El text i les seves propietats, diferents tipologies textuals
1 of 17
Downloaded 354 times
More Related Content
Propietats i Tipologia del Text
1. Pg. 58-64
EL TEXT I LES SEVES PROPIETATS
Les anomenades propietats textuals s坦n els requisits
imprescindibles perqu竪 el text pugui transmetre un missatge
(un significat complet) dins dun proc辿s de comunicaci坦.
Ens permeten redactar textos ben constru誰ts i valorar
si ho estan.
S坦n bsicament tres: adequaci坦,coher竪ncia i cohesi坦.
Hi ha una altra propietat, la correcci坦, tamb辿 bsica per a la construcci坦
dun text. Implica lestil鱈stica: riquesa i qualitat del l竪xic emprat,
i la presentaci坦: polidesa i organitzaci坦 del text presentat
(pres竪ncia d鱈ndex, bibliografia, cites...)
2. ADEQUACI
Ladequaci坦 辿s la propietat que fa que el text sadapti a la
situaci坦 comunicativa tot tenint present: destinatari,
context o situaci坦, tema i canal (oral o escrit).
Per tant, 辿s el domini de les varietats de la llengua tant
geogrfiques (dialectes) com socials (registres). T辿 en
compte les f坦rmules de tractament segons la familiaritat
entre emissor i receptor (tu o vost竪) i fa refer竪ncia a l炭s
del tipus de text m辿s adient en cada situaci坦 segons si
el tema 辿s banal o especialitzat i de les condicions de la
seva presentaci坦, tant oral (dicci坦,posicions del cos...)
com escrita (marges, cal揃ligrafia...)
3. 遺或堰掘檎鰻遺鴛粥
Assegura la unitat de sentit del text. Per tant, comporta la necessitat
de seleccionar b辿 la informaci坦 a donar i organitzar-la de forma
adient, tant pel que fa a la quantitat i qualitat de la informaci坦 que
transmet, com per lordre o estructura com es presenta (exposici坦
l嘆gica de les idees, la distribuci坦 dels pargrafs no ha de ser ni
massa densa, ni massa fragmentada)
La quantitat dinformaci坦 ha de ser suficient per嘆 no excessiva,
repetitiva o deficient. La qualitat demana una exposici坦 clara, amb
un llenguatge prec鱈s i amb una unitat de registre.
Estructura de text NARRATIU: Plantejament. Nus. Desenlla巽.
Estructura de text EXPLICATIU: Introducci坦. Desenvolupament. Conclusi坦 i opini坦. Fonts.
Estructura de text ARGUMENTATIU: Tema i tesi. Arguments. Conclusi坦.
Estructura de text INSTRUCTIU: Materials o ingredients. Ordres.
4. COHESI
Tracta de les connexions internes que t辿 el text, que fan que es
presenti com un conjunt ben lligat. Els seus principals mecanismes
s坦n la puntuaci坦, lanfora i els connectors o marcadors textuals.
Els signes de puntuaci坦 delimiten les parts o unitats del text escrit.
Lanfora consisteix en la repetici坦 dun element (referent) al llarg del
text mitjant巽ant sin嘆nims (substituci坦 l竪xica), pronoms (substituci坦
pronominal) o el揃lipsis (supressi坦 delements)
La connexi坦 es manifesta per l炭s de marques de superf鱈cie (temps
verbals, conjuncions coordinants i subordinants), i connectors
temporals i adverbials que serveixen denlla巽 entre oracions.
Lautora de larticle Nits en Blanc 辿s Eva Piquer. Aquesta
escriptora publica tot sovint a lAvui, un dels diaris m辿s importants
del nostre pa鱈s.
Daltra banda, larticulista ha editat un recull de tots els escrits de
lany passat al voltant del tema del feminisme. Ella en voldria fer una
novel揃la.
5. TIPOLOGIA TEXTUAL
Cada situaci坦 comunicativa, de vegades cada tema o contingut, demanen un
tipus de text espec鱈fic amb caracter鱈stiques pr嘆pies (estructura, finalitat,
marques de superf鱈cie, 辿s a dir, recursos ling端鱈stics...).
Les principals tipologies textuals s坦n:
Text expositiu o explicatiu (Pg. 118-119)
Text argumentatiu (Pg. 180-184)
Text prescriptiu i instructiu (Pg. 244)
Text descriptiu (Pg. 245-246)
Daltres no menys importants:
Text narratiu
Text conversacional
6. TEXT EXPOSITIU / EXPLICATIU
Ha de ser clar, ordenat i objectiu. Es poden fer cites, per嘆 no emetre opinions ni judicis de
valor. Tenen carcter didctic i solen combinar-se amb textos daltres tipus.
FINALITAT: Es tracta dun tipus de text que transmet informaci坦, ensenya coneixements,
vol fer comprendre; ara b辿, mentre que el text expositiu t辿 com a finalitat donar informaci坦,
el text explicatiu, a m辿s, ha de demostrar-la.
CLASSIFICACI:
Divulgatius (tema dabast general, llenguatge planer, p炭blic ampli, es troben a revistes,
guies...)
Especialitzats (temes exigeixen coneixements previs, llenguatge especialitzat, p炭blic
restringits, es troben a tractats, revistes cient鱈fiques)
ESTRUCTURA:
Introducci坦 (cont辿 el tema i, potser, els motius del seu tractament, context hist嘆ric i marc
temporal si escau)
Desenvolupament (informaci坦, exemples i dades sobre els diferents aspectes del tema)
Conclusi坦 (valoraci坦 de la informaci坦)
Optatiu: Bilbliografia o fonts dinformaci坦
7. RECURSOS LINGSTICS:
Verbs en present (carcter atemporal)
Oracions: atributives enunciatives; coordinades explicatives i subordinades
causals, condicionals i finals
Connetors: primerament, en conclusi坦.... ( ordre)
per tant, aix鱈...(conseq端竪ncia)
no obstant aix嘆, per嘆... (contrast)
perqu竪, at竪s que, per tal que... (causa i finalitat)
com ara, per exemple ... (exemplificadors)
辿s a dir, en daltres paraules.... (aclariments)
L竪xic: cal usar l竪xic prec鱈s i evitar mots ambigus
tecnicismes en funci坦 del destinatari (p炭blic general o especialitzat)
Important pres竪ncia de neologismes en relaci坦 al tema.
8. TEXT ARGUMENTATIU
Textos com ara assaigs, pamflets, articles de premsa, judicis, discursos
pol鱈tics, converses, alguns anuncis. Hi apareix una o m辿s tesis (idees que
lautor sost辿) i diferents arguments que la defensen o la refuten.
FINALITAT: conv竪ncer, persuadir o dissuadir el receptors per tal que adoptin
el punt de vista de lemissor.
ESTRUCTURA:
Introducci坦 (fixa el tema i lestat de la q端esti坦)
Tesi al voltant de la qual sarticula el text
Desenvolupament (arguments o raons )
Conclusi坦 ( s鱈ntesi que refor巽a la tesi )
9. RECURSOS:
To: neutre (m辿s objectiu)
pol竪mic (sadre巽a al destinatari i el contradiu)
ir嘆nic (amb tocs humor鱈stics i predomini de les paradoxes)
sat鱈ric (amb intenci坦 burlesca ridiculitza i caricaturitza ladversari)
Llengua:
verbs dopini坦 ( penso, crec, opino, defenso...)
verbs que expressen causa i conseq端竪ncia ( causar, originar, produir,
generar, esdevenir...)
l竪xic denotatiu (objectiu) o connotatiu (afectu坦s, pejoratiu, agressiu...)
oracions impersonals i passives pronominals ( Hom diu..., Es pensa....)
Connectors:
classificadors dordre (en primer lloc, finalment, duna banda, de laltra, en
primer terme, en conclusi坦...); causa (ja que, perqu竪, com que, vist que ...);
conseq端竪ncia (doncs, per tant...); oposici坦 (per嘆, sin坦, tanmateix....)
10. TEXTOS INSTRUCTIUS I PRESCRIPTIUS
Parlem de textos que ens expliquen com hem de fer les coses, per exemple:
una recepta de cuina, l炭s dun medicament o dun aparell electrodom竪stic,
com muntar un moble, reglaments despais p炭blics, desports...
INSTRUCTIUS: informen de com sha de fer una determinada tasca.
PRESCRIPTIUS: Donen ordres o regulen la conducta de les persones.
FINALITAT: Fonamentalment comunicativa.
ESTRUCTURA: Clara. Cal seguir un ordre l嘆gic (causa/efecte) i cronol嘆gic.
Cal precisar els objectius (material necessari si escau) i procediments
(processos que cal seguir per assolir lobjectiu)
RECURSOS: Sovint sinclouen il揃lustracions o grfics i diferents cossos de
lletra que actuen com a organitzadors del text.
LLENGUA: Verbs en imperatiu i per鱈frasis dobligaci坦
11. TEXTOS DESCRIPTIUS
Presenta caracter鱈stiques duna persona, objecte, animal o espai (interior o
exterior). Es combina amb textos narratius i daltres tipologies.
Descripci坦 literria o subjectiva (retrat, caricatura...)
Cient鱈fica o objectiva l竪xic denotatiu (fitxa, guia tur鱈stica, catleg...)
ESTRUCTURA: Cal seguir un ordre i jerarquia (de dreta a esquerra o de dreta
a esquerra; ascendent o descendent; de general a particular o de particular a
general; de concret a abstracte o dabstracte a concret).
RECURSOS: adjectius, comparacions,
connectors espaials ( adverbis de lloc)
sintaxi simple, oracions coordinades i escasses subordinacions
12. Caracter鱈stiques dels textos period鱈stics
S坦n aquells que volen arribar a gran quantitat de gent a trav辿s dels mitjans de comunicaci坦
de masses (premsa, rdio, tv i Internet) els quals usen codis espec鱈fics (escrit, oral, audiovisual)
Finalitats dels mitjans de comunicaci坦: informar i formar opini坦 (capacitat dinterpretar i valorar
la informaci坦 rebuda)
Informatius D'opini坦 L炭dics
G竪neres period鱈stics: not鱈cia editorial humor
reportatge article i columna passatemps
cr嘆nica cr鱈tica espectacles
informe tert炭lia concursos
entrevista acudits pol鱈tics
roda de premsa cartes al director
enquesta
ELS GNERES INFORMATIUS
Not鱈cia: narraci坦 objectiva dun fet actual dinter竪s per a la societat. La informaci坦 ha de ser
vera巽 i objectiva (qui?, qu竪?, quan?, on?, per qu竪?, com?)
Estructura: Titular, frase breu (sovint hi ha avantt鱈tol i subt鱈tol). Entrada (s鱈ntesi). Cos
(desenvolupament)
13. El reportatge t辿 un valor complementari de la not鱈cia. Pot servir per ampliar-la o interpretar-la.
La cr嘆nica sol ser una interpretaci坦 personal i m辿s subjectiva dels fets (participa dels g竪neres
dopini坦)
Linforme period鱈stic completa la not鱈cia aportant documents i dades, sovint estad鱈stiques.
Lentrevista reproducci坦 duna conversa entre el periodista i la persona entrevistada.
La roda de premsa modalitat dentrevista ( diversos periodistes i un sol entrevistat )
Les enquestes entrevistes especialitzades a gran nombre de persones an嘆nimes a fi dobtenir
lopini坦 sobre un tema.
CAL DESTACAR LA IMPORTNCIA DE LES IL揃LUSTRACIONS (FOTOGRAFIES,
DIBUIXOS, QUADRES...) COM A ELEMENT INFORMATIU QUE POTENCIA ELS ALTRES
GNERES.
14. ELS GNERES DOPINI
Leditorial expressa lopini坦 dun diari sobre un fet o tema dactualitat.
Manifesta lopini坦 dels responsables del mitj. No apareix signat.
Larticle i la columna expressen idees personals sobre temes dinter竪s (normalment els
signen escriptors o periodistes de renom).
La tert炭lia period鱈stica intercanvi de punts de vista sobre temes dactualitat fet per diversos
periodistes.
Cr鱈tica, feta per un expert en la mat竪ria, expressa una valoraci坦 dun fet recent. Sol ser
literria, teatral, cinematogrfica, musical, esportiva...
Cartes al director escrits de lectors que denuncien, comenten, rectifiquen, aclareixen
qualsevol tema o fet.
Acudits de contingut pol鱈tic o social. S坦n una arma pol鱈tica molt efica巽. Els seus autors
tenen un espai fix a la premsa escrita.
15. ELS GNERES LDICS
Dirigits a entretenir o divertir. Lhumor sol ocupar un espai ampli a la televisi坦 i m辿s redu誰t
a la rdio i encara m辿s a la premsa ( tot i aix鱈 a tots els diaris hi ha tires c嘆miques).
Els passatemps solen ocupar una secci坦 fixa a la majoria dels diaris ( mots encreuats,
sudokus...)
Els espectacles i els concursos s坦n de pres竪ncia obligada a la televisi坦.
La llengua dels mitjans de comunicaci坦
s molt variada a causa de la diversitat temtica i els diferents autors.
Sintenta usar un registre estndard, regulat pel llibre destil (conjunt de normes que cal
respectar que tenen totes les empreses period鱈stiques) Entre aquestes:
- claredat, concisi坦, adequaci坦 i correcci坦.
- 炭s de frases breus ( no superiors a 20 mots )
- 炭s de la veu activa amb prefer竪ncia de la passiva.
- predomini dels verbs per sobre dels substantius i adjectius.
- 炭s de mots corrents per sobre de mots arcaics, inusuals o dialectals.
16. Caracter鱈stiques dels textos cientificot竪cnics
El discurs cientificot竪cnic recorre a la tipologia de text explicatiu, argumentatiu i descriptiu, per嘆 tamb辿
instructiu ( p.e. funcionament duna mquina...) Dins daquests textos sinclou la divulgaci坦
cient鱈fica que busca fer arribar els coneixements t竪cnics i cient鱈fics al gran p炭blic a trav辿s dels
mitjans de comunicaci坦 de masses. Sacrifica la precisi坦 per la claredat.
Trets comuns:
a. Universalitat ( aptes per a la comunitat cient鱈fica internacional )
b. Objectivitat ( afirmacions basades en proves objectives, verificades i contrastades )
L objectivitat de la ci竪ncia es basa en m竪todes cient鱈fics:
- inductiu (recopilaci坦 de fets per arribar a conclusions generals en forma de lleis o principis )
- deductiu (a partir duna tesi general sarriba a conclusions particulars )
c. Precisi坦 ( per no ocasionar confusions i imprecisions cal fer 炭s de la definici坦 exacta i el l竪xic un鱈voc,
evitant connotacions i sentits figurats i polis竪mics )
Estructura:
T鱈tol ( exposici坦 del tema )
Introducci坦 (enfocament, document base, s鱈mbols...)
Cos de lexposici坦 (continguts i arguments )
Conclusions ( s鱈ntesi didees )
ndexs ( anal鱈tics, onomstics...)
17. Caracter鱈stiques l竪xiques i gramaticals:
- Lespecialitzaci坦 de cada ci竪ncia exigeix un l竪xic espec鱈fic.
-s freq端ent la derivaci坦 mitjan巽ant prefixos i sufixos ( -atge. Indica operacions t竪cniques;
-i坦. Indica acci坦; etc. )
- Tamb辿 susen arrels i afixos grecs i llatins per crear tcnicismes ( cromosoma...); cultismes
(microscopi...); neologismes (curricular...)
- Abunden els manlleus ( pr辿stecs daltres lleng端es, sobretot langl竪s )
-Els mots securcen mitjan巽ant: abreviatures (rpm, revolucions per minut...); s鱈mbols (W,
watt); sigles i acr嘆nims (IVA, LOE...)
- s de f坦rmules i de llenguatges formals com els de la informtica.
- Predomini dadjectius especificatius
- Abundncia de formes verbals impersonals (hom diu, es pensa...) i passives (ha estat
suggerit...)
- Predomini doracions enunciatives en indicatiu i 炭s molt abundant doracions subordinades
que expressen relacions l嘆giques.
- Freq端竪ncia de citacions i refer竪ncies per sostenir o avalar les tesis.