1. JORNADES D’ENSENYAMENT I ÚS
DEL VALENCIÀ ALS CENTRES EDUCATIUS 2014.
INTERCANVI D'EXPERIÈNCIES D'EDUCACIÓ PLURILINGÜE.
ALACANT, 5 DE JUNY DE 2014 UNIVERSITAT D'ALACANT.
ELS TÀNDEMS A L’ESCOLA
Josep Miquel Arques i Galiana
2. SUMARI
1. Introducció.
2. Què són els tàndems lingüístics?
3. Com es posen en pràctica?
4. Resultats .
5. Conclusions.
3. 1. Introducció
Experiència lingüística donada a conèixer
en el Curs del Seminari Permanent
organitzat pel Departament de Filologia
Catalana i l’Institut Interuniversitari de
FilologiaValenciana al 2008-2009.
Havíem de posar-ho en pràctica i veiérem
els bons resultats que donava.
5. 2. Què són els tàndems?
Haureu sentit parlar del VOLUNTARIAT PEL
VALENCIÀ! A manera del voluntariat.
Els tàndems són una activitat d'aprenentatge i
foment de l'ús de la llengua catalana entre els
estudiants.
L'experiència dels Tàndems de llengua segueix el
mateix model que el programa 'voluntariat
lingüístic', tot i que es modifica tenint en compte
el context particular dels estudiants.
Els Tàndems Lingüístics consisteixen a posar en
contacte un alumne voluntari de la classe (a
partir d'ara alumne - guia) amb una alumne amb
dèficits de llengua oral (alumne receptor).
6. L'OBJECTIU de l'activitat és que l'alumne
utilitze amb naturalitat la llengua. No es tracta
tant de millorar la competència lingüística
(sense desestimar-ho, important sobretot en
l’alumnat de l’aula d’acollida) com de canviar
l’actitud respecte de l’ús de la llengua.
També que el receptor millore la seua
competència lingüística. El professorat de
l'assignatura fa el seguiment didàctic i orienta i
assessora l'alumne guia.
El programa, a més de l'aprenentatge de la
llengua, fomenta valors lingüístics solidaris de
manera que contribueix a modificar els
comportaments sociolingüístics d'ocultació de
la llengua pròpia, entre l'alumnat que fa de guia.
7. ELSTÀNDEM
LINGÜÍSTICS A L’ESCOLA
EXPERIÈNCIA PILOT A L’ESCOLA.
EN DOS IDIOMES: CATALÀ I
ANGLÉS.
CANVIEM LA FORMA D’ENSENYAR.
DEIXEM DE BANDA LA
GRAMÀTICA.
DONEM UN ÚS REAL A/DE LA
LLENGUA.
8. QUÈ ENS OFEREIXEN ELS TÀNDEMS?
Són una forma d’interacció social.
Impliquen un alt grau de creativitat ja que tant
el guia com el receptor s’ajuden mútuament per
mantenir obert un canal comunicatiu, per a la
qual cosa deuen trobar diferents estratègies
comunicatives que els ajuden a ampliar la seua
competència comunicativa. S’esforcen a dir el
que volen expressar buscant altres mitjans:
estructures, vocabulari, gestos, etc.
Es porta a terme en condicions en les quals la
comunicació no és forçada.
Tenen la finalitat d’establir relacions i no només
fan una tasca a classe.
9. Impliquen usar un llenguatge quotidià
encara que siga incorrecte, i no
necessàriament han de ser les estructures
estudiades en un tema concret.
L’èxit o el fracàs de la comunicació es jutja
pel grau d’enteniment entre el guia i el
receptor i no per un sistema de punts, la
qual cosa, és més motivadora i no
destorba la comunicació.
10. POSADA EN PRÀCTICA DELS
TÀNDEMS
Al posar en pràctica els Tàndems Lingüístics en el
nostre centre hem vist com totes les
característiques que hem descrit adés es posaven en
funcionament i começaven a donar els seus fruits.
Per tot i això, i més concretament, la maquinària de
totes les errades que s’han comès en l’ensenyament
eren refractaris a comunicar-se en anglés o en català,
ja que veuen la llengua com una sèrie de regles i
estructures i no com una manera de comunicar-se.
S’ha vist clarament que les estructures que se’ls
ensenyen a classe són una tanca que impedeixen que
els alumnes es comuniquen. A açò s’uneix que no
escolten la llengua anglesa fora de classe o al
contrari que el valencià.
11. Passos que hem de seguir per
posar-ho en pràctica!
1r Reunió amb els Departaments d’Orientació
i deValencià.
◦ A) Per informar de l’activitat.
◦ B) Per incitar algun/a company/a.
2n Comentar a l’alumnat de què tracta el
tàndem; cal insistir que l’activitat era totalment
voluntària i que es tractava d’acompanyar
l’alumnat. De manera general es comenta que
es tindrà en compte en el resultat acadèmic
final aquell qui participa. No hem de concretar
la quantificació. I ho tenim en compte!
12. Passos que hem de seguir per
posar-ho en pràctica!
3r Hem d’elegir l’alumnat: nouvinguts, amb
necessitats educatives especials, o aquell qui
creguem que li pot servir.
Si és la primera vegada, caldria elegir bons
alumnes guia i de cursos de batxillerat o 4t
ESO.
4t Organitzar les parelles (tasca més difícil):
◦ Criteris:
Aficions i sexe.
La resta segons el nostre criteri. Hem de saber filar prim.
13. Passos que hem de seguir per
posar-ho en pràctica!
Alumant guia:
◦ Si són de la mateixa aula.
◦ Alumnes que se sentiran còmodes amb la parella
que els proposem.
◦ Ex.- Xic de batxillerat que ha tallat amb la xica de
4t d’ESO. NO!
5é On farem les reunions de tàndems?
Preferiblement al pati. I un dia a la setmana, prou!
6é Confeccionar el material.
Els hem de dir quin tema han de parlar.
14. Passos que hem de seguir per posar-
ho en pràctica!
POSSIBLES PROBLEMES.
Que es retiren, és a dir, ens han dit que sí, i
després s’ho repensen.
◦ Solució: fer un trio.
Que no han vingut a una sessió per malaltia,
etc.,
◦ Solució: fer un trio, o que descansen eixa setmana.
Que no hem elegit bé la parella, no tenen
afinitat:
◦ Solució: els triem altra parella.
15. A més...
Hem de tenir ganes, perquè comporta
bastant feina, que es complementa amb
les 21 h. lectives que tenim.
Hem de tenir en compte el context
sociolingüístic.
Que l’alumnat ho faça voluntàriament.
El nombre de les sessions.
La temàtica.
L’ajut dels companys i direcció...
16. ELS TÀNDEMS LINGÜÍSTICS...
... ens brinden aquesta oportunitat molt valuosa per
a continuar amb els nostres objectius, per la qual
cosa, estem molt interessats a continuar amb
aquesta experiència i incloure’ls com a una activitat
més en les nostres classes d’anglés i català.
Hem d’implicar a la resta de professorat fent-los
veure els avantatges d’aquest projecte i aconseguir
que tots incloguem els tàndems en la nostra
programació com una ferramenta més per a
aconseguir els objectius de l’assignatura i propi, que
no són altres que fer del valencià i de l’anglés un
vehicle de comunicació en el nostre centre i fora
d’ell.
17. Situada al carrer
Víctor de la Serna, en
el barri Ciutat d’Assís.
El barri se situa en la
perifèria de la ciutat,
on el nivell econòmic
es baralla entre les
famílies d’una
economia mitjana i
baixa.
Vista Aérea de l’Escola Médico Pedro Herrero
CONTEXT SOCILIOLINGÜÍSTIC DEL COL·LEGI
MÉDICO PEDRO HERRERO
19. L’escola és concertada amb ideari catòlic, amb horari partit, el qual és
l’únic col·legi fins a 4t de l’ESO amb aquest horari dins de la ciutat
d’Alacant.
Abans l’escola s’anomenava Col·legi Juan XXIII fins el curs 94-95 que
canvia el seu nom a l’actual. Fou el primer col·legi concertat d’Alacant.
La gran majoria de les famílies, un 95% són castellanoparlant, tot i que
la gran majoria dels alumnes encara tenen algun familiar que parla
valencià.
El col·legi té el programa bilingüe d’Incorporació Progressiva però no
es compleix, ja que en primària i secundària només es dóna
l’assignatura Llengua i Literatura: Valencià en català la qual cosa
s’incompleix la llei.
L’ensenyament concertat té una qüestió positiva per a la realització
dels tàndems; el professorat, normalment és fixe, la qual cosa fa que es
puga treballar amb un seguiment dels alumnes, és a dir, un professor
agafa un curs en 1r de l’ESO i no el deixa fins a 4t, en el cas que ens
pertoca.
CONTEXT SOCILIOLINGÜÍSTIC DEL COL·LEGI
MÉDICO PEDRO HERRERO
20. Idiomes
Català i anglés. Per què?
El motiu d’aquesta doble elecció
idiomàtica també té una doble finalitat:
la primera és arribar a un nivell de fluïdesa de les
dues llengües segons marca la llei d’educació dels
currículums
i el segon poder arribar a una escola plurilingüe.
23. Característiques de les parelles
Nouvinguts.
Alumnes de 4t de
l’ESO.
Un alumne
valencianoparlant.
Una alumna amb
l’assignatura pendent.
Alumnes de 1r de
l’ESO
Alumnes de 2n
d’ESO, que no eren
alumnes nostres.
Alumnes amb bons
resultats.
Alumnes amb mals
resultats.
Alumnes amb mala
actitud.
24. Professors i AMPA
Teníem la idea d’ampliar els tàndems als
companys de l’escola i a l’AMPA. Per
diversos motius, com és el de quadrar
horaris no hem pogut fer-ho en català, però
sí que hem explicat el projecte a la directiva
de l’AMPA, a més de presentar el Voluntariat
pelValencià.
25. METODOLOGIA
Circular per explicar què eren els tàndems i sobretot, demanar
l’autorització als pares
_____________________________________________
Alicante, 12 de febrero de 2009
Estimados señores:
Nos ponemos en contacto para comunicarles que sus hijos están realizando un experimento
lingüístico con el nombre ElsTàndems Lingüístics con la supervisión de los profesores Josep
Miquel Arques i Galiana y AnaValdivieso.
El experimento consiste sencillamente en asignar parejas lingüísticas, alumnos que ejercen de
guía lingüístico con alumnos receptores en dos lenguas: inglés y valenciano a lo largo de cinco
semanas, en el horario del patio.
La prueba necesita una grabación en vídeo en las primeras sesiones y en las posteriores. Por eso
les pedimos su autorización para que no haya ningún tipo de problema.
Las grabaciones tienen la única finalidad de comprobar la evolución que han ejercido los alumnos
voluntarios. Bajo ningún concepto se harán públicas las grabaciones.
Atentamente
La Dirección.
Yo, don/doña
____________________________________________________________________
__ tutor/a de
_____________________________________________________________ autorizo
al colegio Médico Pedro Herrero para que hagan las grabaciones en vídeo, sabiendo que no
se harán públicas.
26. NOMBRE DE SESSIONS
Des del 10 de febrer fins el dia 18 de
març de 2009.
En total 12 sessions, cada setmana es
feien dues sessions, dimarts i dimecres.
Les sessions al pati.
30’.
27. TEMES DE LES SESSIONS
Els temes de les 12 sessions han estat
proposats pels professors, però, els
mateixos alumnes n’han tret els seus
propis.
Com que era una experiència, no hem
preparat massa material, només que
donàvem a classe de manera general, i
també si hi havia alguna festa o celebració,
com sant Valentí, ens ha servit per parlar-
ne.
28. Hem parlat de...
Sessió 1ª.- Presentació Grupal. / Meeting my “tàndem”
Sessió 2ª.- Presentació entre els alumnes que formen els
tàndems
Sessió 3ª.- Resultats acadèmics. / My school marks
Sessió 4ª.- La família. / Family.
Sessió 5ª.- Quin professor t’agrada més i quin t’agrada
menys. / All about teachers.
Sessió 6ª.- Els companys de classe. My class mates
Sessió 7ª.- L’esport. /Sports
Sessió 8ª.- Camp o platja? / Country or beach?
Sessió 9ª.- Els caps de setmana. /Weekend.
Sessió 10ª.- Les Gamberrades. /Troublemakers.
Sessió 11ª.- Llibres de lectura. / Reading books
Sessió 12ª.- Què t’ha semblat els tàndems? What’s your
opinion about the “tàndems”.
30. REFORÇ DE LES SESSIONS
Hem reforçat les sessions dels tàndems amb els
exercicis orals que fem habitualment, com a
conseqüència també del curs que realitzàrem
l’any 2006 a la Universitat d’Alacant i que portava
per títol Planificació, estratègies i exercicis
de la llengua oral. De fet hem creat 4 grups de
treballs per treballar la llengua oral en tota la
primària i secundària en castellà, anglés i català.
Entre els exercicis que posem en pràctica en són
un exemple el de la Notícia Diària, la descripció de
les persones o la pintura i la paraula. Alguns són de
creació pròpia i altres els hem tret de la pàgina de
la UEM.
31. CONCLUSIONS
1.- Canvi de Metodologia Lingüística.
També emprem com a innovadora les Intel·ligències
Emocionals.
2.- Augment de la fluïdesa lingüística.
Només valorem aquest tret de la llengua.
3.- Ús del Català sense prejudicis
lingüístics.
4.- Seguir l’activitat amb un una
planificació específica.
32. 5.- Com continuar l’activitat. Com fer-la
dins l’aula és el problema que se’ns
planteja.
6.- Formar els CLUB DELS TÀNDEMS.
7.- Ampliar-ho amb els pares i els
companys dels centre.
33. Comentaris delsVídeos
Ludmila Pellejero i
Iris Fernández
INICI TÀNDEMS
Ludmila Pellejero i
Iris Fernández
FINAL TÀNDEMS