際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
-SEQENCIACI D'UNITATS DIDCTIQUES I TEMPORALITZACI 
BIOLOGIA i GEOLOGIA DE 4t ESO curs 2014-15: 
Les unitats didctiques que es desenvoluparan aquest curs s坦n les seg端ents: 
1r TRIMESTRE: setembre-desembre 
Unitat 1: La c竪l揃lula. Unitat de vida 
Unitat 2: La informaci坦 gen竪tica 
Unitat 3: Her竪ncia i transmissi坦 de carcters 
Unitat 4: Origen i evoluci坦 dels 辿ssers vius 
2n TRIMESTRE: gener- mar巽 
Unitat 10: La hist嘆ria del nostre planeta 
Unitat 7: El relleu i el seu modelatge 
Unitat 8: Estructura i dinmica de la Terra 
Unitat 9: Manifestacions de la dinmica terrestre 
3r TRIMESTRE: abril- juny 
Unitat 5: Estructura dels ecosistemes 
Unitat 6: Dinmica dels ecosistemes 
-RELACI DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I 
CONTINGUTS DEL CURRCULUM DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE QUART 
D'ESO : 
TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC I CB 
PRIMER 
1.-La c竪l揃lula. Unitat de vida. 1, 2, 3, 28, 29 B2.1, B2.2, B2.3, B2.4, B2.5, 
CIMF 
2.-La informaci坦 gen竪tica. 1, 4, 7, 8, 28, 
29 
B2.6, B2.7 , 
CIMF, CM, CTICD 
3.-Her竪ncia i transmissi坦 de 
carcters. 
1, 5, 6, 7, 19, 
28, 29 
B3.1, B3.2, B3.3, B3.4, B3.5, B3.6, B3.7 
CIMF, CM, CTICD 
4.-Origen i evoluci坦 dels 辿ssers 
vius. 
1,9, 10, 28, 29 B4.1, B4.2, B4.3, B4.4, B4.5, B4.6, B4.7 
CIMF, CM
SEGON 
10.-La hist嘆ria del nostre planeta. 1, 11, 26, 27, 
28, 29 
B1.1, B1.2, B1.3, B1.4 
CIMF, CSC, CM, CAA 
7.-El modelatge del relleu 1, 21, 22, 28, 
29 
B1.5, B1.6, 
CIMF 
8.-Estructura i dinmica de la Terra. 1, 23, 24, 
28,29 
B1.5,B1.6, 
CIMF 
9.-Manifestacions de la dinmica 
terrestre. 
1, 25, 28, 29 B1.5, B1.6, 
CIMF 
TERCER 
5.-Lestudi dels ecosistemes. 1, 12, 13, 14, 
28, 29 
B5.5, B5.6, B5.7, B5.8, B5.9, B5.10, 
CIMF, CM 
6.-Canvis dels ecosistemes 1, 15, 16, 17, 
18, 20, 28, 29 
B5.1, B5.2, B5.3, B5.4, B5.11 
CIMF, CSC, CM 
PRCTIQUES DE LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTRIES 4t ESO CURS 2014-15 
La seq端enciaci坦 de les prctiques de laboratori i de les activitat a laula 辿s la seg端ent: 
-Professora dassignatura: ANDREA DAURA TUR 
-Professor de desdoblament: SANTIAGO JIMNEZ CORRAL 
-Dia de prctiques de laboratori de prctiques: 
TRIMESTRE UNITAT PRCTICA 
LABORATORI 
ACTIVITATS 
(Llibre volum 4) 
PRIMER 
1.-La c竪l揃lula. 
Unitat de vida. 
1-s del microscopi. 
2-Observaci坦 de mostres 
histol嘆giques. 
3- DVD: La c竪l揃lula 
4-Elaboraci坦 de cariotips. 
-Primer assaig mundial amb c竪l揃lules 
embrionries en humans. Pg. 244- 
245 
2.-La informaci坦 gen竪tica. 1-Programa Codigene 
2-Extracci坦 del teu ADN. 
Pg.43 
-Aliments transg竪nics. 
Pg. 246-247
3.-Her竪ncia i transmissi坦 de 
carcters. 
1-Problemes de gen竪tica I II. 
2-DVD(ECV): C竪l揃lula y gen竪tica. 
3-Identificaci坦 de grups 
sanguinis. 
( Web: nobelprize) 
-Toxicitat del bisfenol A. 
Pg. 248-249 
4.-Origen i evoluci坦 dels 
辿ssers vius. 
1-DVD: La millor que tenim. 
Darwin i l'evoluci坦 
2-DVD: Fossi-les a trav辿s del 
tempo. 
3-Identificaci坦 de f嘆ssils 
-Canvi evolutiu en una poblaci坦. Pg. 
250-251 
SEGON 
10.-La hist嘆ria del nostre 
planeta. 
1-Tira cronol嘆gica 
2-PWP de la hist嘆ria de la Terra 
amb els esdeveniments 
biol嘆gics i geol嘆gics de 
cadascun. Exposici坦 oral 
-Limpacte del l鱈mit cretcic-terciari. 
Pg.264-265 
7.-El modelatge del relleu 1-DVD: Les glaceres -Pluja cida. 
Pg.258-259 
8.-Estructura i dinmica de 
la Terra. 
1-Visum tres tipus de roques. 
Observaci坦 i identificaci坦. 
-Lastenosfera 
Pg.260-21 
9.-Manifestacions de la 
dinmica terrestre. 
1-DVD: Volcans 
2-DVD:Terratr竪mols 
-Riscos geol嘆gics. 
Pg.262-263 
TERCER 
5.-Lestudi dels 
ecosistemes. 
-DVD: Els ecosistemes. La 
biodiversitat. 
-DVD: Sis esp竪cies, sis joies. 
-PWP: Figures de protecci坦 dels 
espais naturals 
-Quan loxigen 辿s un ver鱈 mortal. 
Pg.252-253 
-Correcci坦 dimpactes ambientals. 
Pg. 254-255 
6.-Canvis dels ecosistemes -Encalentiment global 
Pg. 256-257
SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTRIES QUART ESO CURS 2012-13 
7.6-CRITERIS DAVALUACI: 
SORTIDA ACTIVITAT 
TRIMESTRE UNITAT CRITERIS DAVALUACI COMPETNCIA BSICA 
PRIMER 
1.-La c竪l揃lula. 
Unitat de 
vida. 
1. Aplicar els postulats de la teoria 
cel揃lular a lestudi de diferents tipus 
d辿ssers vius. 
2. Identificar les estructures 
caracter鱈stiques de la c竪l揃lula 
procari嘆tica i de la c竪l揃lula 
eucari嘆tica vegetal i animal. 
3.Relacionar cadascun dels elements 
cel揃lulars amb la seva funci坦 
biol嘆gica. 
4.Recon竪ixer les caracter鱈stiques del 
cicle cel揃lular i descriure la 
reproducci坦 cel揃lular, assenyalant les 
difer竪ncies principals entre meiosi i 
mitosi, aix鱈 com el significat biol嘆gic 
de cadascuna. 
Lalumnat ha de ser capa巽 de recon竪ixer, 
utilitzant les t竪cniques adequades 
,lexist竪ncia de c竪l揃lules en diferents 
organismes. 
Es tracta davaluar tamb辿 si 辿s capa巽 
didentificar les estructures cel揃lulars en 
dibuixos i microfotografies ,i dassenyalar la 
funci坦 de cadascuna daquestes. 
Aix鱈 mateix, ha dentendre la necessitat de 
coordinaci坦 de les c竪l揃lules que componen els 
organismes pluricel揃lulars. Comprovar que 
lalumnat reconeix la mitosi com a un tipus 
de divisi坦 cel揃lular asexual, necessria en la 
reproducci坦 dels organismes unicel揃lulars i que 
assegura el creixement i la reparaci坦 del cos en 
els organismes pluricel揃lulars. Tamb辿 ha 
dexplicar el paper de la meiosi i dels 
gmetes a la reproducci坦 sexual. Es tracta 
de comparar els dos tipus de divisi坦 
cel揃lular en aspectes com ara: els tipus de 
c竪l揃lules que la fan, el seu mecanisme dacci坦, 
els resultats obtinguts i la importncia 
biol嘆gica dels dos processos, mitjan巽ant la 
utilitzaci坦 i interpretaci坦 de dibuixos 
esquemtics, models de cicles cel揃lulars, 
fotografies de cariotips, o altres recursos. 
2.-La 
informaci坦 
gen竪tica. 
1-Recon竪ixer que els gens estan 
constitu誰ts per ADN i ubicats en els 
cromosomes. 
2-Interpretar el paper de la diversitat 
gen竪tica (intraespec鱈fica i 
interespec鱈fica) i les mutacions a 
partir del concepte de gen. 
3-Valorar cr鱈ticament les 
conseq端竪ncies dels aven巽os actuals 
de lenginyeria gen竪tica. 
Avaluar si l alumnat 辿s capa巽 d explicar 
que lemmagatzematge de la informaci坦 
gen竪tica resideix en els cromosomes 
,interpretar mitjan巽ant la teoria cromos嘆mica 
de l her竪ncia les excepcions a les lleis de 
Mendel i explicar el concepte molecular de gen, 
aix鱈 com l exist竪ncia de mutacions i les seves 
implicacions en l evoluci坦 i la diversitat dels 
辿ssers vius. 
Tamb辿 sha de valorar si utilitza els seus 
coneixements per valorar les repercussions 
sanitries i socials dels aven巽os en el 
coneixement del genoma i analitzar, des duna 
perspectiva social, cient鱈fica i 竪tica, els 
avantatges i els inconvenients de la 
biotecnologia moderna (terpia g竪nica, 
PRIMER TRIMESTRE 
SEGON RIMESTRE 
-Sortida al bosc de Ses Estaques per 
lobservaci坦 del modelatge del litoral per 
lefecte de laire i de laigua. 
-Sortida a Sant Lloren巽 per fer una ruta 
boletaire i de vegetaci坦 mediterrnia. 
TERCER TRIMESTRE 
-Sortida a la platja de Ses Estaques, Santa 
Eulria, per a realitzar lactivitat de lEcosistema 
mar鱈: esn嘆rquel i fotografia subaqutica. 
- Sortida a Formentera ( 2 dies) : Observaci坦 i 
estudi de l'ecosistema litoral- identificaci坦 i 
reconeixement de la flora i fauna de Formentera
aliments transg竪nics, etc.). 
3.-Her竪ncia i 
transmissi坦 de 
carcters. 
1-Resoldre problemes prctics de 
gen竪tica en diversos tipus 
dencreuaments utilitzant les lleis de 
Mendel i aplicar els coneixements 
adquirits per investigar la transmissi坦 
de determinats carcters en la nostra 
esp竪cie. 
Avaluar si l alumnat 辿s capa巽 de 
diferenciar els conceptes bsics de gen竪tica 
i resoldre problemes senzills sobre la 
transmissi坦 de carcters hereditaris calculant 
percentatges genot鱈pics i fenot鱈pics dels 
descendents i reconeixent en aquests resultats 
el seu carcter aleatori. 
Tamb辿 sha de valorar si 辿s capa巽 daplicar 
aquests coneixements a problemes concrets 
de lher竪ncia humana, com ara lhemof鱈lia ,el 
daltonisme, el factor Rh, el color dels ulls i els 
cabells, etc. 
4.-Origen i 
evoluci坦 dels 
辿ssers vius. 
1- Exposar raonadament els 
problemes que van conduir a 
enunciar la teoria de levoluci坦, els 
principis bsics daquesta teoria i les 
controv竪rsies cient鱈fiques, socials i 
religioses que va suscitar. 
2- Relacionar l evoluci坦 i la 
distribuci坦 dels 辿ssers vius, i 
destacar les adaptacions m辿s 
importants, amb els mecanismes de 
selecci坦 natural que actuen sobre la 
variabilitat gen竪tica de cada esp竪cie. 
-Avaluar si l alumnat coneix les 
controv竪rsies entre fixisme i evolucionisme 
,i entre diferents teories evolucionistes, com les 
de Lamarck i Darwin, aix鱈 com les teories 
evolucionistes actuals. 
-Valorar si lalumnat sap interpretar, basant 
-se en la teoria de levoluci坦, les dades m辿s 
rellevants del registre paleontol嘆gic lanatomia 
comparada; les semblances i difer竪ncies 
gen竪tiques, embriol嘆giques i bioqu鱈miques; la 
distribuci坦 biogeogrfica i altres aspectes 
relacionats amb l evoluci坦 dels 辿ssers vius. 
SEGON 
10.-La hist嘆ria 
del nostre 
planeta. 
1-Identificar i descriure fets que 
mostrin la Terra com a un planeta 
canviant i registrar alguns dels canvis 
m辿s notables de la seva llarga 
hist嘆ria utilitzant models temporals a 
escala. 
-Lalumnat ha de recon竪ixer la magnitud del 
temps geol嘆gic mitjan巽ant la identificaci坦 
dels esdeveniments fonamentals de la hist嘆ria 
de la Terra en una taula cronol嘆gica i , 
especialment, a trav辿s de la identificaci坦 i 
ubicaci坦 dels f嘆ssils m辿s representatius de les 
principals eres geol嘆giques i altres registres 
geol嘆gics com ara l adaptaci坦 estratigrfica, 
els tipus de roques, les serralades i els 
processos orog竪nics o les transgressions i 
regressions marines. 
7.-El 
modelatge del 
relleu 
8.-Estructura i 
dinmica de 
la Terra. 
1-Utilitzar el model dinmic de 
lestructura interna de la Terra i la 
teoria de la tect嘆nica de plaques per 
estudiar els fen嘆mens geol嘆gics 
associats al moviment de la litosfera i 
relacionar-los amb la seva ubicaci坦 
en mapes terrestres.
9.- 
Manifestacion 
s de la 
dinmica 
terrestre. 
-Avaluar la capacitat de lalumnat per 
aplicar el model dinmic de l estructura 
interna de la Terra i la teoria de la 
tect嘆nica de plaques en lexplicaci坦 de 
fen嘆mens aparentment no relacionats entre si, 
com ara la formaci坦 de serralades, lexpansi坦 
del fons ocenic, la coincid竪ncia geogrfica de 
terratr竪mols i volcans en molts llocs de la Terra, 
les coincid竪ncies geol嘆giques i 
paleontol嘆giques en territoris actualment 
separats per grans oceans, etc. 
-Tamb辿 sha de comprovar si 辿s capa巽 d 
associar la distribuci坦 de sismes i volcans 
als l鱈mits de les plaques litosf竪riques en 
mapes descala adequada, i de relacionar tots 
aquests processos. 
TERCER 
5.-Lestudi 
dels 
ecosistemes. 
1-Explicar com es produeix la 
transfer竪ncia de mat竪ria i energia al 
llarg duna cadena o xarxa tr嘆fica 
concreta i deduir-ne les 
conseq端竪ncies prctiques per a la 
gesti坦 sostenible d alguns recursos 
per part de l 辿sser hum. 
-Es tracta de valorar si l alumnat 辿s capa巽 de 
relacionar les p竪rdues energ竪tiques 
produ誰des a cada nivell amb laprofitament 
sostenible dels recursos alimentaris del planeta 
(consum daliments que pertanyen als 炭ltims 
nivells tr嘆fics)i les repercussions de les 
activitats humanes en el manteniment de la 
biodiversitat en els ecosistemes (desaparici坦 de 
depredadors, sobreexplotaci坦 pesquera, 
introducci坦 desp竪cies ex嘆tiques, etc.). 
6.-Canvis dels 
ecosistemes 
7.7.CRITERIS DE QUALIFICACI 
La mat竪ria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificar de la seg端ent manera: 
- Proves escrites ( exmens o controls) : 60%. 
- La nota m鱈nima per fer mitjana amb les altres notes 辿s de 3, si no es 
supera lavaluaci坦 queda suspesa automticament. 
- si lalumnat presenta moltes faltes dortografia ( m辿s de 10 diferents) 
se li pot baixar la nota fins a un 10%. 
Els exmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot 
fer suspendre lavaluaci坦. Es decisi坦 del professorat responsable el repetir o no 
lexamen. 
- treballs , prctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40% 
- actitud : ser avaluada en tots els instruments davaluaci坦 per嘆 una actitud 
no adequada i negativa podria fer baixar la nota global fins un 20%.. 
- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors tamb辿 poden 
baixar la nota. 
- El professorat podr proposar a lalumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o 
proves per a recuperar els trimestres suspesos. 
- Els treballs demanats shan de realitzar obligat嘆riament. 
- A final de curs si lalumne/a ha susp竪s alguna avaluaci坦 al llarg del curs ho podr
recuperar en una prova final global que el professor realitzar a tot el grup a final de 
curs, en juny, i aix鱈 avaluar el proc辿s d'aprenentatge del grup. 
- Si lalumne aprova la prova final escrita es far sa mitjana amb la nota del 40% 
corresponent a treballs, prctiques, llibreta.... si la mitjana no 辿s superior a 5 lalumne/a 
no superar lassignatura. 
- Si en juny lalumne/a no supera positivament l'assignatura shaur dexaminar en 
setembre de tot realitzant una prova escrita que comptar un 70% i un treball destiu que 
valdr 30% i lliurar el mateix dia del la prova escrita.

More Related Content

What's hot (14)

T3 (Annex) edafologia AG1012
T3 (Annex) edafologia AG1012T3 (Annex) edafologia AG1012
T3 (Annex) edafologia AG1012
Sergi Meseguer Costa
Programaci坦 Ci竪ncies de la natura 1r eso curs 2013 14
Programaci坦  Ci竪ncies de la natura 1r eso curs 2013 14Programaci坦  Ci竪ncies de la natura 1r eso curs 2013 14
Programaci坦 Ci竪ncies de la natura 1r eso curs 2013 14
adaura
1 presentacio ag1012-(2018)
1 presentacio ag1012-(2018)1 presentacio ag1012-(2018)
1 presentacio ag1012-(2018)
Sergi Meseguer Costa
T2 edafologia AG1012
T2 edafologia AG1012 T2 edafologia AG1012
T2 edafologia AG1012
Sergi Meseguer Costa
1 presentacio ag1012-(2015)
1 presentacio ag1012-(2015)1 presentacio ag1012-(2015)
1 presentacio ag1012-(2015)
UJI AG1012
Programacio de ciencies de la natura
Programacio de ciencies de la naturaProgramacio de ciencies de la natura
Programacio de ciencies de la natura
adaura
T3 Edafologia AG1012
T3 Edafologia AG1012T3 Edafologia AG1012
T3 Edafologia AG1012
Sergi Meseguer Costa
Programaci坦 BIOLOGIA i GEOLOGIA 4t ESO2013 14
Programaci坦 BIOLOGIA i GEOLOGIA  4t ESO2013 14Programaci坦 BIOLOGIA i GEOLOGIA  4t ESO2013 14
Programaci坦 BIOLOGIA i GEOLOGIA 4t ESO2013 14
adaura
Biologia i geologia 1r batx presentaci坦
Biologia i geologia 1r batx presentaci坦Biologia i geologia 1r batx presentaci坦
Biologia i geologia 1r batx presentaci坦
Biologia i Geologia
Eres geol嘆giques
Eres geol嘆giquesEres geol嘆giques
Eres geol嘆giques
fernandez rosa
1 r eso 12 13
1 r eso 12 131 r eso 12 13
1 r eso 12 13
adaura
Hist嘆ria Terra
Hist嘆ria TerraHist嘆ria Terra
Hist嘆ria Terra
Jordi Bas
Tema 12 els arxius de la hist嘆ria de la terra
Tema 12   els arxius de la hist嘆ria de la terraTema 12   els arxius de la hist嘆ria de la terra
Tema 12 els arxius de la hist嘆ria de la terra
CC NN
Programaci坦 Ci竪ncies de la natura 1r eso curs 2013 14
Programaci坦  Ci竪ncies de la natura 1r eso curs 2013 14Programaci坦  Ci竪ncies de la natura 1r eso curs 2013 14
Programaci坦 Ci竪ncies de la natura 1r eso curs 2013 14
adaura
1 presentacio ag1012-(2015)
1 presentacio ag1012-(2015)1 presentacio ag1012-(2015)
1 presentacio ag1012-(2015)
UJI AG1012
Programacio de ciencies de la natura
Programacio de ciencies de la naturaProgramacio de ciencies de la natura
Programacio de ciencies de la natura
adaura
Programaci坦 BIOLOGIA i GEOLOGIA 4t ESO2013 14
Programaci坦 BIOLOGIA i GEOLOGIA  4t ESO2013 14Programaci坦 BIOLOGIA i GEOLOGIA  4t ESO2013 14
Programaci坦 BIOLOGIA i GEOLOGIA 4t ESO2013 14
adaura
Biologia i geologia 1r batx presentaci坦
Biologia i geologia 1r batx presentaci坦Biologia i geologia 1r batx presentaci坦
Biologia i geologia 1r batx presentaci坦
Biologia i Geologia
1 r eso 12 13
1 r eso 12 131 r eso 12 13
1 r eso 12 13
adaura
Hist嘆ria Terra
Hist嘆ria TerraHist嘆ria Terra
Hist嘆ria Terra
Jordi Bas
Tema 12 els arxius de la hist嘆ria de la terra
Tema 12   els arxius de la hist嘆ria de la terraTema 12   els arxius de la hist嘆ria de la terra
Tema 12 els arxius de la hist嘆ria de la terra
CC NN

Viewers also liked (20)

Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
tiotavio
Bioquimica LipidsBioquimica Lipids
Bioquimica Lipids
tic.formacio
Biologia 2n batx, presentaci坦
Biologia 2n batx, presentaci坦Biologia 2n batx, presentaci坦
Biologia 2n batx, presentaci坦
Biologia i Geologia
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducci坦 cel揃lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducci坦 cel揃lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducci坦 cel揃lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducci坦 cel揃lular
Oriol Baradad
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els cids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els cids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els cids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els cids nucleics
Oriol Baradad
La c竪l揃lula
La c竪l揃lulaLa c竪l揃lula
La c竪l揃lula
Jordi Bas
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Oriol Baradad
Comunicaci坦n educaci坦n evaluacion nacional Comunicaci坦n educaci坦n evaluacion nacional
Comunicaci坦n educaci坦n evaluacion nacional
Yudy Hernandez
ExcretorExcretor
Excretor
buero2b
ConoCono
Cono
irenitabernal
Tutorial lector rss GoogleReader(Online RSS)Tutorial lector rss GoogleReader(Online RSS)
Tutorial lector rss GoogleReader(Online RSS)
Liseth Mu単oz
La televisionLa television
La television
Joel Reyes
Catedra diana forero slideshareCatedra diana forero slideshare
Catedra diana forero slideshare
diana_forero
No Te Olvidar辿No Te Olvidar辿
No Te Olvidar辿
Cecilia Eugenia Flores Rodr鱈guez
Noticia 13Noticia 13
Noticia 13
Carlos Andres Montes
Ley sopaLey sopa
Ley sopa
Anamaria-duque
Conceptos b叩sicos de redes.Conceptos b叩sicos de redes.
Conceptos b叩sicos de redes.
Almendra Mart鱈nez
Mi proyecto del 3属 periodoMi proyecto del 3属 periodo
Mi proyecto del 3属 periodo
Giovani D叩valos Salcedo
Silvia muleroSilvia mulero
Silvia mulero
Silvia Mulero Lopez
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
tiotavio
Bioquimica LipidsBioquimica Lipids
Bioquimica Lipids
tic.formacio
Biologia 2n batx, presentaci坦
Biologia 2n batx, presentaci坦Biologia 2n batx, presentaci坦
Biologia 2n batx, presentaci坦
Biologia i Geologia
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducci坦 cel揃lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducci坦 cel揃lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducci坦 cel揃lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducci坦 cel揃lular
Oriol Baradad
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els cids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els cids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els cids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els cids nucleics
Oriol Baradad
La c竪l揃lula
La c竪l揃lulaLa c竪l揃lula
La c竪l揃lula
Jordi Bas
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Oriol Baradad
Comunicaci坦n educaci坦n evaluacion nacional Comunicaci坦n educaci坦n evaluacion nacional
Comunicaci坦n educaci坦n evaluacion nacional
Yudy Hernandez
ExcretorExcretor
Excretor
buero2b
Tutorial lector rss GoogleReader(Online RSS)Tutorial lector rss GoogleReader(Online RSS)
Tutorial lector rss GoogleReader(Online RSS)
Liseth Mu単oz
La televisionLa television
La television
Joel Reyes
Catedra diana forero slideshareCatedra diana forero slideshare
Catedra diana forero slideshare
diana_forero
Ley sopaLey sopa
Ley sopa
Anamaria-duque
Conceptos b叩sicos de redes.Conceptos b叩sicos de redes.
Conceptos b叩sicos de redes.
Almendra Mart鱈nez
Mi proyecto del 3属 periodoMi proyecto del 3属 periodo
Mi proyecto del 3属 periodo
Giovani D叩valos Salcedo
Silvia muleroSilvia mulero
Silvia mulero
Silvia Mulero Lopez

Similar to Program. 4t eso (20)

Prog4t12 13
Prog4t12 13Prog4t12 13
Prog4t12 13
adaura
Prog4t12 13
Prog4t12 13Prog4t12 13
Prog4t12 13
adaura
Ciencies impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dep_ciencies_19_20 (1)
Ciencies impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dep_ciencies_19_20 (1)Ciencies impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dep_ciencies_19_20 (1)
Ciencies impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dep_ciencies_19_20 (1)
rpujol1
Prctica biologia marina
Prctica biologia marinaPrctica biologia marina
Prctica biologia marina
sesquitino
1. temari ccnn
1. temari ccnn1. temari ccnn
1. temari ccnn
Olga Gonzalez Gonzalez
Esborrany_Annexos_curriculum_Educacio_Secundaria.pdf
Esborrany_Annexos_curriculum_Educacio_Secundaria.pdfEsborrany_Annexos_curriculum_Educacio_Secundaria.pdf
Esborrany_Annexos_curriculum_Educacio_Secundaria.pdf
JosVicenteCamposPrez
Terra bovalar | 4ESO
Terra bovalar | 4ESO Terra bovalar | 4ESO
Terra bovalar | 4ESO
al021539
Per qu竪 canvia el temps meteorol嘆gic
Per qu竪 canvia el temps meteorol嘆gicPer qu竪 canvia el temps meteorol嘆gic
Per qu竪 canvia el temps meteorol嘆gic
Francisca777
Biologia i geologia15.16
Biologia i geologia15.16Biologia i geologia15.16
Biologia i geologia15.16
196062
Temporitzaci坦 BG 16.17 slideshare
Temporitzaci坦 BG 16.17 slideshareTemporitzaci坦 BG 16.17 slideshare
Temporitzaci坦 BG 16.17 slideshare
196062
Conferencia 1 (origen y evolucion de la vida)
Conferencia 1 (origen y evolucion de la vida)Conferencia 1 (origen y evolucion de la vida)
Conferencia 1 (origen y evolucion de la vida)
Carla Moyano Carbonell
Biologia 2n batx presentaci坦
Biologia 2n batx presentaci坦Biologia 2n batx presentaci坦
Biologia 2n batx presentaci坦
Biologia i Geologia
Estructura unitat
Estructura unitatEstructura unitat
Estructura unitat
dgcampillo
Annex 5-ambit-cientifictecnologic
Annex 5-ambit-cientifictecnologicAnnex 5-ambit-cientifictecnologic
Annex 5-ambit-cientifictecnologic
M T
Deures cmoncontemporani estiu2011
Deures cmoncontemporani estiu2011Deures cmoncontemporani estiu2011
Deures cmoncontemporani estiu2011
Escola Cervet坦
Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VIC
Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VICConeix el teu riu ! - ESCORIAL VIC
Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VIC
escorialdigital
Prog4t12 13
Prog4t12 13Prog4t12 13
Prog4t12 13
adaura
Prog4t12 13
Prog4t12 13Prog4t12 13
Prog4t12 13
adaura
Ciencies impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dep_ciencies_19_20 (1)
Ciencies impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dep_ciencies_19_20 (1)Ciencies impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dep_ciencies_19_20 (1)
Ciencies impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dep_ciencies_19_20 (1)
rpujol1
Prctica biologia marina
Prctica biologia marinaPrctica biologia marina
Prctica biologia marina
sesquitino
Esborrany_Annexos_curriculum_Educacio_Secundaria.pdf
Esborrany_Annexos_curriculum_Educacio_Secundaria.pdfEsborrany_Annexos_curriculum_Educacio_Secundaria.pdf
Esborrany_Annexos_curriculum_Educacio_Secundaria.pdf
JosVicenteCamposPrez
Terra bovalar | 4ESO
Terra bovalar | 4ESO Terra bovalar | 4ESO
Terra bovalar | 4ESO
al021539
Per qu竪 canvia el temps meteorol嘆gic
Per qu竪 canvia el temps meteorol嘆gicPer qu竪 canvia el temps meteorol嘆gic
Per qu竪 canvia el temps meteorol嘆gic
Francisca777
Biologia i geologia15.16
Biologia i geologia15.16Biologia i geologia15.16
Biologia i geologia15.16
196062
Temporitzaci坦 BG 16.17 slideshare
Temporitzaci坦 BG 16.17 slideshareTemporitzaci坦 BG 16.17 slideshare
Temporitzaci坦 BG 16.17 slideshare
196062
Conferencia 1 (origen y evolucion de la vida)
Conferencia 1 (origen y evolucion de la vida)Conferencia 1 (origen y evolucion de la vida)
Conferencia 1 (origen y evolucion de la vida)
Carla Moyano Carbonell
Biologia 2n batx presentaci坦
Biologia 2n batx presentaci坦Biologia 2n batx presentaci坦
Biologia 2n batx presentaci坦
Biologia i Geologia
Estructura unitat
Estructura unitatEstructura unitat
Estructura unitat
dgcampillo
Annex 5-ambit-cientifictecnologic
Annex 5-ambit-cientifictecnologicAnnex 5-ambit-cientifictecnologic
Annex 5-ambit-cientifictecnologic
M T
Deures cmoncontemporani estiu2011
Deures cmoncontemporani estiu2011Deures cmoncontemporani estiu2011
Deures cmoncontemporani estiu2011
Escola Cervet坦
Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VIC
Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VICConeix el teu riu ! - ESCORIAL VIC
Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VIC
escorialdigital

More from adaura (20)

Cala salada i cala saladeta
Cala salada i cala saladetaCala salada i cala saladeta
Cala salada i cala saladeta
adaura
Figueretes
FigueretesFigueretes
Figueretes
adaura
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemesImpactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
adaura
Guia natural de Cala d'hort
Guia natural de Cala d'hortGuia natural de Cala d'hort
Guia natural de Cala d'hort
adaura
Guia natural de Cala bassa
Guia natural de Cala bassaGuia natural de Cala bassa
Guia natural de Cala bassa
adaura
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral Piti炭s
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral Piti炭sGuia natural de Talamanca, projecte Litoral Piti炭s
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral Piti炭s
adaura
Can toni i ies sa blanca dona
Can toni  i  ies sa blanca donaCan toni  i  ies sa blanca dona
Can toni i ies sa blanca dona
adaura
Taula de les estructures de les prote誰nes
Taula de les estructures de les prote誰nesTaula de les estructures de les prote誰nes
Taula de les estructures de les prote誰nes
adaura
Presentaci坦 BIG 1r ESO
Presentaci坦 BIG 1r  ESO Presentaci坦 BIG 1r  ESO
Presentaci坦 BIG 1r ESO
adaura
Activitat: platges dels municipis d'Eivissa
Activitat: platges dels municipis d'EivissaActivitat: platges dels municipis d'Eivissa
Activitat: platges dels municipis d'Eivissa
adaura
La materia
La materiaLa materia
La materia
adaura
Grups treball 2n trimestre
Grups treball 2n trimestreGrups treball 2n trimestre
Grups treball 2n trimestre
adaura
Preguntes inicials litoral piti炭s
Preguntes inicials litoral piti炭sPreguntes inicials litoral piti炭s
Preguntes inicials litoral piti炭s
adaura
Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?
adaura
Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?
adaura
Cabdell de llana.
Cabdell de llana.Cabdell de llana.
Cabdell de llana.
adaura
Platja d'en Bossa
Platja d'en BossaPlatja d'en Bossa
Platja d'en Bossa
adaura
Platja d'en Bossa
Platja d'en BossaPlatja d'en Bossa
Platja d'en Bossa
adaura
Cala Salada
Cala SaladaCala Salada
Cala Salada
adaura
Cala bassa
Cala bassaCala bassa
Cala bassa
adaura
Cala salada i cala saladeta
Cala salada i cala saladetaCala salada i cala saladeta
Cala salada i cala saladeta
adaura
Figueretes
FigueretesFigueretes
Figueretes
adaura
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemesImpactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
adaura
Guia natural de Cala d'hort
Guia natural de Cala d'hortGuia natural de Cala d'hort
Guia natural de Cala d'hort
adaura
Guia natural de Cala bassa
Guia natural de Cala bassaGuia natural de Cala bassa
Guia natural de Cala bassa
adaura
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral Piti炭s
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral Piti炭sGuia natural de Talamanca, projecte Litoral Piti炭s
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral Piti炭s
adaura
Can toni i ies sa blanca dona
Can toni  i  ies sa blanca donaCan toni  i  ies sa blanca dona
Can toni i ies sa blanca dona
adaura
Taula de les estructures de les prote誰nes
Taula de les estructures de les prote誰nesTaula de les estructures de les prote誰nes
Taula de les estructures de les prote誰nes
adaura
Presentaci坦 BIG 1r ESO
Presentaci坦 BIG 1r  ESO Presentaci坦 BIG 1r  ESO
Presentaci坦 BIG 1r ESO
adaura
Activitat: platges dels municipis d'Eivissa
Activitat: platges dels municipis d'EivissaActivitat: platges dels municipis d'Eivissa
Activitat: platges dels municipis d'Eivissa
adaura
La materia
La materiaLa materia
La materia
adaura
Grups treball 2n trimestre
Grups treball 2n trimestreGrups treball 2n trimestre
Grups treball 2n trimestre
adaura
Preguntes inicials litoral piti炭s
Preguntes inicials litoral piti炭sPreguntes inicials litoral piti炭s
Preguntes inicials litoral piti炭s
adaura
Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?
adaura
Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?
adaura
Cabdell de llana.
Cabdell de llana.Cabdell de llana.
Cabdell de llana.
adaura
Platja d'en Bossa
Platja d'en BossaPlatja d'en Bossa
Platja d'en Bossa
adaura
Platja d'en Bossa
Platja d'en BossaPlatja d'en Bossa
Platja d'en Bossa
adaura
Cala Salada
Cala SaladaCala Salada
Cala Salada
adaura
Cala bassa
Cala bassaCala bassa
Cala bassa
adaura

Program. 4t eso

  • 1. -SEQENCIACI D'UNITATS DIDCTIQUES I TEMPORALITZACI BIOLOGIA i GEOLOGIA DE 4t ESO curs 2014-15: Les unitats didctiques que es desenvoluparan aquest curs s坦n les seg端ents: 1r TRIMESTRE: setembre-desembre Unitat 1: La c竪l揃lula. Unitat de vida Unitat 2: La informaci坦 gen竪tica Unitat 3: Her竪ncia i transmissi坦 de carcters Unitat 4: Origen i evoluci坦 dels 辿ssers vius 2n TRIMESTRE: gener- mar巽 Unitat 10: La hist嘆ria del nostre planeta Unitat 7: El relleu i el seu modelatge Unitat 8: Estructura i dinmica de la Terra Unitat 9: Manifestacions de la dinmica terrestre 3r TRIMESTRE: abril- juny Unitat 5: Estructura dels ecosistemes Unitat 6: Dinmica dels ecosistemes -RELACI DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CURRCULUM DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE QUART D'ESO : TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC I CB PRIMER 1.-La c竪l揃lula. Unitat de vida. 1, 2, 3, 28, 29 B2.1, B2.2, B2.3, B2.4, B2.5, CIMF 2.-La informaci坦 gen竪tica. 1, 4, 7, 8, 28, 29 B2.6, B2.7 , CIMF, CM, CTICD 3.-Her竪ncia i transmissi坦 de carcters. 1, 5, 6, 7, 19, 28, 29 B3.1, B3.2, B3.3, B3.4, B3.5, B3.6, B3.7 CIMF, CM, CTICD 4.-Origen i evoluci坦 dels 辿ssers vius. 1,9, 10, 28, 29 B4.1, B4.2, B4.3, B4.4, B4.5, B4.6, B4.7 CIMF, CM
  • 2. SEGON 10.-La hist嘆ria del nostre planeta. 1, 11, 26, 27, 28, 29 B1.1, B1.2, B1.3, B1.4 CIMF, CSC, CM, CAA 7.-El modelatge del relleu 1, 21, 22, 28, 29 B1.5, B1.6, CIMF 8.-Estructura i dinmica de la Terra. 1, 23, 24, 28,29 B1.5,B1.6, CIMF 9.-Manifestacions de la dinmica terrestre. 1, 25, 28, 29 B1.5, B1.6, CIMF TERCER 5.-Lestudi dels ecosistemes. 1, 12, 13, 14, 28, 29 B5.5, B5.6, B5.7, B5.8, B5.9, B5.10, CIMF, CM 6.-Canvis dels ecosistemes 1, 15, 16, 17, 18, 20, 28, 29 B5.1, B5.2, B5.3, B5.4, B5.11 CIMF, CSC, CM PRCTIQUES DE LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTRIES 4t ESO CURS 2014-15 La seq端enciaci坦 de les prctiques de laboratori i de les activitat a laula 辿s la seg端ent: -Professora dassignatura: ANDREA DAURA TUR -Professor de desdoblament: SANTIAGO JIMNEZ CORRAL -Dia de prctiques de laboratori de prctiques: TRIMESTRE UNITAT PRCTICA LABORATORI ACTIVITATS (Llibre volum 4) PRIMER 1.-La c竪l揃lula. Unitat de vida. 1-s del microscopi. 2-Observaci坦 de mostres histol嘆giques. 3- DVD: La c竪l揃lula 4-Elaboraci坦 de cariotips. -Primer assaig mundial amb c竪l揃lules embrionries en humans. Pg. 244- 245 2.-La informaci坦 gen竪tica. 1-Programa Codigene 2-Extracci坦 del teu ADN. Pg.43 -Aliments transg竪nics. Pg. 246-247
  • 3. 3.-Her竪ncia i transmissi坦 de carcters. 1-Problemes de gen竪tica I II. 2-DVD(ECV): C竪l揃lula y gen竪tica. 3-Identificaci坦 de grups sanguinis. ( Web: nobelprize) -Toxicitat del bisfenol A. Pg. 248-249 4.-Origen i evoluci坦 dels 辿ssers vius. 1-DVD: La millor que tenim. Darwin i l'evoluci坦 2-DVD: Fossi-les a trav辿s del tempo. 3-Identificaci坦 de f嘆ssils -Canvi evolutiu en una poblaci坦. Pg. 250-251 SEGON 10.-La hist嘆ria del nostre planeta. 1-Tira cronol嘆gica 2-PWP de la hist嘆ria de la Terra amb els esdeveniments biol嘆gics i geol嘆gics de cadascun. Exposici坦 oral -Limpacte del l鱈mit cretcic-terciari. Pg.264-265 7.-El modelatge del relleu 1-DVD: Les glaceres -Pluja cida. Pg.258-259 8.-Estructura i dinmica de la Terra. 1-Visum tres tipus de roques. Observaci坦 i identificaci坦. -Lastenosfera Pg.260-21 9.-Manifestacions de la dinmica terrestre. 1-DVD: Volcans 2-DVD:Terratr竪mols -Riscos geol嘆gics. Pg.262-263 TERCER 5.-Lestudi dels ecosistemes. -DVD: Els ecosistemes. La biodiversitat. -DVD: Sis esp竪cies, sis joies. -PWP: Figures de protecci坦 dels espais naturals -Quan loxigen 辿s un ver鱈 mortal. Pg.252-253 -Correcci坦 dimpactes ambientals. Pg. 254-255 6.-Canvis dels ecosistemes -Encalentiment global Pg. 256-257
  • 4. SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTRIES QUART ESO CURS 2012-13 7.6-CRITERIS DAVALUACI: SORTIDA ACTIVITAT TRIMESTRE UNITAT CRITERIS DAVALUACI COMPETNCIA BSICA PRIMER 1.-La c竪l揃lula. Unitat de vida. 1. Aplicar els postulats de la teoria cel揃lular a lestudi de diferents tipus d辿ssers vius. 2. Identificar les estructures caracter鱈stiques de la c竪l揃lula procari嘆tica i de la c竪l揃lula eucari嘆tica vegetal i animal. 3.Relacionar cadascun dels elements cel揃lulars amb la seva funci坦 biol嘆gica. 4.Recon竪ixer les caracter鱈stiques del cicle cel揃lular i descriure la reproducci坦 cel揃lular, assenyalant les difer竪ncies principals entre meiosi i mitosi, aix鱈 com el significat biol嘆gic de cadascuna. Lalumnat ha de ser capa巽 de recon竪ixer, utilitzant les t竪cniques adequades ,lexist竪ncia de c竪l揃lules en diferents organismes. Es tracta davaluar tamb辿 si 辿s capa巽 didentificar les estructures cel揃lulars en dibuixos i microfotografies ,i dassenyalar la funci坦 de cadascuna daquestes. Aix鱈 mateix, ha dentendre la necessitat de coordinaci坦 de les c竪l揃lules que componen els organismes pluricel揃lulars. Comprovar que lalumnat reconeix la mitosi com a un tipus de divisi坦 cel揃lular asexual, necessria en la reproducci坦 dels organismes unicel揃lulars i que assegura el creixement i la reparaci坦 del cos en els organismes pluricel揃lulars. Tamb辿 ha dexplicar el paper de la meiosi i dels gmetes a la reproducci坦 sexual. Es tracta de comparar els dos tipus de divisi坦 cel揃lular en aspectes com ara: els tipus de c竪l揃lules que la fan, el seu mecanisme dacci坦, els resultats obtinguts i la importncia biol嘆gica dels dos processos, mitjan巽ant la utilitzaci坦 i interpretaci坦 de dibuixos esquemtics, models de cicles cel揃lulars, fotografies de cariotips, o altres recursos. 2.-La informaci坦 gen竪tica. 1-Recon竪ixer que els gens estan constitu誰ts per ADN i ubicats en els cromosomes. 2-Interpretar el paper de la diversitat gen竪tica (intraespec鱈fica i interespec鱈fica) i les mutacions a partir del concepte de gen. 3-Valorar cr鱈ticament les conseq端竪ncies dels aven巽os actuals de lenginyeria gen竪tica. Avaluar si l alumnat 辿s capa巽 d explicar que lemmagatzematge de la informaci坦 gen竪tica resideix en els cromosomes ,interpretar mitjan巽ant la teoria cromos嘆mica de l her竪ncia les excepcions a les lleis de Mendel i explicar el concepte molecular de gen, aix鱈 com l exist竪ncia de mutacions i les seves implicacions en l evoluci坦 i la diversitat dels 辿ssers vius. Tamb辿 sha de valorar si utilitza els seus coneixements per valorar les repercussions sanitries i socials dels aven巽os en el coneixement del genoma i analitzar, des duna perspectiva social, cient鱈fica i 竪tica, els avantatges i els inconvenients de la biotecnologia moderna (terpia g竪nica, PRIMER TRIMESTRE SEGON RIMESTRE -Sortida al bosc de Ses Estaques per lobservaci坦 del modelatge del litoral per lefecte de laire i de laigua. -Sortida a Sant Lloren巽 per fer una ruta boletaire i de vegetaci坦 mediterrnia. TERCER TRIMESTRE -Sortida a la platja de Ses Estaques, Santa Eulria, per a realitzar lactivitat de lEcosistema mar鱈: esn嘆rquel i fotografia subaqutica. - Sortida a Formentera ( 2 dies) : Observaci坦 i estudi de l'ecosistema litoral- identificaci坦 i reconeixement de la flora i fauna de Formentera
  • 5. aliments transg竪nics, etc.). 3.-Her竪ncia i transmissi坦 de carcters. 1-Resoldre problemes prctics de gen竪tica en diversos tipus dencreuaments utilitzant les lleis de Mendel i aplicar els coneixements adquirits per investigar la transmissi坦 de determinats carcters en la nostra esp竪cie. Avaluar si l alumnat 辿s capa巽 de diferenciar els conceptes bsics de gen竪tica i resoldre problemes senzills sobre la transmissi坦 de carcters hereditaris calculant percentatges genot鱈pics i fenot鱈pics dels descendents i reconeixent en aquests resultats el seu carcter aleatori. Tamb辿 sha de valorar si 辿s capa巽 daplicar aquests coneixements a problemes concrets de lher竪ncia humana, com ara lhemof鱈lia ,el daltonisme, el factor Rh, el color dels ulls i els cabells, etc. 4.-Origen i evoluci坦 dels 辿ssers vius. 1- Exposar raonadament els problemes que van conduir a enunciar la teoria de levoluci坦, els principis bsics daquesta teoria i les controv竪rsies cient鱈fiques, socials i religioses que va suscitar. 2- Relacionar l evoluci坦 i la distribuci坦 dels 辿ssers vius, i destacar les adaptacions m辿s importants, amb els mecanismes de selecci坦 natural que actuen sobre la variabilitat gen竪tica de cada esp竪cie. -Avaluar si l alumnat coneix les controv竪rsies entre fixisme i evolucionisme ,i entre diferents teories evolucionistes, com les de Lamarck i Darwin, aix鱈 com les teories evolucionistes actuals. -Valorar si lalumnat sap interpretar, basant -se en la teoria de levoluci坦, les dades m辿s rellevants del registre paleontol嘆gic lanatomia comparada; les semblances i difer竪ncies gen竪tiques, embriol嘆giques i bioqu鱈miques; la distribuci坦 biogeogrfica i altres aspectes relacionats amb l evoluci坦 dels 辿ssers vius. SEGON 10.-La hist嘆ria del nostre planeta. 1-Identificar i descriure fets que mostrin la Terra com a un planeta canviant i registrar alguns dels canvis m辿s notables de la seva llarga hist嘆ria utilitzant models temporals a escala. -Lalumnat ha de recon竪ixer la magnitud del temps geol嘆gic mitjan巽ant la identificaci坦 dels esdeveniments fonamentals de la hist嘆ria de la Terra en una taula cronol嘆gica i , especialment, a trav辿s de la identificaci坦 i ubicaci坦 dels f嘆ssils m辿s representatius de les principals eres geol嘆giques i altres registres geol嘆gics com ara l adaptaci坦 estratigrfica, els tipus de roques, les serralades i els processos orog竪nics o les transgressions i regressions marines. 7.-El modelatge del relleu 8.-Estructura i dinmica de la Terra. 1-Utilitzar el model dinmic de lestructura interna de la Terra i la teoria de la tect嘆nica de plaques per estudiar els fen嘆mens geol嘆gics associats al moviment de la litosfera i relacionar-los amb la seva ubicaci坦 en mapes terrestres.
  • 6. 9.- Manifestacion s de la dinmica terrestre. -Avaluar la capacitat de lalumnat per aplicar el model dinmic de l estructura interna de la Terra i la teoria de la tect嘆nica de plaques en lexplicaci坦 de fen嘆mens aparentment no relacionats entre si, com ara la formaci坦 de serralades, lexpansi坦 del fons ocenic, la coincid竪ncia geogrfica de terratr竪mols i volcans en molts llocs de la Terra, les coincid竪ncies geol嘆giques i paleontol嘆giques en territoris actualment separats per grans oceans, etc. -Tamb辿 sha de comprovar si 辿s capa巽 d associar la distribuci坦 de sismes i volcans als l鱈mits de les plaques litosf竪riques en mapes descala adequada, i de relacionar tots aquests processos. TERCER 5.-Lestudi dels ecosistemes. 1-Explicar com es produeix la transfer竪ncia de mat竪ria i energia al llarg duna cadena o xarxa tr嘆fica concreta i deduir-ne les conseq端竪ncies prctiques per a la gesti坦 sostenible d alguns recursos per part de l 辿sser hum. -Es tracta de valorar si l alumnat 辿s capa巽 de relacionar les p竪rdues energ竪tiques produ誰des a cada nivell amb laprofitament sostenible dels recursos alimentaris del planeta (consum daliments que pertanyen als 炭ltims nivells tr嘆fics)i les repercussions de les activitats humanes en el manteniment de la biodiversitat en els ecosistemes (desaparici坦 de depredadors, sobreexplotaci坦 pesquera, introducci坦 desp竪cies ex嘆tiques, etc.). 6.-Canvis dels ecosistemes 7.7.CRITERIS DE QUALIFICACI La mat竪ria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificar de la seg端ent manera: - Proves escrites ( exmens o controls) : 60%. - La nota m鱈nima per fer mitjana amb les altres notes 辿s de 3, si no es supera lavaluaci坦 queda suspesa automticament. - si lalumnat presenta moltes faltes dortografia ( m辿s de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a un 10%. Els exmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre lavaluaci坦. Es decisi坦 del professorat responsable el repetir o no lexamen. - treballs , prctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40% - actitud : ser avaluada en tots els instruments davaluaci坦 per嘆 una actitud no adequada i negativa podria fer baixar la nota global fins un 20%.. - El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors tamb辿 poden baixar la nota. - El professorat podr proposar a lalumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per a recuperar els trimestres suspesos. - Els treballs demanats shan de realitzar obligat嘆riament. - A final de curs si lalumne/a ha susp竪s alguna avaluaci坦 al llarg del curs ho podr
  • 7. recuperar en una prova final global que el professor realitzar a tot el grup a final de curs, en juny, i aix鱈 avaluar el proc辿s d'aprenentatge del grup. - Si lalumne aprova la prova final escrita es far sa mitjana amb la nota del 40% corresponent a treballs, prctiques, llibreta.... si la mitjana no 辿s superior a 5 lalumne/a no superar lassignatura. - Si en juny lalumne/a no supera positivament l'assignatura shaur dexaminar en setembre de tot realitzant una prova escrita que comptar un 70% i un treball destiu que valdr 30% i lliurar el mateix dia del la prova escrita.