Los l鱈pidos se clasifican en saponificables e insaponificables. Los saponificables incluyen l鱈pidos simples como acilglic辿ridos y ceras, y l鱈pidos complejos como fosfol鱈pidos y esfingol鱈pidos. Los insaponificables incluyen terpenos, prostaglandinas y esteroides. Los 叩cidos grasos se clasifican en saturados e insaturados y tienen propiedades como solubilidad y saponificaci坦n.
Presentaci坦 del tema 12 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentaci坦 preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els cids nucleicsOriol Baradad
油
Presentaci坦 del tema 6 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentaci坦 preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesOriol Baradad
油
Presentaci坦 del tema 16 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentaci坦 preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Los l鱈pidos se clasifican en saponificables e insaponificables. Los saponificables incluyen l鱈pidos simples como acilglic辿ridos y ceras, y l鱈pidos complejos como fosfol鱈pidos y esfingol鱈pidos. Los insaponificables incluyen terpenos, prostaglandinas y esteroides. Los 叩cidos grasos se clasifican en saturados e insaturados y tienen propiedades como solubilidad y saponificaci坦n.
Presentaci坦 del tema 12 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentaci坦 preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els cids nucleicsOriol Baradad
油
Presentaci坦 del tema 6 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentaci坦 preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesOriol Baradad
油
Presentaci坦 del tema 16 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentaci坦 preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Comunicaci坦n educaci坦n evaluacion nacional Yudy Hernandez
油
Este documento presenta informaci坦n sobre la comunicaci坦n y educaci坦n. Explica que la educaci坦n en comunicaci坦n implica el estudio y ense単anza de los medios modernos de comunicaci坦n como parte de un 叩rea de conocimiento aut坦noma. Tambi辿n describe c坦mo el proceso educativo implica que las personas convivan y se transformen para converger en su modo de vida. Finalmente, resalta que la comunicaci坦n educaci坦n le aport坦 un pensamiento m叩s cr鱈tico y experiencias valiosas para su formaci坦n como futuro profesional.
El aparato excretor est叩 compuesto por los ri単ones, la vejiga y los vasos sangu鱈neos asociados. Los ri単ones filtran la sangre y la vejiga almacena la orina hasta su expulsi坦n. La piel y los pulmones tambi辿n ayudan en la excreci坦n al sudar y expulsar di坦xido de carbono respectivamente. Algunos invertebrados no tienen 坦rganos excretores y sus c辿lulas eliminan los desechos. Enfermedades como la insuficiencia renal y la glomerulonefritis afect
Este documento resume los tipos de reproducci坦n en los seres vivos, incluyendo la reproducci坦n asexual y sexual. Describe las fases de la reproducci坦n sexual en animales, como la producci坦n de gametos, la fecundaci坦n y el desarrollo del cigoto. Tambi辿n explica que las plantas se reproducen sexualmente a trav辿s de las flores, el proceso de polinizaci坦n y fecundaci坦n, y la formaci坦n de semillas y frutos.
El documento explica los pasos para crear una cuenta de Gmail y acceder al lector RSS de Google. Primero se debe ingresar a la p叩gina de Google y hacer clic en Gmail, luego crear una cuenta introduciendo datos personales y una contrase単a. Una vez creada la cuenta, se puede acceder al lector RSS haciendo clic en "m叩s" y luego "Reader", e ingresando la cuenta de Gmail para empezar a usar el lector.
La televisi坦n permite la transmisi坦n y recepci坦n de im叩genes y sonido a distancia a trav辿s de ondas de radio, cable, sat辿lite o IP. Se origin坦 en los experimentos de Galileo y Nipkow en los siglos XVI-XIX, pero no fue hasta los a単os 1930 que comenzaron las transmisiones regulares usando tubos de rayos cat坦dicos. En la actualidad existen varios sistemas de definici坦n est叩ndar y alta definici坦n, y m炭ltiples tecnolog鱈as de transmisi坦n.
El documento discute el papel de la educaci坦n en los colegios. Se単ala que la escuela debe orientar a los ni単os en el uso 辿tico y social de la tecnolog鱈a de la informaci坦n. Tambi辿n destaca que el conocimiento de las tecnolog鱈as tiene un gran potencial en todos los niveles educativos. Finalmente, sugiere que la educaci坦n a distancia v鱈a internet no siempre es tan buena como la presencial debido a que falta el contexto educativo que hace la diferencia.
El documento discute c坦mo a pesar de que las personas a veces sienten que Dios los ha abandonado, especialmente durante momentos dif鱈ciles o cuando desobedecen su palabra, Dios nunca se olvida de sus hijos y siempre cumple sus promesas de estar con ellos y perdonarlos. A trav辿s de experiencias personales, el autor demuestra c坦mo Dios ha estado con 辿l y ha respondido a sus oraciones, mostrando que las promesas de Dios son confiables.
Congresistas peruanas y ONGs promotoras del aborto insisten en que se entreguen anticonceptivos a menores desde los 14 a単os sin consentimiento de los padres, a pesar de que los dict叩menes del Congreso reconocen el derecho a la vida desde la concepci坦n y el derecho del Estado y los padres a educar a los menores. Las congresistas tergiversan la posici坦n de los dict叩menes y no presentan evidencia cient鱈fica para respaldar sus afirmaciones sobre el aborto.
El documento presenta informaci坦n sobre cuatro temas: la ley SOPA, que busca regular la pirater鱈a en internet a favor de empresas multinacionales; la ley Lleras, que pretende regular la responsabilidad de proveedores de internet e incluye suspensi坦n de servicios; las normas APA para presentaci坦n uniforme de material escrito; y los derechos de autor como normas jur鱈dicas que protegen las creaciones de autores.
Este documento describe los conceptos b叩sicos de las redes de 叩rea local (LAN) y redes de 叩rea extensa (WAN), incluyendo los tipos de cables, adaptadores de red y topolog鱈as com炭nmente utilizados. Explica que las LAN conectan equipos cercanos, mientras que las WAN conectan equipos a grandes distancias, como entre pa鱈ses. Tambi辿n describe los componentes f鱈sicos clave como cables, adaptadores de red y dispositivos inal叩mbricos que permiten la comunicaci坦n entre equipos en una red.
Este documento describe c坦mo hacer jabones de glicerina en 3 pasos: 1) Derretir bloques de glicerina en el microondas, 2) Batir la glicerina derretida con colorante y esencia, y 3) Vaciar la mezcla en moldes para que se sequen. Tambi辿n brinda una breve historia de los jabones y variables a considerar como el color y tama単o del jab坦n final.
Este documento proporciona una introducci坦n a las redes inform叩ticas y la seguridad. Explica los tipos b叩sicos de redes seg炭n su tama単o, medio f鱈sico y topolog鱈a. Tambi辿n describe los elementos clave de una red como las tarjetas de red, switches y routers. Adem叩s, cubre temas como la configuraci坦n de redes al叩mbricas e inal叩mbricas, compartir archivos y carpetas, y amenazas a la seguridad como virus y cortafuegos.
1. -SEQENCIACI D'UNITATS DIDCTIQUES I TEMPORALITZACI
BIOLOGIA i GEOLOGIA DE 4t ESO curs 2014-15:
Les unitats didctiques que es desenvoluparan aquest curs s坦n les seg端ents:
1r TRIMESTRE: setembre-desembre
Unitat 1: La c竪l揃lula. Unitat de vida
Unitat 2: La informaci坦 gen竪tica
Unitat 3: Her竪ncia i transmissi坦 de carcters
Unitat 4: Origen i evoluci坦 dels 辿ssers vius
2n TRIMESTRE: gener- mar巽
Unitat 10: La hist嘆ria del nostre planeta
Unitat 7: El relleu i el seu modelatge
Unitat 8: Estructura i dinmica de la Terra
Unitat 9: Manifestacions de la dinmica terrestre
3r TRIMESTRE: abril- juny
Unitat 5: Estructura dels ecosistemes
Unitat 6: Dinmica dels ecosistemes
-RELACI DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I
CONTINGUTS DEL CURRCULUM DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE QUART
D'ESO :
TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC I CB
PRIMER
1.-La c竪l揃lula. Unitat de vida. 1, 2, 3, 28, 29 B2.1, B2.2, B2.3, B2.4, B2.5,
CIMF
2.-La informaci坦 gen竪tica. 1, 4, 7, 8, 28,
29
B2.6, B2.7 ,
CIMF, CM, CTICD
3.-Her竪ncia i transmissi坦 de
carcters.
1, 5, 6, 7, 19,
28, 29
B3.1, B3.2, B3.3, B3.4, B3.5, B3.6, B3.7
CIMF, CM, CTICD
4.-Origen i evoluci坦 dels 辿ssers
vius.
1,9, 10, 28, 29 B4.1, B4.2, B4.3, B4.4, B4.5, B4.6, B4.7
CIMF, CM
2. SEGON
10.-La hist嘆ria del nostre planeta. 1, 11, 26, 27,
28, 29
B1.1, B1.2, B1.3, B1.4
CIMF, CSC, CM, CAA
7.-El modelatge del relleu 1, 21, 22, 28,
29
B1.5, B1.6,
CIMF
8.-Estructura i dinmica de la Terra. 1, 23, 24,
28,29
B1.5,B1.6,
CIMF
9.-Manifestacions de la dinmica
terrestre.
1, 25, 28, 29 B1.5, B1.6,
CIMF
TERCER
5.-Lestudi dels ecosistemes. 1, 12, 13, 14,
28, 29
B5.5, B5.6, B5.7, B5.8, B5.9, B5.10,
CIMF, CM
6.-Canvis dels ecosistemes 1, 15, 16, 17,
18, 20, 28, 29
B5.1, B5.2, B5.3, B5.4, B5.11
CIMF, CSC, CM
PRCTIQUES DE LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTRIES 4t ESO CURS 2014-15
La seq端enciaci坦 de les prctiques de laboratori i de les activitat a laula 辿s la seg端ent:
-Professora dassignatura: ANDREA DAURA TUR
-Professor de desdoblament: SANTIAGO JIMNEZ CORRAL
-Dia de prctiques de laboratori de prctiques:
TRIMESTRE UNITAT PRCTICA
LABORATORI
ACTIVITATS
(Llibre volum 4)
PRIMER
1.-La c竪l揃lula.
Unitat de vida.
1-s del microscopi.
2-Observaci坦 de mostres
histol嘆giques.
3- DVD: La c竪l揃lula
4-Elaboraci坦 de cariotips.
-Primer assaig mundial amb c竪l揃lules
embrionries en humans. Pg. 244-
245
2.-La informaci坦 gen竪tica. 1-Programa Codigene
2-Extracci坦 del teu ADN.
Pg.43
-Aliments transg竪nics.
Pg. 246-247
3. 3.-Her竪ncia i transmissi坦 de
carcters.
1-Problemes de gen竪tica I II.
2-DVD(ECV): C竪l揃lula y gen竪tica.
3-Identificaci坦 de grups
sanguinis.
( Web: nobelprize)
-Toxicitat del bisfenol A.
Pg. 248-249
4.-Origen i evoluci坦 dels
辿ssers vius.
1-DVD: La millor que tenim.
Darwin i l'evoluci坦
2-DVD: Fossi-les a trav辿s del
tempo.
3-Identificaci坦 de f嘆ssils
-Canvi evolutiu en una poblaci坦. Pg.
250-251
SEGON
10.-La hist嘆ria del nostre
planeta.
1-Tira cronol嘆gica
2-PWP de la hist嘆ria de la Terra
amb els esdeveniments
biol嘆gics i geol嘆gics de
cadascun. Exposici坦 oral
-Limpacte del l鱈mit cretcic-terciari.
Pg.264-265
7.-El modelatge del relleu 1-DVD: Les glaceres -Pluja cida.
Pg.258-259
8.-Estructura i dinmica de
la Terra.
1-Visum tres tipus de roques.
Observaci坦 i identificaci坦.
-Lastenosfera
Pg.260-21
9.-Manifestacions de la
dinmica terrestre.
1-DVD: Volcans
2-DVD:Terratr竪mols
-Riscos geol嘆gics.
Pg.262-263
TERCER
5.-Lestudi dels
ecosistemes.
-DVD: Els ecosistemes. La
biodiversitat.
-DVD: Sis esp竪cies, sis joies.
-PWP: Figures de protecci坦 dels
espais naturals
-Quan loxigen 辿s un ver鱈 mortal.
Pg.252-253
-Correcci坦 dimpactes ambientals.
Pg. 254-255
6.-Canvis dels ecosistemes -Encalentiment global
Pg. 256-257
4. SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTRIES QUART ESO CURS 2012-13
7.6-CRITERIS DAVALUACI:
SORTIDA ACTIVITAT
TRIMESTRE UNITAT CRITERIS DAVALUACI COMPETNCIA BSICA
PRIMER
1.-La c竪l揃lula.
Unitat de
vida.
1. Aplicar els postulats de la teoria
cel揃lular a lestudi de diferents tipus
d辿ssers vius.
2. Identificar les estructures
caracter鱈stiques de la c竪l揃lula
procari嘆tica i de la c竪l揃lula
eucari嘆tica vegetal i animal.
3.Relacionar cadascun dels elements
cel揃lulars amb la seva funci坦
biol嘆gica.
4.Recon竪ixer les caracter鱈stiques del
cicle cel揃lular i descriure la
reproducci坦 cel揃lular, assenyalant les
difer竪ncies principals entre meiosi i
mitosi, aix鱈 com el significat biol嘆gic
de cadascuna.
Lalumnat ha de ser capa巽 de recon竪ixer,
utilitzant les t竪cniques adequades
,lexist竪ncia de c竪l揃lules en diferents
organismes.
Es tracta davaluar tamb辿 si 辿s capa巽
didentificar les estructures cel揃lulars en
dibuixos i microfotografies ,i dassenyalar la
funci坦 de cadascuna daquestes.
Aix鱈 mateix, ha dentendre la necessitat de
coordinaci坦 de les c竪l揃lules que componen els
organismes pluricel揃lulars. Comprovar que
lalumnat reconeix la mitosi com a un tipus
de divisi坦 cel揃lular asexual, necessria en la
reproducci坦 dels organismes unicel揃lulars i que
assegura el creixement i la reparaci坦 del cos en
els organismes pluricel揃lulars. Tamb辿 ha
dexplicar el paper de la meiosi i dels
gmetes a la reproducci坦 sexual. Es tracta
de comparar els dos tipus de divisi坦
cel揃lular en aspectes com ara: els tipus de
c竪l揃lules que la fan, el seu mecanisme dacci坦,
els resultats obtinguts i la importncia
biol嘆gica dels dos processos, mitjan巽ant la
utilitzaci坦 i interpretaci坦 de dibuixos
esquemtics, models de cicles cel揃lulars,
fotografies de cariotips, o altres recursos.
2.-La
informaci坦
gen竪tica.
1-Recon竪ixer que els gens estan
constitu誰ts per ADN i ubicats en els
cromosomes.
2-Interpretar el paper de la diversitat
gen竪tica (intraespec鱈fica i
interespec鱈fica) i les mutacions a
partir del concepte de gen.
3-Valorar cr鱈ticament les
conseq端竪ncies dels aven巽os actuals
de lenginyeria gen竪tica.
Avaluar si l alumnat 辿s capa巽 d explicar
que lemmagatzematge de la informaci坦
gen竪tica resideix en els cromosomes
,interpretar mitjan巽ant la teoria cromos嘆mica
de l her竪ncia les excepcions a les lleis de
Mendel i explicar el concepte molecular de gen,
aix鱈 com l exist竪ncia de mutacions i les seves
implicacions en l evoluci坦 i la diversitat dels
辿ssers vius.
Tamb辿 sha de valorar si utilitza els seus
coneixements per valorar les repercussions
sanitries i socials dels aven巽os en el
coneixement del genoma i analitzar, des duna
perspectiva social, cient鱈fica i 竪tica, els
avantatges i els inconvenients de la
biotecnologia moderna (terpia g竪nica,
PRIMER TRIMESTRE
SEGON RIMESTRE
-Sortida al bosc de Ses Estaques per
lobservaci坦 del modelatge del litoral per
lefecte de laire i de laigua.
-Sortida a Sant Lloren巽 per fer una ruta
boletaire i de vegetaci坦 mediterrnia.
TERCER TRIMESTRE
-Sortida a la platja de Ses Estaques, Santa
Eulria, per a realitzar lactivitat de lEcosistema
mar鱈: esn嘆rquel i fotografia subaqutica.
- Sortida a Formentera ( 2 dies) : Observaci坦 i
estudi de l'ecosistema litoral- identificaci坦 i
reconeixement de la flora i fauna de Formentera
5. aliments transg竪nics, etc.).
3.-Her竪ncia i
transmissi坦 de
carcters.
1-Resoldre problemes prctics de
gen竪tica en diversos tipus
dencreuaments utilitzant les lleis de
Mendel i aplicar els coneixements
adquirits per investigar la transmissi坦
de determinats carcters en la nostra
esp竪cie.
Avaluar si l alumnat 辿s capa巽 de
diferenciar els conceptes bsics de gen竪tica
i resoldre problemes senzills sobre la
transmissi坦 de carcters hereditaris calculant
percentatges genot鱈pics i fenot鱈pics dels
descendents i reconeixent en aquests resultats
el seu carcter aleatori.
Tamb辿 sha de valorar si 辿s capa巽 daplicar
aquests coneixements a problemes concrets
de lher竪ncia humana, com ara lhemof鱈lia ,el
daltonisme, el factor Rh, el color dels ulls i els
cabells, etc.
4.-Origen i
evoluci坦 dels
辿ssers vius.
1- Exposar raonadament els
problemes que van conduir a
enunciar la teoria de levoluci坦, els
principis bsics daquesta teoria i les
controv竪rsies cient鱈fiques, socials i
religioses que va suscitar.
2- Relacionar l evoluci坦 i la
distribuci坦 dels 辿ssers vius, i
destacar les adaptacions m辿s
importants, amb els mecanismes de
selecci坦 natural que actuen sobre la
variabilitat gen竪tica de cada esp竪cie.
-Avaluar si l alumnat coneix les
controv竪rsies entre fixisme i evolucionisme
,i entre diferents teories evolucionistes, com les
de Lamarck i Darwin, aix鱈 com les teories
evolucionistes actuals.
-Valorar si lalumnat sap interpretar, basant
-se en la teoria de levoluci坦, les dades m辿s
rellevants del registre paleontol嘆gic lanatomia
comparada; les semblances i difer竪ncies
gen竪tiques, embriol嘆giques i bioqu鱈miques; la
distribuci坦 biogeogrfica i altres aspectes
relacionats amb l evoluci坦 dels 辿ssers vius.
SEGON
10.-La hist嘆ria
del nostre
planeta.
1-Identificar i descriure fets que
mostrin la Terra com a un planeta
canviant i registrar alguns dels canvis
m辿s notables de la seva llarga
hist嘆ria utilitzant models temporals a
escala.
-Lalumnat ha de recon竪ixer la magnitud del
temps geol嘆gic mitjan巽ant la identificaci坦
dels esdeveniments fonamentals de la hist嘆ria
de la Terra en una taula cronol嘆gica i ,
especialment, a trav辿s de la identificaci坦 i
ubicaci坦 dels f嘆ssils m辿s representatius de les
principals eres geol嘆giques i altres registres
geol嘆gics com ara l adaptaci坦 estratigrfica,
els tipus de roques, les serralades i els
processos orog竪nics o les transgressions i
regressions marines.
7.-El
modelatge del
relleu
8.-Estructura i
dinmica de
la Terra.
1-Utilitzar el model dinmic de
lestructura interna de la Terra i la
teoria de la tect嘆nica de plaques per
estudiar els fen嘆mens geol嘆gics
associats al moviment de la litosfera i
relacionar-los amb la seva ubicaci坦
en mapes terrestres.
6. 9.-
Manifestacion
s de la
dinmica
terrestre.
-Avaluar la capacitat de lalumnat per
aplicar el model dinmic de l estructura
interna de la Terra i la teoria de la
tect嘆nica de plaques en lexplicaci坦 de
fen嘆mens aparentment no relacionats entre si,
com ara la formaci坦 de serralades, lexpansi坦
del fons ocenic, la coincid竪ncia geogrfica de
terratr竪mols i volcans en molts llocs de la Terra,
les coincid竪ncies geol嘆giques i
paleontol嘆giques en territoris actualment
separats per grans oceans, etc.
-Tamb辿 sha de comprovar si 辿s capa巽 d
associar la distribuci坦 de sismes i volcans
als l鱈mits de les plaques litosf竪riques en
mapes descala adequada, i de relacionar tots
aquests processos.
TERCER
5.-Lestudi
dels
ecosistemes.
1-Explicar com es produeix la
transfer竪ncia de mat竪ria i energia al
llarg duna cadena o xarxa tr嘆fica
concreta i deduir-ne les
conseq端竪ncies prctiques per a la
gesti坦 sostenible d alguns recursos
per part de l 辿sser hum.
-Es tracta de valorar si l alumnat 辿s capa巽 de
relacionar les p竪rdues energ竪tiques
produ誰des a cada nivell amb laprofitament
sostenible dels recursos alimentaris del planeta
(consum daliments que pertanyen als 炭ltims
nivells tr嘆fics)i les repercussions de les
activitats humanes en el manteniment de la
biodiversitat en els ecosistemes (desaparici坦 de
depredadors, sobreexplotaci坦 pesquera,
introducci坦 desp竪cies ex嘆tiques, etc.).
6.-Canvis dels
ecosistemes
7.7.CRITERIS DE QUALIFICACI
La mat竪ria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificar de la seg端ent manera:
- Proves escrites ( exmens o controls) : 60%.
- La nota m鱈nima per fer mitjana amb les altres notes 辿s de 3, si no es
supera lavaluaci坦 queda suspesa automticament.
- si lalumnat presenta moltes faltes dortografia ( m辿s de 10 diferents)
se li pot baixar la nota fins a un 10%.
Els exmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot
fer suspendre lavaluaci坦. Es decisi坦 del professorat responsable el repetir o no
lexamen.
- treballs , prctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40%
- actitud : ser avaluada en tots els instruments davaluaci坦 per嘆 una actitud
no adequada i negativa podria fer baixar la nota global fins un 20%..
- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors tamb辿 poden
baixar la nota.
- El professorat podr proposar a lalumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o
proves per a recuperar els trimestres suspesos.
- Els treballs demanats shan de realitzar obligat嘆riament.
- A final de curs si lalumne/a ha susp竪s alguna avaluaci坦 al llarg del curs ho podr
7. recuperar en una prova final global que el professor realitzar a tot el grup a final de
curs, en juny, i aix鱈 avaluar el proc辿s d'aprenentatge del grup.
- Si lalumne aprova la prova final escrita es far sa mitjana amb la nota del 40%
corresponent a treballs, prctiques, llibreta.... si la mitjana no 辿s superior a 5 lalumne/a
no superar lassignatura.
- Si en juny lalumne/a no supera positivament l'assignatura shaur dexaminar en
setembre de tot realitzant una prova escrita que comptar un 70% i un treball destiu que
valdr 30% i lliurar el mateix dia del la prova escrita.