ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Seguretat Informtica
La seguretat informtica s una branca de la informtica que estudia com assegurar que els recursos dels sistenes informtics siguin utilitzats de la forma en que es van definir.El seu objectiu es la creaci de plataformes segures en qu els agents hi interactuen(programes i usuaris)noms poguin duu a terme les accions que hi hagin estat autoritzades.
Principals amenaces: Un  cracker  s alg que viola la seguretat d'un sistema informrtic de forma similar a com ho faria un hacker , noms que a diferncia d'aquest ltim , el cracker realitza la intrusi amb fins de benefici personal o per fer mal al seu objectiu.
Correu brossa (SPAM):   El correu brossa (SPAM) sm els missatges enviats per un mitj electrnic , indiscriminadament i massiva , sense el consentiment dels receptors.La seva finalitat generalment s comercial , amb missatges prenent forma d'anunci , tot i que tamb sm freqents els enganys amb intenci de treure prefit econmic de les vctimes.Tradicionalment els seus mitjans han estat el correu electrnic  i els grps de discussi per amb populiritzaci de noves tecnologies de comunicaci electrnic l'spam hi ha saltat i el podem trobar entre altres mitjans com blogs , wikis , frums i similars , missatgeri instantnia , etc.
?s una prctica rebutjada per la comunitat d'usuaris d'aquests mitjans tant per les molsties que causa com per els perjudicis que suposa: a un nivell global s especialment destacable l'augment del trnsit a Internet i molt trnsit pot fer anar ms lenta la xarxaC, mentre que a un nivell individual, aquells usuaris que no facin servir una tarifa plana estaran, a la prctica, pagant per rebre els missatges no desitjats (mitjan?ant la seva connexi). ?s per aix que existeixen eines per detectar i esborrar el correu brossa abans de baixar el correu electrnic.Com a conseqncia dels seus efectes negatius molts pa?sos han promogut lleis contra el correu brossa, inclosos membres de la Uni Europea i s'ha arribat a prohibir en alguns.
En els darrers anys l's del correu brossa s'ha incrementat notablement, donat que enviar-ne a centenars de persones de les quals es coneix l'adre?a electrnica s molt fcil, rpid i barat.Qui envia correu brossa pot esperar de rebre, en retruc, centenars o milers de correus de protestes o d'insults. Molts prove?dors de correu electrnic, per, recomanen no contestar mai a l'spam, ja que al remitent li pot servir de confirmaci de que l'adre?a electrnica existeix i est en s.
?
Programes nocius : Virus: Un virus informtic s un programa que es copia automticament per alterar el funcionament normal de la computadora , sense el perms o el coneixament de l'usuari.Encara que popularment s'inclou el malware dins del virus , en el sentit estricte d'aquesta cincia els virus sn programes que es repliquen i s'executen per si mateixos.Els virus , habitualment , reemplacen arxius executables per uns altres , infectats amb el codi de virus.Els virus poden destruir , de manera intencionada , les dades emmagatzemades en un ordinador.
Troi: Un troi informitc s un programa nociu amb aparen?a de programari legtim que permet l'accs a usuaris externs , atravs d'una xarxa d'rea local o d'internet , amb la finalitat de recaptar informaci o controlar remotament a la mquina amfitriona , per sense afectar al funcionament d'aquesta.
Worms: En informtica un worm s un virus o programa auto-replicant (es multiplica per ell sol) no altera els arxius sin que resideix en la memria i es duplica a si mateix. Els worms utilitzen les parts automtiques d'un sistema operatiu que generalment sn invisibles a l'usuari.
Programari espia: Els programes espia sn aplicacions que recopilen informaci sobre una persona o una organitzaci sense que aquesta ho spiga .Un programa espia pot recollectar molts tipus diferents d'informaci d'un usuari.
Portes falses: Una porta falsa s un programari que permet l'accs al sistema operatiu de l'ordinador ignorant els procediments normals d'autentificaci.Segons com treballes i infecten altes equips , existeixen dos tipus de portes falses:
1.El primer grup s'assembla als troians , s a dir , sn inserits manualment a dins d'algun altre software , executats pel software contaminat , i infecten al sistema per a poder ser installats permanentment.
2.El segon grup funciona de forma semblant a un cuc informtic , que s executat com un procediment d'iniciliatzaci del sistema i normalment infecta per mitj de cucs que el portem com a crrega.
Malware La paraula malware prov d'una agrupaci de les paraules en angls (malicious software). Aquest programari o arxiu , que s nociu per a l'ordinador , est dissenyat per a inserir virus , cucs , troians , spyware o fins i tot bots , intentant aconseguir algun objectiu, com ara recollir informaci sobre l'usuari o sobre l'ordinador en s.
?
?
?
?
?

More Related Content

Presentacio victor i roger 2 seguretat informatica

  • 2. La seguretat informtica s una branca de la informtica que estudia com assegurar que els recursos dels sistenes informtics siguin utilitzats de la forma en que es van definir.El seu objectiu es la creaci de plataformes segures en qu els agents hi interactuen(programes i usuaris)noms poguin duu a terme les accions que hi hagin estat autoritzades.
  • 3. Principals amenaces: Un cracker s alg que viola la seguretat d'un sistema informrtic de forma similar a com ho faria un hacker , noms que a diferncia d'aquest ltim , el cracker realitza la intrusi amb fins de benefici personal o per fer mal al seu objectiu.
  • 4. Correu brossa (SPAM): El correu brossa (SPAM) sm els missatges enviats per un mitj electrnic , indiscriminadament i massiva , sense el consentiment dels receptors.La seva finalitat generalment s comercial , amb missatges prenent forma d'anunci , tot i que tamb sm freqents els enganys amb intenci de treure prefit econmic de les vctimes.Tradicionalment els seus mitjans han estat el correu electrnic i els grps de discussi per amb populiritzaci de noves tecnologies de comunicaci electrnic l'spam hi ha saltat i el podem trobar entre altres mitjans com blogs , wikis , frums i similars , missatgeri instantnia , etc.
  • 5. ?s una prctica rebutjada per la comunitat d'usuaris d'aquests mitjans tant per les molsties que causa com per els perjudicis que suposa: a un nivell global s especialment destacable l'augment del trnsit a Internet i molt trnsit pot fer anar ms lenta la xarxaC, mentre que a un nivell individual, aquells usuaris que no facin servir una tarifa plana estaran, a la prctica, pagant per rebre els missatges no desitjats (mitjan?ant la seva connexi). ?s per aix que existeixen eines per detectar i esborrar el correu brossa abans de baixar el correu electrnic.Com a conseqncia dels seus efectes negatius molts pa?sos han promogut lleis contra el correu brossa, inclosos membres de la Uni Europea i s'ha arribat a prohibir en alguns.
  • 6. En els darrers anys l's del correu brossa s'ha incrementat notablement, donat que enviar-ne a centenars de persones de les quals es coneix l'adre?a electrnica s molt fcil, rpid i barat.Qui envia correu brossa pot esperar de rebre, en retruc, centenars o milers de correus de protestes o d'insults. Molts prove?dors de correu electrnic, per, recomanen no contestar mai a l'spam, ja que al remitent li pot servir de confirmaci de que l'adre?a electrnica existeix i est en s.
  • 7. ?
  • 8. Programes nocius : Virus: Un virus informtic s un programa que es copia automticament per alterar el funcionament normal de la computadora , sense el perms o el coneixament de l'usuari.Encara que popularment s'inclou el malware dins del virus , en el sentit estricte d'aquesta cincia els virus sn programes que es repliquen i s'executen per si mateixos.Els virus , habitualment , reemplacen arxius executables per uns altres , infectats amb el codi de virus.Els virus poden destruir , de manera intencionada , les dades emmagatzemades en un ordinador.
  • 9. Troi: Un troi informitc s un programa nociu amb aparen?a de programari legtim que permet l'accs a usuaris externs , atravs d'una xarxa d'rea local o d'internet , amb la finalitat de recaptar informaci o controlar remotament a la mquina amfitriona , per sense afectar al funcionament d'aquesta.
  • 10. Worms: En informtica un worm s un virus o programa auto-replicant (es multiplica per ell sol) no altera els arxius sin que resideix en la memria i es duplica a si mateix. Els worms utilitzen les parts automtiques d'un sistema operatiu que generalment sn invisibles a l'usuari.
  • 11. Programari espia: Els programes espia sn aplicacions que recopilen informaci sobre una persona o una organitzaci sense que aquesta ho spiga .Un programa espia pot recollectar molts tipus diferents d'informaci d'un usuari.
  • 12. Portes falses: Una porta falsa s un programari que permet l'accs al sistema operatiu de l'ordinador ignorant els procediments normals d'autentificaci.Segons com treballes i infecten altes equips , existeixen dos tipus de portes falses:
  • 13. 1.El primer grup s'assembla als troians , s a dir , sn inserits manualment a dins d'algun altre software , executats pel software contaminat , i infecten al sistema per a poder ser installats permanentment.
  • 14. 2.El segon grup funciona de forma semblant a un cuc informtic , que s executat com un procediment d'iniciliatzaci del sistema i normalment infecta per mitj de cucs que el portem com a crrega.
  • 15. Malware La paraula malware prov d'una agrupaci de les paraules en angls (malicious software). Aquest programari o arxiu , que s nociu per a l'ordinador , est dissenyat per a inserir virus , cucs , troians , spyware o fins i tot bots , intentant aconseguir algun objectiu, com ara recollir informaci sobre l'usuari o sobre l'ordinador en s.
  • 16. ?
  • 17. ?
  • 18. ?
  • 19. ?
  • 20. ?