ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Proposta de Treball Col·laboratiu per a l'atenció a la Salut Mental i Addicions i a l'Atenció Primària al Territori de Badalona, Montgat i Tiana

•
•
Badalona Serveis Assistencials
Badalona Serveis Assistencials

La proposta és el punt de partida de la Jornada "La Salut Mental és feina de tots", que el 8 de novembre tindrà lloc al Centre Cívic Can Cabanyes de Badalona. L’esdeveniment pretén facilitar un context de col·laboració, potenciant el coneixement mutu i la reflexió conjunta del sistema en clau territorial per superar els obstacles actuals i donar respostes assistencials a partir de la conjunció dels principis de necessitat de salut.

1 of 12
Download to read offline
1r ESBORRANY DE PROPOSTA DE TREBALL COL.LABORATIU PER A L’ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL I LES ADDICCIONS A ATENCIÓ PRIMÀRIA AL TERRITORI DE BADALONA, MONTGAT I TIANA GRUP DE TREBALL: - Isabel Moya - Sara Rodoreda - Sandra Maneus - Sònia Pérez - Antonio Artuñedo - Esther Romero - Emilio Jose Pérez - Àngels Piera - Jordi Marfà - Amparo Maeso - Inma Rivas - Esther Lobo DATA DE REALITZACIÓ ___________________________________________ DATA D’APROVACIÓ ___________________________________________
1. INTRODUCCIÓ És ja indiscutible la influència dels determinants socials de salut en la salut global i específicament en la salut mental, tal com ho indica en els seus estudis i informes la OMS (1). La recessió econòmica, factor determinant, ha fet augmentar les demandes a l’AP en relació a problemes relacionats amb manifestacions depressives, ansioses, somàtiques i alcoholisme sobrepassant la capacitat del sistema per orquestrar respostes adequades, més enllà de les farmacològiques. Aquestes últimes, segons l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios pateixen un increment. Per exemple, l’ús d’ISRS al territori nacional incrementa 159,3% de l’any 2000 al 2013 i els ansiolítics i hipnòtics un 57,4% del 2000 al 2012. S’estima que entre el 60 i el 75% de les consultes d’AP estan associades a factors del comportament com són; estils de vida poc saludables, trastorns psicofisiològics, somatitzacions i trastorns emocionals associats (3), juntament a una elevada prevalença de trastorns mentals de baixa complexitat. S’estima que a Espanya la prevalença–vida de trastorns ansiosos depressius en població general és de 20% i la prevalença-any del 10% (4). Davant d’aquesta realitat comptem amb un sistema sanitari esgraonat en diferents nivells, en relació a la salut mental, on la porta d’entrada al sistema és l’AP, d’orientació predominantment bio-mèdica. Des de l’any 2007 es compta amb el Programa de Suport a la Primària, en el que professionals dels centres proveïdors de salut mental es desplacen a l’AP per tal d’oferir suport als equips en relació a l’atenció de la salut mental, atenció a pacients i coordinació. Aquest desplegament es va realitzar de forma heterogènia tant en la dotació com en els rols professionals.El període 2018-2019, es marca com a prioritat el desenvolupament harmònic del PSP a tots els territoris.. Aquest fet ha coincidit en el mateix moment que la DAP Metropolitana Nord ha desenvolupat el procés de salut mental i addiccions, dins del seu projecte de gestió per processos de tota la organització i que s’ha treballat dins l’ ENAPISC, l’estratègia d’abordatge de la SMIAD a l’AP. Aquests fets, ajuden a generar una sinèrgia que pot i ha de donar la oportunitat de definir un model de treball col·laboratiu que realitzi un salt qualitatiu a l’experiència que hem tingut fins ara de relació entre les xarxes i que ens apropi a la integració real en l’atenció de la salut mental i les addiccions al primer nivell assistencial. Piràmide d’estratificació del risc poblacional atribuïble als trastorns mentals, Catalunya 2015 Polítiques comunitàries Promoció i prevenció Polítiques comunitàries Demanda espontània o puntual, quadre agut Promoció i prevenció, detecció precoç Atenció longitudinal, autocura prevenció terciària Atenció integrada entre múltiples serveis, PIIC compartit Atenció integral, multimorbiditat, descompensacions freqüents, desvinculacions
2. PERÒ QUÈ ÉS REALMENT UN MODEL COL·LABORATIU? Si anem als orígens teòrics, la proposta desenvolupada per E. Kronfly és considerar la experiència diària com a font d’aprenentatge, tan a nivell individual com grupal, i aprofitar gran part del cabdal assistencial, en una oportunitat de generar coneixement. Aboga per fer compatibles els objectius de salut amb els pedagògics en el propi lloc de treball, tot creant espais de reflexió, decisió i aprenentatge que permetin fer evolucionar la forma de treballar, anant de la interconsulta en salut mental a la gestió compartida, i del treball en equip al treball en xarxa. Les línies estratègiques d’intervenció es resolen en els espais presencials, ja sigui sobre casos clínics o sobre aspectes organitzatius, o d’avaluació. Els aspectes més tàctics del treball quotidià es podren resoldre de manera no presencial, mitjançant les TIC. Aquests aspectes estratègics han d’incloure línies d’investigació i reconèixer oportunitats formatives. Els espais de treball clínic també han de jugar un paper de contenció efectiva de les implicacions emocionals dels professionals davant la complexitat de les situacions de salut i de xarxa, evitant les respostes reactives i fomentant les més proactives. Això és especialment important perque el treball quotidià comporta intrínsecament riscos en l’atenció sanitària i els seus mecanismes de compensació que fàcilment podem identificar en la realitat assistencial. Cal doncs , trobar un bon equilibri entre els aspectes de competència professional i de reciprocitat entre professionals. ! Contextos cooperantes. La colaboración entre Atención Primaria y Salud Mental. J. Checa; A. Garriga y LL. Sáez. Mosaico, 70. Julio 2018 ! Contextos cooperantes. La colaboración entre Atención Primaria y Salud Mental. J. Checa; A. Garriga y LL. Sáez. Mosaico, 70. Julio 2018
3.1: CARTERA DE SERVEIS 3.1.1: CARTERA DE SERVEIS DE SMIAD DELS PROFESSIONALS D’AP  Promoció i prevenció en salut mental i addiccions en l’atenció primària  Detecció precoç del TMG i consum de risc, perjudicial i d'alt risc de substàncies  Atenció a la patologia de baixa complexitat  Atenció integrada i integral a la patologia complexa  Enfocament comunitari. PROMOCIÓ I PREVENCIÓ EN SALUT MENTAL I ADDICCIONS EN L’ ATENCIÓ PRIMÀRIA Intervencions preventives recomanables en població adulta, gent gran i col·lectius específics: Suport a la setmana de sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol. Dia Internacional per a la prevenció de la Sobredosi per Drogues. Setmana Europea del Cribratge del VIH i de l’Hepatitis C. Dia Mundial de la Sida. Dia Mundial de les Hepatitis Víriques. Dia Mundial sense Tabac. 3- PROPOSTES DE SISTEMES ORGANITZATIUS: PROCÉS DE SALUT MENTAL I ADDICCIONS (PROSMIA, ICS) I ESTRATÈGIA NACIONAL D’ATENCIÓ PRIMÀRIA I SALUT COMUNITÀRIA (ENAPISC) El que proposen tots dos models d’AP és integrar l’atenció de la salut mental en la pròpia l’atenció primària, de forma transversal i multidisciplinar, al llarg del contínuum salut-malaltia, incrementant el grau de resolució dels professionals d’AP en aquestes situacions,entre els professionals d’ambdues xarxes, per tal de posar les necessitats dels pacient al centre del treball i ser co-partícips en l’atenció esgraonada de les problemàtiques de SMiA. L’AP és el primer nivell assistencial on les problemàtiques de trastorns de baixa complexitat s’han de resoldre.
Dia Mundial per a la Salut Mental. Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència envers les Dones. Programa Beveu menys. Programa Drogues i atenció primària. Embaràs sense alcohol i sense drogues. Programa d’intercanvi de xeringues. Intervencions preventives recomanables en població infantil, adolescents i joves en situació vulnerable Participació en el programa “Salut i escola”: Competències curriculars de l’educació primària (6-12 anys) i de l’educació secundària (12-16 anys). Participació en el Protocol de prevenció, detecció i intervenció sobre drogues als centres de secundària. Participació en el Protocol alternatiu a la sanció administrativa per consum de drogues en la via pública (ASA). Programes de prevenció de consum d’alcohol i altres substàncies en l’atenció primària: Escolars i adolescents: Programa “Connecta amb els teus fills i filles” Adolescents i joves: Programa “Nits Q”, FITJOVE i elpep.info i laclara.info Joves i adults: Programa “Beveu menys”, Entre nosaltres. Dones embarassades: Embaràs sense alcohol i sense drogues. ATENCIÓ DELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL EN LA POBLACIÓ INFANTIL (0 - 14 ANYS) Revisió als 12 mesos: Trastorn de l’espectre autista (TEA) (Test Llevant) Revisió als 18 mesos: TEA (Test Llevant, M-CHAT) Revisió als 2 i 4 anys: Trastorns de conducta i TDAH Revisió als 6 anys: Trastorns de conducta i TDAH (Instrument SNAP-IV) Revisió als 12 anys: - Trastorns de la conducta i TDAH (SNAP-IV) - Consum de substàncies - Trastorns alimentaris - Psicosi incipient (cribatge EDIE) Revisió als 14 anys - Trastorns de la conducta i TDAH (SNAP-IV) - Consum de substàncies - Trastorns alimentaris - Psicosi incipient (cribatge EDIE) - Altres trastorns del neurodesenvolupament - Qualsevol conducta de risc o d’urgència psicològica/psiquiàtrica ATENCIÓ DELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL EN LA POBLACIÓ ADULTA (>15 ANYS) Visita programada als 16 anys en joves amb més risc (CSMIJ, Salut i escola, progenitors amb trastorn mental greu, risc social, programes ASA amb sanció administrativa, seguiment DGAIA o EAIA. Trastorns de la conducta i TDAH (SNAP-IV). Consum de substàncies. Trastorns de la conducta alimentària. Psicosi incipient (cribatge EDIE). Risc de suïcidi.
Depressió major. Ansietat, trastorns adaptatius i malestar emocional. Què s’ha de fer en l’atenció de les malalties mentals i addiccions en l’atenció primària? Vetllar per la vinculació del malalt mental o amb addiccions greus als serveis de salut mental i els CASD, i pel seguiment i compliment terapèutic. Garantir l’abordatge integral de les malalties orgàniques i les malalties infectocontagioses en el cas del consum ev. Possibilitat de ser centre dispensador de metadona. Vetllar per evitar la sobreprescripció de psicofàrmacs. Garantir l’atenció urgent en situacions de crisi i descompensació de les persones amb trastorns mentals i addiccions. Aplicar la ruta assistencial territorial de la depressió d’adults i infants. Col·laboració en el desenvolupament del Programa d’atenció Psicosi incipient. Desplegar i potenciar activament els programes “Beveu menys”, “Drogues i atenció primària” i “Salut i escola”. Vetllar pel compliment del tractament i la vinculació del pacient per al qual s’ha activat el Codi risc de suïcidi un cop l’EAP en sigui coneixedor. Garantir l’apoderament del pacient en primera persona a l’hora de planejar les intervencions per a l’atenció al seu problema de salut mental. 3.1.2.: CARTERA DE SERVEIS DELS PROFESSIONALS DE SMAID A AP ESPAI PIAC ( Planificació i Atenció Compartida) Presencial de SMIAD: quinzenal/mensual (Agenda eCAP reunions presencials) Telemàtic: setmanal (Agenda eCAP Interconsultes Virtuals) INTERVENCIONS INDIVIDUALS:(Agenda eCAP visites a ABS presencials) SMIAD: Valoració i Orientació Terapèutica (1 o 2 visites) Tractaments breus i estructurats en casos lleus-moderats (6-10 visites) CONJUNTES: Valoració i Orientació Terapèutica (1 o 2 visites) INTERVENCIONS GRUPALS:(Agenda eCAP visites presencials) PSICOPEDAGÒGIQUES: poden ser AP o conjuntes PSICOTERAPÈUTIQUES: poden ser SMIAD o conjuntes PREVENCIÓ COMUNITÂRIA: poden ser AP o conjuntes FORMACIÓ I SUPORT: SMIAD a AP segons calendari de sessions pactat al ORGAN MIXT CONJUNTA amb formadors interns/externs segons pactat a l’ORGAN MIXT AVALUACIÓ I RECERCA: CONJUNTA segons pactat a l’ÒRGAN MIXT
EN RESUM: 3.2. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA PROSMiA i ENAPISC fan propostes similars però utilitzant lèxics diferents. ATENCIÓ DELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL EN FUNCIÓ DE LA SEVA TIPOLOGIA I COMPLEXITAT ATENCIÓ CONJUNTA (EAP, EAE) A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA Ansietat, trastorns adaptatius, detecció de depressió i risc de suïcidi, atenció a les famílies i abordatge de l’estrès familiar, atenció als problemes de salut mental en col·lectius vulnerables, atenció de la persona al final de la vida, distímia, depressió lleu i moderada, trastorn per consum de substàncies lleu, simptomatologia emocional en pacients amb comorbiditat orgànica, TDHA i TEA estabilitzats, atenció a infants menors amb alteracions lleus de la conducta, atenció al dol normal, TMS/TMG en fase estable. ATENCIÓ ESPECIALITZADA ALS CSMA/CSMIJ/CAS (però coordinats amb AP) Depressió greu i moderada amb mala evolució, trastorns de personalitat, risc de suïcidi, TCA, TDHA i TEA abordatge inicial, trastorns mentals en discapacitats, consum addictiu en adolescents, trastorn per consum de substàncies en adolescents, ludopatia, trastorn bipolar no estable, esquizofrènia i altres psicosis no estables ATENCIÓ CONJUNTA DOMICILIÀRIA: PCC ATDOM, pacient al final de la vida coordinat amb PADES i EAP, sospita de aïllament social o trastorns de conducta en adolescents que declinen la visita presencial al CAP, pacients que requereixin seguiment per CAS i/o SM i no es puguin desplaçar.
En qualsevol cas, es destaca la figura del referent i la necessitat de tenir espais de treball pactats COMPOSICIÓ DELS EQUIPS DE TREBALL ABS CSMIJ CSMA CAS AP MEF AP Pediatria AP Administratiu BADALONA1 MARTÍ JULIÀ Laura Martínez Milagrosa Blanca Inma Bernaldez Ana Gregorio Elisabeth Reverter BADALONA 2 CENTRE DALT LA VILA Angels Piera Victòria Ollés Ester Furió Idaria Damas BADALONA 3 PROGRÉS RAVAL Laura Martinez Emilio Perez Jaume Roig Sonia Hidalgo Elisabeth Reverter BADALONA 4 GORG Ester Horta Amelia Blasco Montserrat Roquer Pere Martinez BADALONA 5 ST ROC Ester Horta Alvaro Visedo Montserrat Roquer Pere Martinez BADALONA 6 LLEFIÀ Monica Fernandez Guayedra Quintana Teresa Burguete Isabel Lopez BADALONA 7A GRAN SOL Ana Mejias Nuria Ponte Ester Furio Carmen Delcor BADALONA 7B LA SALUT Joan Bastardas Sendoa Quijada Inmaculada Rivas Miriam Matamoros BADALONA 8-10 NOVA LLOREDA MONTIGALÀ Cristina Broto Jesus López Nuria Salgado Antonio Artuñedo Elisabeth Reverter BADALONA 9 APENINS Isabel Gregori Olga Cavanillas Nuria Salgado Carmen Lopez Rodway Elisabeth Reverter BADALONA 11 BUFALÀ CANYET Xavier Solé Clara Gomez Inma Rivas Paloma Urbina BADALONA 12 MORERA POMAR Raquel Dolado Ramona Lucas Jaume Roig Nuria Moran Elisabeth Reverter MONTGAT-TIANA Raquel Dolado Xacobe Fernandez Inma Bernaldez Maite Gomez Elisabeth Reverter SAT ADRIÀ 1 DR BARRAQUER Beni Brun Núria Zaragoza Teresa Burguete Carolina Roser
ROL DELS REFERENTS
El que ens proposem aquest any és:  Finalitzar assignació de referents de SMIAD i d’AP per constituir Grups Motors : definició d’espais de treball conjunt.  Ubicació en espais adequats per consultes presencials  Definició d’agenda marc i disseny d’agenda a e-cap per activitat virtual i presencial  Definició de procediments bàsics per a la interrelació: programació d’IC, visites a ABS i visites a CSMA.  Revisió del model general a cada ABS per part de cada Grup Motor: adequació a necessitats de cada territori.  Programació d’activitats formatives 2020-2021 4- PLA DE FORMACIÓ Els espais de formació han de contemplar diferents aspectes com són els actitudinals, els de coneixement, els d’habilitats i els de capacitació 5- AVALUACIÓ, SEGUIMENT I RECERCA Els elements bàsics a desenvolupar de forma col.laborativa són: ‐ un pla conjunt que parteixi del consens del model, ‐ una estructura que ho faciliti, ‐ una definició de tasques acordades en relació als professionals de les xarxes, ‐ un pla de comunicació conjunt, ‐ un pla de formació conjunt i ‐ una avaluació conjunta. ESPAIS DE FORMCIÓ FORMAT CURS, TALLER ESPAIS DE FORMCIÓ FORMAT CURS, TALLER ESPAIS INTERCON- SULTA ESPAIS INTERCON- SULTA ESPAIS DE SESSIÓ CLÍNICA/ FORMATIVA ESPAIS DE SESSIÓ CLÍNICA/ FORMATIVA ESPAIS TREBALL EN XARXA REFERENTS AP-SM ESPAIS TREBALL EN XARXA REFERENTS AP-SM GRUPS DE REFLEXIÓ GRUPS DE REFLEXIÓ
DIMENSIONS I INDICADORS ESTRUCTURA DISPONIBILITAT DE RECURSOS FÍSICS: Espais físics suficients I adequats als EAPs per acollir als professionals (despatxos, sales de grups, de reunions,….) Existència i accessibilitat de sistemes de registre compartits i operatius (e-cap: agendes ben gestionades, petició d’exploracions complementàries,…) DISPONIBILITAT DE RECURSOS HUMANS Assignació dels RRHH previstos al PDSMIA tant per AP com per SMIAD Designació clara de responsables a tots els nivells (MEF, Pediatria, Infermeria, Administratius, CSMA, CSMIJ, CAS, …) DISPONIBILITAT DE MARC DE REFERÈNCIA Definició/Visió compartida Planificació dissenyada de la implementació i seguiment del programa Existència d’agendes d’activitat i calendaris d’eespais PIAC i d’un pla de formació Existència de processos, circuits, algoritmes, criteris, guies i protocols elaborats conjuntament PROCÉS Utilització efectiva dels sistemes de registre Acompliment de les agendes d’activitat: Acompliment de les presències i activitat prevista dins de la planificació (n.º de P i S, G,…) Acompliment de la planificació dissenyada de la implementació i seguiment del programa Realització efectiva i assistència suficient a les activitats planificades als calendaris d’espais PIAC i pla de formació Acompliment efectiu de processos, circuits, algoritmes, criteris, guies i protocols elaborats conjuntament Gestió eficient dels RR de SMIAD a AP: accessibilitat i atenció apropiada segons nivell de complexitat. RESULTAT Comprovar impacte nou model de col·laboració en Millora de la precisió diagnòstica : adequació diagnòstics e-cap a les incidències I prevalences teòriques; disminució del calaix “altres”. Millora adequació tractaments ( farmacològics i no) Millora acompliment de tractaments (explotació dades SIRE) Adequació i millora consum de recursos (freqüentació visites i fàrmacs) Increment resolució de casos des de AP (Pediatria/MEF I SMIAD) Balanceig diagnòstics atesos a SMIAD : Increment % casos greus (PC)/possibilitat de destinar RR adequats a AP. Millora dels indicadors generals de salut de cada ABS (risc CV, Consum substàncies addictives,…...) Millora cribatge i detecció precoç TMG en estadi inicial per millorar pronòstic: psicosis incipients. Plantejament conjunt de necessitats en poblacions especials: joves, inmigrants, sense sostre,… METARECERCA: Millora del coneixement en Estratègia i metodologia en la implementació del nou Model Col.laboratiu
NECESSITAT DE REGISTRE I EXPLOTACIÓ DE DADES: - Registre de tota l’activitat corresponent a SMIAD a AP EXCLUSIVAMENT a e-cap. - Programació d’agendes de visites presencials i IC presencials i virtuals a e-cap, amb explotació trimestral de dades d’activitat a cada ABS. - Anàlisi de dades de prevalença i incidència dels diagnòstics de SMIAD a AP i a AE els anys 2018 i 2019, com a punt de partida. - Valorar evolució d’aquestes dades i dels índex de resolució d’AP, i fluxes entre AP i AE anys 2020 i 2021. 6- BIBLIOGRAFIA 1. World Health Organization. Risks to mental health: an overview of vulnerabilities and risk factors back- ground paper by who secretariat for the development of a comprehensive mental health action plan. Geneva 2012. 2. Gili M, Roca M, Basu S, Mckee M, Stuckler D. The mental health risks of economic crisis in Spain: evidence from primary care centres, 2006 and 2010. European Journal of Public Health, vol 23, nº1, 103-108 3. Levant, RF. Psychological approaches to the management of health and disease: health care for the whole person. N.A. Cummings, W.T. O’Donohue & E.V. Naylor (Eds) Psycological approaches to chronic disease management (pp37-38) Reno, Context Press. 2005 4. Haro et al. Necesidades de atención en salud mental II: frecuencia y distribución. Trastornos mentales comunes en España. Monografias de Psiquiatria, 20 (1): 15-21. 2008 5. NICE clinical guideline 123. Common mental health disorders: identification and pathways to care. May, 2011 6. Peek, C.J.; Cohen, D.J.; DeGruy ,F.V. Research and Evaluation in the Transformation of Primary Care. PG.430-442. American Psycologist. Vol 69. Nº 4. May-June 2014 7. Miller, Benjamin F.; Petterson, Stephen; Burke, Bridget Teevan; Phillips Jr., Robert L.; Green, Larry A. Proximity of Providers: Colocating Behavioral Health and Primary Care and the Prospects for an Integrated Workforce . pg. 443-451. American Psycologist. Vol 69. Nº 4. May-June 2014 8. Calderón, c. et al. Modelos de colaboración entre atención primaria y salud mental en la asistencia sanitaria a las personas con depresión: resultados principales y retos metodológicos de una meta-revisión sistemática. Revista Española de Salud Pública, 2014; 88: 113-133 9. Bower P, Gilbody S, Richards D, Fletcher J, Sutton A. Collaborative care for depression in prymari care. Mavking sense of a complex intervention. systematic review and metaregression. Br. J Psychiatry. 2006 Dec; 189 : 484-493 10. Butler M, Kane R, McAlpine D, Kathol R, Fu S, Hagedorn H, et al. Integration of Mental Health/Substance Abuse and Primary Care . No. 173 (Prepared by the Minnesota Evidence-based Practice Center under Contract No. 290-02-0009). AHRQ Publication No. 09- E003. Rockville, MD: Agency of Healthcare Research and Quality; 2008 Oct. 11. American Psychological Association. (2015). Competencies for Psychology Practice in Primary Care. Retrieved from http://www.apa.org/ed/resources/competenciespractice.pdf 12. Primary care and Psychology. American Psychologist. Vol 69. Nº 4. May-June 2014. ISBN: 978-1-4338-1830-1 13. J Affect Disord. 2016 Dec 13;210:1-13. doi: 10.1016/j.jad.2016.12.005. [Epub ahead of print Cost-effectiveness of interventions for treating anxiety disorders. A sistematic review. Ophuis RH 14. Health Technology assessment 2012;Vol 16:No.28 DOI:10.3310/hta 16280 The clinical efectiveness and cost-efectiveness of low intensity psychological interventions for the secondary prevention of relapse after depression: a systematic review. M Rodgers 15. Contextos cooperantes. La colaboración entre Atención Primaria y Salud Mental. J. Checa; A. Garriga y LL. Sáez. ISSN 1887-0600. Mosaico, Nº70. Julio 2018 16. Redes asistenciales complejas. El reto actual de las profesiones sanitarias. Eduardo Kronfly Rubiano. ISSN 1887-0600. Mosaico Nº 70. Julio 2018

More Related Content

Proposta de Treball Col·laboratiu per a l'atenció a la Salut Mental i Addicions i a l'Atenció Primària al Territori de Badalona, Montgat i Tiana

  • 1. 1r ESBORRANY DE PROPOSTA DE TREBALL COL.LABORATIU PER A L’ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL I LES ADDICCIONS A ATENCIÓ PRIMÀRIA AL TERRITORI DE BADALONA, MONTGAT I TIANA GRUP DE TREBALL: - Isabel Moya - Sara Rodoreda - Sandra Maneus - Sònia Pérez - Antonio Artuñedo - Esther Romero - Emilio Jose Pérez - Àngels Piera - Jordi Marfà - Amparo Maeso - Inma Rivas - Esther Lobo DATA DE REALITZACIÓ ___________________________________________ DATA D’APROVACIÓ ___________________________________________
  • 2. 1. INTRODUCCIÓ És ja indiscutible la influència dels determinants socials de salut en la salut global i específicament en la salut mental, tal com ho indica en els seus estudis i informes la OMS (1). La recessió econòmica, factor determinant, ha fet augmentar les demandes a l’AP en relació a problemes relacionats amb manifestacions depressives, ansioses, somàtiques i alcoholisme sobrepassant la capacitat del sistema per orquestrar respostes adequades, més enllà de les farmacològiques. Aquestes últimes, segons l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios pateixen un increment. Per exemple, l’ús d’ISRS al territori nacional incrementa 159,3% de l’any 2000 al 2013 i els ansiolítics i hipnòtics un 57,4% del 2000 al 2012. S’estima que entre el 60 i el 75% de les consultes d’AP estan associades a factors del comportament com són; estils de vida poc saludables, trastorns psicofisiològics, somatitzacions i trastorns emocionals associats (3), juntament a una elevada prevalença de trastorns mentals de baixa complexitat. S’estima que a Espanya la prevalença–vida de trastorns ansiosos depressius en població general és de 20% i la prevalença-any del 10% (4). Davant d’aquesta realitat comptem amb un sistema sanitari esgraonat en diferents nivells, en relació a la salut mental, on la porta d’entrada al sistema és l’AP, d’orientació predominantment bio-mèdica. Des de l’any 2007 es compta amb el Programa de Suport a la Primària, en el que professionals dels centres proveïdors de salut mental es desplacen a l’AP per tal d’oferir suport als equips en relació a l’atenció de la salut mental, atenció a pacients i coordinació. Aquest desplegament es va realitzar de forma heterogènia tant en la dotació com en els rols professionals.El període 2018-2019, es marca com a prioritat el desenvolupament harmònic del PSP a tots els territoris.. Aquest fet ha coincidit en el mateix moment que la DAP Metropolitana Nord ha desenvolupat el procés de salut mental i addiccions, dins del seu projecte de gestió per processos de tota la organització i que s’ha treballat dins l’ ENAPISC, l’estratègia d’abordatge de la SMIAD a l’AP. Aquests fets, ajuden a generar una sinèrgia que pot i ha de donar la oportunitat de definir un model de treball col·laboratiu que realitzi un salt qualitatiu a l’experiència que hem tingut fins ara de relació entre les xarxes i que ens apropi a la integració real en l’atenció de la salut mental i les addiccions al primer nivell assistencial. Piràmide d’estratificació del risc poblacional atribuïble als trastorns mentals, Catalunya 2015 Polítiques comunitàries Promoció i prevenció Polítiques comunitàries Demanda espontània o puntual, quadre agut Promoció i prevenció, detecció precoç Atenció longitudinal, autocura prevenció terciària Atenció integrada entre múltiples serveis, PIIC compartit Atenció integral, multimorbiditat, descompensacions freqüents, desvinculacions
  • 3. 2. PERÒ QUÈ ÉS REALMENT UN MODEL COL·LABORATIU? Si anem als orígens teòrics, la proposta desenvolupada per E. Kronfly és considerar la experiència diària com a font d’aprenentatge, tan a nivell individual com grupal, i aprofitar gran part del cabdal assistencial, en una oportunitat de generar coneixement. Aboga per fer compatibles els objectius de salut amb els pedagògics en el propi lloc de treball, tot creant espais de reflexió, decisió i aprenentatge que permetin fer evolucionar la forma de treballar, anant de la interconsulta en salut mental a la gestió compartida, i del treball en equip al treball en xarxa. Les línies estratègiques d’intervenció es resolen en els espais presencials, ja sigui sobre casos clínics o sobre aspectes organitzatius, o d’avaluació. Els aspectes més tàctics del treball quotidià es podren resoldre de manera no presencial, mitjançant les TIC. Aquests aspectes estratègics han d’incloure línies d’investigació i reconèixer oportunitats formatives. Els espais de treball clínic també han de jugar un paper de contenció efectiva de les implicacions emocionals dels professionals davant la complexitat de les situacions de salut i de xarxa, evitant les respostes reactives i fomentant les més proactives. Això és especialment important perque el treball quotidià comporta intrínsecament riscos en l’atenció sanitària i els seus mecanismes de compensació que fàcilment podem identificar en la realitat assistencial. Cal doncs , trobar un bon equilibri entre els aspectes de competència professional i de reciprocitat entre professionals. ! Contextos cooperantes. La colaboración entre Atención Primaria y Salud Mental. J. Checa; A. Garriga y LL. Sáez. Mosaico, 70. Julio 2018 ! Contextos cooperantes. La colaboración entre Atención Primaria y Salud Mental. J. Checa; A. Garriga y LL. Sáez. Mosaico, 70. Julio 2018
  • 4. 3.1: CARTERA DE SERVEIS 3.1.1: CARTERA DE SERVEIS DE SMIAD DELS PROFESSIONALS D’AP  Promoció i prevenció en salut mental i addiccions en l’atenció primària  Detecció precoç del TMG i consum de risc, perjudicial i d'alt risc de substàncies  Atenció a la patologia de baixa complexitat  Atenció integrada i integral a la patologia complexa  Enfocament comunitari. PROMOCIÓ I PREVENCIÓ EN SALUT MENTAL I ADDICCIONS EN L’ ATENCIÓ PRIMÀRIA Intervencions preventives recomanables en població adulta, gent gran i col·lectius específics: Suport a la setmana de sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol. Dia Internacional per a la prevenció de la Sobredosi per Drogues. Setmana Europea del Cribratge del VIH i de l’Hepatitis C. Dia Mundial de la Sida. Dia Mundial de les Hepatitis Víriques. Dia Mundial sense Tabac. 3- PROPOSTES DE SISTEMES ORGANITZATIUS: PROCÉS DE SALUT MENTAL I ADDICCIONS (PROSMIA, ICS) I ESTRATÈGIA NACIONAL D’ATENCIÓ PRIMÀRIA I SALUT COMUNITÀRIA (ENAPISC) El que proposen tots dos models d’AP és integrar l’atenció de la salut mental en la pròpia l’atenció primària, de forma transversal i multidisciplinar, al llarg del contínuum salut-malaltia, incrementant el grau de resolució dels professionals d’AP en aquestes situacions,entre els professionals d’ambdues xarxes, per tal de posar les necessitats dels pacient al centre del treball i ser co-partícips en l’atenció esgraonada de les problemàtiques de SMiA. L’AP és el primer nivell assistencial on les problemàtiques de trastorns de baixa complexitat s’han de resoldre.
  • 5. Dia Mundial per a la Salut Mental. Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència envers les Dones. Programa Beveu menys. Programa Drogues i atenció primària. Embaràs sense alcohol i sense drogues. Programa d’intercanvi de xeringues. Intervencions preventives recomanables en població infantil, adolescents i joves en situació vulnerable Participació en el programa “Salut i escola”: Competències curriculars de l’educació primària (6-12 anys) i de l’educació secundària (12-16 anys). Participació en el Protocol de prevenció, detecció i intervenció sobre drogues als centres de secundària. Participació en el Protocol alternatiu a la sanció administrativa per consum de drogues en la via pública (ASA). Programes de prevenció de consum d’alcohol i altres substàncies en l’atenció primària: Escolars i adolescents: Programa “Connecta amb els teus fills i filles” Adolescents i joves: Programa “Nits Q”, FITJOVE i elpep.info i laclara.info Joves i adults: Programa “Beveu menys”, Entre nosaltres. Dones embarassades: Embaràs sense alcohol i sense drogues. ATENCIÓ DELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL EN LA POBLACIÓ INFANTIL (0 - 14 ANYS) Revisió als 12 mesos: Trastorn de l’espectre autista (TEA) (Test Llevant) Revisió als 18 mesos: TEA (Test Llevant, M-CHAT) Revisió als 2 i 4 anys: Trastorns de conducta i TDAH Revisió als 6 anys: Trastorns de conducta i TDAH (Instrument SNAP-IV) Revisió als 12 anys: - Trastorns de la conducta i TDAH (SNAP-IV) - Consum de substàncies - Trastorns alimentaris - Psicosi incipient (cribatge EDIE) Revisió als 14 anys - Trastorns de la conducta i TDAH (SNAP-IV) - Consum de substàncies - Trastorns alimentaris - Psicosi incipient (cribatge EDIE) - Altres trastorns del neurodesenvolupament - Qualsevol conducta de risc o d’urgència psicològica/psiquiàtrica ATENCIÓ DELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL EN LA POBLACIÓ ADULTA (>15 ANYS) Visita programada als 16 anys en joves amb més risc (CSMIJ, Salut i escola, progenitors amb trastorn mental greu, risc social, programes ASA amb sanció administrativa, seguiment DGAIA o EAIA. Trastorns de la conducta i TDAH (SNAP-IV). Consum de substàncies. Trastorns de la conducta alimentària. Psicosi incipient (cribatge EDIE). Risc de suïcidi.
  • 6. Depressió major. Ansietat, trastorns adaptatius i malestar emocional. Què s’ha de fer en l’atenció de les malalties mentals i addiccions en l’atenció primària? Vetllar per la vinculació del malalt mental o amb addiccions greus als serveis de salut mental i els CASD, i pel seguiment i compliment terapèutic. Garantir l’abordatge integral de les malalties orgàniques i les malalties infectocontagioses en el cas del consum ev. Possibilitat de ser centre dispensador de metadona. Vetllar per evitar la sobreprescripció de psicofàrmacs. Garantir l’atenció urgent en situacions de crisi i descompensació de les persones amb trastorns mentals i addiccions. Aplicar la ruta assistencial territorial de la depressió d’adults i infants. Col·laboració en el desenvolupament del Programa d’atenció Psicosi incipient. Desplegar i potenciar activament els programes “Beveu menys”, “Drogues i atenció primària” i “Salut i escola”. Vetllar pel compliment del tractament i la vinculació del pacient per al qual s’ha activat el Codi risc de suïcidi un cop l’EAP en sigui coneixedor. Garantir l’apoderament del pacient en primera persona a l’hora de planejar les intervencions per a l’atenció al seu problema de salut mental. 3.1.2.: CARTERA DE SERVEIS DELS PROFESSIONALS DE SMAID A AP ESPAI PIAC ( Planificació i Atenció Compartida) Presencial de SMIAD: quinzenal/mensual (Agenda eCAP reunions presencials) Telemàtic: setmanal (Agenda eCAP Interconsultes Virtuals) INTERVENCIONS INDIVIDUALS:(Agenda eCAP visites a ABS presencials) SMIAD: Valoració i Orientació Terapèutica (1 o 2 visites) Tractaments breus i estructurats en casos lleus-moderats (6-10 visites) CONJUNTES: Valoració i Orientació Terapèutica (1 o 2 visites) INTERVENCIONS GRUPALS:(Agenda eCAP visites presencials) PSICOPEDAGÒGIQUES: poden ser AP o conjuntes PSICOTERAPÈUTIQUES: poden ser SMIAD o conjuntes PREVENCIÓ COMUNITÂRIA: poden ser AP o conjuntes FORMACIÓ I SUPORT: SMIAD a AP segons calendari de sessions pactat al ORGAN MIXT CONJUNTA amb formadors interns/externs segons pactat a l’ORGAN MIXT AVALUACIÓ I RECERCA: CONJUNTA segons pactat a l’ÒRGAN MIXT
  • 7. EN RESUM: 3.2. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA PROSMiA i ENAPISC fan propostes similars però utilitzant lèxics diferents. ATENCIÓ DELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL EN FUNCIÓ DE LA SEVA TIPOLOGIA I COMPLEXITAT ATENCIÓ CONJUNTA (EAP, EAE) A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA Ansietat, trastorns adaptatius, detecció de depressió i risc de suïcidi, atenció a les famílies i abordatge de l’estrès familiar, atenció als problemes de salut mental en col·lectius vulnerables, atenció de la persona al final de la vida, distímia, depressió lleu i moderada, trastorn per consum de substàncies lleu, simptomatologia emocional en pacients amb comorbiditat orgànica, TDHA i TEA estabilitzats, atenció a infants menors amb alteracions lleus de la conducta, atenció al dol normal, TMS/TMG en fase estable. ATENCIÓ ESPECIALITZADA ALS CSMA/CSMIJ/CAS (però coordinats amb AP) Depressió greu i moderada amb mala evolució, trastorns de personalitat, risc de suïcidi, TCA, TDHA i TEA abordatge inicial, trastorns mentals en discapacitats, consum addictiu en adolescents, trastorn per consum de substàncies en adolescents, ludopatia, trastorn bipolar no estable, esquizofrènia i altres psicosis no estables ATENCIÓ CONJUNTA DOMICILIÀRIA: PCC ATDOM, pacient al final de la vida coordinat amb PADES i EAP, sospita de aïllament social o trastorns de conducta en adolescents que declinen la visita presencial al CAP, pacients que requereixin seguiment per CAS i/o SM i no es puguin desplaçar.
  • 8. En qualsevol cas, es destaca la figura del referent i la necessitat de tenir espais de treball pactats COMPOSICIÓ DELS EQUIPS DE TREBALL ABS CSMIJ CSMA CAS AP MEF AP Pediatria AP Administratiu BADALONA1 MARTÍ JULIÀ Laura Martínez Milagrosa Blanca Inma Bernaldez Ana Gregorio Elisabeth Reverter BADALONA 2 CENTRE DALT LA VILA Angels Piera Victòria Ollés Ester Furió Idaria Damas BADALONA 3 PROGRÉS RAVAL Laura Martinez Emilio Perez Jaume Roig Sonia Hidalgo Elisabeth Reverter BADALONA 4 GORG Ester Horta Amelia Blasco Montserrat Roquer Pere Martinez BADALONA 5 ST ROC Ester Horta Alvaro Visedo Montserrat Roquer Pere Martinez BADALONA 6 LLEFIÀ Monica Fernandez Guayedra Quintana Teresa Burguete Isabel Lopez BADALONA 7A GRAN SOL Ana Mejias Nuria Ponte Ester Furio Carmen Delcor BADALONA 7B LA SALUT Joan Bastardas Sendoa Quijada Inmaculada Rivas Miriam Matamoros BADALONA 8-10 NOVA LLOREDA MONTIGALÀ Cristina Broto Jesus López Nuria Salgado Antonio Artuñedo Elisabeth Reverter BADALONA 9 APENINS Isabel Gregori Olga Cavanillas Nuria Salgado Carmen Lopez Rodway Elisabeth Reverter BADALONA 11 BUFALÀ CANYET Xavier Solé Clara Gomez Inma Rivas Paloma Urbina BADALONA 12 MORERA POMAR Raquel Dolado Ramona Lucas Jaume Roig Nuria Moran Elisabeth Reverter MONTGAT-TIANA Raquel Dolado Xacobe Fernandez Inma Bernaldez Maite Gomez Elisabeth Reverter SAT ADRIÀ 1 DR BARRAQUER Beni Brun Núria Zaragoza Teresa Burguete Carolina Roser
  • 10. El que ens proposem aquest any és:  Finalitzar assignació de referents de SMIAD i d’AP per constituir Grups Motors : definició d’espais de treball conjunt.  Ubicació en espais adequats per consultes presencials  Definició d’agenda marc i disseny d’agenda a e-cap per activitat virtual i presencial  Definició de procediments bàsics per a la interrelació: programació d’IC, visites a ABS i visites a CSMA.  Revisió del model general a cada ABS per part de cada Grup Motor: adequació a necessitats de cada territori.  Programació d’activitats formatives 2020-2021 4- PLA DE FORMACIÓ Els espais de formació han de contemplar diferents aspectes com són els actitudinals, els de coneixement, els d’habilitats i els de capacitació 5- AVALUACIÓ, SEGUIMENT I RECERCA Els elements bàsics a desenvolupar de forma col.laborativa són: ‐ un pla conjunt que parteixi del consens del model, ‐ una estructura que ho faciliti, ‐ una definició de tasques acordades en relació als professionals de les xarxes, ‐ un pla de comunicació conjunt, ‐ un pla de formació conjunt i ‐ una avaluació conjunta. ESPAIS DE FORMCIÓ FORMAT CURS, TALLER ESPAIS DE FORMCIÓ FORMAT CURS, TALLER ESPAIS INTERCON- SULTA ESPAIS INTERCON- SULTA ESPAIS DE SESSIÓ CLÍNICA/ FORMATIVA ESPAIS DE SESSIÓ CLÍNICA/ FORMATIVA ESPAIS TREBALL EN XARXA REFERENTS AP-SM ESPAIS TREBALL EN XARXA REFERENTS AP-SM GRUPS DE REFLEXIÓ GRUPS DE REFLEXIÓ
  • 11. DIMENSIONS I INDICADORS ESTRUCTURA DISPONIBILITAT DE RECURSOS FÍSICS: Espais físics suficients I adequats als EAPs per acollir als professionals (despatxos, sales de grups, de reunions,….) Existència i accessibilitat de sistemes de registre compartits i operatius (e-cap: agendes ben gestionades, petició d’exploracions complementàries,…) DISPONIBILITAT DE RECURSOS HUMANS Assignació dels RRHH previstos al PDSMIA tant per AP com per SMIAD Designació clara de responsables a tots els nivells (MEF, Pediatria, Infermeria, Administratius, CSMA, CSMIJ, CAS, …) DISPONIBILITAT DE MARC DE REFERÈNCIA Definició/Visió compartida Planificació dissenyada de la implementació i seguiment del programa Existència d’agendes d’activitat i calendaris d’eespais PIAC i d’un pla de formació Existència de processos, circuits, algoritmes, criteris, guies i protocols elaborats conjuntament PROCÉS Utilització efectiva dels sistemes de registre Acompliment de les agendes d’activitat: Acompliment de les presències i activitat prevista dins de la planificació (n.º de P i S, G,…) Acompliment de la planificació dissenyada de la implementació i seguiment del programa Realització efectiva i assistència suficient a les activitats planificades als calendaris d’espais PIAC i pla de formació Acompliment efectiu de processos, circuits, algoritmes, criteris, guies i protocols elaborats conjuntament Gestió eficient dels RR de SMIAD a AP: accessibilitat i atenció apropiada segons nivell de complexitat. RESULTAT Comprovar impacte nou model de col·laboració en Millora de la precisió diagnòstica : adequació diagnòstics e-cap a les incidències I prevalences teòriques; disminució del calaix “altres”. Millora adequació tractaments ( farmacològics i no) Millora acompliment de tractaments (explotació dades SIRE) Adequació i millora consum de recursos (freqüentació visites i fàrmacs) Increment resolució de casos des de AP (Pediatria/MEF I SMIAD) Balanceig diagnòstics atesos a SMIAD : Increment % casos greus (PC)/possibilitat de destinar RR adequats a AP. Millora dels indicadors generals de salut de cada ABS (risc CV, Consum substàncies addictives,…...) Millora cribatge i detecció precoç TMG en estadi inicial per millorar pronòstic: psicosis incipients. Plantejament conjunt de necessitats en poblacions especials: joves, inmigrants, sense sostre,… METARECERCA: Millora del coneixement en Estratègia i metodologia en la implementació del nou Model Col.laboratiu
  • 12. NECESSITAT DE REGISTRE I EXPLOTACIÓ DE DADES: - Registre de tota l’activitat corresponent a SMIAD a AP EXCLUSIVAMENT a e-cap. - Programació d’agendes de visites presencials i IC presencials i virtuals a e-cap, amb explotació trimestral de dades d’activitat a cada ABS. - Anàlisi de dades de prevalença i incidència dels diagnòstics de SMIAD a AP i a AE els anys 2018 i 2019, com a punt de partida. - Valorar evolució d’aquestes dades i dels índex de resolució d’AP, i fluxes entre AP i AE anys 2020 i 2021. 6- BIBLIOGRAFIA 1. World Health Organization. Risks to mental health: an overview of vulnerabilities and risk factors back- ground paper by who secretariat for the development of a comprehensive mental health action plan. Geneva 2012. 2. Gili M, Roca M, Basu S, Mckee M, Stuckler D. The mental health risks of economic crisis in Spain: evidence from primary care centres, 2006 and 2010. European Journal of Public Health, vol 23, nº1, 103-108 3. Levant, RF. Psychological approaches to the management of health and disease: health care for the whole person. N.A. Cummings, W.T. O’Donohue & E.V. Naylor (Eds) Psycological approaches to chronic disease management (pp37-38) Reno, Context Press. 2005 4. Haro et al. Necesidades de atención en salud mental II: frecuencia y distribución. Trastornos mentales comunes en España. Monografias de Psiquiatria, 20 (1): 15-21. 2008 5. NICE clinical guideline 123. Common mental health disorders: identification and pathways to care. May, 2011 6. Peek, C.J.; Cohen, D.J.; DeGruy ,F.V. Research and Evaluation in the Transformation of Primary Care. PG.430-442. American Psycologist. Vol 69. Nº 4. May-June 2014 7. Miller, Benjamin F.; Petterson, Stephen; Burke, Bridget Teevan; Phillips Jr., Robert L.; Green, Larry A. Proximity of Providers: Colocating Behavioral Health and Primary Care and the Prospects for an Integrated Workforce . pg. 443-451. American Psycologist. Vol 69. Nº 4. May-June 2014 8. Calderón, c. et al. Modelos de colaboración entre atención primaria y salud mental en la asistencia sanitaria a las personas con depresión: resultados principales y retos metodológicos de una meta-revisión sistemática. Revista Española de Salud Pública, 2014; 88: 113-133 9. Bower P, Gilbody S, Richards D, Fletcher J, Sutton A. Collaborative care for depression in prymari care. Mavking sense of a complex intervention. systematic review and metaregression. Br. J Psychiatry. 2006 Dec; 189 : 484-493 10. Butler M, Kane R, McAlpine D, Kathol R, Fu S, Hagedorn H, et al. Integration of Mental Health/Substance Abuse and Primary Care . No. 173 (Prepared by the Minnesota Evidence-based Practice Center under Contract No. 290-02-0009). AHRQ Publication No. 09- E003. Rockville, MD: Agency of Healthcare Research and Quality; 2008 Oct. 11. American Psychological Association. (2015). Competencies for Psychology Practice in Primary Care. Retrieved from http://www.apa.org/ed/resources/competenciespractice.pdf 12. Primary care and Psychology. American Psychologist. Vol 69. Nº 4. May-June 2014. ISBN: 978-1-4338-1830-1 13. J Affect Disord. 2016 Dec 13;210:1-13. doi: 10.1016/j.jad.2016.12.005. [Epub ahead of print Cost-effectiveness of interventions for treating anxiety disorders. A sistematic review. Ophuis RH 14. Health Technology assessment 2012;Vol 16:No.28 DOI:10.3310/hta 16280 The clinical efectiveness and cost-efectiveness of low intensity psychological interventions for the secondary prevention of relapse after depression: a systematic review. M Rodgers 15. Contextos cooperantes. La colaboración entre Atención Primaria y Salud Mental. J. Checa; A. Garriga y LL. Sáez. ISSN 1887-0600. Mosaico, Nº70. Julio 2018 16. Redes asistenciales complejas. El reto actual de las profesiones sanitarias. Eduardo Kronfly Rubiano. ISSN 1887-0600. Mosaico Nº 70. Julio 2018