2. ELS ORÍGENS DE LA PROTESTA Cuba, Algèria i el Vietnam es van transformar en icones de la protesta. L'oposició a la intervenció nord-americana es va estendre per les universitats, i va sorgir la nova esquerra: - El 1967 els estudiants italians es van oposar a la reforma universitària i van ocupar la Universitat de la Sapienza de PIsa, aleshores es va unir un moviment estudiantil caracteritzat per l'antiautoritarisme, l'assemblearisme i el recurs a l'acció directa. El moviment es va estendre per la resta de les universitats italianes. - El 1968 moltes persones es van manifestar a Berlín contra la Guerra del Vietnam. Rudi Dutschke, dirigent estudiantil, va sofrir un atemptat que va provocar noves manifestacions i la consolidació d'un moviment estudiantil amb un marcat component radical. En aquest any també van sorgir protestes en el bloc capitalista. La més important va ser la primevera de Praga, que va acabar amb la invasió de les tropes del Pacte de Varsòvia.
3. ELS ESTATS UNITS Els anys seixanta es van caracteritzar per la lluita contra la discriminació racial. El 1955 es van produïr uns esdeveniments que van evidenciar la segregació que patien els afroamericans, per exemple quan van assassinar a Emmett Hill a Mississipi o quan Rosa Parks no va cedir el seient a un blanc en el autobús. A causa d'això, va nàixer el Moviment pels Drets Civils (NAACP). Un dels líders va ser Martin Luther King, que el 1963 va pronunciar el ser discurs "Jo tinc un somni" i el 1964 va obtenir el Premi Nobel de la Pau. El president Johnson va impulsar l'aprovació de l'Acta dels Drets Civils, que va significar un triomf per al Moviment pels Drets Civils, però els assassints dels líders afroamericans Malcom X, i de Luther King a Menphis, commogueren la comunitat negra. El moviment afroamericà es va radicalitzar, amb grups com els Black Muslims o el Panteres Negres, que van deixar de reclamar l'igualtat i van reivindicar el black power ("poder negre").
4. Les protestes a França es van orientar contra el caràcter autoritari i paternalista de la Cinquena República de De Gaulle i van rebre el suport d'importants sectors de la intel·lectualitat con Jean Paul Sartre. El 2 de maig del 1968 la Universitat de Nanterre va ser tancada per les autoritats i obriren un expedient al portaveu estudiantil. Els estudiant van envair el Barri Llatí i les nits del 3 al 4 de maig els carrers es van omplir de barricades i amb enfrontaments amb la policia.La revolta es va estendre fins al dia 11 de maig. El 13 de maig les grans centrals sindicals van cridar a la vaga general.Centenars de milers de persones es van manifestar a París.Les vagues i les ocupacions es van estendre al món obrer. El 25 de maig, sindicats i organitzacions empresarials i govern van signar els Acords de Grenelle, que recollien millores salarials, l'aprovació d'un salari mínim garabtit i el reconeixement de certs drets sindicals. EL MAIG FRANCÉS
5. EL MAIG MEXICÀ A Mèxic milers d'estudiants es van manifestar en la capital. Les protestes van continuar davant la proximitat de la celebració del Jocs Olimpers a Mèxic D.F.; per a sufocar-les, l'exèrcit va ocupar el campus de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).
6. Les vagues i manifestacions van continuar. Fins que el 2 d'octubre milers d'estuadiants i treballadors es van concentrar en la plaça de les Tres Culturers de la ciutat de Mèxic; a la nit, l'exèrcit i la policia van disparar indiscriminadament sobre la multitud.
7. EL FEMINISME E l 1949 Simone de Beavour va publicar el El segon sexe obra inagural del feminisme de la segona meitat del segle XX. El 1963, es va editar La mística de la feminitat , de Betty Friedan, obra bàsica en la fomentació del discurs feminista.Des dels discursos teòrics va fructificar un important moviment activista amb una sèrie de claus: -El 1960 es va iniciar als Estats Units la comercialització de la pindola anticonceptiva. -El 1966 es va crear a Itàlia la Lliga per a la Institució del Divorci.També va nàixer la National Organitation of Women, presidida per Betty Friedan. -Les associacions feministes van proliferar a Europa; el 1967 es va fundar el Regne Unit el Moviment d'Alliberament de la Dona. A poc a poc, les reivindicacions van tenir eco i van aconseguir reconeixement legal: -El 1975 van entrar en vigor en el Regne Unit la Sex Discrimination Act i l'Equal Pay Act, que reconeixen la igualtat absoluta dels dos sexes. -Es va iniciar una nova etapa en els anys vuitanta, amb el pas de la igualtat jurídica a la igualtat real i la lluita pels drets de les dones a escala internacional. Per a fer-ho va ser molt important la IV Conferència Mundial de la Dona convocada per l'ONU a Pequín el 1995, perquè va establir que la situació de les dones és un problema social i polític.
8. EL PACIFÍSME E l risc d'enfrontament entre el Estats Units i la Unión Soviètica durant la guerra freda i l'amenaça d'holocaust nuclear que comportava aquesta possibilitat, van provocar l'aparició d'un fort moviment pacifísta que va tenir com a principal camp, la reindivicació del desarmament nuclear. Des dels primers plantejaments intel.lectuals encapçalats pels autors com Bertrand Russell o Albert Einstein, des dels anys cinquanta es va desenvolupar un actiu social: - El 1955 es va publicar un manifest contra la entrada de la RFA en l'OTAN; on es va produÏr la Declaració de Göttingen. - El 1958 el Parlament alemany va aprobar la instal.lació d'armament nuclear en la RFA, va nàixer així el moviment Llluita contra la Mort Atòmica. - També en 1958 es va fundar al Regne Unit la Campanya per al Desarmament Nuclear (CND), impulsada per Betrand Russell. La coexsitència pacífica i el desglaç imposat per Khruitxov i Brejnev van reduir l'activitat del pacifisme, però la reactivació de la tensió en els anys vuitanta, consequència de l'aparició representat per la guerra de galàxies o per la instal.lació d'euromíssils, van reactivar les seues reindivicacions: - El 1980 es va fundar l'END, que va aglutinar el moviment per la pau del continent, i en la qual van participar corrents mots dispars. - La victòria electoral del PSOE en 1982 va marcar l'enlairament del moviment per la pau a Espanya.
9. L'ECOLOGISME El moviment ecologista van començar als Estats Units amb la gran apagada de novembre de 1963, que va deixar sense electricitat a gran part del nor dels Estats Units i del sud del Canadà . El 1971 per a impedir una explosió nuclear en Amchitka va ser fundada Greenpeace. L'11 de Maig, molts científics van signar el Missatge de Menton, per a alertar l'ONU sobre la degradació del medi ambient. El 1972 va aparèixer el primer informe del Club Roma sobre els lìmits del creixement, i es va celebrar a Estocolm la Primera Conferència Mundial sobre Medi Ambient, que va crear el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (Pnuma). La proliferació de catàstrofes ecològiques, com la catastrofe de Seveso, el vessament de cru del petrolier Amoco-Càdiz a França o l'accident nuclear de Three Mile Island, als Estats Units, va consolidar difinitivament la conciència ecològica en la societat. A març de 1980 es va aprovar l'Estratègia Mundial de la Conservació d ela Naturalesa, i es va publicar l'informe global 2000, encaregat del president Carter i les conclusions. Les catàstrofes van continuar la dècada dels vuitanta,com la fuita química produïda el 1984 a Bhopal, o l'accident nuclear de 1986 a Txernòbil.
