ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Quatre notes sobre Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda

•
•
Domenec Garrido
Domenec Garrido

Idees bàsiques per entendre la novel.la de Mercè Rodoreda "Jardí vora el mar", novel.la poc coneguda de l'autora.

1 of 28
JARDÍ VORA EL MAR, MERCÈ RODORERA LA DARRERA PRIMERA NOVEL.LA, LITERATURA DE MODALITAT
LA REDACCIÓ DE JARDÍ VORA EL MAR  1a novel.la escrita després de la postguerra.  Fou redactada en només disset dies al setembre de 1959 quan vivia a Ginebra. El 1966 hi va retornar i hi posà punt i final, ara ja definitiu. Segons va escriure: “vinculada a les flors, sense flors durant anys, vaig sentir la necessitat de parlar de flors i que el meu protagonista fos un jardiner”.  La mancança amb el món de les flors durant l’exili la porta a buscar un protagonista que visqui en una torre esplèndida i sobretot en un jardí magnífic, envoltat d’arbres, de plantes i de flors
LA REDACCIÓ DE L’OBRA  Fou presentata amb el títol Una mica d’història al premi Joanot Martorell de 1959 on va quedar quarta.  En aquesta època Rodoreda ja gaudia d’un sòlid prestigi: havia publicat La plaça del diamant i El carrer de les Camèlies. A més, comptava amb un editor, Joan Sales, que creia molt en ella.  En principi, el títol era A penes sis anys, però no agradava al seu editor.  El tema dels títols de les obres de Rodorera sempre creen controvèrsies i són molt discutits amb els seus editors.
IMATGES DE L’UNIVERS DE RODOREDA JOAN SALES
TÈCNICA I PERSONATGES  Jardí vora el mar sortí el 1967, any en què Rodoreda publica un recull de contes, La meva Cristina i altres contes.  La novel.la adopta la tècnica behaviorista –d’aquí el diàleg dominant- i té un protagonista masculí, a diferència de les altres novel.les, dominades per una veu femenina. Es tracta, doncs, d’una novel.la atípica: novel.la de personatges masculins, com ho acostumen a ser les que adopten la tècnica distanciadora i objectiva del behaviorisme. Ex: Steinbek o Hemingway.
JOHN STEINBECK --- ERNEST HEMINGWAY
TÈCNICA I PERSONATGES  La tendència behaviorista adopta una tècnica objectiva, propera a la novel.la negra i al cinema, una tècnica que recolza en un únic punt de vista, el del jardiner, que de vegades explica el que observa, com si fos una mena de voyeur, però no gaire entusiasta.En d’altres, esdevé un espectador interessat però incapaç de copsar tota la funció.  La història –sempre fragmentada i llunyana- i per tant poc segura, amb molts buits, el.lipsis, neix també de les converses que escolta d’amagat o manté directament amb d’altres personatges (sobretot amb Quima, la cuinera).  Moment de gran influència del cinema en la literatura.
TÈCNICA I PERSONATGES  El gruix més important de les converses es descabdella al jardí de la torre –l’escenari central de l’obra-, al costat de la caseta on viu el jardiner. Altres espais de menor importància: la fonda del poble i el carrer de Ríos Rojas, a Barcelona.  Pel que fa la tècnica: incorporació d’un diari, al final de la novel.la. Recurs emprat en altres novel.les com Mirall trencat.  Supressió del narrador. La història neix del passat, del record, com a totes les de l’autora. En això es diferencia d’un bon nombre d’obres behavioristes, que acostumen a triar la perspectiva del present.  L’escriptura de l’obra és tota ella col.loquial.
TÈCNICA I PERSONATGES  Col.loquial perquè la veu del narrador s’adreça al lector per explicar-li una història de viva veu i d’una manera animada. I també perquè és una novel.la amb molt diàleg en estil directe- diferentment de la majoria de les de l’autora, que empren l’estil indirecte narrativitzat.  Inconcreció pel que fa a l’espai central de la novel.la i inconcreció també temporal (podem suposar la dècada dels 20 i començaments dels anys 30).  Un fet insòlit en Rodorera: no hi ha cap referència a la Guerra Civil ni a les seves repercussions.  La vida dels personatges marcada per dues motivacions: diners i amor
AMOR ----- DINERS
TÈCNICA I PERSONATGES  Motivació: sobretot l’econòmica, per la manca de fortuna, que empeny diversos personatges a marxar de llur país (els anomenats indianos). Diners: sempre decisius en la producció rodorediana.  Dos grups de personatges: els modestos i els rics, amb una funció i espais que els són propis. Ara, hi ha personatges que han pogut superar les barreres que els separen, gràcies al seu esforç personal – unit sempre al desplaçament- (el cas de Bellom), o bé amb un matrimoni d’interès, que deixa de banda l’amor.
ELS DOS GRUPS DE PERSONATGES
TÈCNIQUES I PERSONATGES  Al final, però, els diners no acostumen a donar la felicitat, com a mínim a figures sensibles, com l’Eugeni i la Rosamaria.  La conclusió sembla aquesta: el jardiner ha assolit la felicitat, o com a mínim la pau, vivint al marge dels diners i refugiant-se en la naturalesa.  Jardí vora el mar està dividida en sis blocs llargs- defugint els capítols que acostumen a ser més breus i trenquen el ritme narratiu-, que corresponen als sis estius evocats
TÈCNIQUES I PERSONATGES  Les dues figures masculines –l’Eugeni i el jardiner- ofereixen una actitud totalment oposada enfront de la vida, sempre dura i dramàtica, de Rodorera.  El jardiner troba la pau i la serenitat en una soledat radical –deixant de banda les relacions íntimes- i busca una companyia essencial: la natura.  En canvi, Eugeni que inicialment ha apostat per la vida – casament per interès- s’adona que no és la solució per a ell i escull la mort.  Aquests personatges representen una tria davant l’existència: la vida o bé la mort.
TÈCNICA I PERSONATGES  Aigua i vegetació: matèries principals de l’imaginari rodoredià. Vell jardiner= vegetació per viure / El jove= l’aigua per morir-hi.  El missatge sembla ser: lluny de la infantesa, per assolir la felicitat cal separar-se dels homes – perquè la vida adulta resulta insuportable-, com ho fa el jardiner. I sobretot, acostar-se a la natura, afavorir aquesta vinculació amb les flors, que senten tant Eugeni com el jardiner, aquests personatges tan propers i tan separats alhora. L’un ple de serenitat i d’acceptació, l’altre d’angoixa i de revoltat. Poden representar dues actituds: vellesa i joventut.
ELS ELEMENTS DEL MÓN RODOREDIÀ: L’AIGUA I EL MÓN VEGETAL
LA FORTUNA, ELS AMERICANOS I EL MATRIMONI D’INTERÈS  Aparició de la figura de l’americano: encarnat en dos personatges (el senyor Bellom i Eugeni).  Resulta evident la relació del senyor Bellom amb l’oncle matern de l’autora. Ara bé, si la base és biogràfica, hi ha una evident mitificació. La novel.la esdevé l’espai d’una rectificació positiva de la vida (el personatge de ficció poc té a veure amb el caràcter gasiu de la figura real).  La felicitat desapareix amb l’edat adulta: en la producció rodorediana existeix un tall decisiu que separa la infantesa i l’edat adulta.
LA FORTUNA, ELS AMERICANOS I EL MATRIMONI D’INTERÈS  El matrimoni d’interès no sembla susceptible de donar la felicitat (tampoc les relacions amoroses ni les matrimonials).  Dos triangles que demostren aquest fracàs: Eugeni-Maribel-Rosamaria / Francesc-Rosamaria- Eugeni.  Si el matrimoni no és vist de manera positiva, el mateix s’esdevé pel que fa a la maternitat: per ex: el jardiner està més aviat content de no haver tingut descendència, Rosamaria avorta, Mariona pensa que els fills només donen maldecaps, etc.
LA PINTURA  Rodorera es va sentir atreta per la pintura tota la vida. En la novel.la hi ha dos personatges que pinten –Feliu i Eulàlia (dos estils diferents)  A través dels dos personatges, Rodorera sembla dir-nos que la creació no neix pas de la reproducció d’una realitat exterior, sinó interior.  La pintura com la jardineria són com una construcció d’una nova realitat, semblantment a l’art expressionista. Es pot relacionar amb la part fantàstica i misteriosa que acostuma l’autora a incorporar a les seves novel.les. Ofereixen una visió subjectiva de la realitat.
PAUL KLEE: LA SUPERIORITAT DE L’ART EXPRESSIONISTA L’art ne reproduit pas le visible, il rend visible
LA PINTURA  Paral.lelisme: jardiner/Eulàlia, solitaris, sense relacions afectives profundes, es lliuren a una passió que dóna sentit a llurs vides: la pintura i la jardineria, dues formes de creació.  Rodorera sembla dir-nos que només d’aquesta manera hi pot haver plenitud personal. Dedicacions, però, a les quals cal lliurar-se en cos i ànima. Exposa a través d’aquests dos personatges a més de la seva passió per les flors, la seva vinculació a l’art, l’única manera de poder suportar la vida, una vida profundament negativa.
LES FLORS I LA VEGETACIÓ  La novel.la reflecteix el relleu del jardí, però anant més lluny el misteri i, fins i tot, la divinitat d’aquest espai (lectora fidel de la Bíblia, al Gènesi es destaca que el Paradís era un jardí i que al centre Déu va situar l’arbre de la ciència, el del bé i el del mal, que donava immortalitat).  Per Runge, el paisatge és l’espai en el qual és possible retrobar encara el lligam entre l’home, la naturalesa i Déu.  És la novel.la que inclou més varietat de flors i plantes.L’autora sembla exposar el desig de crear una flora personal,de treballar amb el llenguatge i de crear flors amb l’escriptura.
L’ORIGEN DIVÍ DEL JARDÍ RODOREDIÀ GOD FIRST PLANTED GARDEN
LES FLORS I LA VEGETACIÓ  De la vegetació en sobresurt l’arbre, l’element més important. Element vertical que lliga el cel i la terra. En Jardí vora el mar, l’arbre és l’eucaliptus, un arbre magnífic que s’ha convertit en un model de vida per al jardiner. És un mestre que li assenyala el comportament a seguir, la vida justa: serenitat, estoicisme, solitud... Per aconseguir-ho, el jardiner s’ha sumat al cicle que marca la natura.  Lligam tan estret que sembla haver esdevingut un arbre. Home i naturalesa, d’una mateixa essència, constitueixen una unitat, i aquest sembla ser l’únic recurs contra la soledat.
LA VOLUNTAT DE PERMANÈNCIA EN LA TERRA: LA METAMORFOSI EN ARBRE Runge: als quadres d’aquest pintor els personatges es transformen en vegetació: el jardiner també buscarà aquesta mena de metamorfosi en arbre.
LES FLORS I LA VEGETACIÓ  Les darreres paraules del jardiner no fan altra cosa que confirmar la vivesa i el relleu de la natura, la companyia i l’amistat que pot oferir a l’home, però també el seu misteri:  “Miri com està el jardí. Per sentir-ne la força i l’olor, aquesta és la millor hora. Miri els til.lers ... ¿Veu les fulles com tremolen i ens escolten? Vostè riu... Si un dia passeja de nit per sota dels arbres, ja veurà que n’hi dirà de coses aquest jardí... “  Seguint els postulats del romanticisme alemany, essencials en aquesta novel.la “La nature et l’homme, étant de la même essence, se recontrent, non, se fondent l’un dans l’autre: une immense solidarité, seul recours contre le solitude, relie tout ce que qui a été crée”
LES FLORS I LA VEGETACIÓ  Eugeni sembla encarnar la figura de l’heroi romàntic (jove, obsedit per l’amor, la mort i la natura, i sobretot per la infantesa).  A Jardí vora la mar s’esdevé un dels temes típics del romanticisme alemany: la nostàlgia del paradís perdut.  Conclusió: el tractament de la matèria narrativa, la tècnica behaviorista no resulta la més adient per donar sortida a un dels trets centrals de l’escriptura rodorediana: la intensitat, l’emoció, que neix de l’endinsament en el món interior dels personatges.
FONT DE LA INFORMACIÓ  Apunts extrets de l’article de Carme Arnau, especialista en l’obra de Rodorera, Jardí vora el mar: la darrera primera novel.la, dins Memòria i ficció en l’obra de Mercè Rodorera.

More Related Content

Quatre notes sobre Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda

  • 1. JARDÍ VORA EL MAR, MERCÈ RODORERA LA DARRERA PRIMERA NOVEL.LA, LITERATURA DE MODALITAT
  • 2. LA REDACCIÓ DE JARDÍ VORA EL MAR  1a novel.la escrita després de la postguerra.  Fou redactada en només disset dies al setembre de 1959 quan vivia a Ginebra. El 1966 hi va retornar i hi posà punt i final, ara ja definitiu. Segons va escriure: “vinculada a les flors, sense flors durant anys, vaig sentir la necessitat de parlar de flors i que el meu protagonista fos un jardiner”.  La mancança amb el món de les flors durant l’exili la porta a buscar un protagonista que visqui en una torre esplèndida i sobretot en un jardí magnífic, envoltat d’arbres, de plantes i de flors
  • 3. LA REDACCIÓ DE L’OBRA  Fou presentata amb el títol Una mica d’història al premi Joanot Martorell de 1959 on va quedar quarta.  En aquesta època Rodoreda ja gaudia d’un sòlid prestigi: havia publicat La plaça del diamant i El carrer de les Camèlies. A més, comptava amb un editor, Joan Sales, que creia molt en ella.  En principi, el títol era A penes sis anys, però no agradava al seu editor.  El tema dels títols de les obres de Rodorera sempre creen controvèrsies i són molt discutits amb els seus editors.
  • 4. IMATGES DE L’UNIVERS DE RODOREDA JOAN SALES
  • 5. TÈCNICA I PERSONATGES  Jardí vora el mar sortí el 1967, any en què Rodoreda publica un recull de contes, La meva Cristina i altres contes.  La novel.la adopta la tècnica behaviorista –d’aquí el diàleg dominant- i té un protagonista masculí, a diferència de les altres novel.les, dominades per una veu femenina. Es tracta, doncs, d’una novel.la atípica: novel.la de personatges masculins, com ho acostumen a ser les que adopten la tècnica distanciadora i objectiva del behaviorisme. Ex: Steinbek o Hemingway.
  • 6. JOHN STEINBECK --- ERNEST HEMINGWAY
  • 7. TÈCNICA I PERSONATGES  La tendència behaviorista adopta una tècnica objectiva, propera a la novel.la negra i al cinema, una tècnica que recolza en un únic punt de vista, el del jardiner, que de vegades explica el que observa, com si fos una mena de voyeur, però no gaire entusiasta.En d’altres, esdevé un espectador interessat però incapaç de copsar tota la funció.  La història –sempre fragmentada i llunyana- i per tant poc segura, amb molts buits, el.lipsis, neix també de les converses que escolta d’amagat o manté directament amb d’altres personatges (sobretot amb Quima, la cuinera).  Moment de gran influència del cinema en la literatura.
  • 8. TÈCNICA I PERSONATGES  El gruix més important de les converses es descabdella al jardí de la torre –l’escenari central de l’obra-, al costat de la caseta on viu el jardiner. Altres espais de menor importància: la fonda del poble i el carrer de Ríos Rojas, a Barcelona.  Pel que fa la tècnica: incorporació d’un diari, al final de la novel.la. Recurs emprat en altres novel.les com Mirall trencat.  Supressió del narrador. La història neix del passat, del record, com a totes les de l’autora. En això es diferencia d’un bon nombre d’obres behavioristes, que acostumen a triar la perspectiva del present.  L’escriptura de l’obra és tota ella col.loquial.
  • 9. TÈCNICA I PERSONATGES  Col.loquial perquè la veu del narrador s’adreça al lector per explicar-li una història de viva veu i d’una manera animada. I també perquè és una novel.la amb molt diàleg en estil directe- diferentment de la majoria de les de l’autora, que empren l’estil indirecte narrativitzat.  Inconcreció pel que fa a l’espai central de la novel.la i inconcreció també temporal (podem suposar la dècada dels 20 i començaments dels anys 30).  Un fet insòlit en Rodorera: no hi ha cap referència a la Guerra Civil ni a les seves repercussions.  La vida dels personatges marcada per dues motivacions: diners i amor
  • 11. TÈCNICA I PERSONATGES  Motivació: sobretot l’econòmica, per la manca de fortuna, que empeny diversos personatges a marxar de llur país (els anomenats indianos). Diners: sempre decisius en la producció rodorediana.  Dos grups de personatges: els modestos i els rics, amb una funció i espais que els són propis. Ara, hi ha personatges que han pogut superar les barreres que els separen, gràcies al seu esforç personal – unit sempre al desplaçament- (el cas de Bellom), o bé amb un matrimoni d’interès, que deixa de banda l’amor.
  • 12. ELS DOS GRUPS DE PERSONATGES
  • 13. TÈCNIQUES I PERSONATGES  Al final, però, els diners no acostumen a donar la felicitat, com a mínim a figures sensibles, com l’Eugeni i la Rosamaria.  La conclusió sembla aquesta: el jardiner ha assolit la felicitat, o com a mínim la pau, vivint al marge dels diners i refugiant-se en la naturalesa.  Jardí vora el mar està dividida en sis blocs llargs- defugint els capítols que acostumen a ser més breus i trenquen el ritme narratiu-, que corresponen als sis estius evocats
  • 14. TÈCNIQUES I PERSONATGES  Les dues figures masculines –l’Eugeni i el jardiner- ofereixen una actitud totalment oposada enfront de la vida, sempre dura i dramàtica, de Rodorera.  El jardiner troba la pau i la serenitat en una soledat radical –deixant de banda les relacions íntimes- i busca una companyia essencial: la natura.  En canvi, Eugeni que inicialment ha apostat per la vida – casament per interès- s’adona que no és la solució per a ell i escull la mort.  Aquests personatges representen una tria davant l’existència: la vida o bé la mort.
  • 15. TÈCNICA I PERSONATGES  Aigua i vegetació: matèries principals de l’imaginari rodoredià. Vell jardiner= vegetació per viure / El jove= l’aigua per morir-hi.  El missatge sembla ser: lluny de la infantesa, per assolir la felicitat cal separar-se dels homes – perquè la vida adulta resulta insuportable-, com ho fa el jardiner. I sobretot, acostar-se a la natura, afavorir aquesta vinculació amb les flors, que senten tant Eugeni com el jardiner, aquests personatges tan propers i tan separats alhora. L’un ple de serenitat i d’acceptació, l’altre d’angoixa i de revoltat. Poden representar dues actituds: vellesa i joventut.
  • 16. ELS ELEMENTS DEL MÓN RODOREDIÀ: L’AIGUA I EL MÓN VEGETAL
  • 17. LA FORTUNA, ELS AMERICANOS I EL MATRIMONI D’INTERÈS  Aparició de la figura de l’americano: encarnat en dos personatges (el senyor Bellom i Eugeni).  Resulta evident la relació del senyor Bellom amb l’oncle matern de l’autora. Ara bé, si la base és biogràfica, hi ha una evident mitificació. La novel.la esdevé l’espai d’una rectificació positiva de la vida (el personatge de ficció poc té a veure amb el caràcter gasiu de la figura real).  La felicitat desapareix amb l’edat adulta: en la producció rodorediana existeix un tall decisiu que separa la infantesa i l’edat adulta.
  • 18. LA FORTUNA, ELS AMERICANOS I EL MATRIMONI D’INTERÈS  El matrimoni d’interès no sembla susceptible de donar la felicitat (tampoc les relacions amoroses ni les matrimonials).  Dos triangles que demostren aquest fracàs: Eugeni-Maribel-Rosamaria / Francesc-Rosamaria- Eugeni.  Si el matrimoni no és vist de manera positiva, el mateix s’esdevé pel que fa a la maternitat: per ex: el jardiner està més aviat content de no haver tingut descendència, Rosamaria avorta, Mariona pensa que els fills només donen maldecaps, etc.
  • 19. LA PINTURA  Rodorera es va sentir atreta per la pintura tota la vida. En la novel.la hi ha dos personatges que pinten –Feliu i Eulàlia (dos estils diferents)  A través dels dos personatges, Rodorera sembla dir-nos que la creació no neix pas de la reproducció d’una realitat exterior, sinó interior.  La pintura com la jardineria són com una construcció d’una nova realitat, semblantment a l’art expressionista. Es pot relacionar amb la part fantàstica i misteriosa que acostuma l’autora a incorporar a les seves novel.les. Ofereixen una visió subjectiva de la realitat.
  • 20. PAUL KLEE: LA SUPERIORITAT DE L’ART EXPRESSIONISTA L’art ne reproduit pas le visible, il rend visible
  • 21. LA PINTURA  Paral.lelisme: jardiner/Eulàlia, solitaris, sense relacions afectives profundes, es lliuren a una passió que dóna sentit a llurs vides: la pintura i la jardineria, dues formes de creació.  Rodorera sembla dir-nos que només d’aquesta manera hi pot haver plenitud personal. Dedicacions, però, a les quals cal lliurar-se en cos i ànima. Exposa a través d’aquests dos personatges a més de la seva passió per les flors, la seva vinculació a l’art, l’única manera de poder suportar la vida, una vida profundament negativa.
  • 22. LES FLORS I LA VEGETACIÓ  La novel.la reflecteix el relleu del jardí, però anant més lluny el misteri i, fins i tot, la divinitat d’aquest espai (lectora fidel de la Bíblia, al Gènesi es destaca que el Paradís era un jardí i que al centre Déu va situar l’arbre de la ciència, el del bé i el del mal, que donava immortalitat).  Per Runge, el paisatge és l’espai en el qual és possible retrobar encara el lligam entre l’home, la naturalesa i Déu.  És la novel.la que inclou més varietat de flors i plantes.L’autora sembla exposar el desig de crear una flora personal,de treballar amb el llenguatge i de crear flors amb l’escriptura.
  • 23. L’ORIGEN DIVÍ DEL JARDÍ RODOREDIÀ GOD FIRST PLANTED GARDEN
  • 24. LES FLORS I LA VEGETACIÓ  De la vegetació en sobresurt l’arbre, l’element més important. Element vertical que lliga el cel i la terra. En Jardí vora el mar, l’arbre és l’eucaliptus, un arbre magnífic que s’ha convertit en un model de vida per al jardiner. És un mestre que li assenyala el comportament a seguir, la vida justa: serenitat, estoicisme, solitud... Per aconseguir-ho, el jardiner s’ha sumat al cicle que marca la natura.  Lligam tan estret que sembla haver esdevingut un arbre. Home i naturalesa, d’una mateixa essència, constitueixen una unitat, i aquest sembla ser l’únic recurs contra la soledat.
  • 25. LA VOLUNTAT DE PERMANÈNCIA EN LA TERRA: LA METAMORFOSI EN ARBRE Runge: als quadres d’aquest pintor els personatges es transformen en vegetació: el jardiner també buscarà aquesta mena de metamorfosi en arbre.
  • 26. LES FLORS I LA VEGETACIÓ  Les darreres paraules del jardiner no fan altra cosa que confirmar la vivesa i el relleu de la natura, la companyia i l’amistat que pot oferir a l’home, però també el seu misteri:  “Miri com està el jardí. Per sentir-ne la força i l’olor, aquesta és la millor hora. Miri els til.lers ... ¿Veu les fulles com tremolen i ens escolten? Vostè riu... Si un dia passeja de nit per sota dels arbres, ja veurà que n’hi dirà de coses aquest jardí... “  Seguint els postulats del romanticisme alemany, essencials en aquesta novel.la “La nature et l’homme, étant de la même essence, se recontrent, non, se fondent l’un dans l’autre: une immense solidarité, seul recours contre le solitude, relie tout ce que qui a été crée”
  • 27. LES FLORS I LA VEGETACIÓ  Eugeni sembla encarnar la figura de l’heroi romàntic (jove, obsedit per l’amor, la mort i la natura, i sobretot per la infantesa).  A Jardí vora la mar s’esdevé un dels temes típics del romanticisme alemany: la nostàlgia del paradís perdut.  Conclusió: el tractament de la matèria narrativa, la tècnica behaviorista no resulta la més adient per donar sortida a un dels trets centrals de l’escriptura rodorediana: la intensitat, l’emoció, que neix de l’endinsament en el món interior dels personatges.
  • 28. FONT DE LA INFORMACIÓ  Apunts extrets de l’article de Carme Arnau, especialista en l’obra de Rodorera, Jardí vora el mar: la darrera primera novel.la, dins Memòria i ficció en l’obra de Mercè Rodorera.