Idees bàsiques per entendre la novel.la de Mercè Rodoreda "Jardí vora el mar", novel.la poc coneguda de l'autora.
1 of 28
More Related Content
Quatre notes sobre Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda
1. JARDÍ VORA EL MAR, MERCÈ RODORERA
LA DARRERA PRIMERA NOVEL.LA,
LITERATURA DE
MODALITAT
2. LA REDACCIÓ DE JARDÍ VORA EL MAR
1a novel.la escrita després de la postguerra.
Fou redactada en només disset dies al setembre
de 1959 quan vivia a Ginebra. El 1966 hi va
retornar i hi posà punt i final, ara ja definitiu.
Segons va escriure: “vinculada a les flors, sense
flors durant anys, vaig sentir la necessitat de parlar de flors i
que el meu protagonista fos un jardiner”.
La mancança amb el món de les flors durant l’exili
la porta a buscar un protagonista que visqui en una
torre esplèndida i sobretot en un jardí magnífic,
envoltat d’arbres, de plantes i de flors
3. LA REDACCIÓ DE L’OBRA
Fou presentata amb el títol Una mica d’història al premi
Joanot Martorell de 1959 on va quedar quarta.
En aquesta època Rodoreda ja gaudia d’un sòlid
prestigi: havia publicat La plaça del diamant i El carrer
de les Camèlies. A més, comptava amb un editor, Joan
Sales, que creia molt en ella.
En principi, el títol era A penes sis anys, però no
agradava al seu editor.
El tema dels títols de les obres de Rodorera sempre
creen controvèrsies i són molt discutits amb els seus
editors.
5. TÈCNICA I PERSONATGES
Jardí vora el mar sortí el 1967, any en què
Rodoreda publica un recull de contes, La meva
Cristina i altres contes.
La novel.la adopta la tècnica behaviorista –d’aquí
el diàleg dominant- i té un protagonista masculí, a
diferència de les altres novel.les, dominades per
una veu femenina. Es tracta, doncs, d’una novel.la
atípica: novel.la de personatges masculins, com ho
acostumen a ser les que adopten la tècnica
distanciadora i objectiva del behaviorisme. Ex:
Steinbek o Hemingway.
7. TÈCNICA I PERSONATGES
La tendència behaviorista adopta una tècnica objectiva,
propera a la novel.la negra i al cinema, una tècnica que
recolza en un únic punt de vista, el del jardiner, que de
vegades explica el que observa, com si fos una mena de
voyeur, però no gaire entusiasta.En d’altres, esdevé un
espectador interessat però incapaç de copsar tota la funció.
La història –sempre fragmentada i llunyana- i per tant poc
segura, amb molts buits, el.lipsis, neix també de les
converses que escolta d’amagat o manté directament amb
d’altres personatges (sobretot amb Quima, la cuinera).
Moment de gran influència del cinema en la literatura.
8. TÈCNICA I PERSONATGES
El gruix més important de les converses es descabdella al
jardí de la torre –l’escenari central de l’obra-, al costat de la
caseta on viu el jardiner. Altres espais de menor
importància: la fonda del poble i el carrer de Ríos Rojas, a
Barcelona.
Pel que fa la tècnica: incorporació d’un diari, al final de la
novel.la. Recurs emprat en altres novel.les com Mirall
trencat.
Supressió del narrador. La història neix del passat, del
record, com a totes les de l’autora. En això es diferencia
d’un bon nombre d’obres behavioristes, que acostumen a
triar la perspectiva del present.
L’escriptura de l’obra és tota ella col.loquial.
9. TÈCNICA I PERSONATGES
Col.loquial perquè la veu del narrador s’adreça al lector per
explicar-li una història de viva veu i d’una manera animada.
I també perquè és una novel.la amb molt diàleg en estil
directe- diferentment de la majoria de les de l’autora, que
empren l’estil indirecte narrativitzat.
Inconcreció pel que fa a l’espai central de la novel.la i
inconcreció també temporal (podem suposar la dècada dels
20 i començaments dels anys 30).
Un fet insòlit en Rodorera: no hi ha cap referència a la
Guerra Civil ni a les seves repercussions.
La vida dels personatges marcada per dues motivacions:
diners i amor
11. TÈCNICA I PERSONATGES
Motivació: sobretot l’econòmica, per la manca de
fortuna, que empeny diversos personatges a
marxar de llur país (els anomenats indianos).
Diners: sempre decisius en la producció
rodorediana.
Dos grups de personatges: els modestos i els rics,
amb una funció i espais que els són propis. Ara, hi
ha personatges que han pogut superar les barreres
que els separen, gràcies al seu esforç personal –
unit sempre al desplaçament- (el cas de Bellom), o
bé amb un matrimoni d’interès, que deixa de banda
l’amor.
13. TÈCNIQUES I PERSONATGES
Al final, però, els diners no acostumen a donar la
felicitat, com a mínim a figures sensibles, com
l’Eugeni i la Rosamaria.
La conclusió sembla aquesta: el jardiner ha assolit
la felicitat, o com a mínim la pau, vivint al marge
dels diners i refugiant-se en la naturalesa.
Jardí vora el mar està dividida en sis blocs llargs-
defugint els capítols que acostumen a ser més
breus i trenquen el ritme narratiu-, que corresponen
als sis estius evocats
14. TÈCNIQUES I PERSONATGES
Les dues figures masculines –l’Eugeni i el jardiner-
ofereixen una actitud totalment oposada enfront de
la vida, sempre dura i dramàtica, de Rodorera.
El jardiner troba la pau i la serenitat en una soledat
radical –deixant de banda les relacions íntimes- i
busca una companyia essencial: la natura.
En canvi, Eugeni que inicialment ha apostat per la
vida – casament per interès- s’adona que no és la
solució per a ell i escull la mort.
Aquests personatges representen una tria davant
l’existència: la vida o bé la mort.
15. TÈCNICA I PERSONATGES
Aigua i vegetació: matèries principals de l’imaginari
rodoredià. Vell jardiner= vegetació per viure / El
jove= l’aigua per morir-hi.
El missatge sembla ser: lluny de la infantesa, per
assolir la felicitat cal separar-se dels homes –
perquè la vida adulta resulta insuportable-, com ho
fa el jardiner. I sobretot, acostar-se a la natura,
afavorir aquesta vinculació amb les flors, que
senten tant Eugeni com el jardiner, aquests
personatges tan propers i tan separats alhora. L’un
ple de serenitat i d’acceptació, l’altre d’angoixa i de
revoltat. Poden representar dues actituds: vellesa i
joventut.
17. LA FORTUNA, ELS AMERICANOS I EL MATRIMONI
D’INTERÈS
Aparició de la figura de l’americano: encarnat en
dos personatges (el senyor Bellom i Eugeni).
Resulta evident la relació del senyor Bellom amb
l’oncle matern de l’autora. Ara bé, si la base és
biogràfica, hi ha una evident mitificació. La novel.la
esdevé l’espai d’una rectificació positiva de la vida
(el personatge de ficció poc té a veure amb el
caràcter gasiu de la figura real).
La felicitat desapareix amb l’edat adulta: en la
producció rodorediana existeix un tall decisiu que
separa la infantesa i l’edat adulta.
18. LA FORTUNA, ELS AMERICANOS I EL MATRIMONI
D’INTERÈS
El matrimoni d’interès no sembla susceptible de
donar la felicitat (tampoc les relacions amoroses ni
les matrimonials).
Dos triangles que demostren aquest fracàs:
Eugeni-Maribel-Rosamaria / Francesc-Rosamaria-
Eugeni.
Si el matrimoni no és vist de manera positiva, el
mateix s’esdevé pel que fa a la maternitat: per ex:
el jardiner està més aviat content de no haver
tingut descendència, Rosamaria avorta, Mariona
pensa que els fills només donen maldecaps, etc.
19. LA PINTURA
Rodorera es va sentir atreta per la pintura tota la
vida. En la novel.la hi ha dos personatges que
pinten –Feliu i Eulàlia (dos estils diferents)
A través dels dos personatges, Rodorera sembla
dir-nos que la creació no neix pas de la
reproducció d’una realitat exterior, sinó interior.
La pintura com la jardineria són com una
construcció d’una nova realitat, semblantment a
l’art expressionista. Es pot relacionar amb la part
fantàstica i misteriosa que acostuma l’autora a
incorporar a les seves novel.les. Ofereixen una
visió subjectiva de la realitat.
20. PAUL KLEE: LA SUPERIORITAT DE L’ART
EXPRESSIONISTA
L’art ne reproduit pas le visible, il rend
visible
21. LA PINTURA
Paral.lelisme: jardiner/Eulàlia, solitaris, sense
relacions afectives profundes, es lliuren a una
passió que dóna sentit a llurs vides: la pintura i la
jardineria, dues formes de creació.
Rodorera sembla dir-nos que només d’aquesta
manera hi pot haver plenitud personal.
Dedicacions, però, a les quals cal lliurar-se en cos i
ànima. Exposa a través d’aquests dos personatges
a més de la seva passió per les flors, la seva
vinculació a l’art, l’única manera de poder suportar
la vida, una vida profundament negativa.
22. LES FLORS I LA VEGETACIÓ
La novel.la reflecteix el relleu del jardí, però anant més
lluny el misteri i, fins i tot, la divinitat d’aquest espai
(lectora fidel de la Bíblia, al Gènesi es destaca que el
Paradís era un jardí i que al centre Déu va situar l’arbre
de la ciència, el del bé i el del mal, que donava
immortalitat).
Per Runge, el paisatge és l’espai en el qual és possible
retrobar encara el lligam entre l’home, la naturalesa i
Déu.
És la novel.la que inclou més varietat de flors i
plantes.L’autora sembla exposar el desig de crear una
flora personal,de treballar amb el llenguatge i de crear
flors amb l’escriptura.
24. LES FLORS I LA VEGETACIÓ
De la vegetació en sobresurt l’arbre, l’element més
important. Element vertical que lliga el cel i la terra. En
Jardí vora el mar, l’arbre és l’eucaliptus, un arbre
magnífic que s’ha convertit en un model de vida per al
jardiner. És un mestre que li assenyala el
comportament a seguir, la vida justa: serenitat,
estoicisme, solitud... Per aconseguir-ho, el jardiner
s’ha sumat al cicle que marca la natura.
Lligam tan estret que sembla haver esdevingut un
arbre. Home i naturalesa, d’una mateixa essència,
constitueixen una unitat, i aquest sembla ser l’únic
recurs contra la soledat.
25. LA VOLUNTAT DE PERMANÈNCIA EN LA TERRA: LA
METAMORFOSI EN ARBRE
Runge: als quadres d’aquest pintor els
personatges es transformen en vegetació: el
jardiner també buscarà aquesta mena de
metamorfosi en arbre.
26. LES FLORS I LA VEGETACIÓ
Les darreres paraules del jardiner no fan altra cosa
que confirmar la vivesa i el relleu de la natura, la
companyia i l’amistat que pot oferir a l’home, però
també el seu misteri:
“Miri com està el jardí. Per sentir-ne la força i l’olor, aquesta és la
millor hora. Miri els til.lers ... ¿Veu les fulles com tremolen i ens
escolten? Vostè riu... Si un dia passeja de nit per sota dels
arbres, ja veurà que n’hi dirà de coses aquest jardí... “
Seguint els postulats del romanticisme alemany,
essencials en aquesta novel.la “La nature et l’homme,
étant de la même essence, se recontrent, non, se fondent
l’un dans l’autre: une immense solidarité, seul recours
contre le solitude, relie tout ce que qui a été crée”
27. LES FLORS I LA VEGETACIÓ
Eugeni sembla encarnar la figura de l’heroi romàntic
(jove, obsedit per l’amor, la mort i la natura, i sobretot
per la infantesa).
A Jardí vora la mar s’esdevé un dels temes típics del
romanticisme alemany: la nostàlgia del paradís perdut.
Conclusió: el tractament de la matèria narrativa, la
tècnica behaviorista no resulta la més adient per donar
sortida a un dels trets centrals de l’escriptura
rodorediana: la intensitat, l’emoció, que neix de
l’endinsament en el món interior dels personatges.
28. FONT DE LA INFORMACIÓ
Apunts extrets de l’article de Carme Arnau,
especialista en l’obra de Rodorera, Jardí
vora el mar: la darrera primera novel.la, dins
Memòria i ficció en l’obra de Mercè
Rodorera.