Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
1 of 23
Download to read offline
More Related Content
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
1. Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL
Estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Bernat Albaigés i Francesc Pedró
Directors de l’Anuari
2. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
Dues preguntes
- Quins han estat els efectes de la crisi econòmica
sobre l’educació a Catalunya?
- En un context de recuperació, quines haurien de
ser les prioritats per a la reinversió educativa?
• La reducció de la despesa ha dut a un
empitjorament de les condicions d’educabilitat i de
treball dels docents
• Però el sistema educatiu, i el professorat, han
respost amb resiliència als efectes de la crisi
econòmica sobre l’educació
• La recuperació econòmica és una oportunitat per
apropar la despesa educativa a nivells europeus
3. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
ELS EFECTES DE LA CRISI
4. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
Les polítiques d’austeritat han portat a una reducció
dràstica de la despesa pública en educació.
5. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
Al 2014 es va invertir un 21,7% menys en educació
que al 2009
Evolució dels indicadors de despesa pública en educació a Catalunya, 2000-2015
Font: Elaboració a partir de dades del Ministeri d’Educació, l’Instituto Nacional de Estadística i l’Eurostat. Nota: Les dades de despesa pública estan extretes del Ministeri
d’Educació, de l'estadística "Gasto público en educación en España", que conté una partida sense regionalitzar. S’incorpora, però, l’estimació que també fa l’Institut
d’Estadística de Catalunya
6. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
El model de finançament de Catalunya continua limitant
la seva capacitat d’inversió educativa
Relació entre la despesa en educació sobre el PIB i el saldo fiscal (flux de benefici i flux
monetari) amb les administracions públiques centrals sobre el PIB per comunitats
autònomes (2013)
Font: Elaboració amb dades del Ministeri d’Educació i del Ministerio de Economía y Hacienda (2008). Las Balanzas Fiscales de las CCAA españolas con las administraciones
públicas centrales 2005, publicat a Madrid el 15 de juliol de 2008.
7. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
El professorat ha patit directament les reduccions
Evolució de la ràtio d’alumnat per professor d’ensenyaments de règim general i del
nombre d’alumnat i professorat a Catalunya, 2000-2001 a 2016-2017
Font: Elaboració amb dades del Ministeri d’Educació
8. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
La reducció de la inversió pública en educació explica
l’augment de la despesa privada
Evolució de l’Índex de Preus de Consum (IPC) per àmbits a Catalunya, 2007-2016
Font: Elaboració a partir de dades de l’Idescat.
Nota: IPC Base 2011=100.
9. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
L’efecte més clar de la crisi es deixa sentir en la
participació en l’educació i és ambivalent.
10. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
Un primer efecte és d’estancament en la participació
Evolució de les taxes d’escolarització 0-2 anys i de la participació a la
formació al llarg de la vida.
Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament i Ministeri d'Educació.
11. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
Un segon efecte és la substitució
Evolució de la demanda dels cicles formatius de grau mitjà
Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament i del Ministeri d’Educació.
12. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
Els resultats educatius han millorat en aquests anys:
• la taxa d’idoneitat ha passat del 68% al 77%;
• la graduació a l’ESO del 77% al 88%;
• els resultats d’aprenentatge també han millorat,
tot i que més modestament.
13. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
Les trajectòries escolars dels alumnes han millorat
en els darrers anys
Evolució de diferents indicadors de resultats en les trajectòries
escolars a Catalunya, 2007-2015
Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament, del Ministeri d’Educació, d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya i de l’Institut Nacional
d’Estadística.
14. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
El sistema educatiu a Catalunya, i el seu professorat,
han respost amb resiliència als efectes de la crisi
econòmica sobre l’educació
15. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
Els efectes més profunds de la crisi en matèria
d’equitat poden seguir latents
Puntuacions en les competències científica, lectora i matemàtica a les
proves PISA 2015 en funció de l’estatus socioeconòmic de l’alumnat
(ESCS) a Catalunya (2015)
Font: OECD PISA 2015
16. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
La immersió fa que la llengua no sigui un factor
d’inequitat: no existeixen diferències significatives en
aprenentatge en funció de la llengua parlada a casa
Diferència de puntuacions en matemàtiques a favor dels estudiants que
parlen català a casa a Catalunya (2015)
Les columnes en color fosc són aquelles en que les diferències són estadísticament significatives.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades OCDE-PISA.
33,8
24,02
12,06
5,25
2,41
0 5 10 15 20 25 30 35
[a] Diferència 'bruta' a favor dels
estudiants que parlen català a casa
[b] Diferència controlant per
variables individuals (sexe,
repetidor)
[c] Diferència controlant per [b] i
ESCS individual
[d] Diferència controlant per [b], [c] i
origen immigrat
[e] Diferència controlant per [b], [c],
[d] i variables de centre (ESCS mitjà,
titularitat, finançament públic,
dimensions del centre i localitat
17. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
Per què l’empitjorament de les condicions
d’educabilitat no ha impedit la millora dels resultats?
Tres possibles raons
1. És massa d’hora per a percebre cap efecte significatiu de la crisi sobre els
resultats.
2. L’augment significatiu del nivell educatiu de la població a Catalunya durant la
crisi, per bé que pugui semblar paradoxal, ha tingut un efecte molt positiu sobre
els resultats de l’educació escolar.
3. Els previsibles efectes negatius han estat compensats per un millor funcionament
intern del sistema escolar i, particularment, de l’actuació professional docent.
18. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
LES PRIORITATS PER A LA REINVERSIÓ
19. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
Cal un augment del finançament públic de l’educació
fins arribar a nivells equiparables a la mitjana
europea: 5,1% del PIB.
20. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
La sortida de la crisi ha de ser una oportunitat per a
reconsiderar els elements que bloquegen la millora
de la qualitat i de l’equitat del sistema
1. La millora de resultats educatius del sistema és funció, en bona mesura, de la
millora dels aprenentatges de l'alumnat socialment menys afavorit.
2. La qualitat de la provisió escolar és funció directa de les competències
professionals dels docents.
3. La segregació escolar és un fre al a la millora de l’èxit educatiu econòmic i a la
cohesió social del país.
4. El dret a l’educació és incompatible amb un ensenyament bàsic que no és
realment gratuït.
5. El nivell d’educació de la població adulta és un dels determinants més clars dels
resultats escolars.
6. Una part dels bons resultats dels nivells d’escolarització post-obligatòria podrien
amagar un efecte de substitució.
21. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
Si disposéssim de 1.500 milions d’euros d’inversió
pública addicionals ens situarien en el 4,4% del PIB
català (% com el d’Espanya).
22. L’estat de l’educació a Catalunya
Anuari 2016
Presentació FJB
Què podríem fer amb una inversió addicional en
educació aproximada de 1.500 milions d'euros?
1. Universalitzar l’accés a l’educació infantil de primer cicle,
prioritzant els infants en risc d’exclusió
2. Garantir la gratuïtat efectiva de l’ensenyament obligatori.
3. Millorar la personalització de l'ensenyament,
l'acompanyament a l'escolaritat i les competències docents,
especialment durant l'ensenyament obligatori
4. Augmentar els recursos destinats als centres d’alta
complexitat
5. Universalitzar l’accés i la compleció dels ensenyaments
secundaris postobligatoris