Andalus hi ha una transferència del saber a la resta d'Europa. Negoci copiar llibres i traduir-los.
Segles XII i XIII es revaloritza la filosofia i s'obrin les primeres universitats ● Universitats d'Oxford, París, Salamanca i Pàdua s'ensenya teologia, lleis (dret) i medicina. ● Trivium: gramàtica, retòrica i dialèctica ● Quadrivium: aritmètica, geometria, astronomia i música Condemnes (1277).
Tomàs d'Aquino (1224-1274)  Tomàs d'Aquino “cristianitza” les teories d'Aristòtil.  Les idees estan en les coses (més empirista) arribar a conèixer a déu coneixent les seues obres i utilitzant la raó natural.  Sintematitza arguments en favor de l'existència de déu.  Ordre dels dominics que també gestionen la inquisició.
Crisi del segle XIV  CANVIS SOCIALS  PESTA NEGRA  GUERRA DELS 100 ANYS  REVOLTES LLAURADORES  ELS NOBLES PERDEN PODER
Franciscans demanen pobresa i valoren positivament el coneixement empíric per ser el món obra divina. ● Roger Bacon: protoempirisme, però a presó 1278. ● Guillem d'Ockham (1287- 1347) problemes amb el Papa. ● Navalla d'Ockham: entre diverses explicació s'ha de triar la que menys pressuposicions implica. ● Idees que influiran a la llarga sobre Luter.
Renaixement la societat canvia i l'església deixa de tindre l'hegemonia cultural total.  Impremta: cada vegada llibres més barats.  Caiguda d'imperi bizantí: biblioteques i homes de lletres emigren a Itàlia (Pletho).  Desenvolupament del comerç, la tecnologia i interès pràctic per la física per a la balística.
FILOSOFIA RENAIXENTISTA  L'humanisme inicia la lenta transició del teocentrisme a l'antropocentrisme.  Valoraven positivament les matemàtiques i la ciència antiga. Publiquen obres de grecs i romans.  No tenen mètode i també difongueren llibres de pseudociències (màgia, astrologia i l'alquímia).
Pragmatisme polític: Maquiavel (1469-1527)  Ja no són déu ni la religió les que diuen com han de fer-se les coses.  Motivacions pràctiques per a la política.  Com conquerir i conservar el poder.  Propostes fonamentades en la realitat i els resultats pràctics.
Segle XVI: es fragmenta el poder de l'església catòlica per l'aparició de moviments protestants. Guerres de religió a Europa.  1521 Luter excomunió per criticar els vicis del Papa i la jerarquia catòlica.  Calvinistes, luterans, anglicans, anabaptistes i catòlics es maten entre ells en nom del mateix Déu.
Escepticisme renaixentista: Erasme de Rotterdam (1466-1536) -Es burla dels suposats intel·lectuals i mostra com els savis de l'època eren ignorants. -Es burla dels poderosos i mostra que no són més que humans plens de defectes.
Escepticisme renaixentista: Michael de Montaigne (1533-1592) -Filòsof francés dubta de la capacitat racional humana. -Els humans sovint som irracionals i ens enganyem amb facilitat. -La raó no està ni amb els catòlics ni amb els protestants ni amb els musulmans, perquè el motiu de tindre una religió  depèn  del lloc on hem nascut i no tant de la racionalitat.
Conseqüències de l'escepticisme renaixentista -Negatius perquè dubten de la capacitat de fer ciència. -Positius perquè critiquen el dogmatisme i l'escolàstica. -Positius perquè la tolerància és bona per a intercanviar idees i desenvolupar la filosofia i la ciència. -Els filòsofs posteriors, especialment Descartes, tractaran de refutar-los mostrant que sí que és possible coneixements fiables.
1543 inici de la revolució científica En eixe anys es publiquen 3 llibres: De revolutionibus orbium coelestium de Copèrnic (heliocentrisme). Humani corpori fabrica de Vesalius (anatomia). Edició impresa de l'obra d'Arquímedes (recopilació de ciència grega).
Heliocentrisme  Copèrnic publica llibre quan està a punt de morir (1543), d'aquesta manera s'estalvia els possibles problemes.  Arguments matemàtics, però manca de proves empíriques.
REVOLUCIÓ CIENTÍFICA S XVII  GALILEU (1564-1642) i KEPLER HELIOCENTRISME  NEWTON (1642-1727) llei gravitació universal i lleis de Newton.  Boyle química basada en experiència i crítica a l'alquímia.  DEBAT DEL MÈTODE: racionalista versus empiristes.
Revolució científica s XVII  Heliocentrisme i crítica al geocentrisme.  Desenvolupament de les matemàtiques.  Instruments d'observació.  Debat sobre el mètode.
Galileo Galilei (1564-1642)  Aporta proves empíriques.  Observació amb telescopi.  Crítica irònica a teòlegs i aristotèlics.  Estudia moviments físics.  Física desenvolupada a partir de l'observació I les matemàtiques.
Galileu: matematització de la realitat a la cerca de lleis naturals.  Estudi anotació detallada en taula de dades.  Busca correlacions matemàtiques que s'expressen en funcions i fòrmules.  Les lleis físiques de la naturalesa estan escrites en llenguatge matemàtic.
ANY 1609 -Galileu perfecciona telescopi i observa directament els planetes. Conèixer directament el gran llibre del món i la vida. -Observa cràters de la lluna. -Observa les llunes de Júpiter. -Observacions contradiuen el sistema de Claudi Ptolomeu seguit pels aristotèlics
Any 1609 Kepler publica Astronomia nova ● Utilitza taules astronòmiques d'observaació d'ubicació de planetes de Tycho Brahe. ● La fórmula que millor quadra amb les dades observades de les òrbites és l'el·líptica.
Galileu Galilei: ciència empírica i matemàtiques Troba imperfeccions en els llibres antics.  Critica la física aristotèlica que no matematitzava.  Experimenta crea taules de dades, busca correlacions matemàtiques i constants.  Cinemàtica, òptica, astronomia i resistència de materials.
Intolerància, inquisició i repressió a la ciència, la filosofia i les noves idees.  1533 Miquel Servet (circulació de la sang cremat) a la foguera.  1600 execució de Giordano Bruno (imatge de la dreta).  1633 retractació de Galileu.  Descartes por a publicar llibre.
1633 abjuració de Galileu davant la inquisició.
1638 publica Discurs de les dos noves ciències, però ho farà a Holanda per a evitar que la inquisició li requise el llibre.  No toca temes astronòmics, per a evitar problemes.  Parla de cinemàtica (física del moviment).  Resistència de materials, aplicació per a l'arquitectura.
La nova ciència es fonamenta en:  Experimentació i matematització.  Astronomia heliocèntrica.  Filosofia: debat sobre quin és el mètode a seguir. Rigor en l'aplicació per a no creure coses falses.
Descartes (1596-1650)  Llibres: “Discurs del mètode” i “Meditacions metafísiques”  Busca rigor i mètode.  Racionalista: hi ha idees innates.  Cogito ergo sum  Importància de la deducció: de veritats universals passar a veritats particulars.
Mètode de Descartes inspirat en les matemàtiques, però aplicat a tots els camps.  Dividir les problemes en parts més senzilles.  No admetre com a veritat cap cosa de la que pugam tindre dubte. Veritat segures.  D'unes veritats deduir altres.  Fer revisions en les cadenes de raonaments.
Deducció  D'una afirmació sobre un conjunt es passa a una afirmació sobre un individu.  Tots els alemanys són europeus.  Gunter és alemany.  Per tant, puc deduir que Gunter és europeu.
Descartes admet els sentits com a font del coneixement, però amb certes reserves, ja que diu que són fal·libles. A més, afirma l'existència d'idees innates.  Tendència a ser massa teòric, abstracte i fins i tot a anar contra el sentit comú.  Tendència a barrejar filosofia i Déu.  Desenvolupa les matemàtiques i l'eix de coordenades.
Racionalistes: Descartes, Spinoza i Leibniz  Veritats innates no necessiten ser experimentades, són veritat perquè són evidents, clares i indubitables. D'elles es poden derivar altres veritats.  Exemples: les matemàtiques, l'existència de Déu i de l'ànima.
Després de dubtar de tot, afirma que ell existeix, perquè pensa. A continuació afirma que Déu existeix perquè:  Ell té la idea innata de Déu.  Ell pensa en una cosa perfecta (Déu).  Déu ha d'existir, perquè si no existira, aleshores ell no hauria pensat
Després de demostrar l'existència divina.  Descartes afirma que es perfecte i per tant bo i poderós i no pot consentir que jo m'estiga equivocant sistemàticament en pla “MATRIX” (argument geni maligne o somni permanent).
Els empiristes critiquen als racionalistes. -Les úniques veritats són aquelles que tenen un fonament observable. -Si no ho puc experimentar no m'ho crec... -Francis Bacon, Locke, Newton i Hume. -Gran difusió en Anglaterra.
Per als empiristes el problema de les falses creences i els errors sorgeix perquè per diversos motius (mala educació i error de càlculs) s'han introduït en la nostra ment idees falses, mentides i mites que no es basen en dades observables i verificables.
L'empirisme britànic -La filosofia empirista va associada al desenvolupament de la royal society i la física newtoniana. -Gran prestigi a a finals del segle XVII i durant el segle XVIII.
Francis Bacon (1561-1626)  Filòsof anglés partidari de l'empirisme.  Afirma que el coneixement es troba en la percepció alerta sobre els perills de creure allò que no hem experimentat.  Va morir com a conseqüència d'un experiment.
JOHN LOCKE (1632-1704)  Metge i posteriorment ministre de la monarquia parlamentària liberal.  DEFENSA DEL MÈTODE EMPÍRIC i ATAC FILOSÒFIC AL RACIONALISME.  DEFENSA DEL LIBERALISME POLÍTIC I PRECEDENT DEL CONSTITUCIONALISM E.
John Locke  No naixem amb idees innates.  Déu no ha posat idees en la nostra ànima.  Tots els coneixements venen de l'experiència, pels sentits interns i externs.  Comprovar si el que ens han contat està basat en l'experiència sensible.
John Locke (1632-1704)  Llibre: “Tractat sobre l'enteniment humà” (psicologia i epistemologia).  IMPORTÀNCIA INDUCCIÓ. De l'observació de molts casos particulars es generalitza.  El coneixement humà és fal·lible, no és absolut. Diferents graus de certesa.
Inducció  De les experiències de fenòmens particulars i individuals, fem una generalització (inducció) i diguem que tots els casos són i seran així.  Mentre no trobem cap experiència contrària estem justificats a considerar la generalització com
Percepcions objectives i subjectives. No totes les experiències són iguals per a tots.  Qualitats primàries dels objectes són objectives (pes, mesura, duresa, velocitat, etc.).  Qualitats secundàries (són més subjectives, colors, sabors,
ROYAL SOCIETY  Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge va ser creada el 1660.  Lema: "Nullius in Verba" (en paraules de ningú), no és important qui ho diu, sinó si es pot experimentar  Locke en fou membre a partir de l'any 1668 i Newton en va ser el president de 1703 a 1727
Robert Boyle: química científica  1661 publica «El químic escèptic».  Aplica el mètode empíric i experimental.  Elimina dades no verificables, per exemple màgia i alquímia.
ISAAC NEWTON 1642-1727  Utilitza i defensa el mètode empíric.  Instruments d'observació i experiments com Galileu.  Expressar els fenòmens naturals en dades matemàtiques on busca constants i correlacions.
Llei publicada al llibre Philosophiae Naturalis principia mathematica (1687).  Llei de la gravetat serveix per a explicar la caiguda a terra d'una poma (9,807 m/s²) i també el moviment dels planetes i astres.
Newton: hypotheses non fingo  En llatí “No supose hipòtesi”.  Resposta als que li havien desafiat a explicar les causes profundes de la graveta.  Es limita a descriure i formular els principis matemàtics, no especular el perquè l'univers és així i no d'una altra manera.  Per inducció arriba a funcions matemàtiques (la teoria del mètode hipoteticodeductiu
DAVID HUME (1711-1776)  De jove va treballar de bibliotecari de la universitat de Glasgow (Escòcia), posteriorment va ser diplomàtic a l'estranger.  Filosofia empirista i del sentit comú.  Escepticisme moderat, confia en la capacitat de conèixer, però també se n'adona de la fal·libilitat i les anomalies.
L'empirisme de Hume:  Tota idea ve de percepcions (impressions).  De la combinació d'idees simples apareixen idees més complexes, que necessàriament no tenen perquè ser certes.
David Hume fou dels primers filòsofs moderns que es va atrevir a criticar obertament el cristianisme.  “Què és més probable – que un home resucite d'entre els morts o que el testimoni estiga, d'alguna forma equivocat?”.  Va ser acusat d'heretgia, però va ser absolt gràcies a la intervenció dels seus amics.
Hume i el problema de la inducció  Problema de la inducció.  És el costum el que ens indica que les coses seran en el futur com han sigut fins ara.  Possibilitat d'anomalies i cignes negres.
David Hume Desconfiar de conceptes com ànima, déu i essència, perquè no fan referència a cap percepció.  El jo (identitat) està en permanent canvi és una continuïtat de seqüències. No hi ha un jo últim inalterable i que perdure a tot canvi.
Hume: crítica el concepte de causalitat  Prefereix parlar de correlació i de conjunció temporal- espacials de fets.  Les causes-efectes són qüestió de fet, però a l'igual que amb la inducció, els fets poden canviar en un futur i no ser com han sigut en el passat.
Filosofia política segles XVII i XVIII  Noves formes de justificar el poder.  Debat entre absolutistes i partidaris dels drets inalienables.  Teories de l'estat de natura i el pacte social.  Noves teories liberals, parlamentàriesi de divisió i control de poders.
IL·LUSTRACIÓ sXVIII  Es divulga per Europa l'empirisme, la ciència newtoniana i el liberalisme polític de Locke.  Enciclopedistes: Voltaire, d'Alembert, Holbach, Diderot, Montesquieu, Rousseau i Condillac.
IL·LUSTRACIÓ SEGLE XVIII  DIFUSIÓ DE LA FILOSOFIA DE JOHN LOCKE I LA FÍSICA DE NEWTON PER EUROPA.  ENCICLOPEDISTES perseguits a França i enciclopedia clandestina.  ACABA PROVOCANT CAIGUDA DE L'ANTIC RÈGIM I LA MONARQUIA ABSOLUTA.
El desenvolupament científic és un dels factors que causen la revolució industrial.  Els coneixements científics són aplicats a l'enginyeria i a la tecnologia.  Permeten augmentar l'eficàcia del poder, motiu pel qual els poders inverteixen en coneixement, per exemple la Royal Society anglesa.
Il·lustració alemanya: Immanuel Kant (1724-1804)  Mai va eixir de Konigsberg (actual Kaliningrad) on treballava de professor universitari de filosofia.  Va escriure la “Crítica de la raó pura” i la “Crítica de la raó pràctica”.  Torna a obrir el debat epistemològic i diu que les dues parts tenen en part raó.
Immanuel Kant (1724-1804)  El temps i l'espai depenen de la forma de veure el món del subjecte.  Conceptes abstractes com causa efecte o identitat i alteritat són a priori (innats) i serveixen per a ordenar les dades sensibles.  La lògica i les matemàtiques són deductives (racionalistes), la resta dels coneixements es basa en l'experiència (empiristes).
INDEPENDÈNCIA EUA 1776 REVOLUCIÓ FRANCESA 1789  Descontent social i crisi fan que les IDEES DE CANVI SOCIAL DELS FILÒSOFS IL·LUSTRATS es convertisquen en referents revolucionaris.  LLIBERTAT, IGUALTAT I FRATERNITAT.
La filosofia ha impulsat la ciència i els drets humans.  Algunes de les millors coses que té la nostra societat i la nostra cultura (ciència, democràcia i drets humans) tenen els seus orígens en la filosofia i el lliurepensament.  Encara queda molt de treball per fer i molt de camí per avançar. El paper de la filosofia continua sent important.

More Related Content

Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.

  • 1. UNITAT 2: FILOSOFIA MEDIEVAL I FILOSOFIA MODERNA  Principals filòsofs  Problemes i temes de reflexió  Característiques  Grans idees que han canviat la història de la humanitat.
  • 2. El cristianisme i les invasions bàrbares ● Episodis de conflicte (martiris) i de col·laboració entre la jerarquia eclesiàstica i els nous «amos». ● Teoria dels tres estaments (Plató) i del poder polític per voluntat divina. ● Els bàrbars es converteixen al cristianisme, ja que els que no ho fan són considerats com a enemics, mentres que els que ho fan són considerats com a governants legítims.
  • 3. Edat mitjana: escolàstica cristiana -La filosofia i la ciència es subordinen a la religió durant 1000 anys. -La veritat està en la bíblia. -La filosofia es utilitzada per a servir a la teologia per a “demostrar” l'existència de déu i per a argumentar a favor del cristianisme.
  • 4. Alta edat mitjana europea molts llibres de filosofia i ciència es perden.  Incendis de biblioteques provocats per bàrbars o per fanàtics religiosos.  Els llibres que no tenen temàtica religiosa no són valorats, no es copien i amb el temps es podreixen.  S'utilitza el pergamí: cada full és una pell d'animal.
  • 5. En canvi de Plató ens ha arribat la pràctica totalitat de l'obra completa, 42 llibres (diàlegs).  L'adaptació agustina de Plató es converteix en la filosofia- teologia hegemònica.  Les idees platòniques són els models de creació de la realitat utilitzats per Déu.  L'ànima guiada per la fe coneix les idees per il·lluminació interior (introspecció) Déu ha introduït dins nostre les veritats essencials.
  • 6. EDAT MITJANA segles V-XV HEGEMONIA DE LA TEOLOGIA  Cultura teocèntrica.  Centres d'ensenyament i d'estudi fortament religiosos.  Biblioteques i cultura escrita religiosa.  Integrisme cristià: la bíblia com a font literal de veritat.
  • 7. Altres filosofies: els jueus  Les religions paganes havien sigut prohibides, però l’hebraica al ser monoteista va ser tolerada.  Comunitats jueves en Europa cristiana i món islàmic.  Tenen la seua pròpia filosofia-teològica i el seu propi idioma i alfabet.  Maimònides filòsof i metge jueu nascut a Còrdova.
  • 8. Altres filosofies: Islam L’Islam es converteix en una religió-imperi que ràpidament conquereixen enormes territoris. Valoren les matemàtiques, la filosofia, l’astronomia, la medicina i les diverses ciències: Avicenna, Averrois i Al-Farabí. Durant un temps civilització més avançada.
  • 9. Filosofia i ciència en l'Islam  També moments de fanatisme i crema de llibres no islàmics: Algazel (segle XI) va escriure un llibre “Destrucció dels filòsofs”.  Decadència al segle XIII per invasions dels mongols.
  • 10. Filosofia a l'Índia ● La religió hindú (II mileni aC) i el budisme (V aC) són religions amb algunes idees filosòfiques i ètiques. ● Idees properes a l'orfisme que a la vegada va influir sobre el pitagorisme i el platonisme. ● Creuen en roda de reencarnació. ● Nirvana és posar fi als desitjos i a les reencarnacions.
  • 11. Filosofia a l'Índia ● Charvaka (V aC) tradició materialista i atea que va durar fins el segle XV fou prohibida i els seus llibres cremats. ● “Gimnosofistes” janinistes coneguts des de l'arribada d'Alexandre el Magna a l'Índia. ● Idees properes a l'estoïcisme i els cínics.
  • 12. Política a l’Índia: sistema de castes ● Des del segon mil·lenni abans de crist invasions del nord (indoeuropeus). ● Divisió entre brahmans (blancs) i «intocables» dràvics (negres). ● Societat castes altament racista.
  • 13. Filosofia a la Xina: taoisme ● Lao Tse (VI o V aC) fundador del taoisme (tao camí) i autor del Tao (camí) Te (virtut o poder) Ching (llibre). ● Wu wei deixar fluir, no apassionar-se, no intervenir, mantenir la calma. Idees molt properes a l'estoicisme. Polèmica en si hi hagué contacte o és casualitat.
  • 14. Filosofia a la Xina: confucionisme ● Confuci (mestre Kong) segle V o VI aC obra “Les anacletes”. ● Ideologia de funcionaris i ètica per a evitar la corrupció. ● Cadascú a d'acomplir amb el seu paper i funció social. ● Meritocràcia i oposicions per als funcionaris.
  • 15. Religió popular xinesa ● Religió popular xinesa: síntesi d'idees. ● Taoisme o Confucianisme + I Ching (llibre adivinacions molt antic) + Animisme i culte als avantpassats + Culte als elements naturals com el cel
  • 16. Arts marcials i estratègia ● Sun Tzu (VI aC) general i filòsof autor del llibre d'estratègia l'art de la guerra. ● Estratègia militar però també consells per a gestionar conflictes i per idees de filosofia política. ● ARTS MARCIALS com un derivat de la filosofia: la consciència millora el control del cos. ● Wudang: art marcial taoista. ● Kung Fu monges Shaolin són budistes (influència Índia). ● Tai chi: entrenament, gimnàsia i meditació.
  • 17. Altres filosofies: bizantins  Els bizantins també fan escolàstica cristiana, però conserven més llibres antics en grec, perquè és la seua llengua.  Enciclopèdia bizantina.  Són invadits pels croats (segle XIII) i després pels turcs (segle 1453).  A partir dels segle XIII les biblioteques bizantines comencen a arribar a Itàlia i en el XV els savis s'exilien a Roma (Pletho).
  • 18. A Europa occidental a partir dels segles XII i XIII comença a recuperar-se part dels llibres dels grecs i romans.  Alguns arriben perquè havien sigut utilitzats per a escriure damunt d'ells com és el cas del “palimpsest” d'Arquímedes.  Altres arriben per traduccions de traduccions del grec al siri i del siri a l'àrab i finalment al llatí.  Altres per conquestes creuades: Toledo, Sicília i Constantinoble (s.XIII).
  • 19. ESCOLA DE TRADUCTORS DE TOLEDO (s.XII i XIII) Alfons X el savi Admiració per la ciència (ulum) i filosofia dels musulmans. Amb la conquesta cristiana d'Al-Andalus hi ha una transferència del saber a la resta d'Europa. Negoci copiar llibres i traduir-los.
  • 20. Segles XII i XIII es revaloritza la filosofia i s'obrin les primeres universitats ● Universitats d'Oxford, París, Salamanca i Pàdua s'ensenya teologia, lleis (dret) i medicina. ● Trivium: gramàtica, retòrica i dialèctica ● Quadrivium: aritmètica, geometria, astronomia i música Condemnes (1277).
  • 21. Tomàs d'Aquino (1224-1274)  Tomàs d'Aquino “cristianitza” les teories d'Aristòtil.  Les idees estan en les coses (més empirista) arribar a conèixer a déu coneixent les seues obres i utilitzant la raó natural.  Sintematitza arguments en favor de l'existència de déu.  Ordre dels dominics que també gestionen la inquisició.
  • 22. Crisi del segle XIV  CANVIS SOCIALS  PESTA NEGRA  GUERRA DELS 100 ANYS  REVOLTES LLAURADORES  ELS NOBLES PERDEN PODER
  • 23. Franciscans demanen pobresa i valoren positivament el coneixement empíric per ser el món obra divina. ● Roger Bacon: protoempirisme, però a presó 1278. ● Guillem d'Ockham (1287- 1347) problemes amb el Papa. ● Navalla d'Ockham: entre diverses explicació s'ha de triar la que menys pressuposicions implica. ● Idees que influiran a la llarga sobre Luter.
  • 24. Renaixement la societat canvia i l'església deixa de tindre l'hegemonia cultural total.  Impremta: cada vegada llibres més barats.  Caiguda d'imperi bizantí: biblioteques i homes de lletres emigren a Itàlia (Pletho).  Desenvolupament del comerç, la tecnologia i interès pràctic per la física per a la balística.
  • 25. FILOSOFIA RENAIXENTISTA  L'humanisme inicia la lenta transició del teocentrisme a l'antropocentrisme.  Valoraven positivament les matemàtiques i la ciència antiga. Publiquen obres de grecs i romans.  No tenen mètode i també difongueren llibres de pseudociències (màgia, astrologia i l'alquímia).
  • 26. Pragmatisme polític: Maquiavel (1469-1527)  Ja no són déu ni la religió les que diuen com han de fer-se les coses.  Motivacions pràctiques per a la política.  Com conquerir i conservar el poder.  Propostes fonamentades en la realitat i els resultats pràctics.
  • 27. Segle XVI: es fragmenta el poder de l'església catòlica per l'aparició de moviments protestants. Guerres de religió a Europa.  1521 Luter excomunió per criticar els vicis del Papa i la jerarquia catòlica.  Calvinistes, luterans, anglicans, anabaptistes i catòlics es maten entre ells en nom del mateix Déu.
  • 28. Escepticisme renaixentista: Erasme de Rotterdam (1466-1536) -Es burla dels suposats intel·lectuals i mostra com els savis de l'època eren ignorants. -Es burla dels poderosos i mostra que no són més que humans plens de defectes.
  • 29. Escepticisme renaixentista: Michael de Montaigne (1533-1592) -Filòsof francés dubta de la capacitat racional humana. -Els humans sovint som irracionals i ens enganyem amb facilitat. -La raó no està ni amb els catòlics ni amb els protestants ni amb els musulmans, perquè el motiu de tindre una religió  depèn  del lloc on hem nascut i no tant de la racionalitat.
  • 30. Conseqüències de l'escepticisme renaixentista -Negatius perquè dubten de la capacitat de fer ciència. -Positius perquè critiquen el dogmatisme i l'escolàstica. -Positius perquè la tolerància és bona per a intercanviar idees i desenvolupar la filosofia i la ciència. -Els filòsofs posteriors, especialment Descartes, tractaran de refutar-los mostrant que sí que és possible coneixements fiables.
  • 31. 1543 inici de la revolució científica En eixe anys es publiquen 3 llibres: De revolutionibus orbium coelestium de Copèrnic (heliocentrisme). Humani corpori fabrica de Vesalius (anatomia). Edició impresa de l'obra d'Arquímedes (recopilació de ciència grega).
  • 32. Heliocentrisme  Copèrnic publica llibre quan està a punt de morir (1543), d'aquesta manera s'estalvia els possibles problemes.  Arguments matemàtics, però manca de proves empíriques.
  • 33. REVOLUCIÓ CIENTÍFICA S XVII  GALILEU (1564-1642) i KEPLER HELIOCENTRISME  NEWTON (1642-1727) llei gravitació universal i lleis de Newton.  Boyle química basada en experiència i crítica a l'alquímia.  DEBAT DEL MÈTODE: racionalista versus empiristes.
  • 34. Revolució científica s XVII  Heliocentrisme i crítica al geocentrisme.  Desenvolupament de les matemàtiques.  Instruments d'observació.  Debat sobre el mètode.
  • 35. Galileo Galilei (1564-1642)  Aporta proves empíriques.  Observació amb telescopi.  Crítica irònica a teòlegs i aristotèlics.  Estudia moviments físics.  Física desenvolupada a partir de l'observació I les matemàtiques.
  • 36. Galileu: matematització de la realitat a la cerca de lleis naturals.  Estudi anotació detallada en taula de dades.  Busca correlacions matemàtiques que s'expressen en funcions i fòrmules.  Les lleis físiques de la naturalesa estan escrites en llenguatge matemàtic.
  • 37. ANY 1609 -Galileu perfecciona telescopi i observa directament els planetes. Conèixer directament el gran llibre del món i la vida. -Observa cràters de la lluna. -Observa les llunes de Júpiter. -Observacions contradiuen el sistema de Claudi Ptolomeu seguit pels aristotèlics
  • 38. Any 1609 Kepler publica Astronomia nova ● Utilitza taules astronòmiques d'observaació d'ubicació de planetes de Tycho Brahe. ● La fórmula que millor quadra amb les dades observades de les òrbites és l'el·líptica.
  • 39. Galileu Galilei: ciència empírica i matemàtiques Troba imperfeccions en els llibres antics.  Critica la física aristotèlica que no matematitzava.  Experimenta crea taules de dades, busca correlacions matemàtiques i constants.  Cinemàtica, òptica, astronomia i resistència de materials.
  • 40. Intolerància, inquisició i repressió a la ciència, la filosofia i les noves idees.  1533 Miquel Servet (circulació de la sang cremat) a la foguera.  1600 execució de Giordano Bruno (imatge de la dreta).  1633 retractació de Galileu.  Descartes por a publicar llibre.
  • 41. 1633 abjuració de Galileu davant la inquisició.
  • 42. 1638 publica Discurs de les dos noves ciències, però ho farà a Holanda per a evitar que la inquisició li requise el llibre.  No toca temes astronòmics, per a evitar problemes.  Parla de cinemàtica (física del moviment).  Resistència de materials, aplicació per a l'arquitectura.
  • 43. La nova ciència es fonamenta en:  Experimentació i matematització.  Astronomia heliocèntrica.  Filosofia: debat sobre quin és el mètode a seguir. Rigor en l'aplicació per a no creure coses falses.
  • 44. Descartes (1596-1650)  Llibres: “Discurs del mètode” i “Meditacions metafísiques”  Busca rigor i mètode.  Racionalista: hi ha idees innates.  Cogito ergo sum  Importància de la deducció: de veritats universals passar a veritats particulars.
  • 45. Mètode de Descartes inspirat en les matemàtiques, però aplicat a tots els camps.  Dividir les problemes en parts més senzilles.  No admetre com a veritat cap cosa de la que pugam tindre dubte. Veritat segures.  D'unes veritats deduir altres.  Fer revisions en les cadenes de raonaments.
  • 46. Deducció  D'una afirmació sobre un conjunt es passa a una afirmació sobre un individu.  Tots els alemanys són europeus.  Gunter és alemany.  Per tant, puc deduir que Gunter és europeu.
  • 47. Descartes admet els sentits com a font del coneixement, però amb certes reserves, ja que diu que són fal·libles. A més, afirma l'existència d'idees innates.  Tendència a ser massa teòric, abstracte i fins i tot a anar contra el sentit comú.  Tendència a barrejar filosofia i Déu.  Desenvolupa les matemàtiques i l'eix de coordenades.
  • 48. Racionalistes: Descartes, Spinoza i Leibniz  Veritats innates no necessiten ser experimentades, són veritat perquè són evidents, clares i indubitables. D'elles es poden derivar altres veritats.  Exemples: les matemàtiques, l'existència de Déu i de l'ànima.
  • 49. Després de dubtar de tot, afirma que ell existeix, perquè pensa. A continuació afirma que Déu existeix perquè:  Ell té la idea innata de Déu.  Ell pensa en una cosa perfecta (Déu).  Déu ha d'existir, perquè si no existira, aleshores ell no hauria pensat
  • 50. Després de demostrar l'existència divina.  Descartes afirma que es perfecte i per tant bo i poderós i no pot consentir que jo m'estiga equivocant sistemàticament en pla “MATRIX” (argument geni maligne o somni permanent).
  • 51. Els empiristes critiquen als racionalistes. -Les úniques veritats són aquelles que tenen un fonament observable. -Si no ho puc experimentar no m'ho crec... -Francis Bacon, Locke, Newton i Hume. -Gran difusió en Anglaterra.
  • 52. Per als empiristes el problema de les falses creences i els errors sorgeix perquè per diversos motius (mala educació i error de càlculs) s'han introduït en la nostra ment idees falses, mentides i mites que no es basen en dades observables i verificables.
  • 53. L'empirisme britànic -La filosofia empirista va associada al desenvolupament de la royal society i la física newtoniana. -Gran prestigi a a finals del segle XVII i durant el segle XVIII.
  • 54. Francis Bacon (1561-1626)  Filòsof anglés partidari de l'empirisme.  Afirma que el coneixement es troba en la percepció alerta sobre els perills de creure allò que no hem experimentat.  Va morir com a conseqüència d'un experiment.
  • 55. JOHN LOCKE (1632-1704)  Metge i posteriorment ministre de la monarquia parlamentària liberal.  DEFENSA DEL MÈTODE EMPÍRIC i ATAC FILOSÒFIC AL RACIONALISME.  DEFENSA DEL LIBERALISME POLÍTIC I PRECEDENT DEL CONSTITUCIONALISM E.
  • 56. John Locke  No naixem amb idees innates.  Déu no ha posat idees en la nostra ànima.  Tots els coneixements venen de l'experiència, pels sentits interns i externs.  Comprovar si el que ens han contat està basat en l'experiència sensible.
  • 57. John Locke (1632-1704)  Llibre: “Tractat sobre l'enteniment humà” (psicologia i epistemologia).  IMPORTÀNCIA INDUCCIÓ. De l'observació de molts casos particulars es generalitza.  El coneixement humà és fal·lible, no és absolut. Diferents graus de certesa.
  • 58. Inducció  De les experiències de fenòmens particulars i individuals, fem una generalització (inducció) i diguem que tots els casos són i seran així.  Mentre no trobem cap experiència contrària estem justificats a considerar la generalització com
  • 59. Percepcions objectives i subjectives. No totes les experiències són iguals per a tots.  Qualitats primàries dels objectes són objectives (pes, mesura, duresa, velocitat, etc.).  Qualitats secundàries (són més subjectives, colors, sabors,
  • 60. ROYAL SOCIETY  Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge va ser creada el 1660.  Lema: "Nullius in Verba" (en paraules de ningú), no és important qui ho diu, sinó si es pot experimentar  Locke en fou membre a partir de l'any 1668 i Newton en va ser el president de 1703 a 1727
  • 61. Robert Boyle: química científica  1661 publica «El químic escèptic».  Aplica el mètode empíric i experimental.  Elimina dades no verificables, per exemple màgia i alquímia.
  • 62. ISAAC NEWTON 1642-1727  Utilitza i defensa el mètode empíric.  Instruments d'observació i experiments com Galileu.  Expressar els fenòmens naturals en dades matemàtiques on busca constants i correlacions.
  • 63. Llei publicada al llibre Philosophiae Naturalis principia mathematica (1687).  Llei de la gravetat serveix per a explicar la caiguda a terra d'una poma (9,807 m/s²) i també el moviment dels planetes i astres.
  • 64. Newton: hypotheses non fingo  En llatí “No supose hipòtesi”.  Resposta als que li havien desafiat a explicar les causes profundes de la graveta.  Es limita a descriure i formular els principis matemàtics, no especular el perquè l'univers és així i no d'una altra manera.  Per inducció arriba a funcions matemàtiques (la teoria del mètode hipoteticodeductiu
  • 65. DAVID HUME (1711-1776)  De jove va treballar de bibliotecari de la universitat de Glasgow (Escòcia), posteriorment va ser diplomàtic a l'estranger.  Filosofia empirista i del sentit comú.  Escepticisme moderat, confia en la capacitat de conèixer, però també se n'adona de la fal·libilitat i les anomalies.
  • 66. L'empirisme de Hume:  Tota idea ve de percepcions (impressions).  De la combinació d'idees simples apareixen idees més complexes, que necessàriament no tenen perquè ser certes.
  • 67. David Hume fou dels primers filòsofs moderns que es va atrevir a criticar obertament el cristianisme.  “Què és més probable – que un home resucite d'entre els morts o que el testimoni estiga, d'alguna forma equivocat?”.  Va ser acusat d'heretgia, però va ser absolt gràcies a la intervenció dels seus amics.
  • 68. Hume i el problema de la inducció  Problema de la inducció.  És el costum el que ens indica que les coses seran en el futur com han sigut fins ara.  Possibilitat d'anomalies i cignes negres.
  • 69. David Hume Desconfiar de conceptes com ànima, déu i essència, perquè no fan referència a cap percepció.  El jo (identitat) està en permanent canvi és una continuïtat de seqüències. No hi ha un jo últim inalterable i que perdure a tot canvi.
  • 70. Hume: crítica el concepte de causalitat  Prefereix parlar de correlació i de conjunció temporal- espacials de fets.  Les causes-efectes són qüestió de fet, però a l'igual que amb la inducció, els fets poden canviar en un futur i no ser com han sigut en el passat.
  • 71. Filosofia política segles XVII i XVIII  Noves formes de justificar el poder.  Debat entre absolutistes i partidaris dels drets inalienables.  Teories de l'estat de natura i el pacte social.  Noves teories liberals, parlamentàriesi de divisió i control de poders.
  • 72. IL·LUSTRACIÓ sXVIII  Es divulga per Europa l'empirisme, la ciència newtoniana i el liberalisme polític de Locke.  Enciclopedistes: Voltaire, d'Alembert, Holbach, Diderot, Montesquieu, Rousseau i Condillac.
  • 73. IL·LUSTRACIÓ SEGLE XVIII  DIFUSIÓ DE LA FILOSOFIA DE JOHN LOCKE I LA FÍSICA DE NEWTON PER EUROPA.  ENCICLOPEDISTES perseguits a França i enciclopedia clandestina.  ACABA PROVOCANT CAIGUDA DE L'ANTIC RÈGIM I LA MONARQUIA ABSOLUTA.
  • 74. El desenvolupament científic és un dels factors que causen la revolució industrial.  Els coneixements científics són aplicats a l'enginyeria i a la tecnologia.  Permeten augmentar l'eficàcia del poder, motiu pel qual els poders inverteixen en coneixement, per exemple la Royal Society anglesa.
  • 75. Il·lustració alemanya: Immanuel Kant (1724-1804)  Mai va eixir de Konigsberg (actual Kaliningrad) on treballava de professor universitari de filosofia.  Va escriure la “Crítica de la raó pura” i la “Crítica de la raó pràctica”.  Torna a obrir el debat epistemològic i diu que les dues parts tenen en part raó.
  • 76. Immanuel Kant (1724-1804)  El temps i l'espai depenen de la forma de veure el món del subjecte.  Conceptes abstractes com causa efecte o identitat i alteritat són a priori (innats) i serveixen per a ordenar les dades sensibles.  La lògica i les matemàtiques són deductives (racionalistes), la resta dels coneixements es basa en l'experiència (empiristes).
  • 77. INDEPENDÈNCIA EUA 1776 REVOLUCIÓ FRANCESA 1789  Descontent social i crisi fan que les IDEES DE CANVI SOCIAL DELS FILÒSOFS IL·LUSTRATS es convertisquen en referents revolucionaris.  LLIBERTAT, IGUALTAT I FRATERNITAT.
  • 78. La filosofia ha impulsat la ciència i els drets humans.  Algunes de les millors coses que té la nostra societat i la nostra cultura (ciència, democràcia i drets humans) tenen els seus orígens en la filosofia i el lliurepensament.  Encara queda molt de treball per fer i molt de camí per avançar. El paper de la filosofia continua sent important.