Psicologia social
- 1. 1. La psicologia social Els éssers humans neixen i es desenvolupen en un context social i adquireixen hà bits, valors i pautes de conducta (o prejudicis i conductes desadaptades), mitjançant la interacció social. Moltes persones tenen un paper rellevant en les nostres vides perquè són la font de les nostres emocions (amor, enveja, gelosia), l'origen de moltes formes de recompensa (lloances, aprovació i afecte) i de cà stig (crÃtiques, desaprovació i rebuig). 1.1 Interacció individu – societat La psicologia social investiga la manera com les persones pensen unes de les altres, s'influeixen i es relacionen entre si.
- 2. 1.2 La investigació psicosocial C. Mètode experimental La investigació experimental serveix per obtenir informació causal, conèixer la causa i l'efecte, veure què passa amb un fenomen quan l'investigador canvia alguna variable de l'entorn: si canviem X, succeiran canvis en Y. 2. El procés de socialització La socialització és el procés pel qual els individus aprenen, interioritzen i assimilen les normes, idees i comportaments del seu grup social i els estils de vida de la societat en què viuen.
- 3. La psicologia social és la ciència del conflicte entre l'individu i la societat. El desenvolupament del comportament humà implica una contradicció: d'una banda, consisteix a ser una persona diferent i diferenciada de les altres, de ser en el ple sentit de la paraula «individu», i, d'altra, implica la capacitat de viure en societat, d'establir llaços de connexió amb altres persones. La socialització és més intensa durant la infà ncia però dura tota la vida perquè l'individu s'ha d'adaptar a un medi dinà mic i canviant.
- 4. 2.2 Agents de socialització • La famÃlia. És el primer i més important agent de socialització, ja que aporta l'experiència social més primerenca i constitueix la xarxa social més duradora. • L'escola. La institució educativa és el lloc on s'aprenen normes, valors i pautes de comportament social • El grup de companys. La influència dels companys és decisiva per a l'aprenentatge de valors i actituds, habilitats socials, hà bits de comportament, rols sexuals, aixà com en la determinació de les aspiracions educatives. • Els mitjans de comunicació. La televisió i Internet no només intervenen en l'aprenentatge d'actituds cap al sexe, la famÃlia, altres pobles i cultures, també poden tenir un paper «antisocialitzador» en situar als joves davant situacions difÃcils de comprendre (violència gratuïta, terrorisme, corrupció polÃtica ...).
- 5. 2.3 La cultura La cultura és la gran matriu social en què naixem i vivim. Les caracterÃstiques fonamentals de la cultura són les següents: • És apresa: cada persona aprèn a integrar-se en una determinada cultura, que es transmet d'unes generacions a unes altres. Aquest procés es denomina enculturació. • És simbòlica: és una forma d'unió i comunicació entre els individus que possibilita la relació interpersonal. Les cultures s'influencien les unes a les altres. • És compartida: és un patrimoni de les persones i grups humans i no dels territoris. • No és està tica, sinó que evoluciona i es transforma La interculturalitat és la relació en condicions d'igualtat de les diferents cultures, el convenciment que la diversitat cultural és positiva i enriquidora.
- 6. 3. El pensament social La psicologia social investiga com les persones coneixen i processen la informació del seu medi social 3.1 Percepció de les persones La percepció social és el procés pel qual tenim una primera impressió d'altres persones i realitzem judicis que guiaran la nostra interacció posterior. Les distorsions de la percepció social més representatives són: • Error de primacia. L'experiment de S. Asch demostra que la valoració del primer contacte condiciona la seqüència d'esdeveniments posteriors.
- 7. 3.1 Percepció de les persones • Efecte d’halo. Coneixent una caracterÃstica d'una persona, pressuposem que posseeix també altres qualitats. • Personalitat implÃcita. La informació que percebem d'altres persones no són dades aïllades, sinó que posseeixen relació entre si i, per això, les nostres impressions són unità ries i coherents. Però moltes vegades fem judicis socials amb informacions limitades. • Correlació il·lusòria. Consisteix en percebre una relació on no n’hi ha cap o una relació més forta de la que existeix en realitat. Un exemple tÃpic és creure que els estats d'à nim de les dones es correlacionen amb el seu cicle menstrual. 3.2 Atribució de causalitat L'atribució és la creença d'una persona sobre les causes dels successos. Sovint ens preguntem per què els esdeveniments succeeixen d'una determinada manera, especialment quan passa una cosa negativa i inesperada.
- 8. 3.2 Atribució de causalitat
- 9. 3.3 La cognició social La cognició social és el procés mitjançant el qual elaborem, interpretem i utilitzem la informació social. A. Errors que distorsionen els nostres pensaments i judicis socials • Pensament egocèntric. Tendència a percebre que el propi jo té més importà ncia en els esdeveniments del que succeeix en realitat. • Idees preconcebudes. Les idees preconcebudes d'un fet condicionen les nostres impressions i records. • Biaix de confirmació. Les persones cerquen informació que confirmi les seves creences i no atenen a les evidències que refuten aquesta informació.
- 10. 3.3 La cognició social A. Errors que distorsionen els nostres pensaments i judicis socials • Efecte del fals consens. És la tendència a creure que altres persones comparteixen les nostres actituds en un grau major del que és en realitat. • Vigilà ncia automà tica. Tendim a ser molt sensibles a la informació social negativa. • Pensament contrafactual. És considerar el que hauria pogut ser. • Visió retrospectiva. És la tendència a exagerar després de saber el resultat d'un esdeveniment. És l'efecte del «ja ho sabia jo», i pot portar-nos a creure que les coses no podrien haver succeït d'una altra manera.
- 11. 4. Les actituds Són les predisposicions a respondre de manera favorable o desfavorable envers alguna cosa. Estan compostes per les opinions o creences, els sentiments i les conductes, factors que estan interelacionats entre si. 4.1 Què són les actituds? Una actitud social (creença + emoció + acció) és la reacció favorable o desfavorable envers alguna cosa (per exemple, la pena de mort) o cap a algú (per exemple, els immigrants).
- 12. 4. La psicosexualitat Aconseguir un desenvolupament psicosexual sa i satisfactori no és una tasca fà cil per als homes i les dones. La manca d'educació afectiva i sexual produeix aquestes conseqüències: desconeixement de la sexualitat humana, ús infreqüent de mètodes anticonceptius, molts embarassos no desitjats, malalties de transmissió sexual, etc. 4.1 Aprendre a viure la sexualitat Tradicionalment, el criteri acceptat per distingir allò normal d’allò anormal en sexologia es fonamentalment religiós i cultural.
- 13. 4.2 Funcions de les actituds Segons el psicòleg social D. Katz, les actituds tenen quatre funcions bà siques: • Funció defensiva del jo: protegir una persona dels sentiments negatius cap a si mateix o cap al seu grup, projectant aquests sentiments cap a altres persones. • Funció expressiva: totes les persones expressen les actituds que reflecteixen els seus propis valors. • Funció utilità ria o adaptativa: ajuda a aconseguir objectius desitjats (recompenses) o eludir objectius no desitjats (cà stigs). • Funció de coneixement: serveix per a organitzar i estructurar diferents aspectes del món social. Davant situacions noves, les nostres actituds ens permeten, per experiències passades, predir què podem esperar d'aquesta situació.
- 14. 4.3 La formació d'actituds Les actituds s'aprenen durant tota la vida i s'adquireixen de diverses maneres: • Educació: els valors, creences i comportaments dels pares influeixen en les actituds dels fills. • Experiència personal: s'originen pel contacte directe amb l'objecte d'actitud. • Grups: els grups treballen per produir conformitat entre els seus membres. • Mitjans de comunicació: moltes actituds envers els objectes materials del nostre ambient (cotxes, aliments, etc.) es basen en la influència de la televisió, que, mitjançant la persuasió publicità ria, canvia creences i actituds.
- 15. 4.4 Canvi d'actituds Les actituds tenen una gran influència en la conducta social. Per això, els que intenten canviar les conductes de les persones se centren en canviar les actituds. És possible canviar les actituds d'una persona? Les actituds, encara que són resistents al canvi, es mantenen estables al llarg del temps i, atès que són adquirides i s'aprenen, podem modificar-les. Hi ha diverses estratègies per canviar les actituds: • Lliurament de recompenses i cà stigs per canviar les accions (ús del cinturó de seguretat). • La teoria de la persuasió publicità ria. La persuasió és un intent de canviar creences o actituds a través de la informació. Vivim en un món dinà mic en el que els mitjans de comunicació intenten, constantment, canviar les nostres opinions, els nostres gustos, inclinacions polÃtiques, etc.
- 16. 5. Estereotips, prejudicis i discriminació Els estereotips són el conjunt de creences sobre les caracterÃstiques d'un grup, els prejudicis són els sentiments assignats a aquest grup i la discriminació és la falta d'igualtat en el tracte atorgat als membres d'aquest grup. 5.1 Definició d'estereotip Un estereotip és el conjunt de creences compartides sobre els atributs personals d'un grup de persones. 5.2 Funcions dels estereotips • Tenen un valor funcional i adaptatiu perquè simplifiquen la percepció de la realitat i redueixen la seva complexitat per mitjà de la categorització.
- 17. 5.2 Funcions dels estereotips • Faciliten la integració grupal, ja que una manera de ser acceptat en un grup és acceptar els estereotips dominants d’aquest mateix grup. • Impliquen el seu propi compliment, perquè observem tot el que doni suport als nostres estereotips. 5.3 Prejudicis i discriminació El prejudici és una actitud hostil o creença indesitjable cap als membres d'altres grups socials i es caracteritza per manifestar suspicà cia, por o odi irracionals.
- 18. 6. Racisme i xenofòbia El racisme és una construcció social que consisteix a desvaloritzar un grup social en funció d'alguna caracterÃstica fÃsica (color de la pell, sobretot). Aquesta actitud negativa ha canviat al llarg de la història i s'ha dirigit contra els indÃgenes, els negres, els jueus, els à rabs, els gitanos, etc. La xenofòbia és un prejudici amb mostres d'odi, fòbia i rebuig contra els grups ètnics diferents, on es desconeix la fisonomia social i cultural del altres. El racisme i la xenofòbia són una ideologia del rebuig i exclusió de tota identitat cultural diferent de la pròpia. 7. Fanatisme i violència El fanatisme és enemic de la raó i porta en si el germen de la violència. El risc de la violència és generar una espiral d'odi que sempre acaba en un sagnant ritual de destrucció. L'odi alimenta la violència, la qual, al seu torn, produeix més odi.