6. INTRODUCCI (BLOC 2: LLENGUA)
El segon bloc es presenta com una introducci坦 que emmarca en un context geogr鍖c
i hist嘆ric tant la civilitzaci坦 com la llengua grega i que resulta determinant en la
con鍖guraci坦 del carcter dialectal de la llengua i per a lestudi de levoluci坦 i
posterior converg竪ncia dels dialectes, aix鱈 com levoluci坦 鍖ns al grec modern,
amb una visi坦 hist嘆rica i global de la llengua grega. Sintrodu誰x lalfabet,
la prctica oral i escrita i la transcripci坦 a la llengua pr嘆pia.
MARC LEGAL
curriculum batxillerat
Decret (87/2015) DOGV 5 de juny
7. INTRODUCCI (BLOC 2: LLENGUA)
El segon bloc es presenta com una introducci坦 que emmarca en un context geogr鍖c
i hist嘆ric tant la civilitzaci坦 com la llengua grega i que resulta determinant en la
con鍖guraci坦 del carcter dialectal de la llengua i per a lestudi de levoluci坦 i
posterior converg竪ncia dels dialectes, aix鱈 com levoluci坦 鍖ns al grec modern,
amb una visi坦 hist嘆rica i global de la llengua grega. Sintrodu誰x lalfabet,
la prctica oral i escrita i la transcripci坦 a la llengua pr嘆pia.
en grec antic i modern?
MARC LEGAL
curriculum batxillerat
Decret (87/2015) DOGV 5 de juny
deixem alguna cosa per a la
univertsitat?
8. 1er Batxillerat1er Batxillerat
Bloc 2 : La llengua grega i el seu mbit din鍖u竪nciaBloc 2 : La llengua grega i el seu mbit din鍖u竪ncia
Continguts Criteris davaluaci坦
La llengua grega com a llengua indoeuropea.
Marc geogr鍖c de lmbit din鍖u竪ncia de la llengua
grega. Els principals dialectes i la koin辿: trets ling端鱈stics
distintius.
L a l f a b e t g re c : o ri g e n , c a r c t e rs i
pronunciaci坦.
s de lalfabet grec en dispositius m嘆bils i informtics.
Transcripci坦 de termes grecs: normes de transcripci坦.
BL2.1. Identi鍖car la llengua grega com a indoeuropea,
localitzant en mapes, en formats diversos i presentats en
suport paper i digital, el domini geogr鍖c de
lindoeuropeu i la distribuci坦 dialectal del grec utilitzant
les estrat竪gies de comprensi坦 lectora del nivell educatiu
per a obtindre informaci坦 i aplicar-la en la re鍖exi坦 sobre
el contingut.
BL2.2. Llegir textos en grec amb soltura, seguint les
normes de pronunciaci坦 i entonaci坦, i escriurels
per a adquirir el domini de lalfabet grec.
BL2.3. Transcriure a la llengua pr嘆pia, identi鍖cant les
normes, els termes grecs que guarden relaci坦 formal
amb la llengua pr嘆pia, per a recon辿ixer lorigen grec
destes paraules.
9. 1er Batxillerat1er Batxillerat
Bloc 2 : La llengua grega i el seu mbit din鍖u竪nciaBloc 2 : La llengua grega i el seu mbit din鍖u竪ncia
Continguts Criteris davaluaci坦
La llengua grega com a llengua indoeuropea.
Marc geogr鍖c de lmbit din鍖u竪ncia de la llengua
grega. Els principals dialectes i la koin辿: trets ling端鱈stics
distintius.
L a l f a b e t g re c : o ri g e n , c a r c t e rs i
pronunciaci坦.
s de lalfabet grec en dispositius m嘆bils i informtics.
Transcripci坦 de termes grecs: normes de transcripci坦.
BL2.1. Identi鍖car la llengua grega com a indoeuropea,
localitzant en mapes, en formats diversos i presentats en
suport paper i digital, el domini geogr鍖c de
lindoeuropeu i la distribuci坦 dialectal del grec utilitzant
les estrat竪gies de comprensi坦 lectora del nivell educatiu
per a obtindre informaci坦 i aplicar-la en la re鍖exi坦 sobre
el contingut.
BL2.2. Llegir textos en grec amb soltura, seguint les
normes de pronunciaci坦 i entonaci坦, i escriurels
per a adquirir el domini de lalfabet grec.
BL2.3. Transcriure a la llengua pr嘆pia, identi鍖cant les
normes, els termes grecs que guarden relaci坦 formal
amb la llengua pr嘆pia, per a recon辿ixer lorigen grec
destes paraules.
llibertat elecci坦
sistema hispano-erasmi o hist嘆ric
i la prctica oral?
10. 2n Batxillerat2n Batxillerat
Bloc 2 : La llengua gregaBloc 2 : La llengua grega
Continguts Criteris davaluaci坦
Els dialectes grecs.
Ubicaci坦 dels dialectes en un mapa.
El grec clssic, la koin辿 i el grec modern: evoluci坦
de la llengua grega. Comparaci坦 de termes.
BL2.1. Identi鍖car els dialectes grecs relacionant-los amb
el seu cultiu literari i ubicar-los en un mapa, en formats
diversos i presentats en suport paper i digital, utilitzant
les estrat竪gies de comprensi坦 lectora del nivell educatiu
per a obtindre informaci坦 i aplicar-la en la re鍖exi坦 sobre
el contingut.
BL2.2. Comparar termes del grec clssic, la
koin辿 i el grec modern i assenyalar els trets
bsics del proc辿s devoluci坦, per a recon辿ixer
la relaci坦 directa entre les distintes etapes
de la llengua grega.
11. 2n Batxillerat2n Batxillerat
Bloc 2 : La llengua gregaBloc 2 : La llengua grega
Continguts Criteris davaluaci坦
Els dialectes grecs.
Ubicaci坦 dels dialectes en un mapa.
El grec clssic, la koin辿 i el grec modern: evoluci坦
de la llengua grega. Comparaci坦 de termes.
BL2.1. Identi鍖car els dialectes grecs relacionant-los amb
el seu cultiu literari i ubicar-los en un mapa, en formats
diversos i presentats en suport paper i digital, utilitzant
les estrat竪gies de comprensi坦 lectora del nivell educatiu
per a obtindre informaci坦 i aplicar-la en la re鍖exi坦 sobre
el contingut.
BL2.2. Comparar termes del grec clssic, la
koin辿 i el grec modern i assenyalar els trets
bsics del proc辿s devoluci坦, per a recon辿ixer
la relaci坦 directa entre les distintes etapes
de la llengua grega.
per qu竪 no en 1er Batx?
12. INTRODUCCI (BLOC 6: TEXTOS)
No hi ha millor instrument per a lestudi duna llengua i de la seua cultura que els
propis textos, als quals es dedica un altre dels blocs de continguts previstos en els
dos cursos.
Es pret辿n desta manera remarcar la necessitat destudiar de forma gradual
la llengua en el context, i es proposa treballar en laula tant la interpretaci坦, i/o
traducci坦, com la creaci坦 de textos, facilitant-li a lalumnat contextos
comunicatius per a crear-los i incloure-hi els continguts ling端鱈stics estudiats.
13. INTRODUCCI (BLOC 6: TEXTOS)
No hi ha millor instrument per a lestudi duna llengua i de la seua cultura que els
propis textos, als quals es dedica un altre dels blocs de continguts previstos en els
dos cursos.
Es pret辿n desta manera remarcar la necessitat destudiar de forma gradual
la llengua en el context, i es proposa treballar en laula tant la interpretaci坦, i/o
traducci坦, com la creaci坦 de textos, facilitant-li a lalumnat contextos
comunicatius per a crear-los i incloure-hi els continguts ling端鱈stics estudiats.
de lalfabet a Xenofont en 2 anys!
炭s de la llengua
metodologia activa
14. 1er Batxillerat1er Batxillerat
Bloc 6 :TextosBloc 6 :Textos
Continguts Criteris davaluaci坦
T竪cniques de traducci坦:
Traducci坦 i/o interpretaci坦 de textos en grec de
di鍖cultat progressiva.
Retroversi坦.
Comparaci坦 destructures gregues amb les de la llengua
pr嘆pia.
Lectura comprensiva de textos grecs:
Lectura comprensiva de textos grecs
adaptats i/o de di鍖cultat progressiva.
Lectura de textos tradu誰ts.
Comentari del contingut i estructura de textos en
llengua grega i tradu誰ts.
BL6.1. Captar el sentit global de textos en grec, senzills i
de di鍖cultat graduada, aplicant els coneixements
fonol嘆gics, morfol嘆gics, sintctics i l竪xics adquirits o
mecanismes dinfer竪ncia l嘆gica, per a aprofundir-ne en la
interpretaci坦 o la traducci坦.
BL6.2. Crear textos breus o de longitud
mitjana en llengua grega, utilitzant i
seleccionant les estructures i el l竪xic m辿s
adequats, per a adquirir un major domini de
la llengua i millora r les destreses
comunicatives.
BL6.3. Comentar el contingut i lestructura de textos
clssics tradu誰ts aplicant els coneixements pr竪viament
adquirits en esta o en altres mat竪ries per a aprofundir-
ne en la interpretaci坦.
15. 1er Batxillerat1er Batxillerat
Bloc 6 :TextosBloc 6 :Textos
Continguts Criteris davaluaci坦
T竪cniques de traducci坦:
Traducci坦 i/o interpretaci坦 de textos en grec de
di鍖cultat progressiva.
Retroversi坦.
Comparaci坦 destructures gregues amb les de la llengua
pr嘆pia.
Lectura comprensiva de textos grecs:
Lectura comprensiva de textos grecs
adaptats i/o de di鍖cultat progressiva.
Lectura de textos tradu誰ts.
Comentari del contingut i estructura de textos en
llengua grega i tradu誰ts.
BL6.1. Captar el sentit global de textos en grec, senzills i
de di鍖cultat graduada, aplicant els coneixements
fonol嘆gics, morfol嘆gics, sintctics i l竪xics adquirits o
mecanismes dinfer竪ncia l嘆gica, per a aprofundir-ne en la
interpretaci坦 o la traducci坦.
BL6.2. Crear textos breus o de longitud
mitjana en llengua grega, utilitzant i
seleccionant les estructures i el l竪xic m辿s
adequats, per a adquirir un major domini de
la llengua i millora r les destreses
comunicatives.
BL6.3. Comentar el contingut i lestructura de textos
clssics tradu誰ts aplicant els coneixements pr竪viament
adquirits en esta o en altres mat竪ries per a aprofundir-
ne en la interpretaci坦.
en grec antic o en la nostra llengua?
16. 2n Batxillerat2n Batxillerat
Bloc 6 : TextosBloc 6 : Textos
Continguts Criteris davaluaci坦
Traducci坦 i interpretaci坦 de textos clssics i
retroversi坦.
s del diccionari.
Comentari ling端鱈stic, literari i hist嘆ric de textos en grec
clssic.
BL6.1. Traduir textos clssics en grec, originals o
adaptats i de di鍖cultat graduada, utilitzant les anlisis
morfol嘆giques i sintctiques i el diccionari amb seguretat
i autonomia, identi鍖cant laccepci坦 m辿s apropiada en
funci坦 del context.
BL6.2. Llegir textos clssics en grec de di鍖cultat
graduada, utilitzant mecanismes dinfer竪ncia l嘆gica per a
captar de forma global el sentit i aprofundir en la
interpretaci坦.
BL6.3. Comentar el contingut i lestructura de textos
clssics tradu誰ts dautors estudiats, aplicant els
coneixements pr竪viament adquirits en esta o en altres
mat竪ries per a aprofundir en la interpretaci坦.
17. 2n Batxillerat2n Batxillerat
Bloc 6 : TextosBloc 6 : Textos
Continguts Criteris davaluaci坦
Traducci坦 i interpretaci坦 de textos clssics i
retroversi坦.
s del diccionari.
Comentari ling端鱈stic, literari i hist嘆ric de textos en grec
clssic.
BL6.1. Traduir textos clssics en grec, originals o
adaptats i de di鍖cultat graduada, utilitzant les anlisis
morfol嘆giques i sintctiques i el diccionari amb seguretat
i autonomia, identi鍖cant laccepci坦 m辿s apropiada en
funci坦 del context.
?
BL6.2. Llegir textos clssics en grec de di鍖cultat
graduada, utilitzant mecanismes dinfer竪ncia l嘆gica per a
captar de forma global el sentit i aprofundir en la
interpretaci坦.
BL6.3. Comentar el contingut i lestructura de textos
clssics tradu誰ts dautors estudiats, aplicant els
coneixements pr竪viament adquirits en esta o en altres
mat竪ries per a aprofundir en la interpretaci坦.
18. Ordena el text grec:
(29)
虜留留畚捨 畆畚 畚肝 畆硫留僚畚稽肝,
畚肯熟僚 隆畚 留畤 畆僚僚畚確 僚留畚 竜畚士穫僚,
畆 隆畚 畚穎留了凌 竜畆囲 畚囲 畆慮畚砧塾穎
畆了留硫竜僚 留畚畚肯故砧 畚 亮竜粒畚盈士 畤粁 畚盈塾艦凌 僚竜畤粁 畆穎畚稽,
畆留粒粒竜了凌畤ο留 畚 粒竜粒凌僚畚肱留.
畚肝 留亮畚盈採刃 畆虜留僚,
畆畚穫了竜竜 留畩 畚留粒畚肱留僚 竜畆囲 畚始凌僚,
畆竜畚 畆粒僚
虜留畚 留畚畚枯 亮畚歌 畚虜畚 僚留畚粁
畤粁 畆慮侶僚留畚系僚 畚 畚盈確捨穎留 隆旅竜慮留亮畚確塾,
畆粒僚 < 粒旅粒僚マ虜
畚 略粒亮留留 : rs
隆旅竜慮留亮劉僚留 < 隆旅留慮竜溜
虜留留ホ < 虜留劉
畆了留硫竜僚 < 了留亮硫略僚
留畚 : ipse
畆劉了竜竜 < 畆凌了劉
畆留粒粒竜了凌畤ο留 < 畆留粒粒劉了了
粒竜粒凌僚留 < 粒溜粒僚凌亮留旅
Con坦 fugia amb les nou naus, i quan va saber que la causa dels atenesos estava
perduda, s兵atur a Abarnis, el promontori de Lmpsac, i d兵all鱈 va prendre les veles majors
de les naus de Lisandre. Ell mateix amb vuit naus va salpar cap a Xipre al costat
d兵Evgoras; la Pralos, d兵altra banda, cap a Atenes, a anunciar el que havia passat.
Identi鍖ca els participis concertats i el terme amb qu竪 concerta cada un d兵ells.
Xenofont, Hel!l竪niques (antologia del llibre segon) Cap鱈tol I
19. (29)
Retroversi坦
Tracta de reconstruir loriginal ajudan-te de les seg端ents traduccions,
una literal i una altra m辿s lliure.
Conon, per嘆, amb nou naus fugint, quan va saber perdudes les coses dels atenesos,
havent atracat sobre Arbanis, el promontori de Lampsac, va agafar all鱈 mateix les grans
veles de les naus de Lisandre, i mentres ell mateix amb vuit naus va navegar fins a Xipre
al costat dEvgores, per altra part la Paralos ho feia cap a Atenes, missatgera de les
coses ocorregudes.
Con坦n, que huye con nueve naves, al enterarse de que la situaci坦n para los Atenienses
estaba perdida, despu辿s de atracar en Abarnis, el promontorio de L叩mpsaco, tom坦 all鱈 las
grandes velas de las naves de Lisandro y naveg坦 con ocho naves hacia Ev叩goras, en
direcci坦n a Chipre, y por su parte la P叩ralos march坦 a Atenas con el objetivo de anunciar lo
que hab鱈a sucedido.
Vocabulari:
Noms propis
Sustantius
Adjectius
畆 畆硫留僚畚系, 畚稽肝刃
畆 畆虜留, 留
亮畚確確穎 亮竜粒畚盈士 亮畚確確盈
畆 畚盈赦留虜凌, 凌
畚 畆穎畚稽仁
畚 畚始留僚隆凌, 凌
畚 畚盈確捨, 留凌
畚 畚留粒畚肱留, 凌
畆 僚留畤ο, 畤 僚竜畚熟
畆 畚始凌
畆 畚穎留了凌
留畆 畆慮畤僚留旅
畚肯熟僚, 僚凌
22. Los que se oponen al estudio del griego en nuestras escuelas y universidades aumentan cada d鱈a y el
n炭mero de estudiantes se est叩 reduciendo. En breve tiempo, si continuamos con el actual sistema de
ense単anza del idioma, el griego se convertir叩 en una materia opcional, salvo quiz叩s para los estudios
de Teolog鱈a. Porque la oposici坦n no va contra la lengua griega, sino contra la p辿rdida de tiempo y los
pobres resultados de tantos a単os de un esfuerzo similar al de S鱈sifo para profesores y alumnos. La
炭nica manera de preservar el estudio del griego es hacer que se aprenda de manera m叩s agradable y
r叩pida, introduciendo un cambio radical en la metodolog鱈a. Esta reforma pasa por ense単ar y
aprender griego como lengua viva, habl叩ndose, en la medida de lo posible, y estudi叩ndose en su
conjunto, empezando por el griego moderno. De este modo, una vez que el estudiante adquiere
competencia del estilo actual, igual que aprende franc辿s o alem叩n, puede entonces hab辿rselas con los
autores antiguos y la gram叩tica de sus textos. La principal di鍖cultad a la hora de introducir el estudio
del griego como una lengua viva con su natural pronunciaci坦n no est叩 en los alumnos, sino en la
mayor鱈a de profesores que por costumbre y prejuicios tendr叩n problemas para adoptar un nuevo
m辿todo y una nueva pronunciaci坦n.
un vell desideratum...
23. Los que se oponen al estudio del griego en nuestras escuelas y universidades aumentan cada d鱈a y el
n炭mero de estudiantes se est叩 reduciendo. En breve tiempo, si continuamos con el actual sistema de
ense単anza del idioma, el griego se convertir叩 en una materia opcional, salvo quiz叩s para los estudios
de Teolog鱈a. Porque la oposici坦n no va contra la lengua griega, sino contra la p辿rdida de tiempo y los
pobres resultados de tantos a単os de un esfuerzo similar al de S鱈sifo para profesores y alumnos. La
炭nica manera de preservar el estudio del griego es hacer que se aprenda de manera m叩s agradable y
r叩pida, introduciendo un cambio radical en la metodolog鱈a. Esta reforma pasa por ense単ar y
aprender griego como lengua viva, habl叩ndose, en la medida de lo posible, y estudi叩ndose en su
conjunto, empezando por el griego moderno. De este modo, una vez que el estudiante adquiere
competencia del estilo actual, igual que aprende franc辿s o alem叩n, puede entonces hab辿rselas con los
autores antiguos y la gram叩tica de sus textos. La principal di鍖cultad a la hora de introducir el estudio
del griego como una lengua viva con su natural pronunciaci坦n no est叩 en los alumnos, sino en la
mayor鱈a de profesores que por costumbre y prejuicios tendr叩n problemas para adoptar un nuevo
m辿todo y una nueva pronunciaci坦n.
E. Dawes, The Pronunciation of Greek. With Suggestions for a Reform in Teaching That Language,
Londres, 1895.
un vell desideratum...
27. CONTINGUTS
Prctica oral del grec antic:
Imitaci坦 de converses model
registre de la parla col揃loquial.
Vocabulari i estructures bsiques
comunicaci坦 en situacions q端otidianes.
28. saludar i presentar-nos
1
.
o .
.
o .
.
o , 1
.
o .
2
. ____ .
35. SEQENCIACI
Unitats organitzades NO segons tradicional progressi坦 gramatical
CONTEXTOS CONVERSACIONALS
Graduaci坦 l嘆gica en la complexitat ling端鱈stica
Reapareixen construccions i vocabulari dunitats anteriors
36. LLENGUA VEHICULAR
grec antic
tipologia d卒exercicis limitada, repetici坦 constant dels enunciats
simbols i imatges que faciliten la comprensi坦
63. 里律里S
M辿tode inductiu-contextual
- Textos 鍖cticis extensos
(No frases soltes descontextualitzades)
- Trama argumental
- Pr叩ctica fonamental: lectura-comprensi坦
(No anlisi-traducci坦)
- Gram叩tica a posteriori
- Llengua vehicular grec
- Vocabulari il揃lustrat, dedu誰ble pel context,
i funcional
- Introducci坦 progressiva de noves estructures
64. transici坦 2n Batxillerat
裡余
Actividades complementarias para 滝裡
(lecciones 里 裡, )
Santi Carbonell
nominativo los siguientes vocativos
afragments de lOdissea
裡 裡里 陸裡余
Actividades complementarias para 滝裡
(lecci坦n 裡 裡里 里痢 裡離余)
Santi Carbonell
1. Identi鍖ca
fragment de Dafnis i Cloe
里律里S
Adaptaci坦 fragments literaris
65. 里 痢里 里 裡
La oveja y el Principito
Santi Carbonell
J. Coderch, The little Prince in Ancient Greek
里律里S
Adaptaci坦 fragments literaris (traduccions)
transici坦 2n Batxillerat
78. JOCS
1. Juego A: !" #$!"%
Se reparte un n炭mero determinado de cartas entre todos los jugadores dejando unas cuantas boca abajo en el centro.
Por turnos se lanza el dado de tipos de animales. Si se poseen animales de las caracter鱈sticas que marca el dado el jugador
se desprende de ellos nombr叩ndolos al tiempo que se colocan sobre la mesa. Si no se posee ninguno tomamos una carta
del mont坦n boca abajo. Se repite hasta que alguien se quede sin cartas y gane el juego.
Los animales mitol坦gicos se usan para obligar al que tenga menos cartas a tomar las que han ido desprendiendo el resto
de jugadores. Quien tenga uno de los siete monstruos y quiera que el compa単ero que le sigue en el turno se quede con el
mont坦n de animales que haya en la mesa boca arriba lo sacar叩 diciendo &'()*+, pero renunciando entonces a su turno
de lanzar el dado. Para evitar su efecto y tener que tomar todas las cartas que haya en ese momento sobre la mesa, el
jugador que recibe el monstruo podr叩 neutralizarla dando la de鍖nici坦n correcta de sus mitades. Por ejemplo: ,
-.+/012(34 560. 07 89+ :8.62 ;+&(<!*4, 07 =>:8.62 01?(*4.
2. Juego B : !" @A"#";
Se reparte un n炭mero determinado de cartas (p. ej. 10 en un grupo de 8 alumnos) dejando unas cuantas boca abajo en el
centro. Por turnos se lanzan los dados con verbos. Si el alumno que lanza los dados posee un animal que realice alguna
de las dos acciones que indican los dados se deshace de 辿l coloc叩ndolo sobre la mesa y construyendo una frase del tipo ,
BC0(1D*4 !'=E. Si no posee ning炭n animal que realice tales acciones pasar叩 el turno. Si tiene un animal que realiza
ambas acciones al desprenderse de 辿l obligar叩 a todos los compa単eros a tomar una carta del mont坦n. Ejemplo: F*G28E
F1H '=E: , BC0(1D*4. Gana quien antes se quede sin cartas.
Los animales mitol坦gicos tambi辿n realizan acciones. Quien posea uno lo podr叩 sacar sobre la mesa construyendo una
frase para que quien menos cartas tenga se lleve 2 cartas del mont坦n (si no quedara ninguna las tomar叩 de las que han
sido descubiertas hasta el momento). Ejemplo: !I0J01.: , @KL16*4.
81. 裡里裡
!"#$%&'&(")*+,-*-./'0%'(
+'0'(-,(*'.1',(&-(20%-2)('.#21)(!"#$%&%'(
SANTI CARBONELL & NGEL L. GALLEGO
!"#$%&%
1.El profesor recorta las fichas de los personajes, cada alumno escoge la que quiere
representar y se aprende las frases que le definen (nombre, residencia, ocupaci坦n, lo que
suele hacer o est叩 haciendo en ese momento y una reflexi坦n).
2.Con las fichas en blanco (p. 13-16), los modelos de preguntas y respuestas (que podemos
proyectar en el aula o copiar en la pizarra), y un l叩piz para tomar notas, los alumnos se
levantan para dialogar y averiguar qui辿n es qui辿n.
3. Por 炭ltimo, salen todos a la palestra por turnos para ser identificados por el grupo ('畚(')
畚 畆*+,袖畚-.) 畆/(,0 1(2.)
4. M叩ximo de alumnos: 16. Si sois m叩s pod辿is dar vuestros propios datos.
5. Conviene revisar primero el vocabulario (p. 6-7) y repasar la gram叩tica al finalizar el
juego (p. 8-13).
3456#7&6& / &8!94%:3%:
畚系 竜畆; 畆!畚 畚 / 畆 "畆安#. $%畚 &畚;
!凌畤 凌畆偉採求; 畆' (%畤) 畆*畚'%#) +畆$畤. $%畚 &畚;
JOCS
畚僚凌亮略 亮凌旅 畚留畚稽 畆溜僚
畆僚 畤 畆了竜両留僚隆竜畚戟廠 凌畆偉罪振
畆凌僚畚肯捨刃 竜畆偉釈酬
畚故 虜畚肱亮凌僚 慮竜畤
虜畚穎旅凌僚 畚 畆了侶慮畤 了畚確確砧肯
畚僚凌亮略 亮凌旅 留僚隆畚熟留 畆溜僚
留畚 畤 畆旅亮侶慮竜畤 凌畆偉罪振
粒僚畚 竜畆偉捨
畚稽故仁 畆僚凌畚稽穫
亮劉凌僚 畆旅凌僚
畚僚凌亮略 亮凌旅 畆慮侶僚畩 畆溜僚
畆僚 畤 畚了畚士赦畤 凌畆偉罪振
慮竜畚 竜畆偉捨
虜畚穫凌亮留旅
畚採 畆慮侶僚畩 虜留畚 竜畤留 虜畚稽塾砧
畚僚凌亮略 亮凌旅 留了畚 畆旅僚
畆僚 畤 畚粒粒畚戟廠 凌畆偉罪振
僚畚士赦侶 竜畆偉釈酬
畚留畚稽熟
畚故 畚隆畚確 旅了畤
'#畤 #畆()畤;
!* 畆%!&;
!畚 '#&)畤;
!畚
%(畚'!)!$&;
!畚 畚"#袖$
$畚!畤 畆%!&"
'#畤 #畆()畤;
!* 畆%!&;
!畚 '#&)畤;
!畚
%(畚'!)!$&;
'#畤 #畆()畤;
!* 畆%!&;
!畚 '#&)畤;
!畚
%(畚'!)!$&;
!畚 畚"#袖$
$畚!畤 畆%!&"
'#畤 #畆()畤;
!* 畆%!&;
!畚 '#&)畤;
!畚
%(畚'!)!$&;
83. 畆畚肯捨砧塾刃 竜畆囲 畚囲 畆慮畚砧塾穎
Llegando a Atenas
Actividad oral
SANTI CARBONELL
s
Atenas es una variante del tradicional juego de memoria en ingl辿s
r兵s Trunk. Est叩 pensado para practicar el vocabulario y estructuras
de las lecciones 畆 畚肯士肱 y 畆 畆慮畤僚留旅 del manual de griego antiguo
sta de 32 鍖chas de vocabulario para imprimir con dibujo en anverso y
JOCS
Fichas
硫亮畚肱 凌畤
畆粒凌畚 畩僅
硫留了留僚竜畤凌僚
凌
畆畚肯捨砧塾刃 竜畆囲 畚囲 畆慮畚砧塾穎 滝裡
87. Bloc I:
Introducci坦 hist嘆rica
Nocions de grec modern amb exercicis
Bloc II:
5 Lli巽ons de grec modern
Bloc III:
M炭sica i poesia
Material complementari
jocs i audios
88. lengua hablada.
Cambios Voc叩licos!
Ca鱈da (!"#"$%)
En griego moderno las palabras que empiezan por consonante son
m叩s frecuentes que las que empiezan por vocal. Esto en parte se debe
a la tendencia, observada ya en 辿poca medieval, a la eliminaci坦n de
las vocales iniciales 叩tonas o pret坦nicas (salvo !-)15.
&'()*"+ ',)* casa " -./0! ./0! d鱈a
"12/+ 23+ no" 340,'56 #0,'56 encontrar
7$,8"9 $,8"9 poco" :5#!,+6 #8!,+6 salir
15 La analog鱈a con formas con vocal inicial acentuada y la in鍖uencia de cultismos
hizo que en ocasiones se restituyera la vocal 叩tona. As鱈, por ejemplo, la forma
antigua !"!#$!%&' se ha acabado imponiendo a la m叩s coloquial "!#(!%)*.
EJERCICIOS -!"#$"%&"
1. Clasi鍖ca
Griego antiguo
Griego moderno
del grec antic al modern