Presentació dels projectes en que participa el INS Thos i Codina com a centre associat a UNESCO.
1 of 77
Download to read offline
More Related Content
Projectes unesco
1. El Thos i Codina és un centre
associat a UNESCO
AIXÒ vol dir que fem activitats que s’ajusten a la seva filosofia
d’inculcar valors de solidaritat, de respecte pel patrimoni (oral, escrit
o material), de respecte pel medi.
Al mateix temps podem gaudir d’activitats que ens poden ofertar, a
traves d’UNESCO, altres centres o entitats o dels mateixos que oferta
UNESCO.
Dins els programes que desenvolupa UNESCO nosaltres hem estat
inscrits al PMO (Projecte Mediterrània Occidental)des de l’any 2006.
Aquest programa desenvolupava temes de distintes arees, en concret
llengua, patrimoni i mediambient.
També hem participat amb el programa Patrimoni per presentar
projectes que es duen a terme dins el programa de Ciutadania i a les
Jornades.
2. A part d’aquests programes en els que hem participat n’hi ha
altres també molt interessants com la Ruta de l’Esclau,
Linguapax, Joves pel canvi,…
Al web xeauc.org es pot accedir a tota la informació de la
xarxa d’escoles associades i als programes que es duen a
terme.
Com a centre, podem assistir a trobades entre centres i
podem intercanviar experiències amb altres centres
associats.
Un cop a l’any hi ha una trobada estatal, a la que es pot
assistir. Allà s’exposen treballs de molts centres associats,
s’intercanvia informacions, es contacta amb altres
professionals,...
5. • Creiem que l'Educació Ambiental ha de formar part dels valors
d'una educació integradora i constructivista.
Els alumnes estableixen una estreta relació entre els processos
d'aprenentatge, el seu desenvolupament personal i la seva
interacció amb el mitjà.
Potenciem introduir una dimensió ambiental en el currículum a
través de:
Activitats, integrades en el PCC (Projecte Curricular del
Centre).
Projectes.
Planificació d'objectius, metodologies i recursos.
El programa d'educació ambiental està coordinat pel grup
“*Escola *verda”.
7. LAIA L’ARQUERA
La ciutat de Mataró va ser fundada pels Romans
en el segle l aC, en el moment anomenada Iluro.
8. Mataró, capital de la
comarca del Maresme, és
una ciutat viva, en
transformació constant, i
amb un important
patrimoni cultural que li
dóna una personalitat
pròpia. La seva
privilegiada situació
geogràfica - per un costat
el mar i l'altre la Serralada
Litoral - fa que les
condicions climàtiques de
Mataró siguin ideals per
gaudir de la ciutat.
9. El projecte ESCOLES VERDES sorgeix, a partir d'una proposta del
departament de Medi ambient de la “Generalitat de Catalunya” i
del Departament d’Ensenyament l'any 1998, en pla pilot.
10. Auditoria ambiental del
centre.
Redacció d'un programa
de cohesió ambiental
amb les propostes que el
centre duria a terme per
avançar en
l’ambientalizació.
Millora d'hàbits de
funcionament.
Introducció d'activitats.
Avaluació del projecte.
11. • El 5 d'abril del 2000 ens van atorgar el distintiu d'Escola
Verda que, evidentment, ens anima a seguir treballant i
ja ho hem renovat en diferents etapes.
Actualment estem programant activitats menys
esporàdiques i més integrades a la programació
curricular.
12. Actividades incloses en el
projecte “Escola Verda”
13. Actualitzar la normativa
ambiental complementària
al PAC (Projecte Educatiu
de Centre ) extensiva a
pares, professors i alumnes
amb la finalitat d'adequar el
màxim nombre d'activitats
als objectius
mediambientals.
14. A l'hora de confeccionar els
horaris de professors,
designar un professor que
s'encarregui de realitzar la
coordinació del projecte.
15. Amb la finalitat de potenciar
la difusió de temes
mediambientals, disposem
de plafons de comunicació
en els vestíbuls.
S'utilitza l'agenda escolar
mediambiental, s'ha creat
una pàgina web inclosa en la
del centre.
16. • Cada aula disposa d'un
contenidor exclusiu per a
paper.
Es reutilitzen les fulles
escrites per una cara.
Es realitzen tallers voluntaris
de reciclat de paper en el
qual els alumnes, a part de
reciclar el paper poden
expressar la seva creativitat
realitzant postals i punts de
llibre.
17. Fer del dibuix una eina
de comunicació en el
centre i al mateix
temps millorar
l'aspecte dels murs que
envolten l'edifici
escolar.
18. Es pretén familiaritzar als
alumnes en el maneig de
noves tecnologies de
comunicació. Aprofitar les TIC
(Tecnologies de la informació
i la comunicació) per
fomentar la curiositat per
temes d'ecologia i medi
ambient aconseguint que els
alumnes adquireixin noves
destreses.
19. • Col·laborar en el manteniment de
les zones verdes del nostre centre,
estimular l'hàbit de respectar les
plantes i els espais.
• Estudiar espècies, observar el seu
desenvolupament i realitzar
tasques de manteniment i millora.
• Innovar el sistema de reg per
estalviar aigua.
20. S'ha disposat un contenidor
específic i una trituradora
per reciclar les restes
vegetals i elaborar compost
que posteriorment s'utilitza
en el jardí. Amb això
pretenem crear l'hàbit de
reutilitzar diferents
materials.
21. Al novembre celebrem la
“Setmana de la Ciència” en
la qual es realitzen diferents
activitats relacionades amb
la ciència i el medi ambient:
sortides a parcs naturals,
visites a museus,
conferències, tallers,...
22. El fet que el centre
disposi d'un ampli espai
enjardinat possibilita la
seva utilització com a
eina didàctica,
concretament s'ha
elaborat un joc de cartes
amb la Clau Dicotòmica
de les espècies vegetals.
23. • Sortides tutorials a Parcs
Naturals.
Colònies en aules de
Naturalesa: Aula de
Naturalesa Ermita Vieja a
Granada, Aula de Naturalesa
de Abioncillo de
Calatañazor en Soria, Alberg
Pradoluengo a Burgos.
Planes de Son a Lleida
24. • S'ha elaborat una guia de
bones pràctiques
ambientals.
Aquesta guia recomana
actituds per afavorir la
sostenibilitat.
El mateix contingut
s'afegirà al moodle de
centre.
25. PROMOURE TREBALLS DE
TEMÀTICA AMBIENTAL
Un treball de síntesi és una manera de
treballar i aprendre diferent, en grups petits,
fent una petita investigació , sortint de
l'institut, en fi .. És un treball que serveix
per acabar i recapitular tota la feina feta
durant el curs i que serveix també per
refrescar la memòria de tot el que s'ha après
aprofundint en un tema nou i interessant
sobre el medi ambient.
S'han elaborat tres treballs:
26. OBJECTIUS D'AQUEST CRÈDIT
Aquest crèdit té com a punt de partida la costa de Mataró, on es
realitzen estudis de diferents àmbits:
•
La vida lligada al fons.
Platja viva.
Les aus marines.
La pesca a Mataró.
La qualitat del litoral.
La vegetació de platja.
L'estudi es realitza a partir d'observar directament l'ambient.
De cadascun d'aquests apartats, els alumnes elaboren unes preguntes
que són la base del joc: “TRIVIAL *THOS”, que s'ha adaptat al tema en
qüestió.
33. PROJECTE DE SOLIDARITAT AMB
ETIÒPIA:
El 2010 vam començar un projecte de
Solidaritat amb un poble d’Etiopia,
Kombolcha. Es tracta d'ajudar a una
escola que acull a nens orfes amb
disminució sensorial.
35. S'han realitzat diferents actes en les classes
i una jornada en la qual es van realitzar
activitats per recollir fons:
• Km per Etiòpia, una carrera al voltant d'un
espai obert en la qual van participar
alumnes i professors i una empresa va
finançar les voltes que van donar entre tots
els participants. Els diners es va enviar al
centre de Kombolcha
• Recollida de joguines i materials
escolars.
• Redacció de cartes.
Participació de diferents voluntaris i ONGS
37. Hem participat amb projectes tant de
patrimoni material com immaterial
38. Dins del marc del Projecte de Ciutadania
s'han dut a terme unes jornades sobre
Immigració.
Els actes i resultats són els que es
reflecteixen a continuació.
39. Cal tenir present que la
immensa majoria de l'alumnat
del nostre centre és fill o nét
d'immigrats, o ells mateixos
ho són.
Els alumnes han treballat
prèviament el procediment de
l'entrevista.
Cadascun dels alumnes han
entrevistat un parent que hagi
sofert un moviment migratori.
Les preguntes es van elaborar
a classe i tots els alumnes van
realitzar la mateixa entrevista.
42. Projecció de la pel·lícula
Cartes d’Aloa, del director
Moncho Armendàriz, que ens
parla del moviment migratori
d'un noi subsaharià a Espanya.
Xerrada i actuació musical d'un
grup de dones del barri de
Rocafonda de Mataró, barri
amb forta presència
d'immigrats, que ens van oferir
un repertori de cançons de
bressol dels seus països
d’origen i una explicació dels
temes de les cançons i costums
familiars dels llocs d'origen.
43. -Projecció de la
pel·lícula “Un franc,
14 pessetes”, del
director Carlos
Iglesias, que ens
parla del moviment
migratori d'espanyols
cap a països del
centre d'Europa en
les dècades dels
anys 50 i 60
44. Esmorzar multicultural, on les
famílies dels nostres alumnes van
portar pastissos típics dels seus
llocs d'origen, incloent també
algunes regions d'Espanya
45. Conferència i col·loqui amb
una immigrada marroquina,
que va parlar de la seva
experiència d'immigració a
Mataró
46. Sonia, una noia arribada del
Marroc fa 6 anys i que venia
simplement a explicar la seva
experiència com a immigrant: els
seus pensaments i sentiments.
Sonia estudiava Filologia anglesa a
la Universitat al Marroc i per
aconseguir un bon treball va
abandonar la carrera.
Però, malgrat parlar anglès
perfectament, va trobar
moltíssimes dificultats per
comunicar-se i per trobar treball.
Explicava que la seva experiència
no havia estat gens positiva al
principi, havia après a parlar el
castellà i feia un any començava
amb el català per poder treballar i
comunicar-se millor.
47. Simultàniament es va
muntar una exposició
amb material gràfic i
objectes que els
alumnes van portar
50. Impacte molt positiu sobre els alumnes i la
comunitat educativa.
S'han aconseguit objectius molt importants:
Fomentar i millorar la cooperació en el treball.
Fomentar les relacions intergeneracionals.
Descobrir la importància de les experiències
vitals.
Promoure i intensificar les relacions
interculturals.
Utilitzar diversos recursos alternatius als llibres.
Potenciar i fomentar l'autonomia en el treball.
51. L’institut procura aprofitar
aniversaris de dates
significatives de la
història per aprofundir en
una temàtica i donar un
enfocament diferent als
nostres ensenyaments.
Aquest any, tot aprofitant
el setantè aniversari de
l’inici de la Guerra civil
espanyola, hem
organitzat unes jornades
sobre la guerra civil i el
primer franquisme.
52. Per una banda hem aprofitat la feina que estan fent
els alumnes de quart curs d’ESO, que participen en
un projecte de recuperació de la memòria històrica.
Aquest projecte consisteix en recollir en format CD
els testimonis dels pares i avis dels nostres alumnes,
on expliquen les seves vivències durant la guerra
civil i els primers anys de postguerra. Tot aquest
material passarà, un cop acabat el curs, a l’Arxiu
Municipal de Mataró, a fi que pugui ser utilitzat en el
futur per tots aquells historiadors que hi estiguin
interessats.
53. Alhora s’ha fet un arxiu fotogràfic amb les imatges
familiars, però alhora històriques, que han anat
portant els alumnes. Aquest arxiu ha quedat exposat
al centre durant les jornades sobre franquisme, i tots
els alumnes d’ESO i Batxillerat l’han visitada
acompanyats pels seus professors d’història, que els
l’han anada comentant.
També durant aquestes jornades tots els grups
d’ESO i Batxillerat han visionat la pel·lícula La
lengua de las mariposas, centrada als últims dies de
la II República i inicis de la guerra civil. Després
s’ha treballat a les classes de Ciències Socials.
54.
Per últim, han vingut uns conferenciants que han
explicat les seves vivències personals durant aquest
període.
La rebuda per part dels alumnes a totes aquestes
activitats ha estat excel·lent i el testimoniatge dels
conferenciants molt interessant.
Sóm tots conscients que no ens queda massa temps per
poder estar junts la generació que va viure la guerra
civil i els joves i per això donem a aquestes jornades
un valor que va més enllà del coneixement històric.
56. Aquest ha estat el darrer projecte
presentat a la trobada de juliol de 2012
58. PATRIMONIO INDUSTRIAL EN
MANOS DE LOS JÓVENES
“CAMBIOS ECONÓMICOS EN
Ѵմ. DEL SIGLO XIX AL XXI.
CASO DE CAN FÀBREGAS Y
CARALT”.
En la matrícula industrial de
Mataró de 1881 constan 327
telares de punto, de los cuales
64 eran baterías (20%).
En 1923 la industrialización
del Maresme ya era un hecho
consolidado. Sólo tres
localidades: Mataró, Calella y
Canet de Mar generaban el
63% del valor de la
producción del género de
punto catalán.
59. La industrialización de la ciudad
arrancó el año 1839, cuando se instaló
el primer motor a vapor para accionar
una fábrica textil. Desde este momento
el sector textil, de antigua tradición
artesanal, se situó en el centro de la
actividad económica.
http://issuu.com/yoxen/docs/ilur
o_castellano
60. En el año 1851, Gaietá Marfá
establece la fábrica de géneros
de punto pero en 1881 a 1892
pasa a manos de Vídua i Fills
de Gaietá Marfá.
De 1892 a 1904 se llama Fills
de Marfá. De 1931 a 1975 pasa
a denominarse Industrial
Mataró-Girona S.A. Se convirtió
en la mayor fabrica de género
de punto de España antes de
1936.
En 1984 pasa a manos de los
trabajadores en forma de
Sociedad Anónima Laboral.
Actualmente se ha restaurado y
alojará el museo textil.
61. Fue el primer Vapor de
Mataró, mayo de 1838.
Empezó con una potencia de 20
cv. Fue uno de los 15 vapores
que existían en aquella época.
La fábrica de hilados de algodón
inicia su actividad en 1838 y
comienzos de 1839.
La empresa cae en bancarrota y
es adquirida en subasta por la
viuda de J. Viñas, quien se
establece en 1869. A final de
siglo se convierte en Hilaturas
Viñas y Sanglas.
62. Construida en 1855 también
conocida como Vapor Nou. Sus
actividades fueron los hilados y
los tejidos.
Fue una de las fábricas modelo
del momento.
"Hijos de Antonio Fábregas" la
compró en el año 1900 y pasó a
dedicarse al papel y cartón.
63. La nueva fábrica se inauguró en
1875, proyecto del ingeniero
Brunet.
Se le encarga a un joven Gaudí el
proyecto de urbanización de de
l’Obrera Mataronense.
En 1881, Gaudí proyecta la nave
general de la Cooperativa.
Constaría de la fábrica, edificio
social, sala de actos y unas 30 casas
aunque solo se construirían dos.
También proyecta la nave de
blanqueo, al lado de la chimenea,
ahora perfectamente restaurada.
64. De esta fábrica solo
queda la singular
chimenea que se
caracteriza por un
depósito de agua situado
a la mitad del tronco,
atravesándolo.
En 1995 se derribó la
fábrica y la chimenea
quedó incluida en un
espacio verde de cesión
obligatoria.
65. Es la antigua fábrica La
Harinera Mataronense.
En 1911, la fábrica
pertenecía a Sala i Badía,
fabricantes de géneros de
punto. Finalmente, en los
años 20, Ymbern S.A. ocupa
la fábrica.
En 1987 se derriba parte de
la fábrica.
66. Era el Vapor de Pedro Ribas.
Constituida en 1866 pero no
inician hasta 1883 en este
edificio.
En 1893 se llamaría Pedro
Ribas e Hijos y en 1915
Manufacturas Ribas y Juliá.
En 1959 pasa a ser Claspunt
S.A. Y en 1979 cierra sus
puertas.
67. Se trata de la fábrica de
géneros de punto de Jaume
Baladia de 1840 a 1844.
En 1880, hasta 1902 se
llama Colomer Germans y
de 1927 a 1975 pasa a ser
Manufactures Colomer
Germans S.A.
68. Es la antigua fábrica de Cia. Planell
i Bonet en 1850.
El Vapor de hilados no se acabó
hasta 1854, en 1862 se llama Bonet i
Cia.,en 1895 Fonrodona i Cia.
después Minguell Peradejordi i
Cia., en 1900 Minguell i Cia.Vda de
Minguell i Cia.
Cuando murió la Sra Minguell, pasa
a manos de sus sobrinos Baladia,
que cerraron en 1960. La fábrica se
dedicaba a los hilados, el tinte y la
confección.
69. Cerrada hace escasos 4
años y está prevista su
integración en un proyecto
de espacios públicos en la
reurbanización del barrio.
70. Antigua fabrica de ladrillos
que se construye en 1855.
Se vendió a un tal Lluis Matas
y después a un tal Ventura.
Estuvo un tiempo inactiva
hasta 1935 que fue comprada
por la familia Roca que la
vuelve a hacer funcionar en
1936.
En 1997 cerró sus puertas.
Ha tenido una dudosa
rehabilitación.
71. Como consecuencia de la
gran industrialización surgen
los sindicatos obreros para
defender sus derechos y
mejorar las condiciones de
trabajo.
Pero el movimiento más
significativo fue el
cooperativismo, en Mataró el
cooperativismo ha sido el
medio tradicional de
agrupación mútua y de
solidaridad entre las clases
populares (1927)
Después de la guerra civil se
incautaron las propiedaddes
de la Unió de Cooperadors y
se clausuraron sus servicios.
73. En 1883, Ignasi Caballol, maestro de obras,
proyectó la fábrica y la chimenea de
Harinera Mataronesa Larroca como otros
muchos edificios de Mataró.
Se trataba de una industria movida por vapor.
En 1890 se encuentra registrada a nombre de
la sociedad Martin i Companyia.
En 1890 el nombre cambia a Martín y Cia.
Coincidiendo con una importante reforma.
De 1916 a 1928 con Jaume Martí i Serra se
dedica al tintado.
De 1925 a 1975 se conocerá como S.A.
Fábregas i de Caralt, funcionando como
fábrica de papel.
74. A pesar de estar protegido en el
Plan de Urbanismo, la propuesta
de construcción de un centro
comercial hizo replantear dicha
situación a la concejalía
responsable, y autorizar su
demolición. A ello se opusieron
algunos ciudadanos, que
decidieron organizarse en una
plataforma.
75. En enero de 2007 nacía un
movimiento ciudadano
encaminado a salvaguardar
el edificio industrial de la
ciudad barcelonesa de
Mataró: la antigua fábrica
de harinas "Can Fabregas
i de Caralt"