際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Primeres civilitzacions

R
Rosa Curto

historia art

1 of 13
Downloaded 17 times
PRIMERES CIVILITZACIONS assiris perses procedents dAccad, nord de Sumer (III mil.leni aC) primera civilitzaci坦 urbana (IV mil.leni aC) des de els seus inicis, ara fa m辿s de 2 milions danys, el ser hum vivia buscant menjar, recol揃lectant fruits i ca巽ant animals. La gent no vivia en un lloc fix, vivia de forma n嘆mada consumint els aliments que trobava i un cop esgotats els recursos emigrava a una nova terra. Des dfrica, les persones van anar viatjant i colonitzant tot el planeta. accadis babilonis sumeris fenicis egipcis primera civilitzaci坦 urbana apareguda a Sumer (IV mil.leni aC) mil.leni aC) aC) antic pa鱈s situat a la riba oriental del golf p竪rsic, al s. de M竪dia, que correspon a l'actual Iran
Els primers habitants hist嘆rics de Mesopotmia, en el Golf P竪rsic i en el curs mig dels rius T鱈gris i E炭frates, procedents de les regions situades a loest del mar Caspi. Cap al 3200 aC. els sumeris ja formaven una cultura urbana organitzada, dominant les t竪cniques de regadiu i amb un comer巽 molt desenvolupat. Amb una agricultura molt innovadora, f坦rmules comercials gils (el gra sutilitzava com a valor de canvi) i una societat complexa i activa. La seva cultura 辿s reconeguda com el inici de la cultura occidental. Les ciutats sum竪ries m辿s importants foren Ur, Eridu, Larsa, Uruk, Laga邸, Isin i Nippur. Sembla que van ser els inventors de la roda i l'escriptura. SUMERIS BAIXA MESOPOTMIA creen una civilitzaci坦 burocrtica: La zona Nord del area sum竪ria, Kish, tenia una important poblaci坦 d'origen semita. A aquesta zona van arribar a mitjans del III mil揃lenni nous pobladors semites, que van assolir dominar el pa鱈s de Acad, Al voltant del 2350 aC va succeir un important canvi: la transformaci坦 de les rivalitats de les petites ciutats estat pel primer estat regional, un veritable imperi mesopotmic, amb el rei Sarg坦 I, va ser el canvi del poder pol鱈tic ja que les zones del nord van comen巽ar a contar amb una major influ竪ncia pol鱈tica que les de les valls mesopotmiques ACADIS burocrtica: administraci坦, codi de lleis, culte a divinitats protectores
Mentre que en el sud de Mesopotamia, les rivalitats entre sumeris i acadis donen lloc a una nova realitat hist嘆rica coneguda com els caldeus o babilonis. En el nord un poble semita belicos i agressiu, els assiris, es convertien en l'alternativa de poder als babilonis. Aquests pobles dominarn alternativament la plana dels rius Tigris i Eufrates entre el 2000 i el 600 aC. Poble guerrer, poc d炭ctil a les influ竪ncies exteriors. S坦n els portadors duna civilitzaci坦 militar. Van introduir el ferro i el cavall (com a animal de crrega). Els seus reis no van ser ni constructors ni legisladors, sin坦 grans guerrers. ASSIRISALTAMESOPOTMIA PERSES s el poble m辿s important de tots els que habitaven les planes iranianes i van arribar a dominar tota aquesta mplia zona de grans altiplans. Els monarques tenen poder absolut i total sobre el seu poble, tot i que no representaven lencarnaci坦 de la natura divina
FENICIS EGIPCISEls fenicis es dedicaren al comer巽 mar鱈tim i s'organitzaren en ciutats estat situades en llocs favorables per a la instal揃laci坦 de ports resguardats L'imperi comercial fenici comprengu辿 des de Damasc i Tpsac controlaven les rutes de les caravanes fins a la pen鱈nsula Ib竪rica Establiren factories i col嘆nies en tota la Mediterrnia (costes de l'sia Menor, Xipre, Sic鱈lia, Malta, Sardenya, Eivissa, tica, Cartago, etc.) i hom creu que arribaren fins a l'oce ndic, Gal鱈cia, Cornualla i les costes occidentals d'frica. Civilitzaci坦 fluvial de base agrria. Cornualla i les costes occidentals d'frica. Habitaven en petits principats (ciutats estat), governats de primer per reis i despr辿s per magistrats elegits. El comer巽 que practicaren consist鱈 principalment en el bescanvi de productes agr鱈coles i manufactures industrials (vidre, articles metl揃lics, perfums, teles, cuirs, cermica i especialment llana tenyida amb porpra) per mat竪ries de les quals eren deficitaris (vori, pedres precioses i metalls) i per esclaus. Adoraven forces i formes de la natura. Cada ciutat tenia els seus d辿us preferits que eren venerats en temples i santuaris, situats en llocs prominents i servits per una nombrosa clerecia, en els quals hom practicava sacrificis cruents. agrria. L'Estat egipci, sorgit a les riberes del Nil, va ser governat i dirigit per personatges dotats amb un gran poder: els faraons. El fara坦 representava el grau m辿s alt de la pirmide social: com a portador de la sang divina era el summe sacerdot que havia de construir temples i mantenir el culte als d辿us, comandant en cap dels ex竪rcits egipcis, jutge suprem, en definitiva, garant de lordre c嘆smic que assegura el correcte funcionament de lunivers
MESOPOTAMIA sumeris, accadis i assiris condicionada pel medi geogrfic on es desenvolupa escassetat de pedra i fusta 3200 - 320 aC escassetat de pedra i fusta TOVA es construeixen per primera vegada arcs i voltes sornamenten els edificis amb relleus i cermica vidriada maons de fang i palla assecats al sol
ARQUITECTURA MESOPOTAMICA s un edifici d'origen sumeri. Des d'un punt de vista arquitect嘆nic, el ziggurat consta bsicament d'un nucli de maons assecats al sol i recobert de maons cuits. Empla巽at sobre una gran plataforma, s'aixecava en forma de pisos, el superior sempre m辿s petit que l'inferior. Al cim, al qual s'accedia per escales, hi havia el gigunu, sala destinada al descans del d辿u en la seva davallada cap a la terra. A la capella superior els sacerdots era des don observaven el firmament. ZIGGURAT firmament. B辿 que no se'n conserva cap de sencer, sembla que algun ziggurat, com el de Babil嘆nia, arrib a tenir entre sis i set pisos, amb una al巽ada total d'uns 100 m. En general, per嘆, eren de dimensions m辿s redu誰des. capella dedicada al d辿u segona plataforma primera plataforma acc竪s principal escala dacc辿s a la capella
Grans edificis pol鱈tics i administratius, centre dels imperis. Disposats entorn dun pati. Hi ha en diferents ciutats de l'imperi segons cada sobir. Ocupen un sector del recinte protegit de la ciutat. Resid竪ncia de la dinastia real, nobles, sacerdots i funcionaris, a m辿s de dip嘆sits del tresor i collites. PALAUS ARQUITECTURA MESOPOTAMICA PALAUS TOMBES Espais excavats formats per un corredor que condu誰a a la cambra funerria, on hi havia la tomba i laixovar del difunt Shan trobat moltes tombes de les quals 17 es consideren tombes reials. Fent companyia als dignataris shan trobat molts cossos, soldats, sacerdotesses, dames de companyia, m炭sics. Es possible pensar en un su誰cidi col揃lectiu per acompanyar a laltra vida al difunt mandatari, ja que al costat del cossos hi havia una copa que fa pensar en el ver鱈.
ESCULTURA MESOPOTAMICA MONUMENT COMMEMORATIUMONUMENT COMMEMORATIUMONUMENT COMMEMORATIUMONUMENT COMMEMORATIU L'estela de NaramL'estela de NaramL'estela de NaramL'estela de Naram----SinSinSinSin Destaca per la seva fantasia creadora que ens fa veure dos ex竪rcits on no hi ha m辿s que quinze personatges: vuit en SUMRIA / ACCADIA sempre t辿 un contingut religi坦s ASSIRIA pren una funci坦 pol鱈tica propagand鱈stica i dexaltaci坦 majesttica RELLEURELLEURELLEURELLEU Lleona feridaLleona feridaLleona feridaLleona ferida (palau(palau(palau(palau Assurbanipal)Assurbanipal)Assurbanipal)Assurbanipal) Imatges de gran detallisme i expressivitat Intensitat dramtica: la sang de la lleona brolla aquinze personatges: vuit en un bndol i set en un altre. El rei Naram-Sin est al capdamunt i usa un casc amb dos parells de banyes. Victori坦s, calciga els cadvers de dos ven巽uts i s'afanya a matar a altres dos: ESCULTURA EXEMPTAESCULTURA EXEMPTAESCULTURA EXEMPTAESCULTURA EXEMPTA Representaci坦 de GudeaRepresentaci坦 de GudeaRepresentaci坦 de GudeaRepresentaci坦 de Gudea Pr鱈ncep sacerdot de Lagas Fou un clar exponent del governant antiguerrer i mantingu辿 bones relacions amb les altres ciutats sum竪ries. Les seves esttues (conservades al Mus辿e du Louvre) influ誰ren sobre l'art babil嘆nic posterior i, grcies a les inscripcions que contenien, oferiren molta informaci坦 sobre el pa鱈s, els habitants i la topon鱈mia de la regi坦 un, de genolls, ja est travessat per una llan巽a; l'altre, encara dempeus, ajunta les mans suplicant. Els guerrers accadis que acompanyen al rei avancen en doble columna cap amunt, mentre els enemics jeuen en el s嘆l o fugen. Al capdamunt, brillen dos sols, s鱈mbols astrals de les divinitats prop鱈cies al vencedor. Intensitat dramtica: la sang de la lleona brolla a raig de les ferides. Obre la boca amb dolor i les potes del davant conserven una for巽a poderosa
s la denominaci坦 d'un monument commemoratiu, amb forma de lpida o pedestal, que s'erigeix sobre el s嘆l. En elles s'inscrivien textos, signes, s鱈mbols, i figures, descrivint el perqu竪 de la seva ubicaci坦, constituint importants documentsconstituint importants documents per arque嘆legs i historiadors, recolzats per especialistes en epigrafia. Normalment s坦n monol鱈tiques, de diversos materials petris i variats tamanys, podent algunes assolir grans dimensions.
ART SUMPTUARI MESOPOTAMIC ESTENDARD DUR (tombes reials dUr) 辿s un petit calaix de fusta amb les cares laterals recobertes de mosaic amb incrustacions de petites figures fetes amb plaquetes de closques de mol揃luscos i nacre. Consta de dos panels principals: en una cara es sha trobat un gran tresor: mobles, joies i objectes art鱈stics i nacre. Consta de dos panels principals: en una cara es representen escenes de guerra i en l'altra de pau. Al panel de la guerra hi ha un combat amb carros de guerra. A la cara dedicada a la pau podem veure un banquet i una process坦 de serfs transportant sobre les espatlles i caps aliments i animals que seran sacrificats per celebrar la vict嘆ria sobre els enemics. En la part superior, on es representa la Pau, el rei brinda, rodejat de dignataris. A baix del panel, en les escenes de guerra apareixen soldats muntats en carros tirats per burros salvatges; cada carro transportava 2 homes, un condu誰a el carro i laltre combatia, el carro tamb辿 disposava dun dip嘆sit per a llances.
ART PERSA els monarques tenen poder total sobre el poble per嘆 no eren considerats representacions divines a la terra. ART IMPERIAL PALAUS es construeixen sobre grans plataformes de ma坦, fusta i pedra. Sobre lestructura enorme es distribueix la sala del tron o de les audi竪ncies (apadana). Les diverses estances palatines, a les quals saccedeix a trav辿s TOMBES TEMPLES (apadana). Les diverses estances palatines, a les quals saccedeix a trav辿s descalinates, atris i portes monumentals flanquejades per grans escultures de genis i braus alats. Els murs dels palaus estan decorats amb frisos de relleus en els quals sexal巽ava el poder del rei es van construir segons influ竪ncies de temples grecs, ziggurats i hipogeus no van construir temples ja que els perses feien les seves cerim嘆nies religioses en espais oberts
essent les m辿s antics les ru誰nes de Pasargadas , la capital de Cir el Gran. Inclouen dos palaus, un recinte sagrat, una ciutadella, una torre i la Tomba de Cir, un petit mausoleu de pedra, en forma c炭bica i teulada a dues aig端es, col揃locat sobre una plataforma escalonada. les restes d'arquitectura aquem竪nida persa s坦n bastant nombroses Dar鱈o I el Gran va construir una nova capital, Pers辿polis. Es troba sobre una gran esplanada emmurallada, a la qual hom t辿 acc辿s per unes escalinates dobles. Entre els nombrosos edificis, es destaquen la sala del tron (apadana), la de les cent columnes de vint metres d'alt, els palaus de Darios i de Xerxes, el tresor, el gineceu i les tombes reials, tot recobert de baixos relleus que figuren lleons, fileres de soldats medes i perses i de s炭bdits que porten llur tribut. Destru誰da i incendiada per Alexandre el Gran (331 aC)
ART FENICI l'art desenvolupat pel poble fenici no fou original la seva est竪tica fou producte d'influ竪ncies molt diverses, com les mesopotmiques, eg鱈pcies, hittites i egees aparegu辿 al III mil揃lenni aC, i adquir鱈 m辿s importncia al comen巽ament del II mil揃lenni aC. l'arquitectura era p竪tria, els habitatges eren d'una planta i els temples comprenien dos patis voltats d'habitacions. Les ciutats eren emmurallades i, a l'interior, els carrers s'encreuaven perpendicularment les tombes denoten una gran influ竪ncia eg鱈pcia, i eren agrupades en necr嘆polis i tallades a la roca es coneix poques obres d'escultura fen鱈cia; les principals s坦n esteles i sarc嘆fags decorats amb relleus les peces m辿s representatives i millors de l'art fenici s坦n les joies, els objectes de bronze, com vasos i figuretes, molt apreciats a l'Orient, i els objectes de vori, que adquiriren una gran fama per llur refinament.

More Related Content

Primeres civilitzacions

  • 1. PRIMERES CIVILITZACIONS assiris perses procedents dAccad, nord de Sumer (III mil.leni aC) primera civilitzaci坦 urbana (IV mil.leni aC) des de els seus inicis, ara fa m辿s de 2 milions danys, el ser hum vivia buscant menjar, recol揃lectant fruits i ca巽ant animals. La gent no vivia en un lloc fix, vivia de forma n嘆mada consumint els aliments que trobava i un cop esgotats els recursos emigrava a una nova terra. Des dfrica, les persones van anar viatjant i colonitzant tot el planeta. accadis babilonis sumeris fenicis egipcis primera civilitzaci坦 urbana apareguda a Sumer (IV mil.leni aC) mil.leni aC) aC) antic pa鱈s situat a la riba oriental del golf p竪rsic, al s. de M竪dia, que correspon a l'actual Iran
  • 2. Els primers habitants hist嘆rics de Mesopotmia, en el Golf P竪rsic i en el curs mig dels rius T鱈gris i E炭frates, procedents de les regions situades a loest del mar Caspi. Cap al 3200 aC. els sumeris ja formaven una cultura urbana organitzada, dominant les t竪cniques de regadiu i amb un comer巽 molt desenvolupat. Amb una agricultura molt innovadora, f坦rmules comercials gils (el gra sutilitzava com a valor de canvi) i una societat complexa i activa. La seva cultura 辿s reconeguda com el inici de la cultura occidental. Les ciutats sum竪ries m辿s importants foren Ur, Eridu, Larsa, Uruk, Laga邸, Isin i Nippur. Sembla que van ser els inventors de la roda i l'escriptura. SUMERIS BAIXA MESOPOTMIA creen una civilitzaci坦 burocrtica: La zona Nord del area sum竪ria, Kish, tenia una important poblaci坦 d'origen semita. A aquesta zona van arribar a mitjans del III mil揃lenni nous pobladors semites, que van assolir dominar el pa鱈s de Acad, Al voltant del 2350 aC va succeir un important canvi: la transformaci坦 de les rivalitats de les petites ciutats estat pel primer estat regional, un veritable imperi mesopotmic, amb el rei Sarg坦 I, va ser el canvi del poder pol鱈tic ja que les zones del nord van comen巽ar a contar amb una major influ竪ncia pol鱈tica que les de les valls mesopotmiques ACADIS burocrtica: administraci坦, codi de lleis, culte a divinitats protectores
  • 3. Mentre que en el sud de Mesopotamia, les rivalitats entre sumeris i acadis donen lloc a una nova realitat hist嘆rica coneguda com els caldeus o babilonis. En el nord un poble semita belicos i agressiu, els assiris, es convertien en l'alternativa de poder als babilonis. Aquests pobles dominarn alternativament la plana dels rius Tigris i Eufrates entre el 2000 i el 600 aC. Poble guerrer, poc d炭ctil a les influ竪ncies exteriors. S坦n els portadors duna civilitzaci坦 militar. Van introduir el ferro i el cavall (com a animal de crrega). Els seus reis no van ser ni constructors ni legisladors, sin坦 grans guerrers. ASSIRISALTAMESOPOTMIA PERSES s el poble m辿s important de tots els que habitaven les planes iranianes i van arribar a dominar tota aquesta mplia zona de grans altiplans. Els monarques tenen poder absolut i total sobre el seu poble, tot i que no representaven lencarnaci坦 de la natura divina
  • 4. FENICIS EGIPCISEls fenicis es dedicaren al comer巽 mar鱈tim i s'organitzaren en ciutats estat situades en llocs favorables per a la instal揃laci坦 de ports resguardats L'imperi comercial fenici comprengu辿 des de Damasc i Tpsac controlaven les rutes de les caravanes fins a la pen鱈nsula Ib竪rica Establiren factories i col嘆nies en tota la Mediterrnia (costes de l'sia Menor, Xipre, Sic鱈lia, Malta, Sardenya, Eivissa, tica, Cartago, etc.) i hom creu que arribaren fins a l'oce ndic, Gal鱈cia, Cornualla i les costes occidentals d'frica. Civilitzaci坦 fluvial de base agrria. Cornualla i les costes occidentals d'frica. Habitaven en petits principats (ciutats estat), governats de primer per reis i despr辿s per magistrats elegits. El comer巽 que practicaren consist鱈 principalment en el bescanvi de productes agr鱈coles i manufactures industrials (vidre, articles metl揃lics, perfums, teles, cuirs, cermica i especialment llana tenyida amb porpra) per mat竪ries de les quals eren deficitaris (vori, pedres precioses i metalls) i per esclaus. Adoraven forces i formes de la natura. Cada ciutat tenia els seus d辿us preferits que eren venerats en temples i santuaris, situats en llocs prominents i servits per una nombrosa clerecia, en els quals hom practicava sacrificis cruents. agrria. L'Estat egipci, sorgit a les riberes del Nil, va ser governat i dirigit per personatges dotats amb un gran poder: els faraons. El fara坦 representava el grau m辿s alt de la pirmide social: com a portador de la sang divina era el summe sacerdot que havia de construir temples i mantenir el culte als d辿us, comandant en cap dels ex竪rcits egipcis, jutge suprem, en definitiva, garant de lordre c嘆smic que assegura el correcte funcionament de lunivers
  • 5. MESOPOTAMIA sumeris, accadis i assiris condicionada pel medi geogrfic on es desenvolupa escassetat de pedra i fusta 3200 - 320 aC escassetat de pedra i fusta TOVA es construeixen per primera vegada arcs i voltes sornamenten els edificis amb relleus i cermica vidriada maons de fang i palla assecats al sol
  • 6. ARQUITECTURA MESOPOTAMICA s un edifici d'origen sumeri. Des d'un punt de vista arquitect嘆nic, el ziggurat consta bsicament d'un nucli de maons assecats al sol i recobert de maons cuits. Empla巽at sobre una gran plataforma, s'aixecava en forma de pisos, el superior sempre m辿s petit que l'inferior. Al cim, al qual s'accedia per escales, hi havia el gigunu, sala destinada al descans del d辿u en la seva davallada cap a la terra. A la capella superior els sacerdots era des don observaven el firmament. ZIGGURAT firmament. B辿 que no se'n conserva cap de sencer, sembla que algun ziggurat, com el de Babil嘆nia, arrib a tenir entre sis i set pisos, amb una al巽ada total d'uns 100 m. En general, per嘆, eren de dimensions m辿s redu誰des. capella dedicada al d辿u segona plataforma primera plataforma acc竪s principal escala dacc辿s a la capella
  • 7. Grans edificis pol鱈tics i administratius, centre dels imperis. Disposats entorn dun pati. Hi ha en diferents ciutats de l'imperi segons cada sobir. Ocupen un sector del recinte protegit de la ciutat. Resid竪ncia de la dinastia real, nobles, sacerdots i funcionaris, a m辿s de dip嘆sits del tresor i collites. PALAUS ARQUITECTURA MESOPOTAMICA PALAUS TOMBES Espais excavats formats per un corredor que condu誰a a la cambra funerria, on hi havia la tomba i laixovar del difunt Shan trobat moltes tombes de les quals 17 es consideren tombes reials. Fent companyia als dignataris shan trobat molts cossos, soldats, sacerdotesses, dames de companyia, m炭sics. Es possible pensar en un su誰cidi col揃lectiu per acompanyar a laltra vida al difunt mandatari, ja que al costat del cossos hi havia una copa que fa pensar en el ver鱈.
  • 8. ESCULTURA MESOPOTAMICA MONUMENT COMMEMORATIUMONUMENT COMMEMORATIUMONUMENT COMMEMORATIUMONUMENT COMMEMORATIU L'estela de NaramL'estela de NaramL'estela de NaramL'estela de Naram----SinSinSinSin Destaca per la seva fantasia creadora que ens fa veure dos ex竪rcits on no hi ha m辿s que quinze personatges: vuit en SUMRIA / ACCADIA sempre t辿 un contingut religi坦s ASSIRIA pren una funci坦 pol鱈tica propagand鱈stica i dexaltaci坦 majesttica RELLEURELLEURELLEURELLEU Lleona feridaLleona feridaLleona feridaLleona ferida (palau(palau(palau(palau Assurbanipal)Assurbanipal)Assurbanipal)Assurbanipal) Imatges de gran detallisme i expressivitat Intensitat dramtica: la sang de la lleona brolla aquinze personatges: vuit en un bndol i set en un altre. El rei Naram-Sin est al capdamunt i usa un casc amb dos parells de banyes. Victori坦s, calciga els cadvers de dos ven巽uts i s'afanya a matar a altres dos: ESCULTURA EXEMPTAESCULTURA EXEMPTAESCULTURA EXEMPTAESCULTURA EXEMPTA Representaci坦 de GudeaRepresentaci坦 de GudeaRepresentaci坦 de GudeaRepresentaci坦 de Gudea Pr鱈ncep sacerdot de Lagas Fou un clar exponent del governant antiguerrer i mantingu辿 bones relacions amb les altres ciutats sum竪ries. Les seves esttues (conservades al Mus辿e du Louvre) influ誰ren sobre l'art babil嘆nic posterior i, grcies a les inscripcions que contenien, oferiren molta informaci坦 sobre el pa鱈s, els habitants i la topon鱈mia de la regi坦 un, de genolls, ja est travessat per una llan巽a; l'altre, encara dempeus, ajunta les mans suplicant. Els guerrers accadis que acompanyen al rei avancen en doble columna cap amunt, mentre els enemics jeuen en el s嘆l o fugen. Al capdamunt, brillen dos sols, s鱈mbols astrals de les divinitats prop鱈cies al vencedor. Intensitat dramtica: la sang de la lleona brolla a raig de les ferides. Obre la boca amb dolor i les potes del davant conserven una for巽a poderosa
  • 9. s la denominaci坦 d'un monument commemoratiu, amb forma de lpida o pedestal, que s'erigeix sobre el s嘆l. En elles s'inscrivien textos, signes, s鱈mbols, i figures, descrivint el perqu竪 de la seva ubicaci坦, constituint importants documentsconstituint importants documents per arque嘆legs i historiadors, recolzats per especialistes en epigrafia. Normalment s坦n monol鱈tiques, de diversos materials petris i variats tamanys, podent algunes assolir grans dimensions.
  • 10. ART SUMPTUARI MESOPOTAMIC ESTENDARD DUR (tombes reials dUr) 辿s un petit calaix de fusta amb les cares laterals recobertes de mosaic amb incrustacions de petites figures fetes amb plaquetes de closques de mol揃luscos i nacre. Consta de dos panels principals: en una cara es sha trobat un gran tresor: mobles, joies i objectes art鱈stics i nacre. Consta de dos panels principals: en una cara es representen escenes de guerra i en l'altra de pau. Al panel de la guerra hi ha un combat amb carros de guerra. A la cara dedicada a la pau podem veure un banquet i una process坦 de serfs transportant sobre les espatlles i caps aliments i animals que seran sacrificats per celebrar la vict嘆ria sobre els enemics. En la part superior, on es representa la Pau, el rei brinda, rodejat de dignataris. A baix del panel, en les escenes de guerra apareixen soldats muntats en carros tirats per burros salvatges; cada carro transportava 2 homes, un condu誰a el carro i laltre combatia, el carro tamb辿 disposava dun dip嘆sit per a llances.
  • 11. ART PERSA els monarques tenen poder total sobre el poble per嘆 no eren considerats representacions divines a la terra. ART IMPERIAL PALAUS es construeixen sobre grans plataformes de ma坦, fusta i pedra. Sobre lestructura enorme es distribueix la sala del tron o de les audi竪ncies (apadana). Les diverses estances palatines, a les quals saccedeix a trav辿s TOMBES TEMPLES (apadana). Les diverses estances palatines, a les quals saccedeix a trav辿s descalinates, atris i portes monumentals flanquejades per grans escultures de genis i braus alats. Els murs dels palaus estan decorats amb frisos de relleus en els quals sexal巽ava el poder del rei es van construir segons influ竪ncies de temples grecs, ziggurats i hipogeus no van construir temples ja que els perses feien les seves cerim嘆nies religioses en espais oberts
  • 12. essent les m辿s antics les ru誰nes de Pasargadas , la capital de Cir el Gran. Inclouen dos palaus, un recinte sagrat, una ciutadella, una torre i la Tomba de Cir, un petit mausoleu de pedra, en forma c炭bica i teulada a dues aig端es, col揃locat sobre una plataforma escalonada. les restes d'arquitectura aquem竪nida persa s坦n bastant nombroses Dar鱈o I el Gran va construir una nova capital, Pers辿polis. Es troba sobre una gran esplanada emmurallada, a la qual hom t辿 acc辿s per unes escalinates dobles. Entre els nombrosos edificis, es destaquen la sala del tron (apadana), la de les cent columnes de vint metres d'alt, els palaus de Darios i de Xerxes, el tresor, el gineceu i les tombes reials, tot recobert de baixos relleus que figuren lleons, fileres de soldats medes i perses i de s炭bdits que porten llur tribut. Destru誰da i incendiada per Alexandre el Gran (331 aC)
  • 13. ART FENICI l'art desenvolupat pel poble fenici no fou original la seva est竪tica fou producte d'influ竪ncies molt diverses, com les mesopotmiques, eg鱈pcies, hittites i egees aparegu辿 al III mil揃lenni aC, i adquir鱈 m辿s importncia al comen巽ament del II mil揃lenni aC. l'arquitectura era p竪tria, els habitatges eren d'una planta i els temples comprenien dos patis voltats d'habitacions. Les ciutats eren emmurallades i, a l'interior, els carrers s'encreuaven perpendicularment les tombes denoten una gran influ竪ncia eg鱈pcia, i eren agrupades en necr嘆polis i tallades a la roca es coneix poques obres d'escultura fen鱈cia; les principals s坦n esteles i sarc嘆fags decorats amb relleus les peces m辿s representatives i millors de l'art fenici s坦n les joies, els objectes de bronze, com vasos i figuretes, molt apreciats a l'Orient, i els objectes de vori, que adquiriren una gran fama per llur refinament.