Presentació parlament maig 2012mf_final
- 1. Documents fruit dels debats del Grup de Polítiques de Salut (GPS) del CAPS Juny 2011 a maig 2012 • El Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) www.caps.cat 1983, tres programes • El Grup de Polítiques de Salut 30 professionals i ciutadans , 11 mesos
- 2. ANÀLISI DEL PRESSUPOST DE SALUT 2011 I PROPOSTES ALTERNATIVES PER MILLORAR EL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT. Informe elaborat pel Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) www.caps.cat Participants en la discussió del primer document: Josep Artigas. Advocat, gestió sanitària Antoni Barbarà. Metge, Dempeus per la salut Carme Borrell. Metgessa salut pública Lluis Camprubí. Salut pública, GREDS-EMCONET. UPF Agustí Colom. Professor d’Economia, UB Olga Fernández. Psicòloga, CAPS Albert Ferris. Consultor, CAPS Joan Ramón Laporte. Catedràtic de Farmacologia, UAB Santi Marimon. Economista i Gestió salut. Membre del CAPS Josep Martí. Metge, CAPS Àngels Martinez. Economista, Dempeus per la salut Ramon Morera. Metge, FOCAP Toni Tuà. Política Sanitària de CCOO. Membre del CAPS Carme Valls. Metgessa, CAPS Francesca Zapater. Metgessa, FOCAP
- 3. Sector públic a Europa i Espanya 2011 % del PIB zona euro Espanya Despesa pública 49,3 43,6 Ingresos públics 45,2 35,1 Font: News release 62/2012, Eurostat
- 4. El “model català” és també un problema econòmic
- 5. Concertació opaca i model “relacional” Concerts: • Compra d’activitat o negociació pressupostaria ? • No es posa en qüestió la oferta • Cobrir amb recursos públics ineficiencies proveidors
- 6. Primera conclusió: tenim un problema econòmic en salut Problema sobre tot de manca d’ingressos Però Varem ser criticats per alguns per demanar més recursos econòmics sense ser crítics en la manca d'eficiència i la despesa no pertinent en sanitat. I és veritat Ens hem de gastar més en assistència sanitària per guanyar en salut o hem de dedicar aquests recursos a salut en altres polítiques? I Hem de millorar el Sistema Públic de Salut en les seves disfuncions i en eficiència
- 7. PER UN MILLOR SISTEMA PÚBLIC DE SALUT Document fruit dels debats organitzats pel Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) amb la participació de professionals de la salut i ciutadans pertanyent a d’altres organitzacions, (Dempeus per la salut, Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Associació Catalana de Defensa de la sanitat Pública (ACDSP-FADSP), Grup de Recerca en Desigualtats en Salut UPF (GREDS-EMCONET, Fundació Congrés Català de salut Mental (FCCSM), sindicats (CCOO i UGT), programa Salut i Gènere CAPS Setembre a desembre de 2011
- 8. Contingut del segon document (80 pàgines) Per un millor sistema Públic de Salut • El model de Sistema Sanitari Públic Català • L’Atenció Primària com a eix del Sistema • L’atenció especialitzada i els Hospitals • Els fàrmacs, un exemple de despesa important • L’Atenció a la salut mental • Salut integral biopsicosocial. Desigualtats de gènere • La salut en totes les polítiques • Per una nova Cultura de la salut.
- 9. Els Sistemes Sanitaris Públics són millors, per la salut, que els privats i que el model Seguretat social 1.Jurídicament el Servei Nacional de Salut per la Llei General de Sanitat (1986) i la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC, 1990 i 1995) integra tots els serveis sanitaris d’una comunitat en una organització única. 2.Els components d’un sistema sanitari públic poden ser dirigits i controlats al 100% per òrgans derivats d’eleccions democràtiques. 3.Els sistemes públics poden garantir la permanència, estabilitat i continuïtat dels servei, cosa que no pot fer la iniciativa privada, on si no hi ha negoci no hi ha servei. 4.Els Servis públics de salut poden dedicar recursos a vigilància i promoció de la salut d’una manera planificada i poblacional, i no només atenció a la malaltia 5.Suposant igualtat de qualitat i eficiència, els públics són menys costosos econòmicament ja que no hi ha beneficis pels accionistes ni directius.
- 10. Els sistemes públics són millors II 6.Els públics, i els concertats , asseguren l’equitat, igualtat d’accés i de tracte igual per a tothom, en base a la solidaritat impositiva. 7.Malgrat que el nostre sistema català és de provisió de serveis dual: uns de propietat i altres concertats, com menys dispersió i tipologia jurídica dels proveïdors, menys costos de seguiment i avaluació, més transparència i major control públic. 8.Com més unitaris i integrats són els serveis majors possibilitats d’ajustar-se a la planificació, de fer sinèrgies de serveis clínics, de continuïtat assistencial, de tenir serveis comuns mancomunats: compres, sistemes de TIC, manteniments, etc. per tant més eficient i sostenible. 9.La formació dels professionals, la gestió del coneixement i la recerca, poden ser planificades i finançades segons necessitats socials i de salut 10. Majors possibilitats de participació real i control per part dels ciutadans i dels professionals-
- 11. Com podem millorar la gestió sense trossejar l’ICS Fins l’aprovació de la llei de reforma de l’ICS del 2007 aquesta entitat tenia el problema de la manca d’instruments de gestió que el fessin més eficient: • Tenia les limitacions d’un pressupost administratiu que dóna molt poca capacitat i agilitat en la gestió • La gestió de personal amb criteris funcionarials, plaça en propietat, borsa de treball, etc i preeminencia de normativa admnistrativa sobre l’adaptabilitat necessària en la gestió dels serveis • Visió molt centrada en la pròpia institució i les seves dinàmiques internes administratives, amb manca d’autonomia de gestió territorial (dificultat per acordar línies d’acció amb altres proveïdors de territori), i amb una direcció massa centralitzada
- 12. La llei 8/2007 del Parlament de Catalunya té la capacitat per arreglar aquests problemes, curiosament aquesta llei no s’ha acabat de desenvolupar i ara proposen el trossejament de l’ICS, reivindicació històrica de la patronal privada del sector 1. El trossejament és contrari als principis d’integració prioritaris segons la Llei General de Sanitat, la LOSC i les evidències científiques, per a una política de millora de la salut 2. El trossejament empresarial en sanitat és contrari a l’eficiència i a l’estabilitat. És un criteri contrari a la tendència a la fusió d’empreses, no renyida amb major autonomia de gestió 3. Quan es vol eficiència i estabilitat les empreses es fusionen; en canvi es creen “grups empresarials” quan es vol fer enginyeria financera o per tenir facilitat de desprendre’s de parts del grup 4. Hi ha evidència de que el minifundisme empresarial en la sanitat catalana concertada ha estat negatiu per la reducció de costos del sistema, ha frenat molt les possibilitats de sinèrgies (unificació de compres, sistemes d’informació, logística)
- 13. Millorem el Sistema sanitari Públic a Catalunya • Plena transparència de totes les dades d’activitat, resultats i econòmiques • Redefinir el Sistema Nacional de Salut mitjançant una adscripció contractual dels proveïdors al Servei Català de la Salut. Compromisos contractuals sobre: • Lleialtat als principis informadors del Sistema, no generació de demanda innecessària, promoció i prevenció en salut i cohesió social • Incompatibilitats definida de càrrecs • Model comú de gestió corporativa en relació als professionals i al sistema d’informació • Adopció obligada de pautes i instruments a establir pel SCS per afavorir sinèrgies, concentrar terciarisme, fusionar serveis d’especialitats clíniques, administratius, de tractament de la informació i logístics • Límits en l’endeutament. • Sancions a entitats o persones per incompliments en aquest contracte
- 14. Quins valors i condicions han de signar els proveïdors de serveis de salut adscrits al SNS 1.Lleialtat al SNS. 2.Certificar que és una empresa sense afany de lucre ni negoci 3.Que la seva oferta de serveis vindrà sempre condicionada per les necessitats planificades en els plans de salut de l’administració pública en el seu territori. 4.Aplicar els programes de gestió corporativa del SNS 5.Transparència absoluta en dades econòmiques i resultats 6.Tindran límits a l’endeutament i podrà ser intervinguda
- 15. Propostes d’Atenció Primària I • Serveis sanitaris integrats de base comunitària • Atenció Primària com coordinadora del pas dels pacients pels diferents serveis assistencials • Atenció continuada i urgent d’accés lliure per part de la ciutadania per dispositius propis de l'APS. • Participació d’APS en la gestió de la llista d’espera i visita a l’especialista • Mecanismes de coordinació APS -especialitzada i suport per patologies cròniques i complexes • Autonomia de gestió a cada EAP, amb participació en la selecció de professionals i en la gestió econòmica * Participació de professionals de l’APS en l’elaboració de tots els plans i programes impliquin a l’Atenció Primària
- 16. Propostes d’Atenció Primària II • Impulsar una nova cultura social que fomenti que els ciutadans assoleixin més autonomia en relació a la seva salut i disminueixi la medicalització • Aprofundir en la democràcia sanitària mitjançant la participació real i responsable de professionals i ciutadans en el • Revisar, definir i impulsar la cartera de serveis de salut comunitària amb evidència científica d’efectivitat en termes de salut • Definir les funcions dels diversos professionals de la salut en les tasques d’atenció sanitària i de salut comunitària. • En assumir l’Atenció Primària i Salut Comunitària més funcions assistencials i de salut pública s’haurà de dotar dels recursos necessaris per ha fer-hi front. • Els professionals d’Atenció Primària han de treballar en equip, han de disposar dels recursos econòmics, incentius laborals, conciliació familiar, etc. Han de disposar, a més del temps dedicat a l’assistència, de temps per la recerca, docència i formació continuada a càrrec del sistema públic
- 17. Els hospitals i la necessària transformació • Adequar l’organització a les funcions requerides per gestionar processos: dels serveis tancats a les unitats funcionals col.laboratives, amb organització basada en les necessitats d’intensitat de cures dels pacients. • Integració (i fusió, si és precís) de serveis en el territori. Ordenació del terciarisme • Cultura d’avaluació i transparència. La importància de la gestió clínica en mans dels professionals • Gestionar la innovació: Avaluació de la pertinença, l’aportació de valor i l’anàlisi de cost-efectivitat en la incorporació de les innovacions (tecnològiques, organitzatives,..) • Els sistemes d’informació integrats: evitació de duplicitats i suport a la transparència. • Impulsar l’organització i lideratge dels professionals a les organitzacions. Juntes clíniques, comissions participatives,.. • Nou pagament de serveis orientat a la resolució i eficiència • Reforçar la inversió pública necessària i planificada. Impedir l’obsolescència i el sobrecost de les inversions “oportunistes” de les entitats amb capacitat d’endeutament. • La governança dels hospitals, en coherència amb el govern del sistema públic: no multiplicar els consells d’administració, despolititzar la gestió dels centres i afavorir els ens de participació local i rendiment de comptes • Reforçar i gestionar la recerca i la docència.
- 18. Resum • Estem per un Sistema Nacional de salut, únic, universal, finançat suficientment per impostos progressius • Amb Objectiu: la Salut, no medicalitzat • Passar de l’hospital centrisme a l’Atenció Primària i Salut Comunitària com a gestor del sistema • Guanyar en transparència, pertinença, eficiència, autonomia de gestió i participació democràtica
- 19. En conclusió • No és veritat que haguem gastat massa en sanitat ni en educació i altres prestacions socials. • El que fallen són els ingressos públics, fer pagar més als que tenen més. • Es veritat que més despesa en sanitat no vol dir més salut, cal despesa en tots els determinants. • El nostre Sistema Sanitari pot ser més eficient, equitatiu i sostenible. Calien millores aprofitant la crisi • El que s’ha fet són retallades econòmiques lineals sense un model de millora de la sanitat pública.
- 20. Que ens proposem ara • Demanar Transparència absoluta al Servei Català de la Salut: 1.Fer públics els contractes i convenis del SCS amb els seus proveïdors. 2.Fer públics, en els informes anuals de la central de resultats, els noms dels proveïdors del SCS • Denuncia del Real Decret Llei 16/2012 per acabar, de males formes, amb el model de Sistema Públic de Salut, inconstitucional i que atenta a drets fonamentals adquirits
- 21. 3er Informe Central de Resultats 2011
- 22. 3er Informe Central de resultats 2011
- 23. Per un millor Sistema Públic de Salut RESUM, CONCLUSIONS I PROPOSTES www.caps.cat Moltes gracies