ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Qué és el joc per un infant rosanna

•Download as PPTX, PDF•
•
R
rosannapuyol
1 of 40
Download to read offline
EL Joc i els Infants
Qué és el Joc per un Infant?  Activitat lliure  Plaer i satisfacció emocional  Ésser  Expressió de sentiments. (Pair les vivències)  Autoconeixement i Autoestima  Interiorització de pautes de comportament social  Compartir espai amb iguals
JO C Naturalesa pròpia Experiència Cultural Activitat Lliure Principi de Descobriment CreatiuEspai imaginari Fictici Zona Privilegiada Gratuïta Temps Incert
Tradicionalment  Dues explicacions sobre l’origen del coneixement: I. L’ Empirista. II. L’Apriorista o Innatista. Segons Piaget I: “Gènesi sense estructura” II: “Estructures sense gènesi”
TEORIES DEL JOC AL SEGLE XIX  Schiller (1795): Disminueix l’energia superflua.  H Spencer(1855): Limitació energia segons espècies.  H. Lazarus (1883): Relaxació i recuperació d’energia  S. Hall: 1r- Teoria de la recapitulació.2n Estímul pel desenvolupament.  K. Gross(1901): Teoria de l’Exercici Preparatori
TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX  Buytendijk(1933) i Buhler(1933): Moviments i Emocions basats en la immaduresa del nen.  Claperéde: No solament moviments sinò ficció  Freud(1920):Realització de desitjos insatisfets. I oportunitat d’expressió de la sexualitat infantil (sexualidad infantil perversa polimorfa)  Vigotsky (1933): Símbol lúdic està impregnat d’elements socioculturals que l’infant fa seus.  PIAGET(1940): Teoria Cognitiva
TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX  Brunner (1960): Format d’activitat comunicativa entre iguals. Accepta els adults.  Winnicott (1979): Segueix SF. Elecció dels jocs a partir de l’adhesió a l’objecte on projecta mentalment símbols íntims i emocionals.
Jean William Fritz Piaget Neuchâtel, 9 d’agost de 1896 – Ginebra 16 de setembre de 1980
Qui és Piaget?  Psicòleg experimental,filòsof, biòleg suïs creador de l’epistemologia genètica,  Va ser famós per les seves aportacions al camp de la psicologia evolutiva , esl estudis sobre la Infància i la Teoria del Desenvolupament Cognitiu i la Teoria del Constructivisme de l’aprenentatge.  El 17 de setembre de cada any se commemora el Dia del psicopedagog.
Teoria Cognitiva. Teoria Genètica del Desenvolupament. Piaget El joc forma part de la funció cognitiva general del subjecte. Dues grans aportacions teòriques al tema:  1ª) 1932 – Relaciona els jocs infantils amb el desenvolupament que els nens tindran de la societat i en la societat.  2ª) 1946- Jocs com a processos cognitius relaxats i personals.
La Psicologia Genètica  La noció de psicologia genètica no es circunscribeix exclusivament a l’estudi de la conducta infantil i els canvis que experimenta durant el seu desenvolupament.  Aquesta teoria centra l’atenció en els processos psicològics, el seu desenvolupament i les seves diferències, és a dir atèn la seva dimensió genètica i la diferenciació evolutiva.
L’Aprenentatge com una Adaptació a l’Entorn Construcci ó del Coneixeme nt EINI Acomoda ció als canvis ambientals Assimilaci ó dels canvis de l’ambient
ASSIMILACIÓ + ACOMODACIÓ = EQUILIBRI •U N B E B È U T I L I T Z A U N O B J E C T E P E R P O R TAR - L O A L A B O C A I X U PAR - L O . •S I AQ U E S T O B J E C T E E R A D I F Í C I L D E AP R E H E N D R E H AU R À D E M O D I F I C AR E L S S E U S E S Q U E M E S P E R P O D E R - L O AG AFAR . Equilibri Homeostàsic
Qué és el joc per un infant rosanna
PERÍODE EDAT ESTADI DEL DESENVOLUPAMENT TIPUS DE JOC Etapa Sensorio-motriu Conducta del nen essencialment Motriu. No hi ha representació Interna dels esdeveniments externs 0 – 1 m 1-4 m 4-8 m 8-12 m 12-14m 14-18m Estadi dels mecanismes reflexes congènits. Estadi de les reaccions circulars primàries Estadi de les reaccions circulars secundàries. Estadi de la coordinació dels esquemes de conducta previs. Estadi dels nous descobriments pels nous descobrimients per experimentació. JOC FUNCIONAL: esboços de joc que s’expressen amb el moviment de les extremitats. Descobreix parts del seu cos u objectes al voltant i contínua jugant-hi, com si practiqués En l’execució es descobreix el plaer funcional. Continua en les etapes posteriors amb major complexitat.
PERÍODE EDAT ESTADI DEL DESENVOLUPAMENT TIPUS DE JOC Etapa Preoperacional Pensament i la del Llenguatge, que gradua la seva capacitat de pensar simbòlicament, imita els objectes de Conducta. Jocs simbòlics, dibuixos, 2 -4anys 4-7 anys a. Estadi preconceptual. JOC SIMBÒLIC: Implica la capacitat de representar mentalment un objecte o una situació absent
Joc en el 2n Estadi sensoriomotòric •JOC S AMB EL SEU PR OPI C OS R C P •JOCS AMB EL SEU PROPI COS I AMB ELS OB JEC TES R C S •JOC S AMB EL SEU C OS, AMB OB JEC TES I AMB ELS ALTR ES R C T. • IMITA SISTEMÀTICAMENT I EXPLORA . NEIX EL JOC R EAL . •TRANSICIÓ DEL JOC MOTOR AL SIMBÒLIC  Durant aquest temps les activitats lúdiques variades ajudaran a adquirir la capacitat viso-motòrica (coordinació viso-manual) i un control precís dels seus músculs.
L’ACCIÓ SOBRE ELS OBJECTES ES TORNEN UNA FONT DE PLAER 3r estadi 4-8m
4t Estadi 8-12m Coordinació d’Esquemes Secundaris APLICACIÓ D’ESQUEMES CONEGUTS EN NOVES SITUACIONS. E X : T I R A L A P I L O TA P E R Q U È U N A L’ ALT R E L A H I D O N I .
E S TAD I D E L’ E X P E R I È NC I A, D E L A I M I TAC I Ó S I S T E M À T I C A I E X P L O R AC I O N S D E N O U S J O C S Q U E E S C O N V E R T E I X E N E N N O U S R I T U AL S L Ú D I C S . J A S Ó N R E AL M E N T J O C S . M O LT M É S S I M B Ò L I C S , E N C AR A Q U E N O E X I S T E I X I L A C O N C I È N C I A D E S I M B O L I S M E . 5è Estadi Reaccions Circulars Terciaries 12-18m
•APAR I C I Ó D E L A R E P R E S E N TAC I Ó : L E S PAR AU L E S S Ó N U T I L I T Z AD E S C O M A S Í M B O L S . •R E C O R D E N O B J E C T E S Q U AN AQ U E S T S N O H I S Ó N P R E S E N T S . •S AB E N C L AS S I F I C AR - L O S P E R C L AS S E S . •P E R F E C C I O N AM E N T D E L J O C I M AG I N AT I U . •C O M E N C E N A R E C O R D AR E L S S O M N I S . •T E N E C APAC I TAT S P E R A R E P R E S E N TAR I S I M B O L I T Z AR P E R Ò E N C AR A N O E S TAB L E I X E N R E L AC I O N S E N T R E E L S S Í M B O L S . 6è Estadi Inserció de nous mitjans 18- 24mesos PERÍODE PREOPERACIONAL (IMITACIÓ RETARDADA D’UN SUCCÉS)
Període Sensoriomotriu ( fins els 24 mesos ) Període de la intel·ligència anterior al llenguatge i al pensament.  L’infant treballa a base de reflexes, íntimament units a tendències instintives. Si una acció li dóna satisfacció la repetirà constantment. Reacció circular
Període de Pensament Preoperacional (dels 2 als 7 anys) Es consolida el llenguatge i hi ha progrés en el comportament emocional i social.  Egocentrisme intel.lectual.  Apareix el Joc Simbòlic. Comença a comprendre que mitjançant el llenguatge pot expressar els seus desitjos
Jocs en aquesta etapa P E R C E P CI Ó : N O B AI X – N O AM U N T C O N C E P T E S P O L AR S : M O LT L L U N Y- M O LT A P R O P AN I M I S M E : “ L A P E D R A É S D O L E N TA” R E AL I S M E : ” S O M N I S I R E AL I TAT C O N F O S O S ” AR T I F I C I AL I S M E : ” E L F U M D E L C I G AR F O R M A E L S N Ú V O L S ”
•E L J O C S I M B Ò L I C S ’ I M P R E G N A D E L A I M AG I N AC I Ó : APAR E I X E N E L S É S S E R S I M AG I N AR I S . •C O M B I N AC I O N S C O M P E N S AT Ò R I E S : L’ I N FAN T D U U A T E R M E F I C T I C I AM E N T AL L Ò Q U E É S Apogeu del joc simbòlic: 2 años
C O M B I N AC I O N S L I Q U I D AT Ò R I E S : N O S O L AM E N T C O M P E N S A S I T U AC I O N S D E S AG R AD AB L E S , TAM B É E L S AS S I M I L A I E L S S U P E R A. AC C E P TA L E S S I T U AC I O N S Q U E L I P R O V Q U E N P O R ( J O C S D E M E T G E S , J O C S D E D R AC S ) . C O M B I N AC I O N S AN T I C I PAT Ò R I E S : S ’ AN T I C I PA AL R E S U LTAT. Apogeu del joc simbòlic: 2 años
Declinación del juego simbólico: 4-7 años •EL NEN S’APROPA MÉS A LA REALITAT. •LES CONSTRUCCIONS LÚDIQUES SERAN COHERENTS I AJUSTADES A LA REALITAT. •COMENÇA EL SIMBOLISME COL·LECTIU.
Joc en l’Estadi Intuïtiu Anys Evolució del Joc 3 a. Creixent interés pel joc amb altri. Persisteixen els jocs en solitari o en paral·lel. b. Cooperació fragmentària. c. Entén l’espera de torn, li agrada fer-ho. d. Pot compartir les joguines. 4 a. Equilibri entre independència i sociabilitat. b. Riquesa en contactes socials. Relacions perllongades al grup. c. Suggereix els torns. d. Comparteix el material. e. Prefereix els grups de 2 o 3 integrants. 5 i 6 a. Representa papers dramàtics amb gràcia i soltura. b. Compren i encaixa el seu rol. Percebeix i elabora situcions de picardia al joc. c. Comparteix, cuida i ordena el material. d. Els companys i les companyes l’atreuen i gaudeix de les empreses en conjunt. e. . No li interessa guanyar o perdre: ell sempre guanya.
Joc en l’Estadi Intuïtiu Anys Evolució del Joc 3 a. Apilar, Juntar, Encaixos, Fer rodar amb un gran interès per aquestes activitats. b. Jocs d’equilibriamb la carreta i el tricicle, jocs amb la pilota, jocs de còrrer, jocs de donar volteretes. c. Comença a pintar amb un caràcter clarament lúdic. 4 a. Milloren en el saltar i brincar. b. Juguen a caminar per diferents superfícies. c. Comencen jocs organitzats senzills de pilota. d. Activitats en grup, on es desenvolupen primerencament els jocs d’imitació. 5 i 6 a. Perfecciona l’encaix de les peces i puzzles. b. El motiven molt totes les activitats de clavar, atornillar, unir, muntar, etc.. c. Apareixen els primers jocs amb regles arbitràries (5-7 anys): “fer dues passes i una palmada,...”
EDAT EVOLUCIÓ DEL JOC 7, 8 i 9 anys a. Intenta organitzar-se en el joc col·lectiu, però encara depèn d’un adult. b. Els jocs han de limitar-se a unes poques regles, les suficients per a posar-los en marxa i protegir els jugadors. c. Creix l’interès competitiu. S’interessa per saber qui ha guanyat i qui ha perdut. d. Segons Piaget, respòn a la regle coercitiva de l’adult i l’accepta sense crítica. Jocs en l’Estadi de les Operacions Concretes
PERÍODE DE LES OPERACIONS CONCRETES (Entre 7 i 12 anys) Solament abasten la realitat susceptible de ser manipulada. S’inicia una nova forma de relacions amb els altres nens És capaç de considerar uns altres punts de vista, coordinar-los i extreure’n les conseqüències.
Període de les Operacions Formals (adolescència – al llarg de la vida adulta) Apareix el pensament formal.Pot formular hipòtesis. Té en compte el món del “possible”. Interès pel sexe oposat.  Canvi de pensament i inserció a l’edat adulta.
• Ab s t r a c c i ó s o b r e e l s c o n e i x e m e n t s c o n c r e t s o b s e r va t s q u e l i p e r m e t e n e m p r a r e l r a o n a m e n t l ò g i c : i n d u c t i u i d e d u c t i u . • D e s e n vo l u p a s e n t i m e n t s i d e a l i s t e s i a r r i b a a l a f o r m a c i ó c o n t i n u a d a d e l a p e r s o n a l i t a t . • E s d ó n a u n m a j o r d e s e n vo l u p a m e n t d e l s c o n c e p t e s m o r a l s . ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS:Adolescència
•FORMA PART DE TOTES LES CULTURES •AJUDA A TRENCAR PONTS DE COMUNICACIÓ •ENS PERMET ATENDRE A LA DIVERSITAT? El Joc com a eina d’intervenció socioeducativa i d’inclusió social
•V I G O T S K Y, 1 9 8 4 : E L J O C C O M A FAC TO R D ’ AP R E N E N TAT G E D E L’ AD AP TAC O I Ó S O C I AL . •E L N E N S E M P R E O C U PA E L S E U L L O C A L A C O R B A E S TAD Í S T I C A D ’ E D AT S , P E R Ò AP R O P D ’ AL G Ú M É S G R AN O AVAN Ç AT P E R A P O D E R D E S E N V O L U PAR - S E . ZDP El Joc com a eina d’intervenció socioeducativa i d’inclusió social
•EL NEN JUGA A LA INTEGRACIÓ SOCIAL: LA SIMULA. •PER AIXÒ ES NECESSITA UNES CONDICIONS FONAMENTALS: •UN TEMPS •UN ESPAI •UN MARC O ENTORN DE SEGURETAT •COMPLICITAT DE L’ADULT: PRESÈNCIA/ABSÈNCIA El Joc com a eina d’intervenció socioeducativa i d’inclusió social
DIVERSITAT: ECOSISTEMES DE PERSONES QUE ES POSEN EN RELACIÓ. ÉS UN PARÀMETRE ECOLÒGIC. BARREJA DE MIRADES DIFERENTS. Atenció a la diversitat a través del joc
ELS JOCS ENS INTRODUEIXEN EN UNA CULTURA? •DESCOBRIM ELS ELEMENTS QUE ES DESPRENEN DE CADA JOC? S I M B O L I S M E , AP O S TA, G È N E R E , E S TAC I Ó D E L’ AN Y, E C O N O M I A, R I T U S . . . . El joc canvia la nostra mirada del món?
•EXISTEIXEN MÚLTIPLES APRENENTATGES EN EL JOC?. •SOM CONSCIENTS DE QUÈ I COM APRENEM COSES NOVES?. •QUE POSO EN MARXA QUAN ESTIC JUGANT?. •QUÈ ÉS EL QUE M’APORTA CADA TIPUS DE JOC? Jugar és aprendre?
DONEM EINES PERQUÈ E L JOC LLIURES SIGUI EL MÉS RIC POSSIBLE?. HEM D’OFERIR EINES PER: •PODER DESCOBRIR-SE A SI MATEIXOS I ALS ALTRES. •PODER RESOLDRE CONFLICTES •DESCOBRIR LES PRÒPIES CAPACITATS •TROBAR EL JOC DE LA SEVA VIDA Per què els educadors ensenyen jocs?

More Related Content

Qué és el joc per un infant rosanna

  • 1. EL Joc i els Infants
  • 2. Qué és el Joc per un Infant?  Activitat lliure  Plaer i satisfacció emocional  Ésser  Expressió de sentiments. (Pair les vivències)  Autoconeixement i Autoestima  Interiorització de pautes de comportament social  Compartir espai amb iguals
  • 4. Tradicionalment  Dues explicacions sobre l’origen del coneixement: I. L’ Empirista. II. L’Apriorista o Innatista. Segons Piaget I: “Gènesi sense estructura” II: “Estructures sense gènesi”
  • 5. TEORIES DEL JOC AL SEGLE XIX  Schiller (1795): Disminueix l’energia superflua.  H Spencer(1855): Limitació energia segons espècies.  H. Lazarus (1883): Relaxació i recuperació d’energia  S. Hall: 1r- Teoria de la recapitulació.2n Estímul pel desenvolupament.  K. Gross(1901): Teoria de l’Exercici Preparatori
  • 6. TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX  Buytendijk(1933) i Buhler(1933): Moviments i Emocions basats en la immaduresa del nen.  Claperéde: No solament moviments sinò ficció  Freud(1920):Realització de desitjos insatisfets. I oportunitat d’expressió de la sexualitat infantil (sexualidad infantil perversa polimorfa)  Vigotsky (1933): Símbol lúdic està impregnat d’elements socioculturals que l’infant fa seus.  PIAGET(1940): Teoria Cognitiva
  • 7. TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX  Brunner (1960): Format d’activitat comunicativa entre iguals. Accepta els adults.  Winnicott (1979): Segueix SF. Elecció dels jocs a partir de l’adhesió a l’objecte on projecta mentalment símbols íntims i emocionals.
  • 8. Jean William Fritz Piaget Neuchâtel, 9 d’agost de 1896 – Ginebra 16 de setembre de 1980
  • 9. Qui és Piaget?  Psicòleg experimental,filòsof, biòleg suïs creador de l’epistemologia genètica,  Va ser famós per les seves aportacions al camp de la psicologia evolutiva , esl estudis sobre la Infància i la Teoria del Desenvolupament Cognitiu i la Teoria del Constructivisme de l’aprenentatge.  El 17 de setembre de cada any se commemora el Dia del psicopedagog.
  • 10. Teoria Cognitiva. Teoria Genètica del Desenvolupament. Piaget El joc forma part de la funció cognitiva general del subjecte. Dues grans aportacions teòriques al tema:  1ª) 1932 – Relaciona els jocs infantils amb el desenvolupament que els nens tindran de la societat i en la societat.  2ª) 1946- Jocs com a processos cognitius relaxats i personals.
  • 11. La Psicologia Genètica  La noció de psicologia genètica no es circunscribeix exclusivament a l’estudi de la conducta infantil i els canvis que experimenta durant el seu desenvolupament.  Aquesta teoria centra l’atenció en els processos psicològics, el seu desenvolupament i les seves diferències, és a dir atèn la seva dimensió genètica i la diferenciació evolutiva.
  • 12. L’Aprenentatge com una Adaptació a l’Entorn Construcci ó del Coneixeme nt EINI Acomoda ció als canvis ambientals Assimilaci ó dels canvis de l’ambient
  • 13. ASSIMILACIÓ + ACOMODACIÓ = EQUILIBRI •U N B E B È U T I L I T Z A U N O B J E C T E P E R P O R TAR - L O A L A B O C A I X U PAR - L O . •S I AQ U E S T O B J E C T E E R A D I F Í C I L D E AP R E H E N D R E H AU R À D E M O D I F I C AR E L S S E U S E S Q U E M E S P E R P O D E R - L O AG AFAR . Equilibri Homeostàsic
  • 15. PERÍODE EDAT ESTADI DEL DESENVOLUPAMENT TIPUS DE JOC Etapa Sensorio-motriu Conducta del nen essencialment Motriu. No hi ha representació Interna dels esdeveniments externs 0 – 1 m 1-4 m 4-8 m 8-12 m 12-14m 14-18m Estadi dels mecanismes reflexes congènits. Estadi de les reaccions circulars primàries Estadi de les reaccions circulars secundàries. Estadi de la coordinació dels esquemes de conducta previs. Estadi dels nous descobriments pels nous descobrimients per experimentació. JOC FUNCIONAL: esboços de joc que s’expressen amb el moviment de les extremitats. Descobreix parts del seu cos u objectes al voltant i contínua jugant-hi, com si practiqués En l’execució es descobreix el plaer funcional. Continua en les etapes posteriors amb major complexitat.
  • 16. PERÍODE EDAT ESTADI DEL DESENVOLUPAMENT TIPUS DE JOC Etapa Preoperacional Pensament i la del Llenguatge, que gradua la seva capacitat de pensar simbòlicament, imita els objectes de Conducta. Jocs simbòlics, dibuixos, 2 -4anys 4-7 anys a. Estadi preconceptual. JOC SIMBÒLIC: Implica la capacitat de representar mentalment un objecte o una situació absent
  • 17. Joc en el 2n Estadi sensoriomotòric •JOC S AMB EL SEU PR OPI C OS R C P •JOCS AMB EL SEU PROPI COS I AMB ELS OB JEC TES R C S •JOC S AMB EL SEU C OS, AMB OB JEC TES I AMB ELS ALTR ES R C T. • IMITA SISTEMÀTICAMENT I EXPLORA . NEIX EL JOC R EAL . •TRANSICIÓ DEL JOC MOTOR AL SIMBÒLIC  Durant aquest temps les activitats lúdiques variades ajudaran a adquirir la capacitat viso-motòrica (coordinació viso-manual) i un control precís dels seus músculs.
  • 18. L’ACCIÓ SOBRE ELS OBJECTES ES TORNEN UNA FONT DE PLAER 3r estadi 4-8m
  • 19. 4t Estadi 8-12m Coordinació d’Esquemes Secundaris APLICACIÓ D’ESQUEMES CONEGUTS EN NOVES SITUACIONS. E X : T I R A L A P I L O TA P E R Q U È U N A L’ ALT R E L A H I D O N I .
  • 20. E S TAD I D E L’ E X P E R I È NC I A, D E L A I M I TAC I Ó S I S T E M À T I C A I E X P L O R AC I O N S D E N O U S J O C S Q U E E S C O N V E R T E I X E N E N N O U S R I T U AL S L Ú D I C S . J A S Ó N R E AL M E N T J O C S . M O LT M É S S I M B Ò L I C S , E N C AR A Q U E N O E X I S T E I X I L A C O N C I È N C I A D E S I M B O L I S M E . 5è Estadi Reaccions Circulars Terciaries 12-18m
  • 21. •APAR I C I Ó D E L A R E P R E S E N TAC I Ó : L E S PAR AU L E S S Ó N U T I L I T Z AD E S C O M A S Í M B O L S . •R E C O R D E N O B J E C T E S Q U AN AQ U E S T S N O H I S Ó N P R E S E N T S . •S AB E N C L AS S I F I C AR - L O S P E R C L AS S E S . •P E R F E C C I O N AM E N T D E L J O C I M AG I N AT I U . •C O M E N C E N A R E C O R D AR E L S S O M N I S . •T E N E C APAC I TAT S P E R A R E P R E S E N TAR I S I M B O L I T Z AR P E R Ò E N C AR A N O E S TAB L E I X E N R E L AC I O N S E N T R E E L S S Í M B O L S . 6è Estadi Inserció de nous mitjans 18- 24mesos PERÍODE PREOPERACIONAL (IMITACIÓ RETARDADA D’UN SUCCÉS)
  • 22. Període Sensoriomotriu ( fins els 24 mesos ) Període de la intel·ligència anterior al llenguatge i al pensament.  L’infant treballa a base de reflexes, íntimament units a tendències instintives. Si una acció li dóna satisfacció la repetirà constantment. Reacció circular
  • 23. Període de Pensament Preoperacional (dels 2 als 7 anys) Es consolida el llenguatge i hi ha progrés en el comportament emocional i social.  Egocentrisme intel.lectual.  Apareix el Joc Simbòlic. Comença a comprendre que mitjançant el llenguatge pot expressar els seus desitjos
  • 24. Jocs en aquesta etapa P E R C E P CI Ó : N O B AI X – N O AM U N T C O N C E P T E S P O L AR S : M O LT L L U N Y- M O LT A P R O P AN I M I S M E : “ L A P E D R A É S D O L E N TA” R E AL I S M E : ” S O M N I S I R E AL I TAT C O N F O S O S ” AR T I F I C I AL I S M E : ” E L F U M D E L C I G AR F O R M A E L S N Ú V O L S ”
  • 25. •E L J O C S I M B Ò L I C S ’ I M P R E G N A D E L A I M AG I N AC I Ó : APAR E I X E N E L S É S S E R S I M AG I N AR I S . •C O M B I N AC I O N S C O M P E N S AT Ò R I E S : L’ I N FAN T D U U A T E R M E F I C T I C I AM E N T AL L Ò Q U E É S Apogeu del joc simbòlic: 2 años
  • 26. C O M B I N AC I O N S L I Q U I D AT Ò R I E S : N O S O L AM E N T C O M P E N S A S I T U AC I O N S D E S AG R AD AB L E S , TAM B É E L S AS S I M I L A I E L S S U P E R A. AC C E P TA L E S S I T U AC I O N S Q U E L I P R O V Q U E N P O R ( J O C S D E M E T G E S , J O C S D E D R AC S ) . C O M B I N AC I O N S AN T I C I PAT Ò R I E S : S ’ AN T I C I PA AL R E S U LTAT. Apogeu del joc simbòlic: 2 años
  • 27. Declinación del juego simbólico: 4-7 años •EL NEN S’APROPA MÉS A LA REALITAT. •LES CONSTRUCCIONS LÚDIQUES SERAN COHERENTS I AJUSTADES A LA REALITAT. •COMENÇA EL SIMBOLISME COL·LECTIU.
  • 28. Joc en l’Estadi Intuïtiu Anys Evolució del Joc 3 a. Creixent interés pel joc amb altri. Persisteixen els jocs en solitari o en paral·lel. b. Cooperació fragmentària. c. Entén l’espera de torn, li agrada fer-ho. d. Pot compartir les joguines. 4 a. Equilibri entre independència i sociabilitat. b. Riquesa en contactes socials. Relacions perllongades al grup. c. Suggereix els torns. d. Comparteix el material. e. Prefereix els grups de 2 o 3 integrants. 5 i 6 a. Representa papers dramàtics amb gràcia i soltura. b. Compren i encaixa el seu rol. Percebeix i elabora situcions de picardia al joc. c. Comparteix, cuida i ordena el material. d. Els companys i les companyes l’atreuen i gaudeix de les empreses en conjunt. e. . No li interessa guanyar o perdre: ell sempre guanya.
  • 29. Joc en l’Estadi Intuïtiu Anys Evolució del Joc 3 a. Apilar, Juntar, Encaixos, Fer rodar amb un gran interès per aquestes activitats. b. Jocs d’equilibriamb la carreta i el tricicle, jocs amb la pilota, jocs de còrrer, jocs de donar volteretes. c. Comença a pintar amb un caràcter clarament lúdic. 4 a. Milloren en el saltar i brincar. b. Juguen a caminar per diferents superfícies. c. Comencen jocs organitzats senzills de pilota. d. Activitats en grup, on es desenvolupen primerencament els jocs d’imitació. 5 i 6 a. Perfecciona l’encaix de les peces i puzzles. b. El motiven molt totes les activitats de clavar, atornillar, unir, muntar, etc.. c. Apareixen els primers jocs amb regles arbitràries (5-7 anys): “fer dues passes i una palmada,...”
  • 30. EDAT EVOLUCIÓ DEL JOC 7, 8 i 9 anys a. Intenta organitzar-se en el joc col·lectiu, però encara depèn d’un adult. b. Els jocs han de limitar-se a unes poques regles, les suficients per a posar-los en marxa i protegir els jugadors. c. Creix l’interès competitiu. S’interessa per saber qui ha guanyat i qui ha perdut. d. Segons Piaget, respòn a la regle coercitiva de l’adult i l’accepta sense crítica. Jocs en l’Estadi de les Operacions Concretes
  • 31. PERÍODE DE LES OPERACIONS CONCRETES (Entre 7 i 12 anys) Solament abasten la realitat susceptible de ser manipulada. S’inicia una nova forma de relacions amb els altres nens És capaç de considerar uns altres punts de vista, coordinar-los i extreure’n les conseqüències.
  • 32. Període de les Operacions Formals (adolescència – al llarg de la vida adulta) Apareix el pensament formal.Pot formular hipòtesis. Té en compte el món del “possible”. Interès pel sexe oposat.  Canvi de pensament i inserció a l’edat adulta.
  • 33. • Ab s t r a c c i ó s o b r e e l s c o n e i x e m e n t s c o n c r e t s o b s e r va t s q u e l i p e r m e t e n e m p r a r e l r a o n a m e n t l ò g i c : i n d u c t i u i d e d u c t i u . • D e s e n vo l u p a s e n t i m e n t s i d e a l i s t e s i a r r i b a a l a f o r m a c i ó c o n t i n u a d a d e l a p e r s o n a l i t a t . • E s d ó n a u n m a j o r d e s e n vo l u p a m e n t d e l s c o n c e p t e s m o r a l s . ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS:Adolescència
  • 34. •FORMA PART DE TOTES LES CULTURES •AJUDA A TRENCAR PONTS DE COMUNICACIÓ •ENS PERMET ATENDRE A LA DIVERSITAT? El Joc com a eina d’intervenció socioeducativa i d’inclusió social
  • 35. •V I G O T S K Y, 1 9 8 4 : E L J O C C O M A FAC TO R D ’ AP R E N E N TAT G E D E L’ AD AP TAC O I Ó S O C I AL . •E L N E N S E M P R E O C U PA E L S E U L L O C A L A C O R B A E S TAD Í S T I C A D ’ E D AT S , P E R Ò AP R O P D ’ AL G Ú M É S G R AN O AVAN Ç AT P E R A P O D E R D E S E N V O L U PAR - S E . ZDP El Joc com a eina d’intervenció socioeducativa i d’inclusió social
  • 36. •EL NEN JUGA A LA INTEGRACIÓ SOCIAL: LA SIMULA. •PER AIXÒ ES NECESSITA UNES CONDICIONS FONAMENTALS: •UN TEMPS •UN ESPAI •UN MARC O ENTORN DE SEGURETAT •COMPLICITAT DE L’ADULT: PRESÈNCIA/ABSÈNCIA El Joc com a eina d’intervenció socioeducativa i d’inclusió social
  • 37. DIVERSITAT: ECOSISTEMES DE PERSONES QUE ES POSEN EN RELACIÓ. ÉS UN PARÀMETRE ECOLÒGIC. BARREJA DE MIRADES DIFERENTS. Atenció a la diversitat a través del joc
  • 38. ELS JOCS ENS INTRODUEIXEN EN UNA CULTURA? •DESCOBRIM ELS ELEMENTS QUE ES DESPRENEN DE CADA JOC? S I M B O L I S M E , AP O S TA, G È N E R E , E S TAC I Ó D E L’ AN Y, E C O N O M I A, R I T U S . . . . El joc canvia la nostra mirada del món?
  • 39. •EXISTEIXEN MÚLTIPLES APRENENTATGES EN EL JOC?. •SOM CONSCIENTS DE QUÈ I COM APRENEM COSES NOVES?. •QUE POSO EN MARXA QUAN ESTIC JUGANT?. •QUÈ ÉS EL QUE M’APORTA CADA TIPUS DE JOC? Jugar és aprendre?
  • 40. DONEM EINES PERQUÈ E L JOC LLIURES SIGUI EL MÉS RIC POSSIBLE?. HEM D’OFERIR EINES PER: •PODER DESCOBRIR-SE A SI MATEIXOS I ALS ALTRES. •PODER RESOLDRE CONFLICTES •DESCOBRIR LES PRÒPIES CAPACITATS •TROBAR EL JOC DE LA SEVA VIDA Per què els educadors ensenyen jocs?

Editor's Notes

  1. Característiques del joc