2. ORATRIA:
T竪cniques per a pronunciar
discursos i parlar en p炭blic
Ensenyada pels sofistes
al segle V aC a les polis
democrtiques ja que
per a conv竪ncer a
l'assemblea no nom辿s
era necessari tindre la
ra坦 o bones raons,
tamb辿 era molt
important parlar b辿 i
que el p炭blic escoltara
b辿 i entenguera el que
se li estava dient.
3. ORATRIA A LANTIGUITAT.
L'art de la paraula es pot
practicar i aprendre.
Els sofistes vivien d'aix嘆
des del segle VaC (Atenes)
.
Dem嘆stenes era tartamut,
per嘆 va aconseguir ser un
gran orador.
Durant limperi rom
tamb辿 hi havia escoles
dorat嘆ria dirigides per
sofistes. Alguns
emperadors hi assistiren.
4. Algunes t竪cniques d'orat嘆ria.
Planificar i assajar.
Tindre en compte el lloc
f鱈sic on enviar el
missatge, quan de
temps disposem per a
parlar, a qui va dirigit el
discurs i adaptar el
vocabulari i les idees a
l'auditori.
5. Ret嘆rica.
s la t竪cnica o l'art de
fer discursos i textos
persuasius.
Les paraules i els
arguments poden
guanyar voluntats i
guanyar amics o crear
enemics.
Les paraules tenen
conseq端竪ncies.
6. Ret嘆rica:
T竪cniques com
estudiar el tipus
d'arguments i contra-
arguments.
Con竪ixer quins
interessos t辿
l'audi竪ncia permet
saber quins
arguments tenen m辿s
pes.
7. Estructura dels textos.
En alguns textos la
tesi apareix al principi
i queda clara.
En altres es mant辿 la
intriga i la tesi apareix
al final, quan l'autor ja
ha criticat les idees
antag嘆niques o ha
donat arguments a
favor.
8. Quan argumentem podem aportar
evid竪ncies i proves basades en:
Premisses basades en refer竪ncies
cient鱈fiques.
Premisses basades en experi竪ncies
comuns.
Premisses basades en llibres
acad竪mics, manuals i llibres de text.
Premisses basades en l'opini坦
d'autoritats intel揃lectuals.
Premisses basades en el sentit com炭
Premisses basades en els interessos
tota la humanitat.
Premisses basades en la just鱈cia i la
moral
Premisses basades en principis pol鱈tics
i ideol嘆gics.
9. Una forma de persuadir i manipular 辿s
despertar sentiments.
De solidaritat, de pena i
de culpa.
De rbia, d'injust鱈cia i
venjan巽a.
Patri嘆tics i nacionals.
De necessitat i
car竪ncia.
De familiaritat i
confian巽a.
D'admiraci坦 i model a
seguir.
10. Sentit, motivacions ocultes i
intencionalitat:
No sempre la tesi
d'un text coincideix
amb la intenci坦 real.
Un advocat pot dir
que el client 辿s
innocent encara que
sap perfectament que
辿s culpable.
Un pol鱈tic pot fer una
promesa electoral
que sap que no
complir....
13. Una fal揃lcia 辿s un raonament no
vlid o incorrecte, per嘆 amb
aparen巽a de raonament correcte.
En les fal揃lcies les
dades que aporten
les premisses no s坦n
adequades per a
justificar la conclusi坦.
Es produeix l'efecte
psicol嘆gic de semblar
veritat.
15. Fal揃lcia ad hitlerum o ad nazium:
s una versi坦 de
l'anterior que va ser
creada despr辿s de la
segona guerra
mundial. Consisteix
en criticar i refutar
una idea o cosa
associant-la o
comparant-la amb
els nazis o amb
Hitler.
16. Fal揃lcia de l'home de palla o de
l'espantaocells:
Presentar d'una
manera deformada,
simplificada o
manipulada les
idees i teories que
es volen criticar. El
punt de vista rival
辿s presentat
distorsionadament.
17. Fal揃lcia ad verecundiam
(apel揃laci坦 a l'autoritat):
Raonament o discurs en
el qual es defensa una
conclusi坦 o opini坦
sense aportar raons,
sin坦 apel揃lant a alguna
autoritat, 辿s a dir, a
alguna persona que es
considera superior
almenys en un aspecte,
especialment
intel揃lectual.
18. Fal揃lcia ad populum:
Afirma que una
opini坦 o idea 辿s
bona, vertadera
o vlida, perqu竪
hi ha una
majoria o una
massa de gent
que la creuen o
la segueixen.
23. Argument de la classe social:
T辿 dues variant la
del ric (ad
crumenam) i la
del pobre (ad
lazarum)
24. Argument del silenci:
Es pot utilitzar de
dues maneres. La
primera afirma que si
una cosa no es diu
辿s perqu竪 no es sap
o no es pensa. L'altra
afirma que una cosa
que no es diu, s鱈
que es sap.