ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo
Darwin va elaborar la seva teoria a partir de l’observació de les espècies en els
diferents ambients i de l’estudi dels fòssils. Avui dia és una teoria molt ben
consolidada, però els científics han hagut de trobar proves que la justifiquessin.


               Les principals proves són:
               1. L’anatomia comparada.
               2. El registre fòssil.
               3. L’embriologia comparada
               4. Proves biogeogràfiques
               5. La comparació del ADN.
1. L’anatomia comparada.
                                            S’encarrega de l’estudi i la comparació d’òrgans de diferents
                                            espècies. En l’anatomia comparada existeixen tres tipus
                                            d’òrgans.


A- Òrgans homòlegs:
Són òrgans d’espècies diferents que
tenen la mateixa estructura, tot i que
desenvolupen funcions diferents. Implica
que comparteixen un avantpassat comú
del qual van heretar l’estructura malgrat
adaptar-se a diferents ambients,
( NEDAR, CÓRRER, VOLAR,
REPTAR...
1. L’anatomia comparada.
Observeu les
extremitats de les
següents espècies:
- Indica quina funció
desenvolupen les
següents extremitats.
- Compara-les a
quines conclusions
pots arribar
1. L’anatomia comparada.


A- Òrgans anàlegs:
Són òrgans d’espècies diferents que
tenen diferent estructura, però una forma
similar, ja que desenvolupen la mateixa
funció.
L’òrgan no és conseqüència d’un origen
comú, si no d’un procés d’adaptació a un
medi determinat, per part d’éssers molt
diferents.



Exemples?
1. L’anatomia comparada.


A- Ã’rgans vestigials:
Es tracta d’estructures que ja no
s’utilitzen i que, al llarg de l’evolució
d’una espècie, han quedat atrofiades.
Són reminiscències d’òrgans que havien
estat útils en els avantpassats de
l’espècie.



                                            Tubercle de Darwin

Exemples?
1. El registre fòssil.
                                               A- Formes intermèdies
El seu estudi ens ha permès conèixer
característiques d’espècies que ja no
existeixen per diferents motius:
-L’hàbitat va canviar, i en ells no hi havia
cap característica que els hi permetés
l’adaptació.
-Van evolucionar generant altres
espècies.
B- Sèries filogenètiques




Ens permet reconstruir, deduir com ha
estat el procés evolutiu d’un organisme i
els canvis que ha patit al llarg del temps,
des dels seus avantpassats fins a les
formes actuals.



Exemple:
Sèrie filogenètica dels èquids.
A- Hyracotherium ( 50 m.a. ) Eocè.
B- Mesohippus (30 m.a. ) Oligocè.
C- Merychippus ( 15 m.a. ) Miocè.
D- Pliohippus ( actual )
B- Sèries filogenètica humana
L’embriologia és la ciència que estudia el
                            desenvolupament dels organismes des del moment
                            de la fecundació fins el naixement.
3. Embriologia comparada.


                                                                 Quin embrió
                                                                 tries?
C- Fòssils vivents


Són espècies que gairebé no han canviat en
milions d’anys d’existència.
Per què?




                                                      Chlamydoselachus anguineus.   Tauró
                                                      amb volants. Aquesta espècie ja vivia
                                                      al cretaci
L'ornitorinc: Una de les espècies més
estranyes que podem trobar. És un mamífer
(té pell coberta de pèls i produeix llet), però les
seves criatures no neixen vives: posa ous. És
també en part au, doncs té un bec com el dels
ànecs, També és rèptil: té una en les seves
potes del darrere que li permet injectar un
potent verí.
Lamprea 360 milions d’anys la
                                                 contemplen. El vertebrat més antic, sense
                                                 aletes, mandíbula, dents, extremitats..




Celacant Es pensava extingit fins que el
1938 es va pescar un. És un peix molt proper a
aquells que van acabar evolucionant en els
vertebrats.
4. Proves biogeogràfiques.
S’encarrega de l’estudi de la distribució
geogràfica de les diferents espècies.




                                            Pangea fa aproximadament uns 248 m.a.
                                                       Poc després apareixeran: els
                                            primers dinosaures, els primers ocells, els
                                            primers mamífers.
4. Proves biogeogràfiques.
Exemple aus que No volen de
l’hemisferi sud




    Nyandú Sud Amèrica
Ocell elefant
                                         Madagascar




                      Moa Nova Zelanda



      Estruç africà




Emú australià
4. Comparació de l’ADN.

La informació genètica de tots els éssers vius està
continguda en el seu ADN. Tots compartim el mateix
Codi genètic.
Tots fabriquem les proteïnes seguin les mateixes
pautes, i només ens diferenciem en els tipus de
gens, resultat de l’acumulació de mutacions per
part de les espècies.
Les tècniques d’enginyeria genètica ens permeten
analitzar i seqüenciar l’ADN de totes les espècies i
observar les diferències i similituds.
4. Comparació de l’ADN.

Un altre exemple consisteix en comparar certes molècules que
apareixen en tots els éssers vius de tal manera que aquestes
molècules són tant més semblants com menors diferències
evolutives hi ha entre els seus posseïdors, això s'ha fet sobretot amb
proteïnes (per exemple proteïnes de la sang) i amb ADN.
Cavall i ruc són la mateixa espècie?




Espècie: conjunt d’individus,
amb característiques
semblants, capaços
d’encreuar-se i produir
descendència fèrtil.


                                                              Mula
Ligre
Què és?




És el procés pel qual una població determinada
d’una espècie dóna lloc a altres poblacions que
no es poden reproduir amb l’anterior i que a mida
que passa el temps acumulen diferències
genètiques.
                    o
Procés de formació de noves espècies a partir
d’un avantpassat comú per mitjà de petits canvis,
microevolució.
Com es produeix l’especiació?




                                         Especiació Alopàtrida


Cal que es produeixi una aïllament
genètic. Una interrupció de
l’intercanvi de gens entre poblacions
de la mateixa espècie.


                                        Especiació Simpàtrida
Especiació Alopàtrida:

Especiació alopàtrida o geografica es
dóna quan dues poblacions queden
separades per una barrera física, ( una
muntanya, un riu...). Al cap de milers
d’anys s’han acumulat tantes diferències
( genètiques ) que ja no es poden
encreuar entre elles.
Distribució
dendrobates
a centre
Amèrica.
Especiació Simpàtrida:

Es dóna tot i que una espècie ocupa un
territori sense que hi hagin barreres
físiques, però que es donen mecanismes
que impedeixen l’intercanvi de gens degut
a:
 1. Diferents habitats en el mateix territori
    amb diferències de temperatura,
    humitat, llum
 2. Diferències en el comportament,
    sobretot en el moment de la copula.
 3. Variacions en el òrgans reproductors.
 4. Modificacions cromosòmiques que
    impedeixen descendència fèrtil o
    viable.
                                            I el pas de milers d’anys
Activitat:
Comenta els dos esquemes.
Quin tipus d’especiació es
produeix en cadascú?
Especiació per poliploïdia:   La formació d’espècies noves es
                              produeix de forma ràpida i sense
                              aïllament de cap tipus. Es
                              produeix per:

                               1. Canvis en els cromosomes.
                               2. Per errors en el número de
                                  cromosomes per una mala
                                  distribució durant la meiosi.
                               3. Una mutació pot donar lloc a una
                                  nova espècie.
Proves de l'evolució. Especiació.

More Related Content

Proves de l'evolució. Especiació.

  • 1. Darwin va elaborar la seva teoria a partir de l’observació de les espècies en els diferents ambients i de l’estudi dels fòssils. Avui dia és una teoria molt ben consolidada, però els científics han hagut de trobar proves que la justifiquessin. Les principals proves són: 1. L’anatomia comparada. 2. El registre fòssil. 3. L’embriologia comparada 4. Proves biogeogràfiques 5. La comparació del ADN.
  • 2. 1. L’anatomia comparada. S’encarrega de l’estudi i la comparació d’òrgans de diferents espècies. En l’anatomia comparada existeixen tres tipus d’òrgans. A- Ã’rgans homòlegs: Són òrgans d’espècies diferents que tenen la mateixa estructura, tot i que desenvolupen funcions diferents. Implica que comparteixen un avantpassat comú del qual van heretar l’estructura malgrat adaptar-se a diferents ambients, ( NEDAR, CÓRRER, VOLAR, REPTAR...
  • 3. 1. L’anatomia comparada. Observeu les extremitats de les següents espècies: - Indica quina funció desenvolupen les següents extremitats. - Compara-les a quines conclusions pots arribar
  • 4. 1. L’anatomia comparada. A- Ã’rgans anàlegs: Són òrgans d’espècies diferents que tenen diferent estructura, però una forma similar, ja que desenvolupen la mateixa funció. L’òrgan no és conseqüència d’un origen comú, si no d’un procés d’adaptació a un medi determinat, per part d’éssers molt diferents. Exemples?
  • 5. 1. L’anatomia comparada. A- Ã’rgans vestigials: Es tracta d’estructures que ja no s’utilitzen i que, al llarg de l’evolució d’una espècie, han quedat atrofiades. Són reminiscències d’òrgans que havien estat útils en els avantpassats de l’espècie. Tubercle de Darwin Exemples?
  • 6. 1. El registre fòssil. A- Formes intermèdies El seu estudi ens ha permès conèixer característiques d’espècies que ja no existeixen per diferents motius: -L’hàbitat va canviar, i en ells no hi havia cap característica que els hi permetés l’adaptació. -Van evolucionar generant altres espècies.
  • 7. B- Sèries filogenètiques Ens permet reconstruir, deduir com ha estat el procés evolutiu d’un organisme i els canvis que ha patit al llarg del temps, des dels seus avantpassats fins a les formes actuals. Exemple: Sèrie filogenètica dels èquids. A- Hyracotherium ( 50 m.a. ) Eocè. B- Mesohippus (30 m.a. ) Oligocè. C- Merychippus ( 15 m.a. ) Miocè. D- Pliohippus ( actual )
  • 9. L’embriologia és la ciència que estudia el desenvolupament dels organismes des del moment de la fecundació fins el naixement. 3. Embriologia comparada. Quin embrió tries?
  • 10. C- Fòssils vivents Són espècies que gairebé no han canviat en milions d’anys d’existència. Per què? Chlamydoselachus anguineus. Tauró amb volants. Aquesta espècie ja vivia al cretaci L'ornitorinc: Una de les espècies més estranyes que podem trobar. És un mamífer (té pell coberta de pèls i produeix llet), però les seves criatures no neixen vives: posa ous. És també en part au, doncs té un bec com el dels ànecs, També és rèptil: té una en les seves potes del darrere que li permet injectar un potent verí.
  • 11. Lamprea 360 milions d’anys la contemplen. El vertebrat més antic, sense aletes, mandíbula, dents, extremitats.. Celacant Es pensava extingit fins que el 1938 es va pescar un. És un peix molt proper a aquells que van acabar evolucionant en els vertebrats.
  • 12. 4. Proves biogeogràfiques. S’encarrega de l’estudi de la distribució geogràfica de les diferents espècies. Pangea fa aproximadament uns 248 m.a. Poc després apareixeran: els primers dinosaures, els primers ocells, els primers mamífers.
  • 14. Exemple aus que No volen de l’hemisferi sud Nyandú Sud Amèrica
  • 15. Ocell elefant Madagascar Moa Nova Zelanda Estruç africà Emú australià
  • 16. 4. Comparació de l’ADN. La informació genètica de tots els éssers vius està continguda en el seu ADN. Tots compartim el mateix Codi genètic. Tots fabriquem les proteïnes seguin les mateixes pautes, i només ens diferenciem en els tipus de gens, resultat de l’acumulació de mutacions per part de les espècies. Les tècniques d’enginyeria genètica ens permeten analitzar i seqüenciar l’ADN de totes les espècies i observar les diferències i similituds.
  • 17. 4. Comparació de l’ADN. Un altre exemple consisteix en comparar certes molècules que apareixen en tots els éssers vius de tal manera que aquestes molècules són tant més semblants com menors diferències evolutives hi ha entre els seus posseïdors, això s'ha fet sobretot amb proteïnes (per exemple proteïnes de la sang) i amb ADN.
  • 18. Cavall i ruc són la mateixa espècie? Espècie: conjunt d’individus, amb característiques semblants, capaços d’encreuar-se i produir descendència fèrtil. Mula
  • 19. Ligre
  • 20. Què és? És el procés pel qual una població determinada d’una espècie dóna lloc a altres poblacions que no es poden reproduir amb l’anterior i que a mida que passa el temps acumulen diferències genètiques. o Procés de formació de noves espècies a partir d’un avantpassat comú per mitjà de petits canvis, microevolució.
  • 21. Com es produeix l’especiació? Especiació Alopàtrida Cal que es produeixi una aïllament genètic. Una interrupció de l’intercanvi de gens entre poblacions de la mateixa espècie. Especiació Simpàtrida
  • 22. Especiació Alopàtrida: Especiació alopàtrida o geografica es dóna quan dues poblacions queden separades per una barrera física, ( una muntanya, un riu...). Al cap de milers d’anys s’han acumulat tantes diferències ( genètiques ) que ja no es poden encreuar entre elles.
  • 24. Especiació Simpàtrida: Es dóna tot i que una espècie ocupa un territori sense que hi hagin barreres físiques, però que es donen mecanismes que impedeixen l’intercanvi de gens degut a: 1. Diferents habitats en el mateix territori amb diferències de temperatura, humitat, llum 2. Diferències en el comportament, sobretot en el moment de la copula. 3. Variacions en el òrgans reproductors. 4. Modificacions cromosòmiques que impedeixen descendència fèrtil o viable. I el pas de milers d’anys
  • 25. Activitat: Comenta els dos esquemes. Quin tipus d’especiació es produeix en cadascú?
  • 26. Especiació per poliploïdia: La formació d’espècies noves es produeix de forma ràpida i sense aïllament de cap tipus. Es produeix per: 1. Canvis en els cromosomes. 2. Per errors en el número de cromosomes per una mala distribució durant la meiosi. 3. Una mutació pot donar lloc a una nova espècie.