12. 2.Què és el comportament? Relació amb el medi. Recerca de la supervivència El comportament pot ser més o menys elemental, més o menys variable o automatitzat.
13. Tant l’ au com el nen es relacionen amb el medi, aquesta relació és el comportament. Aquest és estudiat per la Psicologia.
14. La capacitat de variació de la conducta depèn , per exemple, del nivell de cerebració. =Nivell de complexitat del cervell. A major complexitat més capacitat per tenir conductes intel.ligents.
15. Els animals del dibuix tenen cervell, però no tots els animals en tenen.
16. Humans: comportament molt complex o variable. A més variació, més adaptació A més adaptació, més intel·ligència
17. Aquest ximpanzé aprèn una nova conducta : direm que la seva conducta varia i s’ adapta. És senyal d’ intel.ligència
18. Les formigues no varien la seva conducta, tenen una conducta automatitzada : no podem parlar d’ intel·ligència.
19. Aquí veiem una conducta intel-ligent. El ximpanzé pujat a a les caixes està improvisant una conducta per a resoldre un problema, el d’ agafar el plàtan lligat a una corda.
20. Què permet poder variar la conducta i trobar solucions als problemes ? Les capacitats mentals.
21. 3.Les capacitats mentals Són les següents : La percepció La imaginació La memòria La intel.ligència
23. b) Definició: La percepció té la funció de captar informació del món. Ho fa mitjançant els sentits o receptors Aquesta informació arriba al cervell a través del sistema nerviós. El cervell interpreta aquesta informació.
24. Els sentits o òrgans sensorials i el sistema nerviós
25.
26. Un so Em concentro en els sons musicals Reconec la música Decideixo escoltar-la
27. El cervell rep les dades sensorials, les interpreta i reacciona.
28. c) La percepció selecciona : Patim un bombardeig d’ estímuls (els sons, les llums, els olors...) Però el cervell no pot donar abast a tot. Ha de fer una selecció.
29. Les dades que ens arriben d’ aquesta pintura són tantes que ens concentrem en allò que ens sembla important .
30. d) L’ atenció i la percepció: L’ atenció ens fa estar receptius o no. És, doncs, la porta d’ entrada o no de la informació Sense atenció...
31. e) L a atenció depèn de : e1 ) Factors personals i e2) Factors no personals o externs
32. E1) Factors personals Poden ser psicològics o fisiològics
40. 2) L’ atenció també depèn de factors pesonals fisiològics: les capacitats sensorials. No posarem atenció si un soroll ens passa desapercebut. O si estem cansats.
41. e2 ) Factors no personals o externs. ÉS la manera com es presenten els estímuls: intensitat i mida de l’ estímul; contrast; la novetat, la raresa.
54. Organitzem els estímuls de manera que la figura resultant sigui senzilla . Així, en quatre punts equidistants veiem un quadrat en comptes de qualsevol altre figura.
64. T endim a integrar en la mateixa figura els objectes pròxims entre ells. Per exemple, les verticals pròximes les veiem com a barres separades per espais en blanc
67. Solem integrar en una figura objectes similars. Percebem files d’ estrelles i files de cercles negres en comptes de veure columnes compostes per figures diferents .
68. Per efecte de la llei de la semblança agrupem per una banda els cercles i per l’ altra els quadrats.
74. Per la llei del contrast T endim a destacar un element d’ una figura d’ acord amb la relació que guarda amb els altres elements del conjunt. La diagonal del rectangle de la dreta és idèntica a la de l’ esquerra, però sembla més gran.
75. Lleis de la Gestalt o de la Forma 3’50 Veure documental Tema 3 Psicologia i Sociologia Recursos
79. El fenomen de les il.lusions perceptives confirma que la nostra percepció no és ... objectiva . És a dir que ... No percebem les coses tal com són Sinó d’ una manera ... Subjectiva . És a dir que ... No veiem el món tal com és sinó d’ una manera personal.
81. La memòria i la imaginación són c apacitats cerebrals Emmagatzemen i reprodueixen gran part de l’ informació ... sensorial . Aquestes dades sensorials són transformades en … = i matges .
82. Imatges = fotografies mentals Són entitats mentals = eines cerebrals = representacions
83. Les imatges ens permenten la distància mental respecte … al món físic. Gràcies a les imatges ja no ens cal tenir al davant .. les coses Ara les tenim al cap gràcies.. a les imatges
85. Nova York. Les imatges ens permeten representar-nos NY. No cal estar allí no cal tampoc haver estat mai.
86. 2 ) font informativa : - Completen la informació : Per exemple si veiem una part d’ un objecte amb les imatges podem imaginar-nos la resta - Ens permeten tenir les tres dimensions temporals . - Inventem noves realitats .
87. 3) Sense les imatges el pensament no és possible . Quan pensem utilitzem les imatges com a instrument.
88. Quan pensem en la justícia ens ajuda fer-ho represent-la amb una imatge com la de la dona amb els ulls tancats i una balança a les mans .
89. Gràcies a la memòria: - Tenim consciència del p assat: - Tenim c onsciència de la nostra identitat personal = sabem qui som Sense la memòria no hi ha … Món La memòria és selectiva
90. Però és la memòria objectiva o... subjectiva? És subjectiva perquè ... “ selecciona” els ... records
91. . L’ Alzheimer és una malaltia degenerativa que afecta al cervell i provoca la pèrdua de la memòria. Convé que la gent més gran faci exercicis de memòria per a reduir aquest problema
92. La pèrdua greu de memòria ens converteix en éssers desvalguts i sense identitat.
93. La reproducció de la informació pot ser: a) Voluntària o espontània b) Immediata ( memòria a curt termini ) o al cap del temps de l’ adquisició ( memòria a llarg termini ) c) De forma mecànica o amb sentit.
94. L ’ imaginació Conserva Re produeix “creativament “ = transforma les imatges C rear “realitats” noves Ens permet maginar el futur.
96. a) Fantasia onírica - És el tipus d’ imaginació que es dóna en els somnis - Es caracteritza perquè no hi ha lògica -Freud va ser qui amb més profunditat la va estudiar
108. 3.3.1 Introducció Capacitat psicològica Permet ... variar I per tant ... Aprendre i per tant ... Resoldre problemes
109. És exclusiva dels humans? ... No perquè ... Molts animals... L’ intel·ligència és inseparable de ... de la percepció, la memòria i la imaginació
110. 3.3.2 La intel.ligència i les conductes invariables i variables L’ intel·ligència és ... la capacitat per a variar la conducta, Dues classes de conductes les invariables i les variables.
111. Les conductes invariables Són les conductes ... innates / biològiques Són mecanismes... automàtics Són conductes compartides per ... Tots els individus de la ... espècie
112. Inprescindibles per a poder ... Sobreviure Hi ha quatre tipus : Tropismes , taxis, reflexes i ... instints.
113. a) Tropismes Moviments propis de les plantes. Per exemple : Hidrotaxi Fototaxi
115. c) Reflexes Són respostes hereditàries de conducta comuns a tots els individus de l’ espècie. Exemples en els humans: prensió succió
116. d)Instints Conducta hereditària comú a tots els individus de l’ espècie. Molt complexe : format por un conjunt de pasos. Exemple : moviment migratoria aus.
118. Les conductes variables flexibles Conductes apreses. Poder aprendre = Tenir intel.ligència Com s’ aprén ?
119. 3.3.4 Com s’ aprén ? Vàries maneres : Assaig i error Imitació Aprenentatge per “intuïció” Aprenentatge mitjançant el pensament. La intel.ligència abstracta.
120. 1 ) Assaig i error Mètode present entre els animals i també en els humans Davant una dificultat / intents / solució / solució memoritzada i generalitzada
121. 2) Imitació Observació. Diferència animals no humans i humans L’ animal no humà aprenentatge individual Llenguatge
122. 3) Aprenentatge per “intuïció” Sense haver de recórrer a l’ assaig i error i sense imitació. Com si l’ animal pensés “ De cop”
123. 4) Aprenentatge mitjançant el pensament . Pensament = raonament Humans No es descarta que alguns animals “pensin”
124. Els tres moments del pensament: A) Conceptualitzar B) Construir judicis C) Raonar
125. A) Conceptualitzar: 1 ) = Entendre els conceptes i ser capaç d’ utlitzar-los 2) Concepte = representació mental de la essència d’ un objecte.
126. Tenim el concepte de “figura geomètrica” si som capaços d’ entendre què és el que fa que aquestes figures siguin figures geomètriques.
128. 3) Tenim el concepte quan podem definir l’ objecte. 4) El concepte implica abstracció i universalitat. Abstracció : captem el més importat (per exemple que l’ aigua és aigua estigui neta, .... bruta, líquida, gelada, sigui potable o no, etc.) Universalitat ( quan hem entès què és l’ aigua la identificarem ... sempre; quan hem entés què és un triangle , sempre ... L’ identificarem)
131. Té Tuska el concepte d’ infinit? Tuska no té el concept d’ infinit, no ha entès què vol dir infinit perquè si l’ hagués entès no diria “Aquella de allá hace el número infinito” (El infinito és infinito, por tanto no se puede contar)
132. B) Construcció de judicis . Exemple de judici: A l’ hivern fa fred Judici = Combinació de conceptes
133. C) Raonament . = Relació entre judicis Passem d’ uns judicis coneguts a uns altres Raonem o deductivament o inductivament
134. C 1 ) Raonament deductiu Exemple Tots els humans podem patir la grip A així doncs cadascú de nosaltres ha de ser precabut. Punt de partida : idea general Conclusió : realitat concreta.
135. C 2) Raonament inductiu Exemple : S’ ha fet una enquesta a 100 alumnes de l’ Institut Els resultats permeten dir que “Els alumnes de l’ Insitut...” Punt de partida : casos concrets Conclusió : generalització.
136. Exemple: s’ han comprovat milers de casos individuals de persones que han tingut problemes amb la seva pell per haver pres massa el sol. Podrem concloure que totes les persones que prenguin excessivament el sol tindran (molt possiblement) problemes de salut relacionats amb la seva pell.
138. 3.3.4.1 I. Pràctica Molts animals la tenen i tots els humans Animals : els permet resoldre problemes però amb limitacions perquè no raonen. Molt inferior a la intel humana.
139.
140.
141.
142. 3.3.4.2 Int Abstracta = Humana = Simbòlica = Conceptual ES diu “abstracta” perquè no cal tenir davant les coses Operem mentalment amb les idees de les coses =els seus conceptes Ens permet pensar
144. 4.1 Introducció 4.2 Teories de la motivació 4.3 Els motius 4.4 Teories de la motivació 4.5 Teoria de Maslow
145. 4.1 Introducció Conducta = ... comportament Tota conducta té un ... motiu o causa Motiu = motor Per a entendre els motius o raons de la conductA s’ han creat les Teories de la motivació.
146. 4.2 Teories de la motivació S’ agrupen en : T. unilaterals T. bilaterals T. multilaterals
148. A) La recerca de la... felicitat Defensat per : Aristòtil, Epicur, religions...
149. Aristòtil és el primer gran filòsof que afirma que allò que busquem per sobre de tot és ser feliços
150. Epicur ens fa afirmacions semblants a Aristòtil però dóna una interpretació més pràctica.
151. Molta gent en el món creu en alguna religió : busquen la tranquil·litat, el consol, una ajuda. Molta gent creu que potser ara no són feliços però que Déu algun dia els donarà la felicitat i premiarà el seu esforç moral.
152. B) L’ egoisme : sempre busquem... el nostre benefici personal. Defensat per : Thomas Hobbes
159. 4.2.3 Teories multilaterals Pluralitat de motius Actualitat Moltes teories Coincidència: la diferència entre motius primaris i motius secundaris
160. Taula dels motius humans Motius primaris Motius secundaris Realització Coneixement Menjar Beguda Aixopluc: vestit i allotjament Companyia sexual Agressivitat? Seguretat Èxit Prestigi Economia Pertinença a un grup Autorrealització Informació Comprensió Autoconeixe-ment
161. Característiques Motius Primaris Motius Secundaris Biològics Culturals Comuns No comuns Innats No innats Homeostàtics No homeostàtics Generalment inevitables Més fàcilment evitables
162. Ѵdzپó animal i motivació humana Animals Humans Motius primaris Primaris i secundaris Primaris satisfacció inevitable Tot motiu pot deixar de ser satisfet Tant sols dimensió homeostàtica. Dimensió homeost i cultural en els mot prim M. sec poden arribar a ser tant importants o més que els primaris. Antibilògics o transbiològics (valors prioritaris a la vida).
163. Exemple de motiu antibiològic : Renunciar a la salut o la vida per fumar... Exemple de motiu transbiològic : Arriscar la salut o la vida per un ideal : esportiu, religiós, moral...
165. Abraham Maslow Nova York 1908- Califòrnia 1970 Obra principal: “Una teoria de la motivació humana” = Teoria de la jerarquia de les necessitats La conducta respon sempre a necessitats Aquestes poder organitzar-se en una estructura piramidal.
172. C) Afiliació o Socials: Companyia , afectivitat, participació social, amistat, grup. D) De reconeixement o autoestima : Sentir-se apreciat, prestigi
173. E) Autorrealització o autosuperació : Desig de perfeccionar-se, de desenvolupar les nostres qualitats personals al màxim.
174. Universalitat Les necessitats tenen dimensió universal Tots ens movem per les mateixes Tots ho fem seguint l’ estructura piramidal Tensió constant : a mesura que anem cobrint necessitats ens plantegem altres de noves.
Editor's Notes
#2: Fet setembre 2009 Reelaborat set 10 Reelab set 11 Classes : 26.9.11
