ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

¿Están en peligro las pensiones públicas?

•Download as PPT, PDF•
•
AuditoriaVLC
AuditoriaVLC

José Vte. Soler Gironés. Economista. Auditoria Ciutadana del Deute València.

1 of 25
Download to read offline
¿Están en peligro las pensiones públicas? José Vte. Soler Gironés. Economista. Auditoria Ciutadana del Deute València.
1. Algunes dades del Sistema Públic de Pensions ( i altres) 2. Visions convencionals i alternatives del Sistema Públic de Pensions 3. Les solucions per garantir la Sostenibilitat
Situació social i econòmica actual 1. Increment de la pobresa: 12 milions de persones 2. Relacions laborals precaritzades, i creixent 3. Desmontatge de l’Estat Social de dret (s) 4. Pèrdua de legitimitat política de les institucions (UEFMI-BCE……) 5. Priorització del pagament del deute (i el seu cost) en contra dels drets socials i econòmics 6. etc
Són elevades les pensions actualment? Total Incapacidad permanente Jubilación Viudedad Orfandad Favor familiares Fte: Seguridad Social 2009 761 2010 787 836 863 557 341 450 854 893 574 351 463 Pensión media 2011 2012 811 837 873 924 589 361 474 891 956 604 365 489 2013 859 Mediana 2013 645 909 983 619 371 503 700 750 625 250 460
Ita l Au y st ri Fr a an Po ce rtu g G al re EU ece R O 15 EU 15 EU N et he 27 rla G nds er m an Fi y nl D and U e ni te nm d Ki ark ng do Be m lg iu Sw m ed e Po n la Sl nd ov e H nia un ga ry Sp a C in ro at ia La tv ia M al R om t a Lu a C xem nia ze ch bou r R ep g ub Bu lic lg ar Es ia to Li nia th ua Sl nia ov ak i C a yp ru Ire s la nd Quina és la despesa en comparació UE? Despesa en pensions % PIB. 2010 18 16 16,0 14 12 10 8 15,0 14,4 14,2 13,9 13,4 13,2 13,0 12,9 12,8 12,7 12,3 12,2 12,1 12,1 11,9 11,2 11,0 10,8 10,6 10,0 10,0 9,5 9,2 9,2 9,2 9,0 8,6 8,4 7,8 7,2 6 4 2 0
Ki Ita l ng y do Po m rtu ga EU l 15 EU 25 EU N et he 27 rla G nds er m a Sw ny ed e Fi n nl D and en m ar k La tv Be ia lg iu G m re ec e M al R om ta an i C ze Po a ch la R nd ep ub li H un c ga Bu ry lg ar Es ia to Li nia th ua ni a Sp ai C n yp Sl rus ov e Sl nia ov ak i Ire a la n C d Lu ro xe ati m a bo ur g d 12 U ni te nc Au e st ria Fr a Quina és la despesa en comparació UE? Despesa en pensions de jubilació % PIB. 2010 14 11,9 10,5 10,3 10 8 6 10,1 10,0 9,5 9,4 9,3 9,1 9,1 9,0 8,7 8,7 8,6 8,1 8,0 7,7 7,5 7,1 7,0 7,0 7,0 6,7 6,6 6,5 6,2 6,2 5,8 4,9 4,8 4,3 4 2 0
em bo D urg en m ar Au k st Sw ria N et ede he n rla nd Fr s an c Fi e nl G and er m an EU y 15 It Be aly lg EU ium R O 15 EU U 25 ni te EU d K i 27 ng do m Ire la n G d re ec e Sp Po ain rtu Sl gal ov en C ia yp ru C s ze ch Ma R lta ep ub l Po ic la n C d ro a Sl tia ov ak Es ia to H nia un g Li ary th ua ni a La tv Bu ia lg R aria om an ia Lu x 1.086,1 1.196,4 1.252,0 179,3 289,1 465,4 540,0 637,9 643,6 705,0 797,1 2.118,2 3.631,6 3.658,0 3.131,3 3.256,0 3.294,7 2.715,4 4.297,2 3.794,6 3.322,9 2.768,9 2.189,0 1.853,4 1.320,3 858,0 1.000 1.862,4 2.000 2.918,5 3.000 3.839,6 4.000 3.421,3 5.000 4.387,0 6.000 5.941,7 Quina és la despesa en comparació UE? Despesa en pensions. € per habitant. 2010 7.000 0
142,8 219,1 359,8 400,7 408,1 414,6 477,6 489,0 511,3 500 1.307,8 1.118,4 1.210,4 830,1 919,7 998,7 1.000 729,8 1.500 1.481,8 2.000 2.401,5 2.098,2 2.113,6 2.172,5 1.992,5 2.689,9 2.741,9 2.419,3 2.232,2 3.031,6 2.858,8 2.492,5 2.500 3.007,3 3.000 3.096,3 3.500 Ita ly EU 25 EU 2 Ire 7 la Po nd rtu g G al re ec e Sp ai C n yp ru C s ze M ch a R lta ep ub Sl lic ov en i Po a la Sl nd ov ak Es ia to Li nia th ua H nia un ga ry La tv C ia ro a Bu tia lg ar R om ia an ia ar Fr k an c Au e st Sw ria Lu e xe de m n N bo et u he rg rla nd Fi s nl G and er m an U y ni te EU d Ki 15 ng do Be m lg iu m D en m Quina és la despesa en comparació UE? Despesa en pensions per jubilació. € per habitant. 2010 0
Hi ha molts pensionistes? Número de pensionistas 10.000.000 8.614.876 8.749.054 8.871.435 9.008.348 9.000.000 8.000.000 7.000.000 6.000.000 5.000.000 4.000.000 3.000.000 2.000.000 1.000.000 0 Favor de familiares Orfandad Viudedad Jubilación Incapacidad permanente 2009 37.810 266.436 2.282.687 5.097.112 930.831 2010 37.628 270.488 2.302.060 5.203.364 935.514 2011 38.121 275.077 2.319.896 5.296.851 941.490 2012 37.609 295.221 2.331.812 5.402.863 940.843
er o Se M a 2 0 0 pt y o 1 ie m 20 br 01 e En 20 er 01 o Se Ma 200 pt yo 2 ie m 20 br 02 e En 20 er 02 o Se Ma 200 pt yo 3 ie m 20 br 03 e En 20 er 03 o Se M a 2 0 0 pt y o 4 ie m 20 br 04 e En 20 er 04 o Se Ma 200 pt yo 5 ie m 20 br 05 e En 20 er 05 o Se Ma 200 pt y o 6 ie m 20 br 06 e En 20 er 06 o Se Ma 200 pt yo 7 ie m 20 br 07 e En 20 er 07 o Se Ma 200 pt yo 8 ie m 20 br 08 e En 20 er 08 o Se Ma 200 pt y o 9 ie m 20 br 09 e En 20 er 09 o Se Ma 201 pt yo 0 ie m 20 br 10 e En 20 er 10 o Se Ma 201 pt yo 1 ie m 20 br 11 e En 20 er 11 o Se M a 2 0 1 pt y o 2 ie m 20 br 12 e En 20 er 12 o Se Ma 201 pt yo 3 ie m 20 br 13 e 20 13 En I quin és el volum d’ocupació? Datos totales de afiliados Seg. Social 20.000.000 19.000.000 18.000.000 17.000.000 16.000.000 15.000.000 14.000.000 13.000.000 12.000.000 11.000.000 10.000.000
Quin és el nivell “dels estalvis”?
Quin és el nivell “dels estalvis”?
Són viables les alternatives privades?
La visió tecnócrata del Sistema Públic de Pensions
Si les pensions “cal pagar-les amb salaris”…….. Remuneració assalariats. % PIB 65,0 60,0 55,0 50,0 45,0 40,0 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 UE 61,9 61,9 61,1 60,7 61,0 62,1 61,7 61,7 60,4 59,8 59,4 59,0 58,6 58,7 58,9 59,0 58,8 58,7 57,8 57,4 56,9 56,5 57,1 58,9 58,0 57,7 57,8 Esp 59,7 59,6 59,2 60,7 61,7 62,8 63,3 61,4 60,2 60,2 60,0 59,6 59,2 58,9 58,3 57,6 56,8 55,9 55,4 54,9 55,3 56,6 57,3 55,6 53,8 52,3 51,4
Hi ha distribució equitativa entre les rendes? S80/20: Relació entre el 20% de renda més alta, en la distribució de la renda, i el 20% de renda més baixa. 2011 6,8 6,6 6,5 6,2 6,0 5,8 5,7 5,6 5,3 5,3 5,1 5,1 5,0 5,0 5,0 4,1 4,0 3,9 3,9 3,8 3,8 3,8 3,7 3,6 3,5 3,5 Sp ai n La tv Bu ia lga Ro ria m an ia Gr ee Lit ce hu an Po ia rtu ga l Un ite Ita d ly Ki ng do m Es to ni a EU 27 EU 15 NM E Po la Eu nd ro ar ea Ire la nd Fr an Ge ce rm a De ny nm ar k Cy pr us M Lu xe alta m bo ur Be g lg iu Hu m ng a Slo ry Ne vak i th er a la nd Au s st ri Fin a la n Sw d Cz ed ec h Re en pu b Slo lic ve ni a 4,6 4,6 4,5 4,4 4,3
Hi ha distribució equitativa entre les rendes? S80/20: Relació entre el 20% de renda més alta, en la distribució de la renda, i el 20% de renda més baixa. 2011. Població menys 65 anys 7,5 7,4 6,7 6,6 6,6 6,4 6,0 5,9 5,8 5,5 5,4 5,3 5,3 5,3 5,3 5,2 4,7 4,6 4,6 4,6 3,8 3,8 3,7 3,7 3,6 3,4 Ita l Es y to n Po ia rtu ga Un l ite Cro a d Ki tia ng do m EU 27 EU 15 EU NM RO E AR EA Po lan d Ire la De nd nm Ge ark rm an y Fr an ce C Lu yp xe rus m bo u Hu rg ng ar y M al Be ta lg iu Slo m Ne va th kia er lan d Cz A s ec ust h Re ria pu bl i Fin c lan Sw d ed e Slo n ve ni a Sp ai n La tv Bu ia lga Lit ria hu an Ro ia m an ia Gr ee ce 4,2 4,1 4,1 4,1 4,0 4,0
En comparació, què ha representat el “rescat” del sistema financer? IMPORTE AYUDAS AL SISTEMA FINANCIERO. Julio 2012. ESPAÑA Instrumento Importe (millones euros) Participaciones Preferentes Convertibles Capital Esquema Protección Activos Adquisición activos Avales TOTAL 2 1 0 1 #¡REF! 1 #¡REF! 1 % 6.329 20.345 24.301 21.041 136.900 208.917 3,03% 9,74% 11,63% 10,07% 65,53% 100,00%
En comparació, què ha representat el “rescat” del sistema financer? IMPORTE AYUDAS AL SISTEMA FINANCIERO. Julio 2012. ESP + UE Instrumento Importe (millones euros) Capital Esquema Protección Activos Subtotal medidas de capitalización Avales Adquisición activos Participaciones Preferentes Convertibles Línea de financiacion europea Préstamos del Banco Central Europeo Subtotal medidas de financiación TOTAL AYUDAS PÚBLICAS 2 1 0 1 #¡REF! 1 #¡REF! 1 % 20.345 24.301 44.646 136.900 21.041 6.329 100.000 411.654 675.925 720.571 2,82% 3,37% 6,20% 19,00% 2,92% 0,88% 13,88% 57,13% 93,80% 100,00%
38,4 33,5 34,5 34,9 35,2 32,8 33,1 39,3 40,0 37,1 45,2 44,7 44,8 41,0 40,1 46,0 46,4 46,4 45,4 41,6 50,9 51,5 47,7 45,5 42,1 40,3 40,0 46,6 54,4 51,8 49,1 50,0 55,3 60,0 It H aly un EU R gar O y N AR et he E A rla nd s U E 15 U E2 5 U E Sl 27 ov e G nia er m an G y Lu re U xem ece ni bo te d Ki urg ng do m C ze Por ch tu R gal ep ub lic M al t C a yp ru Es s to ni Po a la nd Sp ai n La tv Bu ia lg ar i Ire a la Ro nd m a Sl nia ov a Li kia th ua ni a D en m a Fi rk nl an Fr d an Sw ce ed Be en lg iu m Au st r ia I si les pensions provingueren d’altres recursos? Contribució fiscal. % PIB. 2012 30,0 20,0 10,0 0,0
Bu lg ar i C a yp ru s Sp a Sw in ed e Ire n la n Po d la n R om d a Li nia th ua ni a La D tvia en m a C Po rk ze rtu ch R gal ep ub lic M a Sl lta ov ak ia U E2 5 U E H 27 EU un R gar O y N AR et he EA rla nd s U E 15 G U e ni te rm d a Ki ny ng do m Au st r Fi ia nl an d Ita ly Lu Fra xe nc m e bo u Be rg lg i Sl um ov en Es ia to n G ia re ec e I si les pensions provingueren d’altres recursos? Pèrdua contribució fiscal. % PIB. 2007-2012 6,0 4,0 -6,0 -5,5 4,0 2,8 2,8 2,9 2,0 0,8 0,8 0,6 0,7 0,0 -0,4 -0,3 -0,8 -2,0 -2,2 -3,0 -4,0 -4,0 -4,8 -1,9 -1,8 -0,1 1,2 1,0 1,0 1,0 1,0 1,1 1,5 1,7 1,7 1,9 2,2 0,0
Quines són els plantejaments generals de les diferents visions? Quina consideració té l'economia neoliberal sobre SPP? 1. Com un sistema de capitalització Quina consideració té l'economia heterodoxa sobre SPP? 1. Com un sistema de repartiment; de justícia social, d'equitat 2. La sostenibilitat econòmica l'entén com una mera situació contable equilibrada 2. El dèficit no pot considerar-se en com la variable clau per contrareformar el sistema 3. És una "qüestió" tècnica, d'experts en el tema 3. Les decisions polítiques són les que determinen el disseny tècnic del Sistema Públic de Pensions 4. “És urgent fer reformes”, per “eixir de la crisi econòmica” 4. Les reformes han i poden garantir pensions públiques suficients 5. La gestió privada és més eficient; gestiona millor 5. Els costos de la gestió privada i les necessitats de remuneració fan insostenible la gestió privada de les pensions
Quines són variables que cal tenir en compte? Economia neoliberal Economia heterodoxa 1.La demografia 1.La fiscalitat global en una economia 2.L'envelliment de la població 2.La productivitat 3.La necessitat d'evitar el dèficit 3.Els nivell salaris 4.Les polítiques d'ocupació i els sistemes productius 4.Les previsions demogràfiques a imperants en una determinada molt llarg termini economia 5.La ratio població ocupada / població pensionista 5.El nivell d'economia submergida 6.El grau d'ocupabilitat de la població 7.La pertinença a diferents classes socials
Economia neoliberal Quines són les recomanacions? 1. Allargament de l'edat permesa per jubilar-se en funció de l’esperança de vida 2. Estimular fiscalment els plans de pensions privats de pensions 3. Considerar tota la vida laboral pel càlcul de la pensió 4. En general, enduriment en l’accés a la pensió Quines són les veritables conseqüències d'aquesta visió? 1. Pèrdua del poder adquisitiu de les pensions públiques 2. Residualització de les pensions públiques 3. Transferència massiva de recursos cap al sistema financer i de les grans asseguradores 4. Empobriment classes populars, compatibilitzant ocupació precària amb pensions precàries
Economia heterodoxa Quines són les recomanacions? 1. Incrementar els nivells salarial de la població 2. Incrementar els nivells contributius 3. Considerar el finançament mitjançant els pressupostos generals de l'Estat de les pensions 4. Incrementar el volum d'ocupació de qualitat, i de determinats col.lectius

More Related Content

¿Están en peligro las pensiones públicas?

  • 1. ¿Están en peligro las pensiones públicas? José Vte. Soler Gironés. Economista. Auditoria Ciutadana del Deute València.
  • 2. 1. Algunes dades del Sistema Públic de Pensions ( i altres) 2. Visions convencionals i alternatives del Sistema Públic de Pensions 3. Les solucions per garantir la Sostenibilitat
  • 3. Situació social i econòmica actual 1. Increment de la pobresa: 12 milions de persones 2. Relacions laborals precaritzades, i creixent 3. Desmontatge de l’Estat Social de dret (s) 4. Pèrdua de legitimitat política de les institucions (UEFMI-BCE……) 5. Priorització del pagament del deute (i el seu cost) en contra dels drets socials i econòmics 6. etc
  • 4. Són elevades les pensions actualment? Total Incapacidad permanente Jubilación Viudedad Orfandad Favor familiares Fte: Seguridad Social 2009 761 2010 787 836 863 557 341 450 854 893 574 351 463 Pensión media 2011 2012 811 837 873 924 589 361 474 891 956 604 365 489 2013 859 Mediana 2013 645 909 983 619 371 503 700 750 625 250 460
  • 5. Ita l Au y st ri Fr a an Po ce rtu g G al re EU ece R O 15 EU 15 EU N et he 27 rla G nds er m an Fi y nl D and U e ni te nm d Ki ark ng do Be m lg iu Sw m ed e Po n la Sl nd ov e H nia un ga ry Sp a C in ro at ia La tv ia M al R om t a Lu a C xem nia ze ch bou r R ep g ub Bu lic lg ar Es ia to Li nia th ua Sl nia ov ak i C a yp ru Ire s la nd Quina és la despesa en comparació UE? Despesa en pensions % PIB. 2010 18 16 16,0 14 12 10 8 15,0 14,4 14,2 13,9 13,4 13,2 13,0 12,9 12,8 12,7 12,3 12,2 12,1 12,1 11,9 11,2 11,0 10,8 10,6 10,0 10,0 9,5 9,2 9,2 9,2 9,0 8,6 8,4 7,8 7,2 6 4 2 0
  • 6. Ki Ita l ng y do Po m rtu ga EU l 15 EU 25 EU N et he 27 rla G nds er m a Sw ny ed e Fi n nl D and en m ar k La tv Be ia lg iu G m re ec e M al R om ta an i C ze Po a ch la R nd ep ub li H un c ga Bu ry lg ar Es ia to Li nia th ua ni a Sp ai C n yp Sl rus ov e Sl nia ov ak i Ire a la n C d Lu ro xe ati m a bo ur g d 12 U ni te nc Au e st ria Fr a Quina és la despesa en comparació UE? Despesa en pensions de jubilació % PIB. 2010 14 11,9 10,5 10,3 10 8 6 10,1 10,0 9,5 9,4 9,3 9,1 9,1 9,0 8,7 8,7 8,6 8,1 8,0 7,7 7,5 7,1 7,0 7,0 7,0 6,7 6,6 6,5 6,2 6,2 5,8 4,9 4,8 4,3 4 2 0
  • 7. em bo D urg en m ar Au k st Sw ria N et ede he n rla nd Fr s an c Fi e nl G and er m an EU y 15 It Be aly lg EU ium R O 15 EU U 25 ni te EU d K i 27 ng do m Ire la n G d re ec e Sp Po ain rtu Sl gal ov en C ia yp ru C s ze ch Ma R lta ep ub l Po ic la n C d ro a Sl tia ov ak Es ia to H nia un g Li ary th ua ni a La tv Bu ia lg R aria om an ia Lu x 1.086,1 1.196,4 1.252,0 179,3 289,1 465,4 540,0 637,9 643,6 705,0 797,1 2.118,2 3.631,6 3.658,0 3.131,3 3.256,0 3.294,7 2.715,4 4.297,2 3.794,6 3.322,9 2.768,9 2.189,0 1.853,4 1.320,3 858,0 1.000 1.862,4 2.000 2.918,5 3.000 3.839,6 4.000 3.421,3 5.000 4.387,0 6.000 5.941,7 Quina és la despesa en comparació UE? Despesa en pensions. € per habitant. 2010 7.000 0
  • 8. 142,8 219,1 359,8 400,7 408,1 414,6 477,6 489,0 511,3 500 1.307,8 1.118,4 1.210,4 830,1 919,7 998,7 1.000 729,8 1.500 1.481,8 2.000 2.401,5 2.098,2 2.113,6 2.172,5 1.992,5 2.689,9 2.741,9 2.419,3 2.232,2 3.031,6 2.858,8 2.492,5 2.500 3.007,3 3.000 3.096,3 3.500 Ita ly EU 25 EU 2 Ire 7 la Po nd rtu g G al re ec e Sp ai C n yp ru C s ze M ch a R lta ep ub Sl lic ov en i Po a la Sl nd ov ak Es ia to Li nia th ua H nia un ga ry La tv C ia ro a Bu tia lg ar R om ia an ia ar Fr k an c Au e st Sw ria Lu e xe de m n N bo et u he rg rla nd Fi s nl G and er m an U y ni te EU d Ki 15 ng do Be m lg iu m D en m Quina és la despesa en comparació UE? Despesa en pensions per jubilació. € per habitant. 2010 0
  • 9. Hi ha molts pensionistes? Número de pensionistas 10.000.000 8.614.876 8.749.054 8.871.435 9.008.348 9.000.000 8.000.000 7.000.000 6.000.000 5.000.000 4.000.000 3.000.000 2.000.000 1.000.000 0 Favor de familiares Orfandad Viudedad Jubilación Incapacidad permanente 2009 37.810 266.436 2.282.687 5.097.112 930.831 2010 37.628 270.488 2.302.060 5.203.364 935.514 2011 38.121 275.077 2.319.896 5.296.851 941.490 2012 37.609 295.221 2.331.812 5.402.863 940.843
  • 10. er o Se M a 2 0 0 pt y o 1 ie m 20 br 01 e En 20 er 01 o Se Ma 200 pt yo 2 ie m 20 br 02 e En 20 er 02 o Se Ma 200 pt yo 3 ie m 20 br 03 e En 20 er 03 o Se M a 2 0 0 pt y o 4 ie m 20 br 04 e En 20 er 04 o Se Ma 200 pt yo 5 ie m 20 br 05 e En 20 er 05 o Se Ma 200 pt y o 6 ie m 20 br 06 e En 20 er 06 o Se Ma 200 pt yo 7 ie m 20 br 07 e En 20 er 07 o Se Ma 200 pt yo 8 ie m 20 br 08 e En 20 er 08 o Se Ma 200 pt y o 9 ie m 20 br 09 e En 20 er 09 o Se Ma 201 pt yo 0 ie m 20 br 10 e En 20 er 10 o Se Ma 201 pt yo 1 ie m 20 br 11 e En 20 er 11 o Se M a 2 0 1 pt y o 2 ie m 20 br 12 e En 20 er 12 o Se Ma 201 pt yo 3 ie m 20 br 13 e 20 13 En I quin és el volum d’ocupació? Datos totales de afiliados Seg. Social 20.000.000 19.000.000 18.000.000 17.000.000 16.000.000 15.000.000 14.000.000 13.000.000 12.000.000 11.000.000 10.000.000
  • 11. Quin és el nivell “dels estalvis”?
  • 12. Quin és el nivell “dels estalvis”?
  • 13. Són viables les alternatives privades?
  • 14. La visió tecnócrata del Sistema Públic de Pensions
  • 15. Si les pensions “cal pagar-les amb salaris”…….. Remuneració assalariats. % PIB 65,0 60,0 55,0 50,0 45,0 40,0 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 UE 61,9 61,9 61,1 60,7 61,0 62,1 61,7 61,7 60,4 59,8 59,4 59,0 58,6 58,7 58,9 59,0 58,8 58,7 57,8 57,4 56,9 56,5 57,1 58,9 58,0 57,7 57,8 Esp 59,7 59,6 59,2 60,7 61,7 62,8 63,3 61,4 60,2 60,2 60,0 59,6 59,2 58,9 58,3 57,6 56,8 55,9 55,4 54,9 55,3 56,6 57,3 55,6 53,8 52,3 51,4
  • 16. Hi ha distribució equitativa entre les rendes? S80/20: Relació entre el 20% de renda més alta, en la distribució de la renda, i el 20% de renda més baixa. 2011 6,8 6,6 6,5 6,2 6,0 5,8 5,7 5,6 5,3 5,3 5,1 5,1 5,0 5,0 5,0 4,1 4,0 3,9 3,9 3,8 3,8 3,8 3,7 3,6 3,5 3,5 Sp ai n La tv Bu ia lga Ro ria m an ia Gr ee Lit ce hu an Po ia rtu ga l Un ite Ita d ly Ki ng do m Es to ni a EU 27 EU 15 NM E Po la Eu nd ro ar ea Ire la nd Fr an Ge ce rm a De ny nm ar k Cy pr us M Lu xe alta m bo ur Be g lg iu Hu m ng a Slo ry Ne vak i th er a la nd Au s st ri Fin a la n Sw d Cz ed ec h Re en pu b Slo lic ve ni a 4,6 4,6 4,5 4,4 4,3
  • 17. Hi ha distribució equitativa entre les rendes? S80/20: Relació entre el 20% de renda més alta, en la distribució de la renda, i el 20% de renda més baixa. 2011. Població menys 65 anys 7,5 7,4 6,7 6,6 6,6 6,4 6,0 5,9 5,8 5,5 5,4 5,3 5,3 5,3 5,3 5,2 4,7 4,6 4,6 4,6 3,8 3,8 3,7 3,7 3,6 3,4 Ita l Es y to n Po ia rtu ga Un l ite Cro a d Ki tia ng do m EU 27 EU 15 EU NM RO E AR EA Po lan d Ire la De nd nm Ge ark rm an y Fr an ce C Lu yp xe rus m bo u Hu rg ng ar y M al Be ta lg iu Slo m Ne va th kia er lan d Cz A s ec ust h Re ria pu bl i Fin c lan Sw d ed e Slo n ve ni a Sp ai n La tv Bu ia lga Lit ria hu an Ro ia m an ia Gr ee ce 4,2 4,1 4,1 4,1 4,0 4,0
  • 18. En comparació, què ha representat el “rescat” del sistema financer? IMPORTE AYUDAS AL SISTEMA FINANCIERO. Julio 2012. ESPAÑA Instrumento Importe (millones euros) Participaciones Preferentes Convertibles Capital Esquema Protección Activos Adquisición activos Avales TOTAL 2 1 0 1 #¡REF! 1 #¡REF! 1 % 6.329 20.345 24.301 21.041 136.900 208.917 3,03% 9,74% 11,63% 10,07% 65,53% 100,00%
  • 19. En comparació, què ha representat el “rescat” del sistema financer? IMPORTE AYUDAS AL SISTEMA FINANCIERO. Julio 2012. ESP + UE Instrumento Importe (millones euros) Capital Esquema Protección Activos Subtotal medidas de capitalización Avales Adquisición activos Participaciones Preferentes Convertibles Línea de financiacion europea Préstamos del Banco Central Europeo Subtotal medidas de financiación TOTAL AYUDAS PÚBLICAS 2 1 0 1 #¡REF! 1 #¡REF! 1 % 20.345 24.301 44.646 136.900 21.041 6.329 100.000 411.654 675.925 720.571 2,82% 3,37% 6,20% 19,00% 2,92% 0,88% 13,88% 57,13% 93,80% 100,00%
  • 20. 38,4 33,5 34,5 34,9 35,2 32,8 33,1 39,3 40,0 37,1 45,2 44,7 44,8 41,0 40,1 46,0 46,4 46,4 45,4 41,6 50,9 51,5 47,7 45,5 42,1 40,3 40,0 46,6 54,4 51,8 49,1 50,0 55,3 60,0 It H aly un EU R gar O y N AR et he E A rla nd s U E 15 U E2 5 U E Sl 27 ov e G nia er m an G y Lu re U xem ece ni bo te d Ki urg ng do m C ze Por ch tu R gal ep ub lic M al t C a yp ru Es s to ni Po a la nd Sp ai n La tv Bu ia lg ar i Ire a la Ro nd m a Sl nia ov a Li kia th ua ni a D en m a Fi rk nl an Fr d an Sw ce ed Be en lg iu m Au st r ia I si les pensions provingueren d’altres recursos? Contribució fiscal. % PIB. 2012 30,0 20,0 10,0 0,0
  • 21. Bu lg ar i C a yp ru s Sp a Sw in ed e Ire n la n Po d la n R om d a Li nia th ua ni a La D tvia en m a C Po rk ze rtu ch R gal ep ub lic M a Sl lta ov ak ia U E2 5 U E H 27 EU un R gar O y N AR et he EA rla nd s U E 15 G U e ni te rm d a Ki ny ng do m Au st r Fi ia nl an d Ita ly Lu Fra xe nc m e bo u Be rg lg i Sl um ov en Es ia to n G ia re ec e I si les pensions provingueren d’altres recursos? Pèrdua contribució fiscal. % PIB. 2007-2012 6,0 4,0 -6,0 -5,5 4,0 2,8 2,8 2,9 2,0 0,8 0,8 0,6 0,7 0,0 -0,4 -0,3 -0,8 -2,0 -2,2 -3,0 -4,0 -4,0 -4,8 -1,9 -1,8 -0,1 1,2 1,0 1,0 1,0 1,0 1,1 1,5 1,7 1,7 1,9 2,2 0,0
  • 22. Quines són els plantejaments generals de les diferents visions? Quina consideració té l'economia neoliberal sobre SPP? 1. Com un sistema de capitalització Quina consideració té l'economia heterodoxa sobre SPP? 1. Com un sistema de repartiment; de justícia social, d'equitat 2. La sostenibilitat econòmica l'entén com una mera situació contable equilibrada 2. El dèficit no pot considerar-se en com la variable clau per contrareformar el sistema 3. És una "qüestió" tècnica, d'experts en el tema 3. Les decisions polítiques són les que determinen el disseny tècnic del Sistema Públic de Pensions 4. “És urgent fer reformes”, per “eixir de la crisi econòmica” 4. Les reformes han i poden garantir pensions públiques suficients 5. La gestió privada és més eficient; gestiona millor 5. Els costos de la gestió privada i les necessitats de remuneració fan insostenible la gestió privada de les pensions
  • 23. Quines són variables que cal tenir en compte? Economia neoliberal Economia heterodoxa 1.La demografia 1.La fiscalitat global en una economia 2.L'envelliment de la població 2.La productivitat 3.La necessitat d'evitar el dèficit 3.Els nivell salaris 4.Les polítiques d'ocupació i els sistemes productius 4.Les previsions demogràfiques a imperants en una determinada molt llarg termini economia 5.La ratio població ocupada / població pensionista 5.El nivell d'economia submergida 6.El grau d'ocupabilitat de la població 7.La pertinença a diferents classes socials
  • 24. Economia neoliberal Quines són les recomanacions? 1. Allargament de l'edat permesa per jubilar-se en funció de l’esperança de vida 2. Estimular fiscalment els plans de pensions privats de pensions 3. Considerar tota la vida laboral pel càlcul de la pensió 4. En general, enduriment en l’accés a la pensió Quines són les veritables conseqüències d'aquesta visió? 1. Pèrdua del poder adquisitiu de les pensions públiques 2. Residualització de les pensions públiques 3. Transferència massiva de recursos cap al sistema financer i de les grans asseguradores 4. Empobriment classes populars, compatibilitzant ocupació precària amb pensions precàries
  • 25. Economia heterodoxa Quines són les recomanacions? 1. Incrementar els nivells salarial de la població 2. Incrementar els nivells contributius 3. Considerar el finançament mitjançant els pressupostos generals de l'Estat de les pensions 4. Incrementar el volum d'ocupació de qualitat, i de determinats col.lectius