5. 1.1 Introducci坦 1.2 Emocions, passions i sentiments 1.3 El 姻艶韓看姻巽温馨艶稼岳 1.4 La 韓姻顎壊岳姻温界庄坦 1.5 L agressivitat
6. 1.1 Introducci坦 Afectivitat= Estat d nim= Vida afectiva =Conseq端竪ncia de la ... satisfacci坦 o no de les necessitats Satisfacci坦= Plaer Insatisfacci坦= Dolor.
7. El nostre estat d nim s expressa mitjan巽ant -emocions -passions -sentiments
8. 1.2 Emoci坦, passi坦 i sentiment Tenint en compte -intensitat -duraci坦 -si hi ha repercussi坦 orgnica o no, els estats d nim s坦n:
9. Emoci坦: estat afectiu molt intens breu i amb repercussions orgniques com ... acceleraci坦 card鱈aca,llgrimes, quedar-se paralitzat, posar-se vermell o plid...
10. Passi坦: estat afectiu intens i durable. Exemples : -passi坦 per l esport -passi坦 per la m炭sica...
12. Sentiment: menor intensitat i d una duraci坦 m辿s llarga que l emoci坦 .
13. 1.3 El 姻艶韓看姻巽温馨艶稼岳 Refor巽ar conductes = facilitar la seva repetici坦 o evitar-la. Per ex. Reforcem activitat esportiva quan aconseguim bons resultats. Evitarem fer x perqu竪 l experi竪ncia ha estat desagradable (= reforcem no fer-ho)
14. El 姻艶韓看姻巽温馨艶稼岳 funciona a) d una manera espontnia i sense adonar-nos b) o tamb辿 d una manera intencionada: la societat (pares, escola, etc.) tracta de refor巽ar, de consolidar conductes.
15. Algunes conductes s坦n fcilment refor巽ables: aquelles que responen a necessitats biol嘆giques (motius primaris) d altres plantegen m辿s dificultats: algunes necessitats secundries per exemple estudiar.
17. a ) Refor巽ament positiu: Augmenta la possibilitat d una conducta degut a a la pres竪ncia d un est鱈mul agradable o recompensa (l alegria dels pares, el prestigi, el bon resultat)
18. b) Refor巽ament negatiu: Augmenta la possibilitat d una conducta (per exemple: tenir una bona conducta) degut a la supressi坦 dalguna circumstncia desagradable Exemple: Quan et diuen que com has treballat molt b辿 no cal que facis una obligaci坦 que tenies. Es redueix el temps de pres坦 al pres que t辿 una bona conducta.
19. c) Cstig: L Objectiu 辿s disminuir la possibilitat de que en el futur es doni una determinada conducta. Dos tipus - Cstig positiu : s imposa una activitat a fer - Cstig negatiu : no es pot fer alguna activitat o aconseguir un objecte que volem.
20. Fa anys era molt habitual rec坦rrer al cstig en tots els mbits de la vida social, per exemple a l escola.
24. A Gran Bretanya el cstig f鱈sic a l escola era una prctica permesa i habitual
25. Tancar a una persona a la pres坦 辿s tamb辿 un cstig. Continua sent un mecanisme de control de les conductes. En una societat democrtica l objectiu 辿s impulsar al mxim mesures preventives i educadores per a tractar d evitar haver de rec坦rrer a procediments tan greument repressius.
27. Estat d nim en qu竪 ens trobem quan ens veiem privats d una satisfacci坦 que ens correspon o que creiem que ens correspon. Exemple : si creiem que hem estudiat molt potser creurem que la nota que ens posen 辿s injusta. Quan m辿s intensament visquem l objectiu m辿s forta pot ser la 韓姻顎壊岳姻温界庄坦.
28. 1.4.1 Causes que provoquen la 韓姻顎壊岳姻温界庄坦 A) Obstacles B)Defici竪ncies C)Conflictes
29. 1.4.1.1 Els obstacles : S坦n impediment exteriors a nosaltres. Poden ser de tipus:
30. A) F鱈sic: encara que es vulgui no es pot arribar al cim de l Everest si les condicions...
31. B ) Social: exig竪ncies socials: lleis,normes, la pressi坦 social (=all嘆 pol鱈ticament correcte)
32. C) Moral: encara que ens agradaria fer certes coses, la nostra moral, els nostres principis, no ens ho permeten.
33. 1.4..1.2 Les defici竪ncies personals impediments del mateix individu limitacions f鱈siques o ps鱈quiques que ens impedeixen aconseguir alguns objectius.
34. Les nostres limitacions no tenen per qu竪 provocar la nostra 韓姻顎壊岳姻温界庄坦 si en som conscients i ens adaptem a les nostres possibilitats no pretenent objectius que ens s坦n inabastables.
35. 1.4.1.3 Els conflictes : De vegades volem aconseguir objectius incompatibles: satisfer un provoca 韓姻顎壊岳姻温界庄坦 per no poder aconseguir l altra.
36. Qu竪 faig? Vull anar de festa per嘆 tamb辿 vull quedar-me a preparar un examen. Faci el que faci em sentir辿 b辿 per una banda i malament per una altre.
37. 1.4.2 Repercussions de la 韓姻顎壊岳姻温界庄坦 Grans repercussions en lestat d nim. S origina estat d nim de desenc鱈s i Pot donar lloc a un comportament agressiu.
41. L humorista El Roto descriu l estat de 韓姻顎壊岳姻温界庄坦 que senten avui molts joves.
42. 1.5 L agressivitat Dues classes d agressivitat:
43. 1.5.1 L agressivitat natural 1) = La lluita per all嘆 que ens correspon, pels nostres drets .
44. 2) La compartim amb els animals. 3 ) s imprescindible per a -Sobreviure -Autosuperar-nos -Autoafirmar-nos
45. L Agressivitat animal sempre 辿s agressivitat natural Per嘆 l Agress humana pot ser : -natural -o derivada de les nostres frustracions (=solament humana)
46. 1.5.2 L agressivitat que 辿s conseq端竪ncia de la 韓姻顎壊岳姻温界庄坦: s crueltat. No 辿s agressivitat natural sin坦 - desproporcionada Busca la destrucci坦 per un sentiment de rbia , no per ra坦 d autoprotecci坦. Sovint 辿s viol竪ncia gratuita
52. Perqu竪 Tant sols els humans ens proposem objectius que sobrepassen les nostres necessitats naturals i aquests objectius poden no ajustar-se a les nostres possibilitats. La no satisfacci坦 d aquests objectius genera la 韓姻顎壊岳姻温界庄坦 I aquesta 辿s la causa de l agressivitat inacceptable.
53. 1.5.2.1 El fenomen de la viol竪ncia gratuita s una expressi坦 de l agressivitat no natural Expressa una viv竪ncia profunda de 韓姻顎壊岳姻温界庄坦 Destrueix, ataca, sense cap ra坦 , per caprici, absurdament., brutalment
54. Una noia (sud americana?) rep un atac brutal i sense cap motiu per part d una persona amb la que coincidia en el viatge en el metro a Barcelona.
55. Els captaires o rodam坦ns (mendigos) a vegades s坦n objecte de viol竪ncia gratu誰ta
56. 1.5.3 Cap a on es dirigeix l agressivitat? Tres possibilitats
57. 1)Cap a la persona o cosa que impedeix la satisfacci坦 del desig.
58. 2) Contra una altra persona o objecte diferent al causant de la nostra 韓姻顎壊岳姻温界庄坦. El causant 辿s vist com massa poder坦s Dirigim l agressivitat cap a una persona o cosa m辿s assequible s el fenomen del despla巽ament Exemples :
72. d) Identificaci坦 Ens identifiquem amb alguna persona per a trobar tranquil揃litat. En situacions en qu竪 patim problemes pensem amb persones que han passat per situacions semblants a les nostres i malgrat tot se n han sortit.
73. e) Substituci坦 Quan ens trobem amb situacions de fracs (l estudi, l esport, alguna afici坦...), busquem una activitat substitut嘆ria i alternativa . Existeixen tres classes de substituci坦 :
74. A) Substituci坦 per compensaci坦: Deixem A per B Lestudi per posar-nos a treballar L esport per la m炭sica Abandonem mat竪ries com les matemtiques per mat竪ries de lletres.
75. B) Supercompensaci坦 No ens va b辿 una activitat per嘆 una altre sens d坦na molt b辿 Abandonem els estudis que nos ens van b辿 per嘆 en el treball brillem
76. C) Substituci坦 per sublimaci坦: Arribem a superar molt b辿 les mancances en un aspecte de la nostra vida. Per exemple: un gran actor que realment 辿s t鱈mid un minusvlid que es converteix en un gran esportista.
77. Steve Jobs no va tenia formaci坦 universitria, per嘆 en la seva activitat empresarial i creativa va destacar enormement.
78. Dem嘆stenes, un grec de l antiguitat, 辿s conegut per la seva gran facilitat d expressi坦 quan parlava davant l assemblea . Per嘆 Dem嘆stenes era tartamud! s un exemple perfecte de sublimaci坦 .
79. Erik Weihenmayer, de 32 a単os, oriundo le Golden, Colorado, se convirti坦 en el primer ciego en llegar a la cima del Everest, seg炭n indic坦 el ministerio de Turismo de Nepal.
81. 2.1 Introducci坦 Freiberg 1856- Londres 1939 Metge Abandona la medicina per la Psicologia Inicia una nova l鱈nia a la Psicologia : El psicoanlisi Aporta : -Un nou concepte de l 辿sser hum -Una nova terpia per resoldre problemes mentals.
82. Nova teoria sobre l 辿sser hum: s un 辿sser racional i irracional . En paraules seves, tenim dos dimensions -Consci竪ncia i -Inconsci竪ncia La segona, m辿s important. Veiem la seva teoria
83. 2.2 Teoria de la personalitat Dos dimensions: inconsci竪ncia i consci竪ncia Estructurades en tres sistemes: All嘆, Jo, Superjo 油
85. 2.2.1 L all嘆 Conjunt de: desigs, impulsos, experi竪ncies oblidades... Inconscient Part m辿s important de la persona: Ens determina
86. L All嘆 procedeix de dos instints -de la vida -de la mort L All嘆 i el PRINCIPI DEL PLAER : Sempre en tensi坦 per satisfer els desigs. La recerca del plaer 辿s la llei clau de l 辿sser hum.
87. 2.2.2 El jo 油 Consci竪ncia Pensament, voluntat... En funci坦 de l All嘆 Per嘆 basant-se en la realitat: Voldr鱈em complir tots els desigs per嘆 El Jo aplica el PRINCIPI DE LA REALITAT = Adaptaci坦 a la realitat
88. 2.2.3 El superj坦. Inconscient. S ha anat formant des de la infncia Compr竪n dos subsistemes : -L ideal del jo... -La consci竪ncia moral ...
89. L ideal del jo 辿s All嘆 que voldr鱈em ser s el conjunt de les nostres expectatives personals.
90. La consci竪ncia moral 辿s El conjunt dels nostres principis morals i La nostra capacitat per a valorar la bondat o maldat morala de les nostres accions.
91. Funci坦 del Superj嘆 : Controlar l all嘆 ... El control pot generar viv竪ncia emotiva desagradable (=remordiment de consci竪ncia) L All嘆 i el Superj嘆 : dos sistemes enfrontats El jo : funci坦 dintermediaci坦.
92. 2.3 El psicoanlisi Freud va aportar una nova concepci坦 de l home, Per坦 tamb辿 el PSICONLISI = M竪tode d investigaci坦 i tractament terap竪utic T竪cnica utilitzada: - associaci坦 lliure de paraules ,...油
93. Influ竪ncies La teoria de Freud ha estat sempre molt criticada Per坦 ha influ誰t molt :
94. 1 ) Dins el m坦n de la Psicologia i Psiquiatria
95. 2) En el Cinema Hitchcock. Kubrick, Bu単uel.. .
