際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
TENNIS
   1er Trimestre-Educaci坦 F鱈sica 3er ESO A
1. ORIGEN
1. ORIGEN
 Lany 1877 es va oficialitzar com a esport a lAll England
   Cricket Club de Wimblendon, el qual en va elaborar la
   reglamentaci坦 definitiva. A Espanya cap a final del segle XIX
   ja es jugava aquest esport, i el 1909 es fa fundar la Reial
   Federaci坦 Espanyola de Tennis. Quatre anys m辿s tard en
   fundava la Federaci坦 Internacional.
2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS
          IMPORTANTS
2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS
          IMPORTANTS

 Lobjectiu del tennis 辿s enviar la pilota al camp contrari de
   manera que ladversari no la pugui tornar. Saconsegueix
   guanyar un punt quan la pilota bota dues vegades a terra.

 Els punts guanyats valen 15, 30 i 40. Qui guanya m辿s de tres
   punts, amb una difer竪ncia de 2, guanya el joc. Lempat a 40 es
   diu iguals, i qui guanya el punt seg端ent obt辿 avantatge.
2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS
          IMPORTANTS
 La puntuaci坦 del tennis prov辿 dels quarts de lesfera dun
   rellotge. Segons la llegenda, els punts segueixen els quarts
   del rellotge. Un quart 15 val 1 punt, 30 val 2 punts, 40 (45 en el
   joc original) val 3 punts i 60, el joc. Sanota un set qui guanya
   sis jocs o m辿s, amb un marge de dos per sobre de ladversari.
   El possible empat a sis jocs es trenca jugant una pr嘆rroga
   anomenada joc decisiu o tie-break que es juga a set
   punts, amb un avantatge de dos.
 Objectiu del joc: es guanya el punt o els punts quan la pilota
   toca el terra o bota m辿s dun cop dins el terreny de joc
   determinat, abans que ladversari pugui colpejar-la.
2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS
          IMPORTANTS

 La pilota: pot ser pilota o volant. s espec鱈fica de cada esport
quant a les dimensions i als materials de que est feta.

 Limplement o instrument de joc: linstrument per colpejar la
pilota pot ser una raqueta, una pala o una paleta, una cistella o la
m.

 El temps de joc: els partits no es cronometren, si no que el final
es marca en arribar a un resultat determinat.
2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS
          IMPORTANTS

 El colpeix: en tots els esports, lelement t竪cnic fonamental 辿s
   el colpeix de la pilota amb linstrument. Poden ser cops
   ofensius o defensius.

 Lespai: Aquest pot ser de dues formes tan diferenciades, que
   ens marquen una classificaci坦 possible: espai separat (esports
   amb xarxa) o espai com炭 (esports amb paret).
2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS
          IMPORTANTS

 Espai separat: Un grups desports de raqueta es juguen fent
passar la pilota per sobre duna xarxa que parteix el terreny en
dues meitats, una per cada adversari. El tipus i lal巽ada de la
xarxa, aix鱈 com les dimensions del terreny i les l鱈nies que el
delimiten, depenen del reglament de cada esport.

 Espai com炭: Trobem un altre grup desports que utilitzen un
espai de joc com炭 o compartit, sense cap separaci坦. En aquest
esports apareix un nou element: la paret.
3. GESTS TCNICS I DETALLS
    PER EXECUTAR-LOS
3.2 FONAMENTS

 COMPONENTS:

-   3.2.1 Joc de peus

-   3.2.2 Empunyadures o preses

-   3.2.3 Els cops i les seves variants
3.2.1 JOC DE PEUS
 Mobilitat: activitat b{sica de moure els peus, lequilibri corporal i les
   t竪cniques de la carrera a partir de la posici坦 preparat del tenista
   per cercar pilotes des del fons de pista o des de zones diferents, per
   saber fer els despla巽aments que calguin sense cometre errors de
   clcul.

 3.2.1.1 Joc de peus

Una vegada conegudes les particularitats i les traject嘆ries dels
possibles vols de la pilota, lexperi竪ncia de repeticions ens porta al seu
domini amb la raqueta. Totes les opcions actuen coordinades amb la
mobilitat de lalumne per: con竪ixer quan sha de sortir, c坦rrer, aturar-se
i ajustar les distncies entre el cos i la pilota per fer el cop, recuperar
lequilibri posteriorment i tornar al centre te嘆ric de la pista.
LA MOBILITAT
Definici坦: diferents maneres de moure els peus per fer
despla巽aments a lample i llarg de la pista, segons es vagi o
vingui de cercar la pilota en moviment.

Es diferencien formes de despla巽ament diferents per a col揃locar
els peus en la posici坦 adequada dins de les situacions dun
jugador en moviment:
TIPUS DE MOVIMENTS

 Despla巽aments laterals: S坦n les formes de c坦rrer cap a la
  pilota dun costat a laltre de la l鱈nia de fons de
  pista, generalment solen anomenar-se despla巽aments
  defensius o neutres.

 Despla巽aments endavant: S坦n despla巽aments cap a dins de
  la pista amb lobjectiu datacar la pilota i anar al davant cap a
  la zona de xarxa.

 Despla巽aments en diagonal i endavant: s la forma de moure
  els peus per atacar les volees dins de la zona de xarxa.
TIPUS DE MOVIMENTS

 Despla巽aments de costat o pedal enrere: s la manera de
  moure els peus per cobrir els globus i fer lesmaixada.

 Despla巽aments girant-se desquena al contrari: Suposa la
  carrera del jugador cap al fons de la seva pr嘆pia pista des de
  la xarxa, cercant poder arribar i tornar la pilota del globus fent
  un possible contra globus.
TIPUS DE MOVIMENTS
3.2.1.2 LEQUILIBRI CORPORAL

 No sol ser freq端ent que el jugador principiant tingui lequilibri
   adequat en els moviments que requereix el joc. Cal dur
   moltes hores de prctica per arribar a reunir els requisits per
   assolir-ho. Lafinament de la t竪cnica va donant formes a
   lalumne amb el refor巽ament del mestre que constantment li
   recorda.
3.2.1.3 LA POSICI DESPERA O
             PREPARAT
A la volea, la preparaci坦 de la raqueta ha de ser m辿s alta, a
lal巽ada dels ulls. Aquesta posici坦 predinmica com炭 a tot
tennista, b辿 sigui principiant o campi坦, 辿s la manera desperar la
pilota. Lull capta el contrari per la postura o posici坦 de lentrada
de la seva raqueta a la pilota, ben aviat veu linici del seu vol,
reacciona i es mou cap a la direcci坦 que li mana la vista.
3.2.1.3 LA POSICI DESPERA O
              PREPARAT
> Posici坦 Preparat:
-Posici坦 frontal a la xarxa
-Genolls lleugerament flexionats
-Peus separats a lamplada despatlles i recolzats en la seva part
davantera
-Des de la cintura cap amunt hi ha dhaver una lleugera inclinaci坦
cap al davant mantenint sempre el cap recte.
-Important esperar la pilota en posici坦 activa. Aquesta posici坦
permet fer la sortida cap a la pilota de manera explosiva.
3.2.1.3 LA POSICI DESPERA O
           PREPARAT
3.2.1.4 LA UNITAT DE GIR

 La unitat de gir vol dir que a la vegada es mouen: el peu del
   costat del cop i les espatlles en direcci坦 cap on sha de fer el
   cop a la pilota. El pas del peu del costat del cop ser m辿s o
   menys ampli segons el tipus de despla巽ament que ens indiqui
   lull envers la pilota.
3.2.1.5 LA CURSA

 El c{lcul del despla巽ament dep竪n sempre de lobservaci坦 de
  la pilota, lexperi竪ncia de la pr{ctica aniran automatitzant
  lexactitud de les dist{ncies entre el cos i la pilota. Resulta
  m辿s dif鱈cil la lectura de la pilota despr辿s que aquesta ha fet el
  bot, ja que llavors el nostre cervell ha de fer dues mesures de
  trajecte: luna fins al bot i laltra des del bot fins a limpacte.
3.2.1.5 LA CURSA
3.2.1.6 LA RECUPERACI DEL
                  CENTRE

 Tant a nivell bsic com a nivells avan巽ats, la norma 辿s la
   mateixa per a tothom: Recuperar el centre tan aviat com es
   pugui. El centre bsic 辿s el lloc situat darrere de la marca
   central de la l鱈nia de fons de pista.
3.2.2 EMPUNYADURES O PRESES

 Formes dagafar la raqueta: preses
  est, oest, continentals, rev辿s a dues mans.
3.2.2 EMPUNYADUES O PRESES
3.2.2.1 TIPUS DEMPUNYADURES

 Continental: el tenis es jugava sobre herba i com que la pilota
   no aixecava un pam de terra, aquesta era la manera m辿s
   c嘆moda dagafar-la.
3.2.2.1 TIPUS DEMPUNYADURES

 Oest: els americans de loest californi{ jugaven en pistes de
   ciment on la pilota botava molt, aquesta empunyadura els hi
   facilitava el joc.
3.2.2.1 TIPUS DEMPUNYADURES

 Est: est{ entre mig de lempunyadura continental i la oest i
   serveix per les pistes on la pilota fa un bot ni molt alt ni molt
   baix , com per exemple la terra batuda. s la manera m辿s
   natural dagafar la raqueta i tamb辿 辿s la m辿s utilitzada.
3.2.2.2 FACTORS QUE DETERMINEN
           CADA EMPUNYADURA

 Tant la m com el puny de la raqueta tenen uns punts de
    refer竪ncia per saber el tipus de presa que estem utilitzant:

-   Refer竪ncies de la m

-   Referncies de la raqueta: Pel que fa a la raqueta, haurem de
    con竪ixer cadascuna de les zones de loct嘆gon del
    puny, donar-li un nom o un n炭mero i a partir daqu鱈 saber
    relacionar la presa segons la posici坦 del carp de la m
    recolzada en les parts o zones del puny de la raqueta.
3.2.2.2 FACTORS QUE DETERMINEN
            CADA EMPUNYADURA

- Empunyadures del rev辿s a dues mans

De manera general hi ha dos m竪todes dagafar la raqueta per fer el cop de rev辿s a
dues mans.

A)   M竪tode recomanat

La m{ dreta considerada com la m{ h{bil t辿 lempunyadura Continental
Completa i 辿s situada just a la part m辿s baixa del m{nec.

La m esquerra situada a la part alta del mnec, per嘆 laltra m t辿 lempunyadura
Est de dreta.

B) M竪tode fals o personal

Les dues mans agafen el puny amb lempunyadura Est de dreta.

La posici坦 de les mans no t辿 variaci坦 en relaci坦 on van col揃locades.
3.2.3 ELS COPS
3.2.3.1 LES FASES DEL COP

 Considerant que dins de cada cop hi ha uns punts m辿s
  importants que daltres. Direm que unes accions les
  considerarem principals; daltres m辿s secundaries
  i, finalment, altres que s坦n auxiliars de les dues primeres.
3.2.3.1 LES FASES DEL COP

 Les accions principals: El fet m辿s important del tennis 辿s
   saber tocar b辿 la pilota. Limpacte 辿s el moment en qu竪
   ajuntem la raqueta i la pilota, que es produeix en 4
   mil揃l竪simes de segon i no d坦na m辿s temps per poder mirar la
   pilota. Els moviments est竪tics no ens serviran si no hi ha la
   coincid竪ncia de saber tocar b辿 la pilota.

 Empunyadura ben subjectada

 Mirar b辿 la pilota
3.2.3.1 LES FASES DEL COP

 Accions secundries:

 Dur la raqueta enrera

 Ciculaci坦 de la raqueta dins dun tra巽at senzill

 Acompayament del cop

 Acabament del cop
3.2.3.1 LES FASES DEL COP

 Accions auxiliars:

 Flexionar els genolls

 Cos de costat

 Guiar i estabilitzar el cop amb el bra巽 contrari

 Cap recte

 Rotaci坦 del cos
3.2.3.2 ELS COPS BSICS

 Dreta

 Rev辿s

 Rev辿s a dues mans

-   Manera recomanada

-   Manera falsa
3.2.3.2 ELS COPS BSICS

 El servei: Un dels cops m辿s contundents del tennis 辿s el
  servei, tamb辿 辿s el m辿s dif鱈cil de realitzar per raons de
  coordinaci坦 entre el dos bra巽os que han dactuar
  conjuntament, 辿s a dir, que mentre un prepara el moviment
  de la raqueta, laltre ha docupar-se de lelevaci坦 de la pilota
  situant-la al punt ideal per trobar-se amb la raqueta.
EL SERVEI

 Fases del servei:

A) La posici坦 dels peus

B) La presa bsica i la progressi坦

C) La coordinaci坦 dels bra巽os

D) Limpacte

E) Lacompanyament, acabament i equilbri
3.2.3.2 ELS COPS BSICS

 Joc de xarxa

-   Esmaixada

-   Volea de dreta o de rev辿s
3.2.3.2 ELS COPS BSICS

 Cops especials

-   Globus

-   Deixada
3.2.3.3 TIPUS DE COPS O VARIANTS
               ESPECFIQUES

 En el tennis es manifesten una varietat important de cops. El
  que ara pretenem 辿s tractar de les variants espec鱈fiques dels
  cops bsics plans i que per entendre les varietats les
  observarem totes.

 Cops plans

 Cops liftats

 Cops tallats
3.2 FONAMENTS
 Teoria del moviment del tenista (moviments coordinats):
  c坦rrer, saltar, trosions, acceleracion, etc.

 Qualitats bsiques:

  BSIQUES                     COMPLEMENTRIES
  Flexibilitat                 For巽a
  Resit竪ncia/ Pot竪ncia         Coordinaci坦/ Agilitat
  Velocitat                    Equilbri
3.2 FONAMENTS
 Qualitats prioritries al tennis:

 Coordinaci坦 ull-pilota

 La percepci坦 espaial

 El comportament de la pilota
3.2 FONAMENTS
 El comportament de la pilota:

Rodar, volar, botar

En ser elstica, comprimeix laire de dins i la fa rebotar; no es
deforma davant dels efectes de la fricci坦 de laire, perqu竪 est
protegida pel filtre o capa de llana superior.
3.2 FONAMENTS
 Lobservaci坦 de la pilota

- La pilota 辿s avaluada quan vola i despr辿s del bot al terra, aix嘆
vol dir que la capacitat dobservaci坦 daquesta ha de ser sempre
una constant des que la colpeja el contrari fins al nostre cop, fent
el clcul del primer i segon vol abans i despr辿s del seu bot.

Aquest c{lcul constant far{ que lajust entre les cordes i la pilota
sigui m辿s regular. Valgui, doncs el consell de mira sempre la
pilota perqu竪 la majoria derrades s坦n produ誰des per no mirar-la
prou atentament.
3.2 FONAMENTS
 Limpacte a lal巽ada de la cintura i cops plans:

La manera m辿s senzilla per al cop b{sic 辿s limpacte pla a laltura
de la cintura.

 Les variants del vols i efectes de la pilota: Es tracta de fer
   rodar la pilota traient-li pes de translaci坦 (pla) per donar-li
   efecte:

 Liftat (endavant)

 Tallat (enrere)
3.2 FONAMENTS


     LIFTAT (ENDAVANT)




      TALLAT (ENDARRERA)
4. EXERCICIS FETS A CLASSE
4. EXERCICIS FETS A CLASSE
 Escalfament i estiraments previs a lexercici

-   10 minuts corrent

-   5 escalfament de cames, 5 de tronc i 5 de bra巽os

-   Estiraments musculars en s竪ries de 30 segons
4. EXERCICIS FETS A CLASSE
 Per dominar la raqueta i la pilota:

-   Fer un toc amb la pilota darrera lesquena.
-   Aixecar-la del terra amb el peu donan-li un cop
-   Llan巽ar a laire la pilota amb la raqueta i recollir-la sense que
    boti.
-   Fer-la botar a terra amb el canell fixe i el bra巽 estirat.
-   Per parelles, un fa un toc de rev辿s a laire i laltre, sense que
    caigui la pilota a terra fa el mateix amb un toc de dreta.
4. EXERCICIS FETS A CLASSE
 Per dominar els diferents cops i empunyadures

-   Per parelles, passar-se la pilota de dreta i el mateix de rev辿s i
    de diferents distncies.

-   Per grups, una persona va llen巽ant tres pilotes a cada alumne
    i aquests les han de tornar de dreta i de rev辿s.

-   Partits al front坦n fins a fallar un dels dos jugadors.
Presentacio tennis 3r eso 01

More Related Content

Presentacio tennis 3r eso 01

  • 1. TENNIS 1er Trimestre-Educaci坦 F鱈sica 3er ESO A
  • 3. 1. ORIGEN Lany 1877 es va oficialitzar com a esport a lAll England Cricket Club de Wimblendon, el qual en va elaborar la reglamentaci坦 definitiva. A Espanya cap a final del segle XIX ja es jugava aquest esport, i el 1909 es fa fundar la Reial Federaci坦 Espanyola de Tennis. Quatre anys m辿s tard en fundava la Federaci坦 Internacional.
  • 4. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS IMPORTANTS
  • 5. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS IMPORTANTS Lobjectiu del tennis 辿s enviar la pilota al camp contrari de manera que ladversari no la pugui tornar. Saconsegueix guanyar un punt quan la pilota bota dues vegades a terra. Els punts guanyats valen 15, 30 i 40. Qui guanya m辿s de tres punts, amb una difer竪ncia de 2, guanya el joc. Lempat a 40 es diu iguals, i qui guanya el punt seg端ent obt辿 avantatge.
  • 6. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS IMPORTANTS La puntuaci坦 del tennis prov辿 dels quarts de lesfera dun rellotge. Segons la llegenda, els punts segueixen els quarts del rellotge. Un quart 15 val 1 punt, 30 val 2 punts, 40 (45 en el joc original) val 3 punts i 60, el joc. Sanota un set qui guanya sis jocs o m辿s, amb un marge de dos per sobre de ladversari. El possible empat a sis jocs es trenca jugant una pr嘆rroga anomenada joc decisiu o tie-break que es juga a set punts, amb un avantatge de dos. Objectiu del joc: es guanya el punt o els punts quan la pilota toca el terra o bota m辿s dun cop dins el terreny de joc determinat, abans que ladversari pugui colpejar-la.
  • 7. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS IMPORTANTS La pilota: pot ser pilota o volant. s espec鱈fica de cada esport quant a les dimensions i als materials de que est feta. Limplement o instrument de joc: linstrument per colpejar la pilota pot ser una raqueta, una pala o una paleta, una cistella o la m. El temps de joc: els partits no es cronometren, si no que el final es marca en arribar a un resultat determinat.
  • 8. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS IMPORTANTS El colpeix: en tots els esports, lelement t竪cnic fonamental 辿s el colpeix de la pilota amb linstrument. Poden ser cops ofensius o defensius. Lespai: Aquest pot ser de dues formes tan diferenciades, que ens marquen una classificaci坦 possible: espai separat (esports amb xarxa) o espai com炭 (esports amb paret).
  • 9. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS IMPORTANTS Espai separat: Un grups desports de raqueta es juguen fent passar la pilota per sobre duna xarxa que parteix el terreny en dues meitats, una per cada adversari. El tipus i lal巽ada de la xarxa, aix鱈 com les dimensions del terreny i les l鱈nies que el delimiten, depenen del reglament de cada esport. Espai com炭: Trobem un altre grup desports que utilitzen un espai de joc com炭 o compartit, sense cap separaci坦. En aquest esports apareix un nou element: la paret.
  • 10. 3. GESTS TCNICS I DETALLS PER EXECUTAR-LOS
  • 11. 3.2 FONAMENTS COMPONENTS: - 3.2.1 Joc de peus - 3.2.2 Empunyadures o preses - 3.2.3 Els cops i les seves variants
  • 12. 3.2.1 JOC DE PEUS Mobilitat: activitat b{sica de moure els peus, lequilibri corporal i les t竪cniques de la carrera a partir de la posici坦 preparat del tenista per cercar pilotes des del fons de pista o des de zones diferents, per saber fer els despla巽aments que calguin sense cometre errors de clcul. 3.2.1.1 Joc de peus Una vegada conegudes les particularitats i les traject嘆ries dels possibles vols de la pilota, lexperi竪ncia de repeticions ens porta al seu domini amb la raqueta. Totes les opcions actuen coordinades amb la mobilitat de lalumne per: con竪ixer quan sha de sortir, c坦rrer, aturar-se i ajustar les distncies entre el cos i la pilota per fer el cop, recuperar lequilibri posteriorment i tornar al centre te嘆ric de la pista.
  • 13. LA MOBILITAT Definici坦: diferents maneres de moure els peus per fer despla巽aments a lample i llarg de la pista, segons es vagi o vingui de cercar la pilota en moviment. Es diferencien formes de despla巽ament diferents per a col揃locar els peus en la posici坦 adequada dins de les situacions dun jugador en moviment:
  • 14. TIPUS DE MOVIMENTS Despla巽aments laterals: S坦n les formes de c坦rrer cap a la pilota dun costat a laltre de la l鱈nia de fons de pista, generalment solen anomenar-se despla巽aments defensius o neutres. Despla巽aments endavant: S坦n despla巽aments cap a dins de la pista amb lobjectiu datacar la pilota i anar al davant cap a la zona de xarxa. Despla巽aments en diagonal i endavant: s la forma de moure els peus per atacar les volees dins de la zona de xarxa.
  • 15. TIPUS DE MOVIMENTS Despla巽aments de costat o pedal enrere: s la manera de moure els peus per cobrir els globus i fer lesmaixada. Despla巽aments girant-se desquena al contrari: Suposa la carrera del jugador cap al fons de la seva pr嘆pia pista des de la xarxa, cercant poder arribar i tornar la pilota del globus fent un possible contra globus.
  • 17. 3.2.1.2 LEQUILIBRI CORPORAL No sol ser freq端ent que el jugador principiant tingui lequilibri adequat en els moviments que requereix el joc. Cal dur moltes hores de prctica per arribar a reunir els requisits per assolir-ho. Lafinament de la t竪cnica va donant formes a lalumne amb el refor巽ament del mestre que constantment li recorda.
  • 18. 3.2.1.3 LA POSICI DESPERA O PREPARAT A la volea, la preparaci坦 de la raqueta ha de ser m辿s alta, a lal巽ada dels ulls. Aquesta posici坦 predinmica com炭 a tot tennista, b辿 sigui principiant o campi坦, 辿s la manera desperar la pilota. Lull capta el contrari per la postura o posici坦 de lentrada de la seva raqueta a la pilota, ben aviat veu linici del seu vol, reacciona i es mou cap a la direcci坦 que li mana la vista.
  • 19. 3.2.1.3 LA POSICI DESPERA O PREPARAT > Posici坦 Preparat: -Posici坦 frontal a la xarxa -Genolls lleugerament flexionats -Peus separats a lamplada despatlles i recolzats en la seva part davantera -Des de la cintura cap amunt hi ha dhaver una lleugera inclinaci坦 cap al davant mantenint sempre el cap recte. -Important esperar la pilota en posici坦 activa. Aquesta posici坦 permet fer la sortida cap a la pilota de manera explosiva.
  • 20. 3.2.1.3 LA POSICI DESPERA O PREPARAT
  • 21. 3.2.1.4 LA UNITAT DE GIR La unitat de gir vol dir que a la vegada es mouen: el peu del costat del cop i les espatlles en direcci坦 cap on sha de fer el cop a la pilota. El pas del peu del costat del cop ser m辿s o menys ampli segons el tipus de despla巽ament que ens indiqui lull envers la pilota.
  • 22. 3.2.1.5 LA CURSA El c{lcul del despla巽ament dep竪n sempre de lobservaci坦 de la pilota, lexperi竪ncia de la pr{ctica aniran automatitzant lexactitud de les dist{ncies entre el cos i la pilota. Resulta m辿s dif鱈cil la lectura de la pilota despr辿s que aquesta ha fet el bot, ja que llavors el nostre cervell ha de fer dues mesures de trajecte: luna fins al bot i laltra des del bot fins a limpacte.
  • 24. 3.2.1.6 LA RECUPERACI DEL CENTRE Tant a nivell bsic com a nivells avan巽ats, la norma 辿s la mateixa per a tothom: Recuperar el centre tan aviat com es pugui. El centre bsic 辿s el lloc situat darrere de la marca central de la l鱈nia de fons de pista.
  • 25. 3.2.2 EMPUNYADURES O PRESES Formes dagafar la raqueta: preses est, oest, continentals, rev辿s a dues mans.
  • 27. 3.2.2.1 TIPUS DEMPUNYADURES Continental: el tenis es jugava sobre herba i com que la pilota no aixecava un pam de terra, aquesta era la manera m辿s c嘆moda dagafar-la.
  • 28. 3.2.2.1 TIPUS DEMPUNYADURES Oest: els americans de loest californi{ jugaven en pistes de ciment on la pilota botava molt, aquesta empunyadura els hi facilitava el joc.
  • 29. 3.2.2.1 TIPUS DEMPUNYADURES Est: est{ entre mig de lempunyadura continental i la oest i serveix per les pistes on la pilota fa un bot ni molt alt ni molt baix , com per exemple la terra batuda. s la manera m辿s natural dagafar la raqueta i tamb辿 辿s la m辿s utilitzada.
  • 30. 3.2.2.2 FACTORS QUE DETERMINEN CADA EMPUNYADURA Tant la m com el puny de la raqueta tenen uns punts de refer竪ncia per saber el tipus de presa que estem utilitzant: - Refer竪ncies de la m - Referncies de la raqueta: Pel que fa a la raqueta, haurem de con竪ixer cadascuna de les zones de loct嘆gon del puny, donar-li un nom o un n炭mero i a partir daqu鱈 saber relacionar la presa segons la posici坦 del carp de la m recolzada en les parts o zones del puny de la raqueta.
  • 31. 3.2.2.2 FACTORS QUE DETERMINEN CADA EMPUNYADURA - Empunyadures del rev辿s a dues mans De manera general hi ha dos m竪todes dagafar la raqueta per fer el cop de rev辿s a dues mans. A) M竪tode recomanat La m{ dreta considerada com la m{ h{bil t辿 lempunyadura Continental Completa i 辿s situada just a la part m辿s baixa del m{nec. La m esquerra situada a la part alta del mnec, per嘆 laltra m t辿 lempunyadura Est de dreta. B) M竪tode fals o personal Les dues mans agafen el puny amb lempunyadura Est de dreta. La posici坦 de les mans no t辿 variaci坦 en relaci坦 on van col揃locades.
  • 33. 3.2.3.1 LES FASES DEL COP Considerant que dins de cada cop hi ha uns punts m辿s importants que daltres. Direm que unes accions les considerarem principals; daltres m辿s secundaries i, finalment, altres que s坦n auxiliars de les dues primeres.
  • 34. 3.2.3.1 LES FASES DEL COP Les accions principals: El fet m辿s important del tennis 辿s saber tocar b辿 la pilota. Limpacte 辿s el moment en qu竪 ajuntem la raqueta i la pilota, que es produeix en 4 mil揃l竪simes de segon i no d坦na m辿s temps per poder mirar la pilota. Els moviments est竪tics no ens serviran si no hi ha la coincid竪ncia de saber tocar b辿 la pilota. Empunyadura ben subjectada Mirar b辿 la pilota
  • 35. 3.2.3.1 LES FASES DEL COP Accions secundries: Dur la raqueta enrera Ciculaci坦 de la raqueta dins dun tra巽at senzill Acompayament del cop Acabament del cop
  • 36. 3.2.3.1 LES FASES DEL COP Accions auxiliars: Flexionar els genolls Cos de costat Guiar i estabilitzar el cop amb el bra巽 contrari Cap recte Rotaci坦 del cos
  • 37. 3.2.3.2 ELS COPS BSICS Dreta Rev辿s Rev辿s a dues mans - Manera recomanada - Manera falsa
  • 38. 3.2.3.2 ELS COPS BSICS El servei: Un dels cops m辿s contundents del tennis 辿s el servei, tamb辿 辿s el m辿s dif鱈cil de realitzar per raons de coordinaci坦 entre el dos bra巽os que han dactuar conjuntament, 辿s a dir, que mentre un prepara el moviment de la raqueta, laltre ha docupar-se de lelevaci坦 de la pilota situant-la al punt ideal per trobar-se amb la raqueta.
  • 39. EL SERVEI Fases del servei: A) La posici坦 dels peus B) La presa bsica i la progressi坦 C) La coordinaci坦 dels bra巽os D) Limpacte E) Lacompanyament, acabament i equilbri
  • 40. 3.2.3.2 ELS COPS BSICS Joc de xarxa - Esmaixada - Volea de dreta o de rev辿s
  • 41. 3.2.3.2 ELS COPS BSICS Cops especials - Globus - Deixada
  • 42. 3.2.3.3 TIPUS DE COPS O VARIANTS ESPECFIQUES En el tennis es manifesten una varietat important de cops. El que ara pretenem 辿s tractar de les variants espec鱈fiques dels cops bsics plans i que per entendre les varietats les observarem totes. Cops plans Cops liftats Cops tallats
  • 43. 3.2 FONAMENTS Teoria del moviment del tenista (moviments coordinats): c坦rrer, saltar, trosions, acceleracion, etc. Qualitats bsiques: BSIQUES COMPLEMENTRIES Flexibilitat For巽a Resit竪ncia/ Pot竪ncia Coordinaci坦/ Agilitat Velocitat Equilbri
  • 44. 3.2 FONAMENTS Qualitats prioritries al tennis: Coordinaci坦 ull-pilota La percepci坦 espaial El comportament de la pilota
  • 45. 3.2 FONAMENTS El comportament de la pilota: Rodar, volar, botar En ser elstica, comprimeix laire de dins i la fa rebotar; no es deforma davant dels efectes de la fricci坦 de laire, perqu竪 est protegida pel filtre o capa de llana superior.
  • 46. 3.2 FONAMENTS Lobservaci坦 de la pilota - La pilota 辿s avaluada quan vola i despr辿s del bot al terra, aix嘆 vol dir que la capacitat dobservaci坦 daquesta ha de ser sempre una constant des que la colpeja el contrari fins al nostre cop, fent el clcul del primer i segon vol abans i despr辿s del seu bot. Aquest c{lcul constant far{ que lajust entre les cordes i la pilota sigui m辿s regular. Valgui, doncs el consell de mira sempre la pilota perqu竪 la majoria derrades s坦n produ誰des per no mirar-la prou atentament.
  • 47. 3.2 FONAMENTS Limpacte a lal巽ada de la cintura i cops plans: La manera m辿s senzilla per al cop b{sic 辿s limpacte pla a laltura de la cintura. Les variants del vols i efectes de la pilota: Es tracta de fer rodar la pilota traient-li pes de translaci坦 (pla) per donar-li efecte: Liftat (endavant) Tallat (enrere)
  • 48. 3.2 FONAMENTS LIFTAT (ENDAVANT) TALLAT (ENDARRERA)
  • 49. 4. EXERCICIS FETS A CLASSE
  • 50. 4. EXERCICIS FETS A CLASSE Escalfament i estiraments previs a lexercici - 10 minuts corrent - 5 escalfament de cames, 5 de tronc i 5 de bra巽os - Estiraments musculars en s竪ries de 30 segons
  • 51. 4. EXERCICIS FETS A CLASSE Per dominar la raqueta i la pilota: - Fer un toc amb la pilota darrera lesquena. - Aixecar-la del terra amb el peu donan-li un cop - Llan巽ar a laire la pilota amb la raqueta i recollir-la sense que boti. - Fer-la botar a terra amb el canell fixe i el bra巽 estirat. - Per parelles, un fa un toc de rev辿s a laire i laltre, sense que caigui la pilota a terra fa el mateix amb un toc de dreta.
  • 52. 4. EXERCICIS FETS A CLASSE Per dominar els diferents cops i empunyadures - Per parelles, passar-se la pilota de dreta i el mateix de rev辿s i de diferents distncies. - Per grups, una persona va llen巽ant tres pilotes a cada alumne i aquests les han de tornar de dreta i de rev辿s. - Partits al front坦n fins a fallar un dels dos jugadors.