�ݺ�ߣ

Editor's Notes

• #3: Aquesta és la 7a monografia de l'Observatori balear de la Informació:que té com objectiu l'anàlisi dels principals indicadors de la implantació de la S.I. a la nostra Comunitat. Els eixos d'anàlisi són: elsciutadans i les llars, les empreses i l'administració en relació a les TICs. Objectiu : Estat actual d les entitats locals de les Illes Balears en el procés d’implantació de la Llei 11/2007 . Com tots sabeu, el Pla Aniba Ministri Industria Turisme i Comerçl...l'Oficina Tècnica d'Administració electrònica de Fundació iBit (OTAE),amb qui hem realitzat aquest estudi. Metodologia: Qüestionari per tots els Consells i Ajuntaments de Balears enviat per correu electrònic i contactats per telèfon. Catàleg de procediments (només pels Ajuntaments): selecció dels tràmits més habituals, 4 nivells (0=no hi ha informació en línia; fins al 4: es pot tealitzar tot el tràmit en línia). Enviat per correu electrònic, contactats per telèfon, més informació directa per observació dels seus webs. MOSTRA: Q üestionari: 68 respostes sobre un total de 70 entitats locals(ajuntaments i consells insulars), 97,14 % de participació. Catàleg de procediments: 67 respostes sobre 67 ajuntaments (100 % dels municipis). Gràcies a la col·laboració de: CILMA i SILME
• #4: Anem a veure resultats del qüestionari, però tenint en compte que això és la realitat d'un moment concret en què van ser emplenades les dades (octubre-novembre 2011), que això pot haver canviat. No disposen de dades suficients per a dur a terme aquesta implantació, (ja siguin de tipus normatiu, tecnològic, de procediments, etc.). Coneixen Llei 11/2007 però més del 50% d'entitats encara desconeixen lles lleis 2/2011(economia sostenible) i 37/2007(reutilització dades del sector públic) Només 12 tenen ordenança però alguns es troben en procés d'elaborar-la, mentre que molts no disposen de mitjans econòmics i de personal per dur-ho a terme.
• #5: -Només 11. -46 corporacions tenen REGISTRE ELECTRÒNIC, 9 l’estan desenvolupant i 9 més tenen previst tenir-ne. La majoria el tenen amb ABSIS, altres amb ALIA i altres amb Gestiona, Helium..
• #6: 63,24 % dels organismes disposen d’ GESTOrEXPEDIENTSADMINISTRATIUS (sobretot ABSIS i ALIA, seguit per Helium),però només un 33,82 % hi tenen tasques automatitzades 28 entitats no disposen de gestor de continguts , enfront a les 28 que sí (igualat) 9 l'estan desenvolupant i 3 tenen previst tenir-ne. La major part amb CILMA o ROLSAC però alguns en tenen de propis. Plataforma de tramitació telemàtica ,6 corporacions tenen previst , 12 l'estan desenvolupant i 23 ja disposen enfront als 27 que no compten. Apart de ISTRA,ABSIS, carpeta ciutadana i de desenvolupament propi, n'hi ha 5 que empren la plataforma del Govern de Navarra. I d'aquells que compten amb Plataforma de tramitació telemàtica, la majoria ( 18 entitats) hi tenen procediments disponibles Plataforma de validació 24 en tenen, 30 no,9 desenvolpant,5 previst:La més comú és @firma, però també en trobam alguns que empren la plataforma Navarra. Mentre que menys de la meitat (44,12% no.
• #7: -Treballen amb signatura electrònica de manera habitual 43 entitats, però només un 19,12% fan feina amb segellat de temps. - gestor documental només 17 institucions, sibé, 5 tenen previst tenir-ne i 1 l'està desenvolupant. Els que més predominen són Alfresco i Alia. -72,06% dels organismes no disposen de portafirmes , que només trobam en d'Alaior(GESTIONA),Alcúdia(ABSIS)Calvià(desenvolupament propi), mentre que 5 l'estan desenvolupant i 11 tenenprevist tenir-ne. -Cap institució compta amb custòdia documental , i només 12 tenen previst tenir-ne , mentre que a l'Ajuntament de Capdepera està en desenvolupament. -La majoria d'ents (70,59%) disposen d'un catàleg cartogràfic, la major part el tenen d'infrastructures i equipament, i alguns amb SITIBSA, IDE Menorca... El 69,12% de corporacions no disposen d 'intranet , enfront al 26,47% que sí. Aquí trobam una gran varietat de tecnologies emprades (desenvolupament propi,Liferay, Wordpress,etc...).
• #8: - 24 entitats que tenen un catàleg de procediments /tràmits elaborat ( el 35,29%), mentre que 4 tenen previst tenir-ne i 13 l'estan desenvolupant. -D'aquests: 18... -Més de la meitat (el 55,88%) de les entitats no han portat a terme una revisió o simplificació dels procediments administratius, enfront als 30 organismes que sí ho han fet (44,12%). El 45, 59% han fet diagrames dels procediments revisats, i el nombre de procediments revisats i simplificats oscil·la entre 2 i 169.
• #9: -Només 7 ents disposen de procediments i/o serveis automatitzats que interoperen amb altres administracions, és a dir, un 10,29% enfront a 89,71% que no. El 20, 59% d'organismes tenen conveni respecte la interoperabilitat amb alguna Adminitració: sobretot amb la DGT, l'Agència Tributària i el Govern de les Illes Balears, entre altres. El 80,88% de les entitats disposen de connexió a la xarxa SARA . Els principals serveis que utilitzen són: amb la DGT l'accés a matrícules de la policia local (47 entitats); la firma electrònica (20), o altres (10), mentre que la substitució de certificats en paper només és emprada per una entitat.
• #10: Quasi la totalitat d'entitats, el 91,18 % l'empren. Només un 8,82% no en fan ús. El mitjà més utilitzat és el correu electrònic (85,29%), seguit per les xarxes socials, (33,82%). Però també hi ha entitats (un 19,12%) que fan servir altres mitjans com: el portal web, un butlletí electrònic, una bústia de queixes i suggeriments o una plataforma d'enviament d'sms. Només l'Ajuntament de Felanitx empra un fòrum, amb un servei de fòrum propi. La xarxa social més emprada és el Facebook, per 22 entitats, mentre que el Twitter només l'usen 5 entitats (Ciutadella de Menorca, Consell de Mallorca, Lloseta, Palma i Sant Antoni de Portmany). Només l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca empra Picassa i Youtube. Els principals motius de l'ús de les xarxes socials són la informació i interacció ciutadana o la difusió d'events culturals i la programació del teatre municipal.
• #11: A partir del Catàleg de procediments confeccionat per l'Àrea d'Administració Digital de la Fundació IBIT, s'han triat els tràmits a estudiar als ajuntaments de Balears: aquesta selecció s'ha fet partint de l'Informe eEspaña2011 de la Fundación Orange i la Memòria de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies sobre el “Grado de adaptación de las entidades locales a la Ley 11/2007”. S'han escollit els 24 tràmits més comuns, ja que el llistat era molt llarg, i s'ha demanat als ajuntaments de les Illes, quants d'ells es realitzen als consistoris dels seu municipi. A partir d'aquí, s'ha volgut indagar en el nivell d'implantació electrònica d'aquests procediments.El nivell 0 significa que l'Ajuntament no disposa d'informació en línia. El nivell 1 vol dir que només hi ha informació en línia. El nivell 2 que permet algun tipus d'interacció (descàrrega de formularis) El nivell 3 indica que permet interacció en els dos sentits (descarregar/enviar). I el nivell 4 és quan es permet la realització del tràmit complet en línia. Algunes resultats:encara trobam moltes entitats que es troben en el nivell 0 de la majoria de tràmits, és a dir, que els ciutadans no tenen ni tans sols informació a la xarxa sobre aquestes gestions administratives. Perfil ja que estan obligats per imperatiu legal a tenir-lo al seu web Tràmits més comuns en què els Ajts. Es situen en nivell: 1, 2..
• #12: Més tràmits en nivell 3, 4.D'aquests, tots els tràmits relacionats amb el �貹���ó són els que hi ha més ajuntaments amb aquest nivell d'implantació. En conclusió, la major part de les entitats locals de les Illes Balears encara no ofereixen als ciutadans la possibilitat de realitzar tot un tràmit en línia Electrònicament. Això vol dir que el procés d'implantació a la Llei 11/2007 encara no ha finalitzat: un cop finalitzat el termini d'adaptació del qual han disposat les entitats locals, la majoria encara no compleixen amb les exigències legals per garantir als ciutadans el seu dret a realitzar els tràmits administratius digitalment. Si bé s'ha de tenir en compte la complexitat que aquesta implantació suposa, i les dificultats amb què es troben molts ajuntaments per manca de personal o de recursos econòmics, especialment en aquesta època de restriccions pressupostàries i manca de liquiditat. En aquest sentit, s'ha de reconèixer els esforços que s'han realitzat per part de totes les corporacions locals en aquest procés d'implantació de l'administració electrònica des que es va posar en marxa la llei, la qual cosa indica la voluntat de seguir avançant en la garantia dels drets ciutadans a tots els ciutadans de la nostra comunitat
• #13: En alguns aspectes ja s'han fet avanços: -des de les més utilitzades a les que encara ningú ha implantat. -El 29,41% d'organismes tenen el detall de procediments recollit a una fitxa de procediments. D'aquests, només 13 tenen els procediments diagramats.
• #14: -El perfil del contractant, que han de tenir tots els ents locals segons prescripció legal -Els tràmits en què trobam més ajuntaments al nivell 2 són la llicència d'obra menor i major ( amb 35 i 38 entitats respectivament ). • 7 ajuntaments es troben al nivell 3 en determinats procediments (entre 1 i 5). D'aquests, Artà és el que en té més en aquest nivell. • Els ajuntaments amb un nivell més alt (més tràmits nivell 4) a dia d'avui d'implantació de l'administració electrònica dels tràmits consultats, segons les dades obtingudes són: Campos, Es Castell, Es Mercadal, Palma, Sant Lluis i Santa Margalida.
• #15: Però encara queda feina per fer: -Més de la quarta part d'entitats locals no disposen de les dades suficients (ja siguin de tipus normatiu, tecnològic o de procediments)per implantar l'administració electrònica. -Només 12 ajuntaments (el 17,65% ordenança -
• #17: Així, només amb un clic veurem el nivell d'implantació de l'administració digital en determinats aspectes a les entitats locals de les Illes Balears, desglosats per municipis i per Consells. Hem fet una selecció de preguntes del qüestionari i del catàleg de procediments.