際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Rousseau

Download as PPTX, PDF
C
Clara Oliver Salom坦

Rousseau, vida i pensaments

1 of 16
Download to read offline
ROUSSEAU Alba Badrenas Clara Oliver Natlia Casals Lourdes Barnils
BIOGRAFIA NAIXEMENT: 28 de juny del 1712 (Su誰ssa) MORT: 2 de juliol del 1778 (Ermenonville) Escriptor, fil嘆sof, botnic, naturalista i m炭sic de la il揃lustraci坦, un preromntic.
> Als 12 anys per primer cop va ser escolaritzat a l'escola del pastor. > Als 16 anys va abandonar Ginebra amb dest鱈 a Confignon on va ser batejat com a cat嘆lic. > Va treballar al cadastre de Saboya i va donar classes de m炭sica. > Va treballar de periodista i va estar en contacte amb Fontenelle, Diderot o Marivaux. > Quan torna a Par鱈s el 1744, continua el seu tracte amb Diderot i amb altres fil嘆sofs. BIOGRAFIA
> Coneix a Th辿r竪se Levasseur, amb la que va tenir cinc fills i, tant bon punt naixien, els internaven a la Maternitat p炭blica, un contra sentit per una persona que va escriure sobre la llibertat dels nens. > Durant aquest per鱈ode va escriure els textos que el van fer popular. > Al 1754, torna a Ginebra i escriu el seu discurs sobre la desigualtat entre els homes: discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes. > Al 1756, es retira per dedicar-se intensament a algunes de les seves obres m辿s importants: Eloisa (1761), El Contracte Social (1762), Obra proscrita a Fran巽a i, finalment, Emile (1762). BIOGRAFIA
BIOGRAFIA > Al 1767 torna a Fran巽a i es casa amb Th辿r竪se. > Publica Confessions (1767-71), i no acaba les Meditacions d'un viatger solitari. Va escriure les seves mem嘆ries, les confessions, i es va dedicar a viure dels seus patrons i lectures p炭bliques que feia cap a elles. > El maig del 1778 es va traslladar al pavell坦 situat davant del castell de Ermenonville, on va morir d'apoplexia. > A l'octubre del 1779, les seves restes van ser traslladades al Pante坦.
TEORIA POLTICA Intenta mostrar a lhome com a aut竪ntic i no corrupte per la societat. Aix嘆 el portar a distingir entre dos estats: Estat natural i Estat civil. > A lEstat natural: - Est perm竪s tenir el que es pugui i es vulgui - Sobeeix linstint i el desig. - La llibertat natural limitada per la for巽a de cada home. > A lEstat civil: - Nom辿s es garanteix el dret a la propietat dall嘆 que es necessita - Sobeeix la llei prescrita per la voluntat general - La llibertat civil limitada per la voluntat general
TEORIA POLTICA > La difer竪ncia entre els humans i lestat de natura 辿s nom辿s la seva condici坦 f鱈sica. > Quan lhome accepta la voluntat general, pot ser: - Que hi hagi un sobir i uns ciutadans. - O que es mantenguin unes lleis (Estat) i els s炭bdits (poble) les hagin de complir. > Per Rousseau 辿s impossible que el poder legislatiu i lexecutiu estiguin separats. Anomena 3 tipus de govern: - Democrcia: els escollits s坦n triats per la poblaci坦. - Aristocrcia: els escollits s坦n un conjunt de persones triats per la poblaci坦. - Monarquia: una persona t辿 tots els poders.
TEORIA POLTICA El contracte social objectiu: aconseguir la llibertat de lhome en lestat de natura > Quan lhome assoleix la seva pr嘆pia llibertat es converteix en ciutad > El poble pot ser representat pels seus l鱈ders davant dun Estat i prendre incitatives dins la seva pr嘆pia autonomia. > Segons Rousseau hi ha dos tipus de voluntat humana: - La voluntat general: la uni坦 del poble busca el b辿 com炭 - La voluntat de tots: 辿s la suma dintencions particulars (voluntats individuals) .
TEORIA POLTICA La seva ideologia la trobem reflexada als seus quatre llibres de lobra el Contracte Social: - 1r llibre: els homes neixen lliures i iguals. La primera forma dorganitzaci坦 辿s la fam鱈lia. - 2n llibre: com ha de ser la voluntat general per tal daconseguir que el poble busqui el b辿 com炭. - 3r llibre: els diferents tipus de govern que existeixen. - 4t llibre: la bondat humana. Per Rousseau amb el Contracte Social shan complert les seves idees.
> Lhome en estat de natura 辿s un home lliure, igual i bo. > La naturalesa nom辿s crea productes bons > Distingeix entre el natural i lartificial > Tota alteraci坦 produ誰da per lhome a la naturalesa t辿 un sentit negatiu > La llibertat era una conseq端竪ncia de la igualtat TEORIA DE LHOME
> La llibertat, la igualtat i la solidaritat s坦n valors naturals > La propietat privada 辿s una acci坦 que va contra natura > La societat crea difer竪ncies entre els homes i fa que cada persona tingui forma pr嘆pia > Hi ha tres fases en la distinci坦 entre homes i tres conseq端竪ncies que les acompanyen 1. Establiment de la llei i el dret de propietat Difer竪ncia entre rics i pobres 2. Establiment de la magistratura Difer竪ncia entre poderosos i febles 3. Canvi de poder leg鱈tim a arbitrari Difer竪ncia entre amo i esclau TEORIA DE LHOME
TEORIA DE LEDUCACI Al 1762 publica Emili ( llibre on exposa la seva idea idea sobre leducaci坦.) canvi radical de la concideraci坦 de linfant. Es tracta deducar en la llibertat i per la llibertat seguint el principis de la naturalesa. Divideix el llibre en 4 parts: - Etapa infantil. - Etapa dadolesc竪ncia temprana. - Etapa dadolesc竪ncia avan巽ada. - Leducaci坦 de la dona.
ETAPA INFANTIL (0- 12 anys) > La mare es qui li dedica les cures i procura pel seu benestar f鱈sic i equilibri emocional. > Soposa a la sobreprotecci坦 la llibertat 辿s indispensable per al bon desenvolupament. > Soposa a la excessiva tolerncia. > Sha destudiar el seu llenguatge. TEORIA DE LEDUCACI
ETAPA DE LADOLESCNCIA TEMPRANA (12-15 anys) > La clau curiositat natural del nen. Desenvolupament dels interessos. > Continuaci坦 amb les lli巽ons per lexperi竪ncia sensible (millor prctica que teoria). > No vol coneixements determinats, sin坦 duna adquisici坦 general de coneixements. > Intenta evitar la competici坦 i la rivalitat entre els nens TEORIA DE LEDUCACI
ETAPA DE LADOLESCNCIA AVANADA > Lofici sapr竪n en aquest per鱈ode ruptura respecte leducaci坦 impartida fins ara. > Importncia del m坦n del individus i les relacions rec鱈proques. > Sexpliquen q端estions de sexe. > Es recomana una claredat del llenguatge. > Discurs sobre la religi坦. > Es recomana dos o tres anys abans del matrimoni per obtenir coneixements de pol鱈tica i govern. TEORIA DE LEDUCACI
LEDUCACI DE LA DONA > Les seves opinions reflecteixen les actituds del segle XVIII sobre leducaci坦 femenina. > Es recomana la combinaci坦 de filosofia i de lescola. > La recerca de la veritats abstractes estan m辿s enll de labast de la dona. TEORIA DE LEDUCACI

More Related Content

Rousseau

  • 2. BIOGRAFIA NAIXEMENT: 28 de juny del 1712 (Su誰ssa) MORT: 2 de juliol del 1778 (Ermenonville) Escriptor, fil嘆sof, botnic, naturalista i m炭sic de la il揃lustraci坦, un preromntic.
  • 3. > Als 12 anys per primer cop va ser escolaritzat a l'escola del pastor. > Als 16 anys va abandonar Ginebra amb dest鱈 a Confignon on va ser batejat com a cat嘆lic. > Va treballar al cadastre de Saboya i va donar classes de m炭sica. > Va treballar de periodista i va estar en contacte amb Fontenelle, Diderot o Marivaux. > Quan torna a Par鱈s el 1744, continua el seu tracte amb Diderot i amb altres fil嘆sofs. BIOGRAFIA
  • 4. > Coneix a Th辿r竪se Levasseur, amb la que va tenir cinc fills i, tant bon punt naixien, els internaven a la Maternitat p炭blica, un contra sentit per una persona que va escriure sobre la llibertat dels nens. > Durant aquest per鱈ode va escriure els textos que el van fer popular. > Al 1754, torna a Ginebra i escriu el seu discurs sobre la desigualtat entre els homes: discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes. > Al 1756, es retira per dedicar-se intensament a algunes de les seves obres m辿s importants: Eloisa (1761), El Contracte Social (1762), Obra proscrita a Fran巽a i, finalment, Emile (1762). BIOGRAFIA
  • 5. BIOGRAFIA > Al 1767 torna a Fran巽a i es casa amb Th辿r竪se. > Publica Confessions (1767-71), i no acaba les Meditacions d'un viatger solitari. Va escriure les seves mem嘆ries, les confessions, i es va dedicar a viure dels seus patrons i lectures p炭bliques que feia cap a elles. > El maig del 1778 es va traslladar al pavell坦 situat davant del castell de Ermenonville, on va morir d'apoplexia. > A l'octubre del 1779, les seves restes van ser traslladades al Pante坦.
  • 6. TEORIA POLTICA Intenta mostrar a lhome com a aut竪ntic i no corrupte per la societat. Aix嘆 el portar a distingir entre dos estats: Estat natural i Estat civil. > A lEstat natural: - Est perm竪s tenir el que es pugui i es vulgui - Sobeeix linstint i el desig. - La llibertat natural limitada per la for巽a de cada home. > A lEstat civil: - Nom辿s es garanteix el dret a la propietat dall嘆 que es necessita - Sobeeix la llei prescrita per la voluntat general - La llibertat civil limitada per la voluntat general
  • 7. TEORIA POLTICA > La difer竪ncia entre els humans i lestat de natura 辿s nom辿s la seva condici坦 f鱈sica. > Quan lhome accepta la voluntat general, pot ser: - Que hi hagi un sobir i uns ciutadans. - O que es mantenguin unes lleis (Estat) i els s炭bdits (poble) les hagin de complir. > Per Rousseau 辿s impossible que el poder legislatiu i lexecutiu estiguin separats. Anomena 3 tipus de govern: - Democrcia: els escollits s坦n triats per la poblaci坦. - Aristocrcia: els escollits s坦n un conjunt de persones triats per la poblaci坦. - Monarquia: una persona t辿 tots els poders.
  • 8. TEORIA POLTICA El contracte social objectiu: aconseguir la llibertat de lhome en lestat de natura > Quan lhome assoleix la seva pr嘆pia llibertat es converteix en ciutad > El poble pot ser representat pels seus l鱈ders davant dun Estat i prendre incitatives dins la seva pr嘆pia autonomia. > Segons Rousseau hi ha dos tipus de voluntat humana: - La voluntat general: la uni坦 del poble busca el b辿 com炭 - La voluntat de tots: 辿s la suma dintencions particulars (voluntats individuals) .
  • 9. TEORIA POLTICA La seva ideologia la trobem reflexada als seus quatre llibres de lobra el Contracte Social: - 1r llibre: els homes neixen lliures i iguals. La primera forma dorganitzaci坦 辿s la fam鱈lia. - 2n llibre: com ha de ser la voluntat general per tal daconseguir que el poble busqui el b辿 com炭. - 3r llibre: els diferents tipus de govern que existeixen. - 4t llibre: la bondat humana. Per Rousseau amb el Contracte Social shan complert les seves idees.
  • 10. > Lhome en estat de natura 辿s un home lliure, igual i bo. > La naturalesa nom辿s crea productes bons > Distingeix entre el natural i lartificial > Tota alteraci坦 produ誰da per lhome a la naturalesa t辿 un sentit negatiu > La llibertat era una conseq端竪ncia de la igualtat TEORIA DE LHOME
  • 11. > La llibertat, la igualtat i la solidaritat s坦n valors naturals > La propietat privada 辿s una acci坦 que va contra natura > La societat crea difer竪ncies entre els homes i fa que cada persona tingui forma pr嘆pia > Hi ha tres fases en la distinci坦 entre homes i tres conseq端竪ncies que les acompanyen 1. Establiment de la llei i el dret de propietat Difer竪ncia entre rics i pobres 2. Establiment de la magistratura Difer竪ncia entre poderosos i febles 3. Canvi de poder leg鱈tim a arbitrari Difer竪ncia entre amo i esclau TEORIA DE LHOME
  • 12. TEORIA DE LEDUCACI Al 1762 publica Emili ( llibre on exposa la seva idea idea sobre leducaci坦.) canvi radical de la concideraci坦 de linfant. Es tracta deducar en la llibertat i per la llibertat seguint el principis de la naturalesa. Divideix el llibre en 4 parts: - Etapa infantil. - Etapa dadolesc竪ncia temprana. - Etapa dadolesc竪ncia avan巽ada. - Leducaci坦 de la dona.
  • 13. ETAPA INFANTIL (0- 12 anys) > La mare es qui li dedica les cures i procura pel seu benestar f鱈sic i equilibri emocional. > Soposa a la sobreprotecci坦 la llibertat 辿s indispensable per al bon desenvolupament. > Soposa a la excessiva tolerncia. > Sha destudiar el seu llenguatge. TEORIA DE LEDUCACI
  • 14. ETAPA DE LADOLESCNCIA TEMPRANA (12-15 anys) > La clau curiositat natural del nen. Desenvolupament dels interessos. > Continuaci坦 amb les lli巽ons per lexperi竪ncia sensible (millor prctica que teoria). > No vol coneixements determinats, sin坦 duna adquisici坦 general de coneixements. > Intenta evitar la competici坦 i la rivalitat entre els nens TEORIA DE LEDUCACI
  • 15. ETAPA DE LADOLESCNCIA AVANADA > Lofici sapr竪n en aquest per鱈ode ruptura respecte leducaci坦 impartida fins ara. > Importncia del m坦n del individus i les relacions rec鱈proques. > Sexpliquen q端estions de sexe. > Es recomana una claredat del llenguatge. > Discurs sobre la religi坦. > Es recomana dos o tres anys abans del matrimoni per obtenir coneixements de pol鱈tica i govern. TEORIA DE LEDUCACI
  • 16. LEDUCACI DE LA DONA > Les seves opinions reflecteixen les actituds del segle XVIII sobre leducaci坦 femenina. > Es recomana la combinaci坦 de filosofia i de lescola. > La recerca de la veritats abstractes estan m辿s enll de labast de la dona. TEORIA DE LEDUCACI