Publicacio14
- 1. L a hist嘆ria la trobem en els llibres, en els arxius, en la mem嘆ria oral, per嘆 tamb辿 en la realitat f鱈sica com els indrets i, sobretot, en els monuments. En el cas de Vallirana nhi ha tres de ben desconeguts per a la majoria de la poblaci坦, segurament per estar en el lloc de lesdeveniment hist嘆ric i aquest no 辿s en el centre ni en una zona poblada. Publicaci坦 14 MONUMENTS DE LA HISTRIA Vallirana Es pot veure des de la carretera entre la zona de Can Juli i del Lledoner abans del pont dels Tres Arcs, a m esquerra, en direcci坦 a Vilafranca, ben a prop del cam鱈 de muntanya que shi endinsa. No 辿s de grans dimensions per嘆 n辿s possible la lectura de la inscripci坦 des de la cuneta. En acabar la guerra es va collocar aquesta lpida amb el nom de les dues religioses mortes all el 7 dagost de 1936. Van ser agafades a Molins de Rei quan fugien cap a Val竪ncia. En principi la lpida es va aplacar a una pedra natural. Lagost de 1956, just 20 anys despr辿s dhaver trobat els cossos en aquest lloc, i amb leixamplament de la carretera, es va collocar sobre un pedestal fet de pedra, per嘆 m辿s reculada. Lany anterior es va inaugurar a Vallirana el conventcollegi de les Mares Dominiques, ordre a la qual pertanyien. Es va fundar com a prova dagra誰ment daquesta comunitat cap al poble de Vallirana per haver-ne guardat la mem嘆ria. LPIDA EN MEMRIA DE LES DUES MONGES TROBADES MORTES LANY 1936
- 2. 2Pgina Ben a prop de lanterior, de fet darrere seu, podem trobar el segon monument. Aquest consisteix en un obelisc duns 3 metres dal巽ada de pedra blanca. Tot ell t辿 unes inscripcions de dif鱈cil lectura a lestil dels obeliscos egipcis. El capitell de coronaci坦 es va arrancar i va descansar al seu peudurantd竪cadesfinsqueelgener de 2012 va ser recuperat grcies a la collaboraci坦 entre lassociaci坦 Amics de Vallirana i lAjuntament i es pot veure a la Masia-Mol鱈 de Can Batlle. La creu que coronava lobelisc, dissortadament ha desaparegut. Ramon Strauch i Vidal, bisbe de Vic, el dia 15 dabril de 1823, quan era traslladat de la Ciutadella de Barcelona cap a Tarragona, a lal巽ada del pont dels Tres Arcs, va ser afusellat juntament amb el seu criat. Lassassinat va ser obra dels liberals, a causa de la vinculaci坦 del bisbe amb el r竪gim absolutista (partidarisdelrei,FerranVII).Amb la tornada al poder daquests, sen va aixecar aquest reconeixement. Aquest monument de principis del segle XX, per嘆 en record dun esdeveniment del segle XIX, 辿s un dels vestigis hist嘆rics m辿s antics de Vallirana i, dissortadament, es troba envoltat de vegetaci坦 que en dificulta lacc辿s i la visi坦. Vallirana t辿 un carrer dedicat a aquest personatge hist嘆ric. Est situat entre la pla巽a de sant Dom竪nec (enfront de lentrada del convent-collegi Verge del Roser) i el carrer Major, i 辿s, tal vegada, el carrer m辿s curt de Vallirana. OBELISC EN MEMRIA DEL BISBE STRAUCH L obelisc del bisbe, en lactualitat i tal com era lany 1923, en el centenari de la seva mort, quan el van inaugurar.
- 3. 3Pgina Seguint carretera amunt a pocs metres abans darribar al pont Gran del Lledoner a lesquerra, shi pot arribar fcilment pel cam鱈 que, parallel a la carretera, surt de la masia de dalt. T辿 forma dX allargada i 辿s constru誰t de totxo vermell vist. s de dimensions considerables i en una cara hi ha aplacada la lpida amb la inscripci坦 i, a laltra, una creu. Al comen巽ament de la guerra, els boscos del Lledoner van ser el trist escenari de lassassinat dunes 40 persones portades pels comit竪s daltres pobles, en un dels quals, el de Sant Sadurn鱈 dAnoia, en una nit hi assassinaren a 21 ciutadans daquella poblaci坦. Van ser enterrats inicialment al cementiri i, en quedar petit, en una fossa comuna que es va fer a sota, al camp doliveres que hi havia davant del mercat. En la seva mem嘆ria, el 8 de desembre de 1966 es va fer la benedicci坦 daquest monument. El promotor de lobra va ser el sacerdot jesu誰ta P. Antonio Culebras Hidalgo, familiar duna de les v鱈ctimes. MONUMENT EN MEMRIA DELS MORTS ALS BOSCOS DEL LLEDONER
- 4. 4Pgina Un altre monument, aquest ja m辿s conegut, 辿s la pedra commemorativa que es pot veure al parc Central, ben a prop de la seva font, dita font dels Vents i sota lombra dun lledoner. El 3 de juliol de 1999 es va collocar aquest petit monument amb la inscripci坦 seg端ent: 束A la mem嘆ria dels fills de Vallirana que perderen la vida a causa de la Guerra Civil損. La placa de bronze va ser feta i dissenyada per Francesc Panyella Farreras, fill de Vallirana i exiliat a Fran巽a a final de lany 1938 i, des de fa molt anys, president del Cercle Catal de Marsella. ALTRES ELEMENTS NO LLIGATS AL LLOC HISTRIC PETIT MONUMENT A LES VCTIMES DE LA GUERRA CIVIL
- 5. 5Pgina El novembre de 2003, lAjuntament aprova un projecte per a la creaci坦 del Parc Urb F竪lix Alsina espai per a la no viol竪ncia, consistent en un conjunt descultures. s lespai delimitat pels carrers Joan Capri, Xile, el Centre dAtenci坦 primria, el cementiri i la riera. El mes de desembre de 2003 sobre lacc辿s al parc i es colloca la primera de les escultures. F竪lix Alsina i Boguny, en esclatar la guerra, va ser nomenat cap del Comit竪 Revolucionari de Vallirana. Amb el seu tarann democrtic i progressista, i la seva valentia per enfrontar-se als violents, va aconseguir que durant la guerra civil a la poblaci坦 de Vallirana, no hi assassinessin cap valliranenc. PARC URB FLIX ALSINA ESPAI PER A LA NO VIOLNCIA F竪lix Alsina i Boguny neix el 1903, a Vallirana. Mor, segons diuen els documents de lArxiu de Salamanca, en acci坦 de guerra, a la poblaci坦 de Banyoles, el dia 16 de febrer de 1939. Aquest treball ha estat confeccionat amb la inastimable col揃lanoraci坦 del nostre bon amic Francesc Oll辿 Dorca, membre de lASSOCIACI AMICS DE VALLIRANA. Josep i Gemma