�ݺ�ߣ

Maneig dels sistemes adhesius
Descripció : preparar el material dels sistemes d’ adhesió als compòsits.
Material : sistema adhesiu a usar, xeringa d’aire i aigua, làmpada de
fotopolimerització, dos vasos. Dappen o recipients plàstics d’un sol ús
proporcionats pel fabricant del material i cronòmetre o rellotger amb
secundària.
Protocol:
1- preparacio del material. Es col·loca el material adhesiu en els
recipients prepartats per aquesta filitat. En els sistemes
multiflascó, el primer i l’adhesiu es presenten en flacons separats,
per la qual cosa col·locarem un gota de cada recipient diferents.
En els sistemes monocomponents, en el primer i l’ahesiu es
presenten en un sol envàs, se’n col·loquen una o dues gotes al
recipient. En el sistema auto condicionant, usarem dos recipients,
mentre que en el sistema “tot un”, n’usarem un de sol.
2- Aplicació del condicionador. L’agent gravador (àcid fosfòric) s’ha
d’estendre per tota la superfície de preparació, començant per
l’esmalt. Posteriorment, s’ha de procedir al rentat i a l’assecat de
la superfície, amb la xeringa de triple funció. Amb els adhesius
“tot en un “, en teoria no seria necessari utilitzar un agent
gravador de l’esmalt.
3- Aplicació del primer. S’agafa del recipient en què va ser col·locat
amb aplicador (pinzell ) i es porta a la preparació realitzada en la
peça dentària, distribuint-lo per tota la superfície. Es de actuar i
s’asseca suaument amb aire.
4- Aplicació de l’adhesiu. L’adhesiu s’agafa amb un aplicador
diferent a l’usant amb el primer i es reparteix per tota la
preparació dentària. Amb un raig d’aire s’intenta que l’espessor
sigui el menor possible i desprès es fotopolimeritza.
5- Sistemes monocomponents. Aquests sistemes, en què el primer i
l’adhesiu es comercialitzen en un envàs, el fabricant sol suggerir
que se n’apliquin dues capes per tota la superfície de la
preparació. Una vegada, s’indica que s’han de fotoplimeritzar les
dues capes per separats i altres vegades només segona (llegir les
indicacions del fabricant)
6- Sistemes autocondicionadors. En aquets sistemes, el
procediment tècnic és similar als adhesius de tiflascons, encara
que els efectes sobre el texit dentari són diferents. S’aplica primer

condicionadors/primer i després l’adhesiu, que ha de ser
fotopolimeritzat.
Observacions:
- Sempre va ser un objectiu de l’odontologia restauradora
aconseguir que existís una veritable adhesió una mica del
material als texits dentaris i , d’aquesta manera, obtenir una
integració perfecta entre ambos parts.
- El motiu de la recerca d’aquesta adhesió esa aconseguir una
millora estètica en les restauracions dentaria de manera que
es poguessin substituir les antigues restauracions d’amalgama
de plata o d’or per altres materials més estètics i, al mateix
temps, capaços de prestar bones propietats masticatòries.
- Avui en dia podem dir que l’adhesió amb sistemes polimèrics
és una realitat tangible, encara que millorable en el futur.
- La investigació ens demostra, dia rere dia, el seus avencs en
el tema.

Maneig dels compòsits
Descripció: les resines compostes, o compòsits, tenen la particularitat de
poder-se integrar en l’estructura dentària mitjançant la utilització de sistemes
adhesius. Aquests sistemes s’han d’aplicar prèviament a la col·locació d’aquets
resines sobre l’estructura dentària per aconseguir la seva adhesió i, per
consegüent, la integració dels dos elements. D’aquesta manera, és possible
reconstruir el teixit dentari absent amb un material adherit a l’estructura
dentària, aconseguir una harmonia òptica i disposar de restauracions
duradores.
Material: resina composta i sistema adhesiu, làmpada de fotopolimerització,
turbina, micromotor i contraangle, freses de diamant de gra fi i extra fi, gomes i
discs per polir compòsits, pasta per polir compòsits, espàtula per a compòsits,
pinzells per aplicar adhesiu, vas Dappen, mànec per a bisturí i fulla núm 12 i
rellotge amb cronòmetre o secundària.
Protocol:
1- Preparació de la peça dentària per part del dentista.
2- Aplicació de la resina composta. Aquesta resina serà col·locada
en capes. Primer, s’aplicarà la resina fluida, que s presenta en
xeringues aplicadores, i es procedirà a la fotopolimerització
corresponent. Despré, es col·locarà el còmposit en un recipient
des del qual amb l’espàtula es porta a la cavitat dentària i es
fotopolimeritza. A continuació, es realitza la mateixa operació amb
els diferents tipus de color de compòsit( dentina i esmalt). Amb
cada increment de resina composta es va intentar retornar la
forma anatòmica perduda.
3- Eliminació d’excessos. Són eliminats per dentista amb un bisturí
de fulla corba( núm 12) i amb una fresa de diamant de gra fi a alta
velocitat.
4- Polit. Primer es poleix amb freses de diamant de gra extra fi a alta
velocitat amb refrigeració i desprès amb discs de gra de
creixement a baixa velocitat amb pasta de polir. També es poden
utilitzar a gomes per polir resines compostes a baixa velocitat,
però sempre amb refrigeració.

Preparació dels diferents ciments
Òxid de zinc-eugenol
Descripció: el ciment amb una composició que es basa en la presència d’òxid
de zinc i eugenol requereix els següent passos per ser manipulat
adequadament.
Material: lloseta ( de vidre ), espàtula d’acer, ciment d’òxid de zinc i eugenol,
dosificador de ciment, rotlles de cotó, gasa, alcohol i rellotge o cronòmetre.
Protocol:
1- Proporció. Introduir el dosificador de pols al ciment, enrasar-lo i
dipositar el material en la lloseta de vidre. Afegir, al costat, tres o
quatre gotes d’eugenol ( cal considerar que la proporció encertada és
3 o 4:1, tenint en compte que sempre es parla amb mg de pols i de
ml de líquid). La quantitat de material dependrà de l’ús clínic que
s’hagi de donar a la barreja.
2- Espatulat. S’incorporarà a l’eugenol l’òxid de zinc en petites
proporcions i s’espatula de manera enèrgica i vigorosa fins obtenir la
consistència final desitjada durant un minut i mig. En cas de ser
necessari, s’afegirà una major quantitat de pols d’òxid de xinc fins
que s’aconsegueixi la consistència necessària. Atesa la dificultat de
realitzar proporcions exactes de pols i líquid la major quantitat de pols
possible, de forma que s’aconsegueixi una relació de P/L de 3:1 o
4:1.
3- Consistència final. La consistència final serà massillosa i estarem de
la seva obtenció quan s’aconsegueixi que la massa preparada no
taqui la lloseta.
4- Neteja de l’instrument. Un cop finalitzada la restauració, s’ha de
procedir a la neteja de l’instrumental, que es realitzarà amb una gasa
o un tros de cotó humitejants en alcohol, per eliminar totes les restes
de ciment en l’instrument utilitzant, sobretot en la lloseta de vidre, ja
que el ciment queda molt retingut en els seus porus. Posteriorment,
es renta amb aigua i detergent o amb un cubeta ultrasònica que
contingui el líquid recomanat pel fabricant.
Observacions: en cas de necessitar-se aquesta barreja per al ciment
provisional de corones o ponts, es pot preparar una mica més fluida, però
sense excés d’eugenol.

Ciment de fostat de zinc
Descripció: aquest ciment només es fa servir com a mintjà ciment de pròtesi
fixes.
Material: ciment de fosfat de zinc, lloseta de vidre gruixut ( aproximadament 2
cm d’espessor), espàtula a ciment, dosificadors adequats i rellotge o
cronòmetre.
Protocol:
1- Mesurar la quantitat de material. El primer que cal fer és llegir
atentament el prospecte de fabricant, realitzant la barreja segons
la proporció pols/líquids recomanada ( que, en general, és de 3:1)
2- Dosificar. Col·locar sobre la lloseta el pols i el líquid en les
proporcions adequades tenint en compte la quantitat que es
necessitarà, en funció del cas clínic.
3- Espatulat. Dividir en petites quantitats de pols por incorporar-lo
poc a poc al líquid amb una espatulat ampli i sense pressió,
utilitzant una gran part de lloseta. El temps estipulat per aquest
procediment és aproximadament d’1 minut. La lloseta ha d’estar
freda.
4- Consistència. Ha de ser viscosa, de tal forma que , en intentar
separar l’espàtula del ciment, es formin dos cons per seu vèrtex.
5- Neteja de l’instrumental. Es realitza amb aigua i detergent.

Ciment de vidre ionòmer
Descripció: aquests material té diverses aplicacions en odontologia:
cimentació, restauracions, segelladors de fosses i fissures, recobriments i
substitució de dentina.
Material:
-ciment de ionòmer de vidre
-lloseta de vidre o Black de paper engomat
-espàtula per a ciment, metàl·lica o plàstica.
-sonda d’exploració
-rellotge o cronòmetre
-dosificadors
Protocol:
1- Preparació del elements a espatular. Per preparar les dosis de líquid
i pols del ciment de ionòmer de vidre, s’han d’utilitzar els elements
que aporta el fabricant per a aquesta finalitat. El pols es dosifica amb
la cullera que alguns fabricants dissenyen per aquest ús, enrasant-la
amb una espàtula o contra un extrem plàstic en la boca del flascó. El
líquid, en canvi, s’afegeix en gotes, fent servir el flascó-goter en què
ve emmagatzemat. S’ha de preparar, tant el pols com el líquid,
segons les quantitats d’un i altre suggerides pel fabricant (cullerades
en pols i gotes de líquid). En el cas de comptar amb ciments de
ionòmer de vidre, que es comercialitzen predosificats en càpsules,
simplement s’hauria d’activar la càpsula segons les indicacions del
fabricant per tal que el líquid es barregi amb el pols.
2- Espatulat. S’ha d’incorporar el pols al líquid en dues meitat, de tal
forma que l’espatulat sigui curt i sense pressió. S’incorpora una
meitat del pols i després, quan la primera meitat estigui totalment
dissolta en el líquid, s’incorpora l’altre meitat. El temps estipulat per
aquesta operació és de 30 a 45 segons, segons les indicacions del
fabricant. És molt important que es respectin tant les proporcion
( explicades en el punt anterior) com la forma de manipular el
ionòmer, degut al fet que en depenen les propietats finals del
producte.

3- Consistència final. Un cop finalitzat l’espatulat, hem d’assegurar-nos
que al seu aspecte sigui brillant
Observacions: la manipulació adequada d’aquest ciment és bàsica per a
l’assoliment de les seves propietats, entre altres la d’adhesió específica dels
teixits dentaris. És imprescindible el respecte de les proporcions indicades pel
fabricant.

Preparació de l’alginat
Descripció: l’alginat s’utilitza per a la presa d’impressions de les quals
s’obtindran models d’estudi, per a la confecció de pròtesis i d’aparatologia re
movible.
Material:
-Alginat
-Cubetes metàl·liques rígides( tipus Rim Lock)
-Tassa de goma siliconada.
-Espàtula flexible (metàl·lica o plàstica), que s’adapti a la forma de la tassa de
goma.
-Dosificadors proporcionats pel fabricant de l’alginat usat, tant per al pols com
per a l’aigua.
-Rellotge amb cronòmetre o secundària.
-Recipient hermètic (tipus Taper)
Protocol:
1- Selecció de la cubeta. La cubeta ha ser rígida, sense perforacions
i amb retencions.
2- Homogeneïtzació del pols. Ha d’agafar-se el recipient en què
s’emmagatzema l’emmagatzema l’alginat amb les dues mans i
agitar-lo durant 5 segons.
3- Proporció. Afegir el pols utilitzant el dosificador que aporta el
fabricant:
-Agafar el dosificador i omplir-lo d’alginat.
-Colpejar el dosificador contra l’extrem del recipient.
-Enrasar el dosificador sense pressió amb l’espàtula.
-Abocar el contingut a la tassa de goma.
-Usar tantes mesures de pols com suggereixi el fabricant, segons es
tracti de la realització d’una impressió superior, inferior o parcial.

4- Afegir aigua utilitzant el dosificador del fabricant:
-Omplir el dosificador amb aigua, segons les indicacions del fabricant per
a cada mesura de pols.
-Abocar el contingut d’aigua proporcionant en la tassa de goma.
-Cal recordar que primer s’ha d’abocar la pols i després d’aigua a la
tassa de goma, i mai a l’inrevés.
5- Espatulat. S’ha de realitzar un espatulat energètic, aixafant el
material sobre les parets de la tassa de goma, entre 45 i 60
segons aproximadament.
6- Carregament de la cubeta. La cubeta s’ha de carregar sostenint-
la des del seu mànec, juntament amb la tassa de goma ( en una
mateixa mà), des de darrere cap endavant.
7- Rentat de la impressió. Es realitza després que el dentista hagi
pres la impressió. El rentat s’efectuarà sora un raig abundant
d’aigua corrent.
8- Desinfecció. Es realitzarà amb una solució d’hipoclorit de sodi
1:10 amb un atomitzador. No s’ha de submergir la impressió en
solucions antisèptiques i / o desinfectants perquè això l’alteraria.
9- Retallar l’excés d’alginat. Sobretot en la part posterior de la
cubeta.
10-Esperar. És necessari que, abans de realitzar el buidat, s’esperin
uns 15 minutsa per a la recuperació del material. Durant aquest
període, s’emmagatzema la impressió en un recipient hermètic
que mantingui el 100% de la humitat ambient relativa.
11-Realitzar el buidat.

�ݺ�ߣ

Protocols2

More Related Content

Protocols2