�ݺ�ߣ

Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA

PRÀCTICUM II: FORMACIÓ PERMANENT I
A LES ORGANITZACIONS

Assessorament per a l’adaptació de processos, canals i
suports comunicatius en l’atenció i suport sindical a
persones amb diversitat funcional

Una proposta per a l’adequació dels canals i continguts
comunicatius en relació l’atenció i suport a persones amb
diversitat funcional que es presta en la Federació d’Educació
de Comissions Obreres de Catalunya, que consideri
l’especificitat d’aquest col·lectiu.

1
Defensa de la Memòria final Pràcticum II Psicopedagogia


1. M'agradaria que ens expliquessis quin hauria d'haver estat el mostreig que tu creus que seria
l'adient per a poder generalitzar els resultats
2. Explicar també si creus convenient, quina és la prospectiva real que veus al teu projecte.
3. M'agradaria saber la teva opinió respecte quina diferència hi ha d'haver entre una formació
com la que he elaborat jo (també àmbit organitzacions) i la formació aplicable al col·lectiu al
que ha anat adreçada la teva pràctica.
4. M'agradaria que em fessis cinc cèntims sobre el tipus de persones amb necessitats
específiques a les quals et refereixes quan descrius els subjectes a qui va adreçada la
proposta. Penseu amb algun col·lectiu en concret?
5. Hi ha previsió d'accions diferents segons les necessitats concretes de cada un d'ells?
6. Quines han estat les impressions i sentiments de les persones amb diversitat funcional al
conèixer la iniciativa del teu pràcticum?
7. Me gustaría conocer más cosas acerca del rol profesional como psicopedagogo que has
desempeñado en esta organización en concreto.
8. Què faries per tal que aquest espai web fos més accessible per al col·lectiu de persones amb
diversitat funcional?
9. Voldria saber si les persones amb aquest perfil professional noten que, fins ara, se les ha
ajudat de manera superficial, amb poca adaptabilitat, amb poc interès i/o competència...
10. Querría que me hablaras un poco más sobre este grupo al que te refieres, ya que la falta de
competencias dificultará en algunos casos el acceso al mundo laboral, pero en gran parte de
los casos directamente la imposibilita, no?
2


1. El problema no és la quantitat de persones a qui hem adreçat l'estudi i
prospecció de necessitats i dificultats, sinó la diversitat de perfils. La quantitat
és difícil d'ampliar en aquests moments donat que hi ha poques persones
més (potser unes deu o dotze) que siguin diversos i diverses funcionalment i
alhora estiguin afiliats/des i/o mantinguin responsabilitats de representació
col·lectiva en Centres Especials de Treball, i que alhora ho siguin amb el
recolzament de Comissions Obreres.
En la seva totalitat es mouen en un perfil de dificultats funcionals que podem
considerar lleugeres o moderades. Una proposta que tingui vocació de
resultar útil a una Organització que voldria disposar els suports necessaris per
tal que aquest col·lectiu tingui accés a la participació activa i amb el
rendiment que esperen obtenir, hauria de poder fonamentar-se en la
detecció de les necessitats de tot el col·lectiu i no només del que ja en
participa. No hi ha dubte que la meva proposta pot millorar els suports
disposats en aquesta participació actual, i que pot contenir molts aspectes
que puguin ser útils en un disseny més generalitzable a aquells i aquelles que
ara per ara encara no en participen, però requereix d'un abast més ampli.
Donat que no hi ha més persones disponibles, adreçarem l'estudi i detecció
de necessitats als mateixos centres de treball, de manera que cal esperar que
accedirem a una major pluralitat de perfils i que per tant podran ajustar més
la resposta i suport ofert.
3
INICI


2. El projecte es tanca amb un ampli guió d'àmbits o factors en els quals cal
millorar els suports en els processos comunicatius, alhora que ofereix alguns
indicadors per avaluar aquest ajust. Cal desenvolupar els processos i la
seqüència per traslladar-ho a la pràctica comunicativa. No tinc cap dubte que
aquestes propostes es desenvoluparan i portaran a efecte en els processos
comunicatius que ara inclouen persones amb diversitat funcional en la secció
sindical en la qual participen dins la Federació d'Educació (de fet, és una
demanda que aquesta secció em va adreçar). Alhora, probablement hi ha
algunes consideracions en relació a altres seccions transversals, com
comunicació o formació, que les incorporaran, si més no en relació a
propostes específiques adreçades a aquest col·lectiu. Però ara per ara trobo
que és difícil que, en el format i amplitud actual, aquestes propostes
s'incorporin al funcionament ordinari de tota l'enorme Federació d'Educació.

INICI
4


3. Més que iniciar aquest diàleg reflexiu amb quines diferències hi ha, jo crec que podem parlar
de les seves semblances, les quals van molt més enllà que simplement el nom que defineix
l'àmbit. Penso que identificar aquestes similituds ens ajuda a evidenciar patrons que
contribueixen a definir amb més consistència l'objecte d'aquesta aplicació.
En primer lloc, considero que un tret és que aquesta mena d'organitzacions, diferents a les
d'acció social, prenen com a objecte referent de la seva activitat
un producte que no és un procés educatiu, assistencial, formatiu o de desenvolupament
personal (tot i que no hi ha dubte de la complexa xarxa de sistemes en els quals l'activitat
productiva, educativa, social, cultural, econòmica,... interactuen i s'influeixen mútuament).
D'aquesta manera, els processos formatius, la gestió del canvi, els processos de
capacitació, d'innovació productiva o organitzativa, la transmissió del coneixement, etc. no són
finalitats en elles mateixes, sinó que prenen sentit en relació a com contribueixen als
objectius, interns o externs, de l'organització.
En segon lloc, penso que també tenim en comú que el desenvolupament de la proposta
requereix de processos similars de planificació, disseny, organització i avaluació, considerats de
manera àmplia, és clar: requerim portar a conscient unes intencions, definir un objectiu
d'aprenentatge, definir un contingut que permeti assolir-ho, definir unes activitats i seqüència
que facin possible accedir-hi i unes activitats i indicadors que ens permetin avaluar la
significació d'aquest aprenentatge. Alhora, requerim identificar els estils d'aprenentatge i les
possibles dificultats en el seu accés i particularitzar-ho en cada subjecte, de manera que aquest
coneixement ens permeti ajustar la nostra resposta orientada a l'èxit en aquest aprenentatge i
per a tots, i considerar el context en que aquest es produeix. Fins i tot volem que el mateix
aprenent sigui conscient d'aquest aprenentatge, dels factors que l'han possibilitat internament i
externament, i que hi reflexioni sobre aquest procés de reestructuració cognitiva. Llavors
resulta que estem parlant d'una seqüència educativa, orientada al canvi i al desenvolupament! 5
(la psicopedagogia existeix, doncs, també en aquests àmbits!!!!) SEGUEIX 


En tercer lloc, penso que també compartim que no només volem que aquest
aprenentatge s'incorpori als esquemes mentals i modifiqui les estructures de
l'aprenent, sinó que sigui capaç d'articular estratègies que li permetin
funcionalitzar-ho, de manera que mediem i oferim suports per a un
aprenentatge contextualitzat i funcional.

En quart lloc, penso que també compartim un aspecte poc definit i que cal
capturar. És com un metaconeixement del procés compartit, en ell mateix. En
tots dos casos, com ha passat també en la resta de pràcticums del grup que
s'han contextualitzat en contextos més explícitament educatius o socials i
formalitzats en conseqüència al voltant d'aquest eix, definim un procés de
canvi sobre unes determinades estructures o parts del component humà amb
la finalitat que aquests siguin capaços de liderar canvis en uns tercers. Això
implica considerar les característiques dels aprenents i també les d'aquells
sobre els quals han d'incidir. (Comandaments intermitjos vs
subordinats, responsables de l'assessorament vs persones amb diversitat
funcional).

Podríem seguir, i segur que tu encara ets capaç d'aportar i completar molts
més elements.
D'aquesta manera, em sembla que les diferències són simplement les que
corresponen a contextos determinats i subjectes amb característiques
idiosincràtiques particulars. INICI 6


4. En primer lloc, els aclariments que demanes en relació a definir més
ajustadament el col·lectiu destinatari em fan pensar que, encara que en part
ha estat volgut, potser he estat excessivament ambigu.
Cal potser aclarir abans que els destinataris de la proposta d'assessorament
són els diferents responsables de l'organització, però que l'objecte de
l'assessorament és facilitar l'accés a la provisió d'ajustos i suports en les
diferents seqüències comunicatives que considerin les especificitats del
col·lectiu de persones amb diversitat funcional. Això requereix caracteritzar
tant els canals comunicatius com a aquest col·lectiu.
Entenc que, acostumats a referents conceptuals contextualitzats en àmbits
escolars, el concepte diversitat pot fer pensar en la varietat de singularitats,
tantes com persones, de manera que tots i totes som diversos. Però això en el
nostre àmbit no deixaria de ser una nova manera d'uniformitzar i, per tant, de
bastir noves barreres per a la inclusió de les persones que funcionen de
manera diferent al que acostuma a ser habitual. Per tant, la clau està en el
concepte "funcional", ja que ens referim a persones que en el seu
funcionament habitual despleguen determinades habilitats adaptatives
diferents a les habituals. D'aquesta manera, allò que requereixen per tal de
desplegar aquestes habilitats adaptatives és de determinats suports i ajudes,
de manera que les modificacions en el context permetin que les seves
característiques personals no els suposin un desavantatge insuperable.
SEGUEIX  7


M'he centrat en persones amb diversitat funcional per raó de les seves
disposicions intel·lectuals, en edat adulta i que mantenen una relació
laboral de caràcter contractual amb algun Centre Especial de Treball, donat
que aquest és l'àmbit sectorial en el qual s'ha demanat l'assessorament.
Com bé saps, aquest col·lectiu és tant divers en quant a característiques del
subjectes que l'integren com pot ser-ho qualsevol altre. Però ha estat
necessari definir uns trets genèrics (els quals es poden presentar en diverses
proporcions i intensitats segons persona) per operativitzar un
assessorament que pugui ser generalitzable a diversos contextos i alhora
particularitzable en quant a persones. A més, calia caracteritzar-los en
relació als contextos comunicatius, de manera que no ens fa falta fer-ho en
tota l'amplitud possible. D'aquesta manera, a grans trets, et puc dir que es
tracta de persones amb dificultats en el control de l’atenció, en les
estratègies per memoritzar i per recuperar la informació, per identificar els
aspectes rellevants de la informació, per simbolitzar, dificultats
d’abstractació, per generalitzar allò que aprenen, dificultats en les
estratègies per a la resolució de problemes, en el l’ús del llenguatge
discursiu, limitacions en les habilitats pragmàtiques avançades de la
conversa, dificultats en la comprensió del llenguatge figuratiu, etc.

INICI 8


5. En relació a la segona qüestió, cal dir que donat que els subjectes sobre els
quals es cerca desplegar els suports i ajuts previstos són totes aquelles
persones amb diversitat funcional que participen o poden participar en el
futur en l'activitat del sindicat, les propostes d'assessorament definides
cerquen oferir aquesta orientació en dues línies: per una banda, oferir
propostes concretes d'ajustament que siguin de caire genèric i que puguin ser
generalitzables en el suport a la majoria d'aquest col·lectiu; per altra, oferir
mecanismes per tal que es puguin identificar les necessitats individuals en
situacions comunicatives i llavors particularitzar aquests ajustos.

Malgrat l'anàlisi de necessitats s'ha fet sobre persones concretes, allò que es
cerca és capturar trets extrapolables. Així, aquestes persones seran
beneficiàries dels ajustos proposats en tant que formen part del col·lectiu en
el seu conjunt, però els destinataris el formen el conjunt del col·lectiu, de
manera que les propostes han de permetre orientar la resposta en els
processos comunicatius sense restringir-la per tal que es puguin articular
mecanismes dirigits a l'atenció individualitzada.

INICI
9


6. En aquest sentit, encara que sempre és perillós generalitzar, acostumen a tractar-se de
persones que en la seva experiència vital han tingut sempre una dependència enorme dels
altres per accedir a experiències valuoses i rellevants. Generalment els porten, els orienten, els
van a cercar, els inclouen, els permeten,... poques coses veritablement significatives depenen
de la seva única voluntat de decisió i la poden exercir amb veritable autodeterminació. Tant és
així que generalment se senten més a gust entre els seus "iguals" que en minoria.
Però el fet que puguin participar en contextos rellevants i en principi en condicions
d’igualtat, com pot ser treballar, o desenvolupar rols socialment reconeguts com a valuosos (no
sempre, vist la campanya contra els sindicats), com pot ser realitzar tasques de delegat o
delegada de personal i representar a persones amb i sense diversitat funcional del seu centre
de treball, els resulta molt gratificant i els aporta un impuls brutal.
Alhora, aquesta participació (rellevant i valuosa) en contextos d'inclusió, envoltats de persones
en les quals reconeixen autoritat, i fer-ho en principi en condicions d'igualtat, els posa en
alguna ocasió en evidència les seves limitacions relatives. Els aporta reconeixement, però a
voltes els incapacita, ja que és la manca de suports allò que posa en evidència la discapacitat, i
no les pròpies predisposicions i la seva dotació d’origen.
Per tant, tenir l'oportunitat de modificar aquest context i de què es considerin les seves
necessitats sempre els resulta motivador i gratificant. Fins al punt que van venir a les
entrevistes un cop finalitzada la seva jornada de treball i fent en alguns casos un desplaçament
considerable.
Per suposat això implica que un mateix, quan defineix aquesta participació i l'articula, ha de
considerar els suports que requeriran per accedir-hi en condicions de garantir l'èxit i promoure
una percepció positiva d'un o una mateix/a. En cas contrari reproduiríem el context d'exclusió
que volem combatre.
INICI 10


7. Malgrat les reflexions que he anat aportant de manera transversal durant el
desenvolupament de les evidències documentals, penso que ha mancat construir
un discurs complert i estructurat sobre el rol de la psicopedagogia aplicada en
aquest àmbit. De fet ja ho comentat en els aspectes insuficientment resolts, i
penso que hagués estat molt bé agrupar totes les referències que he anat
explicitant per caracteritzar les aportacions de les especificitats que pot aportar la
nostra perspectiva professional. De totes maneres, com pots suposar, això no
passa perquè sí, i aquí és on pren rellevància l'anàlisi de les qüestions que em
planteges.

L'àmbit concret està format bàsicament per persones que referencien la seva
formació acadèmica en disciplines educatives i en psicologia, però que
desenvolupen tasques de responsabilitat relacionades amb la seva experiència en
l'orientació, suport, assessorament i reivindicació sindical. D'aquesta manera, no
ha estat fàcil articular en la pràctica que, per exemple, la Tutora Externa,
m'orientés per raó del seu coneixement disciplinar i no només per raó de la seva
responsabilitat sindical. Això ha requerit que jo li definís molt acuradament la
perspectiva psicopedagògica i les contribucions que podia fer, alhora que calia
refrescar-ho amb certa freqüència durant el procés. Ha estat, però, un procés molt
interessant de definició, subjectivació i significació conjunta d'aquest rol, però
força restringit a aquesta relació concreta.
SEGUEIX  11


En la resta del conjunt de la Federació la cosa ha estat diferent:

D'aquesta manera, en relació a la Secretaria de Formació sí que es produeix una
referència explícita a processos formatius i de desenvolupament
competencial, de manera que ha estat més fàcil de caracteritzar la contribució
específica. Altra cosa, però, és el reconeixement que es pugui atorgar a aquesta
identificació de rol, la qual cosa veurem a l'hora de posar en pràctica les
propostes d'assessorament. Però sí que hi ha més tradició en incorporar experts
diversos que els ajudin a dissenyar aquests processos educatius, de manera que
ha estat ben acollida la perspectiva de valorar les dificultats per a l'accés a
l'aprenentatge.

En la resta de l'àmbit cal dir que estan en general acostumats i acostumades a
l'assessorament expert, però generalment vinculat a l'àmbit jurídic, social, polític
o econòmic, de manera que allò més factible ha estat presentar el meu com un
coneixement expert en un àmbit de coneixement no cobert en la Federació. Això
ha comportat el reconeixement immediat d'aquesta expertesa i de l'autoritat del
rol però penso que no ha ajudat a reflexionar sobre aquesta funció, ni a mi ni al
conjunt.

SEGUEIX  12


Hi ha un aspecte en l'àmbit col·laboratiu que sí que m'agradaria destacar.
Mantenen un funcionament molt participatiu, en el qual tothom es reconeix
mútuament l'autoritat de l'altre per raó que aquesta es fonamenta en
l'autoritat atorgada en processos assemblearis, alhora que hi ha un profund
respecte per les, diguem-ne, autoritats jeràrquiques, ja que aquestes es
valoren i legitimen en funció de les seves contribucions al projecte conjunt, de
manera que alhora també es pot ser molt crític amb aquestes. Això no només
és conegut i reconegut, sinó que es manifesta de manera molt vivencial en
l'experiència quotidiana. Així, els processos col·laboratius són molt dinàmics i
es produeix una alta consistència dels procediments pels quals es negocien
significacions conjuntes, de manera que si aquesta no es produeix i es percep
com a no resolta, l'activació de la idea no prospera. Tal cosa suposa que el
processos de presa de decisions siguin lents, però que estiguin molt
fonamentades les respostes.

En definitiva, penso sincerament que, malgrat encara està molt lluny de
resoldre's, aquesta petita contribució meva aporta elements per considerar la
necessitat de sistematitzat i dotar de consistència als processos educatius i de
desenvolupament que es produeixen fruit de l'activitat sindical, la qual cosa
obliga a considerar perspectives que ho referenciïn i fonamentin.
INICI 13


8. Pel que a fa a la qüestió que planteges et proposo en primer lloc un repte: entra a
la Web de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres i tracta d'accedir a la
plana de Centres Especials de Treball.
Després, si et ve de gust, passa-li el Test d'accessibilitat web de la Fundació CTIC i
CEAPAT.

No hi ha dubte de l'esforç de CCOO per consolidar la seva presència a Internet i a
les xarxes, fins al punt que en alguns casos lidera aquesta presència en l'àmbit de
les organitzacions sindicals, però la web és fins i tot de difícil orientació i
interpretació per a persones com nosaltres amb un grau de limitacions força
normativitzat.
He inclòs la web en el meu projecte d'anàlisi del processos comunicatius per la seva
incidència potencial, però hi he dedicat unes energies limitades donada la limitada
capacitat d'influència de la meva proposta en els òrgans on es gestiona aquest mitjà
i la seva presència a Internet i les Xarxes. Això requeriria d'un projecte específic.
Però alhora he volgut tenir-lo present perquè des de la perspectiva de la inclusió de
les persones amb diversitat funcional cal considerar la necessitat que la seva
participació sigui possible i amb les mateixes opcions de rendiment que per al
conjunt de l'afiliació o dels treballadors i treballadores en general. D'aquesta
manera, en faig una aproximació bàsica a les necessitats d'ajustament per resultar
accessible a aquesta població concreta i no excloure'ls d'alguna de les possibilitats.
És un cas similar al que plantejo amb les publicacions impreses. SEGUEIX  14


Si em demanes opinió, jo crec que ara per ara l'única possibilitat és construir un
entorn paral·lel i accessible des de la mateixa pàgina d'inici (la qual cosa no treu que
s'adoptin les correccions que plantejo en la pàgina actual). Aquest entorn paral·lel
no només hauria de facilitar l'accés a una plana accessible relacionada amb el seu
sector d'activitat, sinó que hauria de facilitar l'accés a continguts
fonamentals, bàsics, relacionats amb els seus interessos específics i en relació a
salut, formació, serveis socials, legislació concreta contextualitzada i explicada,...

Ara per ara, aquest canal comunicatiu més aviat contribueix a la seva exclusió en
aquest entorn.

Finalment preguntes per quines propostes específiques he formulat. T’adreço al
document de Propostes d’Assessorament, en el darrer apartat de la qual s’han
formulat algunes aproximacions a aquesta adequació.

INICI
15


9. Em refereixo no tant al temps emprat en el desenvolupament del pràcticum com a
la desatenció a la que et veus obligat per aquesta restricció en la descoberta i
aprofundiment de les múltiples interaccions amb factors diversos que es relacionen
amb l'objecte de cadascuna de les nostres propostes.
D'aquesta manera, t'adones que la teva proposta, malgrat sigui necessari dotar-la de la
precisió necessària com per resoldre el problema plantejat, evidencia alhora la
necessitat d'atendre altres problemes que, sense ser el mateix objecte, influeixen en
aquest i per tant condicionen també el rendiment i adequació de la teva proposta. Per
exemple: cerques habilitar l'accés als processos comunicatius, la qual cosa obliga a
caracteritzar nombrosos factors que hi incideixen, la qual cosa obliga a referenciar un
marc de coneixement, per exemple l'autodeterminació, la qual incideix en el problema
però que alhora incideix també amb molts altres aspectes que es relacionen en alguna
mesura amb l'objecte que cerques d'abastar, com ara l'autonomia, l'autodirecció, les
experiències educatives, els rols rellevants,... no ho pots abastar tot, però tot media en
alguna mesura en el teu objecte.
Amb aquesta expressió de les conclusions no em lamento, només tracto de formular
que una proposta de millora comporta sovint identificar nous problemes que
requeriran de noves propostes de millora. El procés d'innovació és constant.
Penso que la meva proposta s'ajusta prou bé a les necessitats detectades, o si més no
en fan una aproximació fonamentada que justifica algunes mesures de millora.
En aquesta línia, estic convençut que les persones a les quals s'orienta o ofereix suport
evidencien aquestes millores i les consideren, però alhora no hi ha dubte que això no
resol totes les seves necessitats.
INICI 16


10. Penso que toques un problema estratègic en la inclusió de les persones amb
diversitat funcional: Què passa amb aquelles persones que requereixen d'un
suport més intens i extens?
Entenc que aquest és un tema ètic, de valors, ideològic; però també un problema
de com construim efectivament i articulem una societat veritablement inclusiva.
Tot un tema de debat!
Fixa't en la meva proposta. S'adreça a aquelles persones amb diversitat funcional
que participen en alguna mesura en l'activitat sindical, amb la finalitat d'ajustar el
context comunicatiu a les seves capacitats a través de la provisió dels suports
necessaris com perquè hi puguin accedir i funcionar d'una manera adaptativa. Sí
aquest és l'objecte, el problema, llavors la meva resposta pot semblar ben
encarada.
Però quines són aquestes persones? Aquelles que entre el col·lectiu amb diversitat
funcional tenen el suficient nivell de competència social i funcional com per
accedir i participar d'entorns significatius i valuosos sense que aquests hagin de
disposar de tants suports que els obligui a modificar la pròpia estructura
organitzativa. De fet, estem habilitant, compensant i ajustant contextos
normativitzats per tal que puguin incloure aquestes persones.
Què passa amb aquelles persones que requereixen d'un ajust molt més gran? Que
continuen sense poder accedir, perquè el seu accés suposaria canviar no només la
provisió del context sinó fins i tot la seva finalitat. No poden accedir perquè llavors
el dispositiu canvia de sentit i això no es pot permetre. SEGUEIX  17


Però com molt bé dius, la clau està en la consideració del món laboral. Em sembla
evident que hi ha moltes persones d'aquest col·lectiu que mai accediran a un
entorn laboral ordinari, ni tant sols a un d'extraordinari o protegit. El problema és
que la inclusió social s'ha referenciat durant molt de temps en relació a la
intensitat amb la qual participes en el sistema productiu, de manera que és
aquesta participació la que determina el teu grau de contribució a la societat i les
teves possibilitats de gaudir dels seus beneficis i protecció. D'aquesta manera, de
manera pragmàtica, el concepte de ciutadania es vertebra en la realitat al voltant
de la dimensió laboral i productiva. També és el que els passa a altres col·lectius
exclosos o als aturats i aturades de llarga durada.
En aquest sentit, el meu àmbit d'intervenció, en relació a la inclusió social de
persones amb diversitat funcional és ben restringit, no? Però no seria raonable ni
possible considerar suports per a persones amb greus dificultats en un context al
qual no podran accedir perquè en la seva pròpia disposició està pensat per a un
grau de participació ciutadana que es referencia en un entorn laboral, en el qual
mai no hi seran presents.
El tema de la inclusió, doncs, no està en com aconseguir que les persones amb
diversitat funcional participin de les estructures socials, sinó com pensar les
estructures socials per tal que permetin la participació de tothom. Probablement
llavors la referència per a l'accés a la ciutadania ja no seria la contribució
productiva.
Pero esto ya es otro cuento! INICI 18

�ݺ�ߣ

Qüestions defensa de la memòria

More Related Content

Qüestions defensa de la memòria