ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Presentació tdr

•
•
Aina De Torner
Aina De Torner
1 of 13
Download to read offline
LCA: TRACTAMENT I RECUPERACIÓ D’UNA LESIÓ Aina De Torner Vidal Dirigit per Candela Martí 2n de Batxillerat A IES Jaume Huguet 2013-2014
Índex 1. Anatomia del genoll • Elements ossis. • Elements cartilaginosos. • Elements de contenció articular. • Musculatura. • Lligaments. 2. El lligament creuat anterior • Estructura, localització i funció. • Diagnòstic. • Tractament. • Rehabilitació. 3. Anàlisi de resultats 4. Conclusions
1. Anatomia del genoll ELEMENTS OSSIS  Ròtula.  Epífisi distal del fèmur.  Epífisi proximal de la tíbia. ELEMENTS CARTILAGINOSOS  Menisc intern (o medial).  Menisc extern (o lateral).
ELEMENTS DE CONTENCIÓ ARTICULAR  Càpsula articular: • Membrana externa. • Membrana interna o sinovial.  Burses. MUSCULATURA Flexora:  Isquiotibials. Extensora:  Quàdriceps.
LLIGAMENTS Extrínsecs:    Lligament rotulià. Lligament col·lateral lateral (LCL). Lligament col·lateral medial (LCM). Intrínsecs:   Lligament creuat anterior (LCA). Lligament creuat posterior (LCP). UN NOU LLIGAMENT    El lligament anterolateral (LAL), ha estat descobert per Steven Claes i Johan Belleman a Bèlgica. El LAL desenvolupa un paper molt important en lesions esportives. Paul Segond, el 1879, ja en va intuir la seva existència i el va calificar de “banda fibrosa resistent”.
2. Lligament creuat anterior Estructura, localització i funció:   S’estén des del còndil femoral extern fins a l’extrem superior de la tíbia. Impedeix el desplaçament de la tíbia per davant del fèmur. Lesió del LCA: Segons la gravetat, els trencaments de LCA es classifiquen en:    Grau 1: el lligament queda lleument danyat. Grau 2: secció parcial. Grau 3: secció total.
Diagnòstic: EXAMEN MÈDIC El traumatòleg realitza una exploració física: DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE: Radiografia. Prova de Lachman. Prova del pivot-shift. Prova del calaix anterior. Ressonància magnètica nuclear. Davant d’un trencament de LCA, el líquid resultant de l’artrocentesi serà bàsicament sang.
Tractament: NO QUIRÚRGIC:  Recomanat a persones de més de 40 anys amb un baix nivell de pràctica esportiva.  El 80% dels pacients no operats, al cap de 15 anys han sofert canvis degeneratius que poden provocar l’implant de pròtesi. QUIRÚRGIC: Taula comparativa entre plàsties autòlogues i aloplàsties Potencial de revascularització Similar Resultats clínics Similars Problemes d’extracció Empelts autòlegs Problemes autoimmunes Aloplàstia Preu Aloplàstia Transmissió d’infeccions Aloplàstia Problemes estètics (cicatrius) Empelts autòlegs Possibles complicacions després d’una cirurgia: • • • • Rebuig de l’empelt. Artrofibrosi. Infecció bacteriana. Trombosi venosa profunda.
Rehabilitació:  Té una durada mitjana de 6 mesos. Sabies que?  Començar a caminar amb les crosses passades entre 12 i 24h després de la plàstia.  Mobilització precoç després de la cirurgia. Es considera inacceptable la reincorporació esportiva d’una persona amb una pèrdua de 5 d’extensió i amb una flexió inferior als 120.  Treballar la massa muscular.  Treballar la propiocepció.  Utilització de bosses de gel per baixar l’inflamació. Evolució estàndard: • Setmanes 1 i 2: arribar als 90 de flexió. • Setmanes 2 a 6: arribar als 135 de flexió. • Setmanes 6 a 9: incrementar la resistència i la massa muscular.
3. Anàlisi de resultats • En un 73’3% dels casos la lesió es va produir en la cama dominant. • Un 80% dels trencaments són totals, mentre que un 20% són parcials. • La majoria de pacients estaven operats (un 80%). • En un 95% dels casos els trencament de LCA estava associat a altres lesions. Percentatge de lesions de LCA segons el sexe 37% Lesions associades al trencament del LCA 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 Lesió lligamentosa Lesió meniscal Lesió meniscal, Lesió lligamentosa Lesió meniscal, Lesió lligamentosa, Lesió muscular Lesió meniscal, Lesió lligamentosa, Traumatisme ossi Lesió meniscal, Traumatisme ossi Femení 63% Masculí
Tipus de contacte produït durant la lesió Contacte directe (xoc amb un jugador, cop de qualsevol tipus...) Sense contacte ( corrent, saltant, caminant...) 30% 70% Reincorporació a la pràctica esportiva 17% 40% No, porto una vida sedentària Sí, a nivell competitiu (bàsquet, futbol, atletisme...) 43% Sí, a nivell quotidià (gimnàs, anar a caminar, footing...) • El percentatge entre l’ús d’aloplàstia i de plàstia autòloga, és pràcticament idèntic (46% i 54%). • Un 70% dels trencaments es produeixen sense contacte directe. • El bàsquet, el futbol i l’esquí són els esports on més propens s’és a patir una lesió. • En general, els lesionats operats es reincorporen a la pràctica esportiva.
4. Conclusions  Les noies tenen més probabilitats de lesionar-se que els nois.  El bàsquet és l’esport on més lesions de LCA es produeixen.  El tipus d’empelt i el sexe no influeixen en el ritme de recuperació.  L’edat i el temps passat des de la producció de la lesió influeixen en el ritme de recuperació.
MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ.

More Related Content

Presentació tdr

  • 1. LCA: TRACTAMENT I RECUPERACIÓ D’UNA LESIÓ Aina De Torner Vidal Dirigit per Candela Martí 2n de Batxillerat A IES Jaume Huguet 2013-2014
  • 2. Índex 1. Anatomia del genoll • Elements ossis. • Elements cartilaginosos. • Elements de contenció articular. • Musculatura. • Lligaments. 2. El lligament creuat anterior • Estructura, localització i funció. • Diagnòstic. • Tractament. • Rehabilitació. 3. Anàlisi de resultats 4. Conclusions
  • 3. 1. Anatomia del genoll ELEMENTS OSSIS  Ròtula.  Epífisi distal del fèmur.  Epífisi proximal de la tíbia. ELEMENTS CARTILAGINOSOS  Menisc intern (o medial).  Menisc extern (o lateral).
  • 4. ELEMENTS DE CONTENCIÓ ARTICULAR  Càpsula articular: • Membrana externa. • Membrana interna o sinovial.  Burses. MUSCULATURA Flexora:  Isquiotibials. Extensora:  Quàdriceps.
  • 5. LLIGAMENTS Extrínsecs:    Lligament rotulià. Lligament col·lateral lateral (LCL). Lligament col·lateral medial (LCM). Intrínsecs:   Lligament creuat anterior (LCA). Lligament creuat posterior (LCP). UN NOU LLIGAMENT    El lligament anterolateral (LAL), ha estat descobert per Steven Claes i Johan Belleman a Bèlgica. El LAL desenvolupa un paper molt important en lesions esportives. Paul Segond, el 1879, ja en va intuir la seva existència i el va calificar de “banda fibrosa resistent”.
  • 6. 2. Lligament creuat anterior Estructura, localització i funció:   S’estén des del còndil femoral extern fins a l’extrem superior de la tíbia. Impedeix el desplaçament de la tíbia per davant del fèmur. Lesió del LCA: Segons la gravetat, els trencaments de LCA es classifiquen en:    Grau 1: el lligament queda lleument danyat. Grau 2: secció parcial. Grau 3: secció total.
  • 7. Diagnòstic: EXAMEN MÈDIC El traumatòleg realitza una exploració física: DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE: Radiografia. Prova de Lachman. Prova del pivot-shift. Prova del calaix anterior. Ressonància magnètica nuclear. Davant d’un trencament de LCA, el líquid resultant de l’artrocentesi serà bàsicament sang.
  • 8. Tractament: NO QUIRÚRGIC:  Recomanat a persones de més de 40 anys amb un baix nivell de pràctica esportiva.  El 80% dels pacients no operats, al cap de 15 anys han sofert canvis degeneratius que poden provocar l’implant de pròtesi. QUIRÚRGIC: Taula comparativa entre plàsties autòlogues i aloplàsties Potencial de revascularització Similar Resultats clínics Similars Problemes d’extracció Empelts autòlegs Problemes autoimmunes Aloplàstia Preu Aloplàstia Transmissió d’infeccions Aloplàstia Problemes estètics (cicatrius) Empelts autòlegs Possibles complicacions després d’una cirurgia: • • • • Rebuig de l’empelt. Artrofibrosi. Infecció bacteriana. Trombosi venosa profunda.
  • 9. Rehabilitació:  Té una durada mitjana de 6 mesos. Sabies que?  Començar a caminar amb les crosses passades entre 12 i 24h després de la plàstia.  Mobilització precoç després de la cirurgia. Es considera inacceptable la reincorporació esportiva d’una persona amb una pèrdua de 5 d’extensió i amb una flexió inferior als 120.  Treballar la massa muscular.  Treballar la propiocepció.  Utilització de bosses de gel per baixar l’inflamació. Evolució estàndard: • Setmanes 1 i 2: arribar als 90 de flexió. • Setmanes 2 a 6: arribar als 135 de flexió. • Setmanes 6 a 9: incrementar la resistència i la massa muscular.
  • 10. 3. Anàlisi de resultats • En un 73’3% dels casos la lesió es va produir en la cama dominant. • Un 80% dels trencaments són totals, mentre que un 20% són parcials. • La majoria de pacients estaven operats (un 80%). • En un 95% dels casos els trencament de LCA estava associat a altres lesions. Percentatge de lesions de LCA segons el sexe 37% Lesions associades al trencament del LCA 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 Lesió lligamentosa Lesió meniscal Lesió meniscal, Lesió lligamentosa Lesió meniscal, Lesió lligamentosa, Lesió muscular Lesió meniscal, Lesió lligamentosa, Traumatisme ossi Lesió meniscal, Traumatisme ossi Femení 63% Masculí
  • 11. Tipus de contacte produït durant la lesió Contacte directe (xoc amb un jugador, cop de qualsevol tipus...) Sense contacte ( corrent, saltant, caminant...) 30% 70% Reincorporació a la pràctica esportiva 17% 40% No, porto una vida sedentària Sí, a nivell competitiu (bàsquet, futbol, atletisme...) 43% Sí, a nivell quotidià (gimnàs, anar a caminar, footing...) • El percentatge entre l’ús d’aloplàstia i de plàstia autòloga, és pràcticament idèntic (46% i 54%). • Un 70% dels trencaments es produeixen sense contacte directe. • El bàsquet, el futbol i l’esquí són els esports on més propens s’és a patir una lesió. • En general, els lesionats operats es reincorporen a la pràctica esportiva.
  • 12. 4. Conclusions  Les noies tenen més probabilitats de lesionar-se que els nois.  El bàsquet és l’esport on més lesions de LCA es produeixen.  El tipus d’empelt i el sexe no influeixen en el ritme de recuperació.  L’edat i el temps passat des de la producció de la lesió influeixen en el ritme de recuperació.
  • 13. MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ.