Presentació unitat 5 lògica i fal·làcies formals.
•Download as ODP, PDF•
0 likes•423 views
Per a explicar a classe.
Presentació unitat 5 lògica i fal·làcies formals.
- 1. Unitat didàctica 5: LÒGICA I FAL·LÀCIES FORMALS. ● PROFESSOR: FERRAN POLO.
- 2. Filosofia del llenguatge i lògica. En molts casos els problemes, tant se val que siguen filosòfics, lògics o científics poden tindre com a origen un ús inadequat del llenguatge o dels conceptes.
- 3. El llenguatge de la lògica: En la vida quotidiana utilitzem la intuïció, per a saber si un argument està ben construït. Per a facilitar l'anàlisi d'arguments i discursos es va desenvolupar la lògica i el seu llenguatge artificial, formal i axiomatitzat.
- 4. El desenvolupament del llenguatge lògic i les regles de derivació. ● Va servir de fonament per a la lògica de programació de circuits i per a la informàticainformàtica.
- 5. La lògica simbòlica es basa en signes variables i connectors que es relacionen per regles que ens permeten fer derivacions i deduccions.
- 6. Formalitzar els enunciats és escriure'ls en llenguatge lògic. Cada proposició (oració simple) es transforma en una lletra p, q, r, etc.
- 7. Doble negació: En la lògica formal la doble negació afirma, és a dir, si diem “no és veritat que no existeix A”, estem dient que sí existeix A. Un altre exemple: “no és veritat que no és blau, per tant és blau”.
- 8. Doble negació: En la lògica formal la doble negació afirma, és a dir, si diem “no és veritat que no existeix A”, estem dient que sí existeix A. Un altre exemple: “no és veritat que no és blau, per tant és blau”.
- 9. Doble negació: problema en el llenguatge ordinari. El llenguatge lògic (també informàtic) en teoria és ideal i perfecte, en canvi el llenguatge quotidià té dobles sentits i expressions que no signifiquen exactament el mateix ni el contrari quan es neguen.
- 10. Doble negació: problema en el llenguatge ordinari. “No és veritat que no vull veure a Joan” “No hi havia ningú.” “Paradoxa: esta oració és falsa.”
- 11. Formalitzar els enunciats d'un argument, ens permet comprovar si la deducció és formalment correcta, és a dir, si s'han aplicat bé les regles de càlcul lògic.
- 16. A més, hi ha unes regles de derivació que ens permeten partir d'unes premisses per a arribar a unes conclusions o comprovar si els arguments són correctes.
- 17. Exemple d'aplicació de les regles per a fer derivacions.
- 18. REGLA LÒGICA: MODUS PONENS. Partint d'unes premisses que es relacionen com a implicació. Si es dóna l'antecedent, llavors podem concloure lògicament el conseqüent.
- 19. Fal·làcia que parteix d'un condicional (si p, aleshores q) i quan es produeix el conseqüent o efecte (“q”), es conclou que s'ha produït l'antecedent o causa habitual (“p”). Exemple: “si plou, Anna agafa el paraigua. Anna ha agafat el paraigua, llavors, ha plogut".
- 20. Fal·làcia de la falsa causa o en llatí Post hoc, ergo propter hoc. De la coincidència entre dos fenòmens s'estableix una relació causal. Exemple: "les voltes que has portat eixa samarreta has aprovat els exàmens; per tant si demà portes eixa samarreta, aprovaràs l'examen de filosofia”.
- 23. Regla lògica: modus tollens Relació d'implicació o causa-efecte, si el conseqüent o efecte no es produeix tampoc es dóna l'antecedent o causa. Si fas esport, aleshores sues. No has suat, per tant no has fet esport.
- 24. Fal·làcia: negació de l'antecedent Raonament que parteix d'un condicional (si p, aleshores q) i quan es nega l'antecedent es conclou la negació del conseqüent. “Si plou, em faig un xop. No plou, llavors, no em faig un xop”
- 25. Regla lògica: sil·logisme disjuntiu: Tenim una premissa en la qual es donen dues opcions de les quals hem de triar necessàriament al menys una. Si una de les opcions no es dóna, llavors hem de triar lògicament l'altra. Atenció, per si la disjunció és incloent o incloent.
- 27. Fal·làcia de la disjunció excloent. En lògica les disjuncions són inclusives, és a dir, les dues opcions poden ser vertaderes, el que no pot passar mai és que les dues opcions siguen falses. Això pot generar equívocs perquè en el llenguatge ordinari sovint la disjunció és exclusiva.
- 28. Reducció a l'absurd: És una estratègia d’argumentació en la qual: primer suposem que és correcta una idea (o un fet), encara que pensem que es falsa. A continuació busquem situacions que se'n derivarien d'eixa suposició imaginària. Ai trobem una contradicció, podem donar per falsa tota la hipòtesi inicial.
- 30. Fal·làcia argument ad logicam ● Com no s'ha provat lògicament una conclusió es conclou que esta és falsa. ● En realitat no sabem si és culpable o innocent.