2. Objectius bsics:
Els sistemes informtics shan implantat amb dos objectius bsics:
facilitar les tasques als treballadors i facilitar les preses de decisions
dels dirigents.
Facilitaci坦 de les tascques:
3. Presa de decisions:
Una de les funcions determinants de les empreses 辿s extreure
informaci坦 a partir de les dades que pugui recollir per嘆 shi ha
dafegir un factor important: aquesta informaci坦 ha destar
disponible en el moment oport炭.
Per programari empresarial; sent辿n qualsevol tipus de
programari que ajudi a mesurar o millorar la seva activitat.
Podem dividir el programari que es fa servir per gestionar una
empresa en aplicacions gen竪riques, programari a
mesura, programari estndard i ERP.
- Evoluci坦 dels SIE:
4. Programari a mida i estandard
Programari a mida:
El programari a mida consisteix a desenvolupar un nou programa
informtic que permeti informatitzar lactivitat de lempresa.
programari estndard:
El programari estndard de gesti坦 dempreses 辿s un programari
desenvolupat espec鱈ficament per poder funcionar en la majoria
dorganitzacions.
5. Les aplicacions gen竪riques
Les aplicacions gen竪riques s坦n aplicacions que no estan
desenvolupades espec鱈ficament per a la gesti坦 de lempresa sin坦
que s坦n de carcter m辿s general.
El programari a mesura consisteix a desenvolupar un nou programa
informtic que permeti informatitzar lactivitat de lempresa.
6. ERP:
Els ERP s坦n sistemes integrals per a la gesti坦 de lempresa. Es tracta
dun programa integrat que permet avaluar i gestionar el negoci.
S坦n sistemes de gesti坦 dinformaci坦 que automatitzen moltes de les
tasques doperaci坦 i producci坦 dels negocis duna empresa
7. Caracter鱈stiques dels ERP:
Es produeix una illa informtica quan en una empresa hi ha
diferents departaments que tenen les seves dades pr嘆pies i nom辿s
en comparteixen una part amb la resta de lempresa.
Caracter鱈stiques dels ERP:
Un ERP a grans trets est format per una base de dades
centralitzada i un grup de m嘆duls o aplicacions.
8. Tipus d'ERP:
Un ERP vertical 辿s una soluci坦 amb totes les funcionalitats
estndard, com control de magatzem, compres, vendes o
finances, per嘆 a m辿s shi afegeixen les necessitats concretes dun
sector determinat i shi adapten.
Un ERP horitzontal 辿s una aplicaci坦 pensada per poder funcionar
en qualsevol empresa.
Tot i que els m辿s usats s坦n ERP de codi privatiu tamb辿 hi ha ERP
de codi obert.
Els ERP estan evolucionant per oferir m辿s serveis i per adaptar-se
als nous requisits que demanen els usuaris.
9. ERP en n炭vol
Aquesta caracter鱈stica permet:
Fer servir el programa sense haver dinstal揃lar cap programari,
fer cap mena de despesa en infraestructura de maquinari
11. La informtica en n炭vol fa refer竪ncia a un conjunt de tecnologies
que permeten emmagatzemar tots els recursos a Internet.
Quan es parla dinformtica en n炭vol es defineix un sistema
dobtenci坦 de serveis o recursos sense necessitat de saber en quin
lloc es troben.
Els prove誰dors dels serveis sorganitzen per aprofitar al mxim les
seves infraestructures i proveir servei a m炭ltiples usuaris alhora;
daquesta manera els clients poden aconseguir serveis que
sadaptin perfectament a les seves necessitats sense haver de fer
despeses en infraestructura informtica.
14. Informtica en n炭vol
La informtica en n炭vol parteix de levoluci坦 daquestes
tecnologies i daltres com la virtualitzaci坦, lincrement de les
velocitats dacc辿s a Internet, o la proliferaci坦 de dispositius m嘆bils.
La tecnologia de mquines virtuals fa que els clients puguin anar
dimensionant els recursos virtuals que volen fer servir segons les
necessitats de cada moment.
15. Infraestructura informtica:
El cloud computing fa que no calgui una gran infraestructura
informtica en lorganitzaci坦 i permet que no calgui fer grans
despeses en maquinari ni renovar els equips: nhi ha prou de
contractar m辿s recursos.
Reducci坦 de costos:
Com que els prove誰dors el que fan 辿s revendre capacitat que
altrament no farien servir, han optat per fer que els clients nom辿s
paguin per l炭s que facin dels serveis.
16. Classificaci坦 segons tipus:
Tot i els avantatges que aporta la informtica en el n炭vol encara hi
ha aspectes que fan que molta gent es resisteixi a adoptar-la, com
els dubtes sobre la seguretat i disponibilitat de les dades, la por a
ser totalment dependent dun prove誰dor o fins i tot aspectes legals.
Segons qui t辿 la propietat del n炭vol es poden classificar els n炭vols
en n炭vols p炭blics, n炭vols privats i n炭vols h鱈brids.
Es consideren n炭vols p炭blics tots aquells n炭vols que s坦n
administrats per un prove誰dor i no pel client que en fa 炭s.
17. Informtica en n炭vol
Els n炭vols h鱈brids es basen a disposar una part de la
infraestructura en n炭vols p炭blics i una altra en privats, de manera
que es tingui una part de la informtica fora de lempresa i una
altra a dins.
N炭vols Privats saconsegueix aprofitar millor els recursos de qu竪
es disposa en la xarxa local i saconsegueixen part dels avantatges
de la informtica en n炭vol, sense perdre mai el control de
laplicaci坦 ni les seves dades, sense dependre de tercers i mantenint
el control total sobre els recursos.
19. Captivitat en el prove誰dor
Un dels problemes que t辿 actualment la informtica en n炭vol 辿s
que no sempre tots els n炭vols s坦n compatibles entre si. En aquest
moment no existeix un estndard dinteroperativitat entre n炭vols i
per tant cada prove誰dor fa les coses a la seva manera.
Aspectes Legals
La LOPD estableix que no es poden fer transfer竪ncies
internacionals de dades a pa誰sos que no tinguin una legislaci坦
internacional semblant a la que hi ha a lEstat espanyol.