3. 1. ORIGEN
Lany 1877 es va oficialitzar com a esport a lAll England
Cricket Club de Wimblendon, el qual en va elaborar la
reglamentaci坦 definitiva. A Espanya cap a final del segle XIX
ja es jugava aquest esport, i el 1909 es fa fundar la Reial
Federaci坦 Espanyola de Tennis. Quatre anys m辿s tard en
fundava la Federaci坦 Internacional.
5. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS
IMPORTANTS
Lobjectiu del tennis 辿s enviar la pilota al camp contrari de
manera que ladversari no la pugui tornar. Saconsegueix
guanyar un punt quan la pilota bota dues vegades a terra.
Els punts guanyats valen 15, 30 i 40. Qui guanya m辿s de tres
punts, amb una difer竪ncia de 2, guanya el joc. Lempat a 40 es
diu iguals, i qui guanya el punt seg端ent obt辿 avantatge.
6. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS
IMPORTANTS
La puntuaci坦 del tennis prov辿 dels quarts de lesfera dun
rellotge. Segons la llegenda, els punts segueixen els quarts
del rellotge. Un quart 15 val 1 punt, 30 val 2 punts, 40 (45 en el
joc original) val 3 punts i 60, el joc. Sanota un set qui guanya
sis jocs o m辿s, amb un marge de dos per sobre de ladversari.
El possible empat a sis jocs es trenca jugant una pr嘆rroga
anomenada joc decisiu o tie-break que es juga a set
punts, amb un avantatge de dos.
Objectiu del joc: es guanya el punt o els punts quan la pilota
toca el terra o bota m辿s dun cop dins el terreny de joc
determinat, abans que ladversari pugui colpejar-la.
7. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS
IMPORTANTS
La pilota: pot ser pilota o volant. s espec鱈fica de cada esport
quant a les dimensions i als materials de que est feta.
Limplement o instrument de joc: linstrument per colpejar la
pilota pot ser una raqueta, una pala o una paleta, una cistella o la
m.
El temps de joc: els partits no es cronometren, si no que el final
es marca en arribar a un resultat determinat.
8. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS
IMPORTANTS
El colpeix: en tots els esports, lelement t竪cnic fonamental 辿s
el colpeix de la pilota amb linstrument. Poden ser cops
ofensius o defensius.
Lespai: Aquest pot ser de dues formes tan diferenciades, que
ens marquen una classificaci坦 possible: espai separat (esports
amb xarxa) o espai com炭 (esports amb paret).
9. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MS
IMPORTANTS
Espai separat: Un grups desports de raqueta es juguen fent
passar la pilota per sobre duna xarxa que parteix el terreny en
dues meitats, una per cada adversari. El tipus i lal巽ada de la
xarxa, aix鱈 com les dimensions del terreny i les l鱈nies que el
delimiten, depenen del reglament de cada esport.
Espai com炭: Trobem un altre grup desports que utilitzen un
espai de joc com炭 o compartit, sense cap separaci坦. En aquest
esports apareix un nou element: la paret.
11. 3.2 FONAMENTS
COMPONENTS:
- 3.2.1 Joc de peus
- 3.2.2 Empunyadures o preses
- 3.2.3 Els cops i les seves variants
12. 3.2.1 JOC DE PEUS
Mobilitat: activitat b{sica de moure els peus, lequilibri corporal i les
t竪cniques de la carrera a partir de la posici坦 preparat del tenista
per cercar pilotes des del fons de pista o des de zones diferents, per
saber fer els despla巽aments que calguin sense cometre errors de
clcul.
3.2.1.1 Joc de peus
Una vegada conegudes les particularitats i les traject嘆ries dels
possibles vols de la pilota, lexperi竪ncia de repeticions ens porta al seu
domini amb la raqueta. Totes les opcions actuen coordinades amb la
mobilitat de lalumne per: con竪ixer quan sha de sortir, c坦rrer, aturar-se
i ajustar les distncies entre el cos i la pilota per fer el cop, recuperar
lequilibri posteriorment i tornar al centre te嘆ric de la pista.
13. LA MOBILITAT
Definici坦: diferents maneres de moure els peus per fer
despla巽aments a lample i llarg de la pista, segons es vagi o
vingui de cercar la pilota en moviment.
Es diferencien formes de despla巽ament diferents per a col揃locar
els peus en la posici坦 adequada dins de les situacions dun
jugador en moviment:
14. TIPUS DE MOVIMENTS
Despla巽aments laterals: S坦n les formes de c坦rrer cap a la
pilota dun costat a laltre de la l鱈nia de fons de
pista, generalment solen anomenar-se despla巽aments
defensius o neutres.
Despla巽aments endavant: S坦n despla巽aments cap a dins de
la pista amb lobjectiu datacar la pilota i anar al davant cap a
la zona de xarxa.
Despla巽aments en diagonal i endavant: s la forma de moure
els peus per atacar les volees dins de la zona de xarxa.
15. TIPUS DE MOVIMENTS
Despla巽aments de costat o pedal enrere: s la manera de
moure els peus per cobrir els globus i fer lesmaixada.
Despla巽aments girant-se desquena al contrari: Suposa la
carrera del jugador cap al fons de la seva pr嘆pia pista des de
la xarxa, cercant poder arribar i tornar la pilota del globus fent
un possible contra globus.
17. 3.2.1.2 LEQUILIBRI CORPORAL
No sol ser freq端ent que el jugador principiant tingui lequilibri
adequat en els moviments que requereix el joc. Cal dur
moltes hores de prctica per arribar a reunir els requisits per
assolir-ho. Lafinament de la t竪cnica va donant formes a
lalumne amb el refor巽ament del mestre que constantment li
recorda.
18. 3.2.1.3 LA POSICI DESPERA O
PREPARAT
A la volea, la preparaci坦 de la raqueta ha de ser m辿s alta, a
lal巽ada dels ulls. Aquesta posici坦 predinmica com炭 a tot
tennista, b辿 sigui principiant o campi坦, 辿s la manera desperar la
pilota. Lull capta el contrari per la postura o posici坦 de lentrada
de la seva raqueta a la pilota, ben aviat veu linici del seu vol,
reacciona i es mou cap a la direcci坦 que li mana la vista.
19. 3.2.1.3 LA POSICI DESPERA O
PREPARAT
> Posici坦 Preparat:
-Posici坦 frontal a la xarxa
-Genolls lleugerament flexionats
-Peus separats a lamplada despatlles i recolzats en la seva part
davantera
-Des de la cintura cap amunt hi ha dhaver una lleugera inclinaci坦
cap al davant mantenint sempre el cap recte.
-Important esperar la pilota en posici坦 activa. Aquesta posici坦
permet fer la sortida cap a la pilota de manera explosiva.
21. 3.2.1.4 LA UNITAT DE GIR
La unitat de gir vol dir que a la vegada es mouen: el peu del
costat del cop i les espatlles en direcci坦 cap on sha de fer el
cop a la pilota. El pas del peu del costat del cop ser m辿s o
menys ampli segons el tipus de despla巽ament que ens indiqui
lull envers la pilota.
22. 3.2.1.5 LA CURSA
El c{lcul del despla巽ament dep竪n sempre de lobservaci坦 de
la pilota, lexperi竪ncia de la pr{ctica aniran automatitzant
lexactitud de les dist{ncies entre el cos i la pilota. Resulta
m辿s dif鱈cil la lectura de la pilota despr辿s que aquesta ha fet el
bot, ja que llavors el nostre cervell ha de fer dues mesures de
trajecte: luna fins al bot i laltra des del bot fins a limpacte.
24. 3.2.1.6 LA RECUPERACI DEL
CENTRE
Tant a nivell bsic com a nivells avan巽ats, la norma 辿s la
mateixa per a tothom: Recuperar el centre tan aviat com es
pugui. El centre bsic 辿s el lloc situat darrere de la marca
central de la l鱈nia de fons de pista.
25. 3.2.2 EMPUNYADURES O PRESES
Formes dagafar la raqueta: preses
est, oest, continentals, rev辿s a dues mans.
27. 3.2.2.1 TIPUS DEMPUNYADURES
Continental: el tenis es jugava sobre herba i com que la pilota
no aixecava un pam de terra, aquesta era la manera m辿s
c嘆moda dagafar-la.
28. 3.2.2.1 TIPUS DEMPUNYADURES
Oest: els americans de loest californi{ jugaven en pistes de
ciment on la pilota botava molt, aquesta empunyadura els hi
facilitava el joc.
29. 3.2.2.1 TIPUS DEMPUNYADURES
Est: est{ entre mig de lempunyadura continental i la oest i
serveix per les pistes on la pilota fa un bot ni molt alt ni molt
baix , com per exemple la terra batuda. s la manera m辿s
natural dagafar la raqueta i tamb辿 辿s la m辿s utilitzada.
30. 3.2.2.2 FACTORS QUE DETERMINEN
CADA EMPUNYADURA
Tant la m com el puny de la raqueta tenen uns punts de
refer竪ncia per saber el tipus de presa que estem utilitzant:
- Refer竪ncies de la m
- Referncies de la raqueta: Pel que fa a la raqueta, haurem de
con竪ixer cadascuna de les zones de loct嘆gon del
puny, donar-li un nom o un n炭mero i a partir daqu鱈 saber
relacionar la presa segons la posici坦 del carp de la m
recolzada en les parts o zones del puny de la raqueta.
31. 3.2.2.2 FACTORS QUE DETERMINEN
CADA EMPUNYADURA
- Empunyadures del rev辿s a dues mans
De manera general hi ha dos m竪todes dagafar la raqueta per fer el cop de rev辿s a
dues mans.
A) M竪tode recomanat
La m{ dreta considerada com la m{ h{bil t辿 lempunyadura Continental
Completa i 辿s situada just a la part m辿s baixa del m{nec.
La m esquerra situada a la part alta del mnec, per嘆 laltra m t辿 lempunyadura
Est de dreta.
B) M竪tode fals o personal
Les dues mans agafen el puny amb lempunyadura Est de dreta.
La posici坦 de les mans no t辿 variaci坦 en relaci坦 on van col揃locades.
33. 3.2.3.1 LES FASES DEL COP
Considerant que dins de cada cop hi ha uns punts m辿s
importants que daltres. Direm que unes accions les
considerarem principals; daltres m辿s secundaries
i, finalment, altres que s坦n auxiliars de les dues primeres.
34. 3.2.3.1 LES FASES DEL COP
Les accions principals: El fet m辿s important del tennis 辿s
saber tocar b辿 la pilota. Limpacte 辿s el moment en qu竪
ajuntem la raqueta i la pilota, que es produeix en 4
mil揃l竪simes de segon i no d坦na m辿s temps per poder mirar la
pilota. Els moviments est竪tics no ens serviran si no hi ha la
coincid竪ncia de saber tocar b辿 la pilota.
Empunyadura ben subjectada
Mirar b辿 la pilota
35. 3.2.3.1 LES FASES DEL COP
Accions secundries:
Dur la raqueta enrera
Ciculaci坦 de la raqueta dins dun tra巽at senzill
Acompayament del cop
Acabament del cop
36. 3.2.3.1 LES FASES DEL COP
Accions auxiliars:
Flexionar els genolls
Cos de costat
Guiar i estabilitzar el cop amb el bra巽 contrari
Cap recte
Rotaci坦 del cos
37. 3.2.3.2 ELS COPS BSICS
Dreta
Rev辿s
Rev辿s a dues mans
- Manera recomanada
- Manera falsa
38. 3.2.3.2 ELS COPS BSICS
El servei: Un dels cops m辿s contundents del tennis 辿s el
servei, tamb辿 辿s el m辿s dif鱈cil de realitzar per raons de
coordinaci坦 entre el dos bra巽os que han dactuar
conjuntament, 辿s a dir, que mentre un prepara el moviment
de la raqueta, laltre ha docupar-se de lelevaci坦 de la pilota
situant-la al punt ideal per trobar-se amb la raqueta.
39. EL SERVEI
Fases del servei:
A) La posici坦 dels peus
B) La presa bsica i la progressi坦
C) La coordinaci坦 dels bra巽os
D) Limpacte
E) Lacompanyament, acabament i equilbri
40. 3.2.3.2 ELS COPS BSICS
Joc de xarxa
- Esmaixada
- Volea de dreta o de rev辿s
42. 3.2.3.3 TIPUS DE COPS O VARIANTS
ESPECFIQUES
En el tennis es manifesten una varietat important de cops. El
que ara pretenem 辿s tractar de les variants espec鱈fiques dels
cops bsics plans i que per entendre les varietats les
observarem totes.
Cops plans
Cops liftats
Cops tallats
43. 3.2 FONAMENTS
Teoria del moviment del tenista (moviments coordinats):
c坦rrer, saltar, trosions, acceleracion, etc.
Qualitats bsiques:
BSIQUES COMPLEMENTRIES
Flexibilitat For巽a
Resit竪ncia/ Pot竪ncia Coordinaci坦/ Agilitat
Velocitat Equilbri
44. 3.2 FONAMENTS
Qualitats prioritries al tennis:
Coordinaci坦 ull-pilota
La percepci坦 espaial
El comportament de la pilota
45. 3.2 FONAMENTS
El comportament de la pilota:
Rodar, volar, botar
En ser elstica, comprimeix laire de dins i la fa rebotar; no es
deforma davant dels efectes de la fricci坦 de laire, perqu竪 est
protegida pel filtre o capa de llana superior.
46. 3.2 FONAMENTS
Lobservaci坦 de la pilota
- La pilota 辿s avaluada quan vola i despr辿s del bot al terra, aix嘆
vol dir que la capacitat dobservaci坦 daquesta ha de ser sempre
una constant des que la colpeja el contrari fins al nostre cop, fent
el clcul del primer i segon vol abans i despr辿s del seu bot.
Aquest c{lcul constant far{ que lajust entre les cordes i la pilota
sigui m辿s regular. Valgui, doncs el consell de mira sempre la
pilota perqu竪 la majoria derrades s坦n produ誰des per no mirar-la
prou atentament.
47. 3.2 FONAMENTS
Limpacte a lal巽ada de la cintura i cops plans:
La manera m辿s senzilla per al cop b{sic 辿s limpacte pla a laltura
de la cintura.
Les variants del vols i efectes de la pilota: Es tracta de fer
rodar la pilota traient-li pes de translaci坦 (pla) per donar-li
efecte:
Liftat (endavant)
Tallat (enrere)
50. 4. EXERCICIS FETS A CLASSE
Escalfament i estiraments previs a lexercici
- 10 minuts corrent
- 5 escalfament de cames, 5 de tronc i 5 de bra巽os
- Estiraments musculars en s竪ries de 30 segons
51. 4. EXERCICIS FETS A CLASSE
Per dominar la raqueta i la pilota:
- Fer un toc amb la pilota darrera lesquena.
- Aixecar-la del terra amb el peu donan-li un cop
- Llan巽ar a laire la pilota amb la raqueta i recollir-la sense que
boti.
- Fer-la botar a terra amb el canell fixe i el bra巽 estirat.
- Per parelles, un fa un toc de rev辿s a laire i laltre, sense que
caigui la pilota a terra fa el mateix amb un toc de dreta.
52. 4. EXERCICIS FETS A CLASSE
Per dominar els diferents cops i empunyadures
- Per parelles, passar-se la pilota de dreta i el mateix de rev辿s i
de diferents distncies.
- Per grups, una persona va llen巽ant tres pilotes a cada alumne
i aquests les han de tornar de dreta i de rev辿s.
- Partits al front坦n fins a fallar un dels dos jugadors.