際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"

Domenec Garrido
Domenec Garrido

Breu recorregut per la vida del poeta, introducci坦 als moviments d'avantguarda i al seu poemari "El poema de la rosa als llavis"

1 of 30
JOAN SALVAT-PAPASSEIT I EL SEU POEMARI EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS INS PLA DE LES MORERES LITERATURA CATALANA 1r BATXILLERAT Dom竪nec Garrido
VIDA I OBRA Neix el 1894. Als 7 anys queda orfe de pare Passa dels 7 als 12 anys a lAsilo Naval Espa単ol, orfenat instal.lat damunt diferents vaixells al port de Barcelona. El 1907 es posa a treballar daprenent dadroguer i m辿s tard en un taller descultura religiosa. Tamb辿 far de vigilant de nit al port de Barcelona. El 1911 coneix Emili Eroles (que tenia una parada de llibres vells) i daltres personatges que ajuden Salvat a entrar en el m坦n de la cultura (FOU AUTODIDACTE) El 1912, Salvat inicia el festeig amb Carme Eleuterio, la qual al cap de sis anys esdevindr la
VIDA I OBRA Salvat pass anys de la seva infantesa a lAsilo Naval Espa単ol, orfenat on va aprendre les primeres lletres. Situat al port de Barcelona, influ鱈 posteriorment en la seva poesia De fam鱈lia humil, 辿s probablement el primer poeta de la l鱈rica catalana dor鱈gens proletaris El port, el mar, el far, les gavines, les barques, les veles, marcaran limaginari po竪tic de Salvat
VIDA I OBRA El 1914, entra a la redacci坦 de Los miserables, on sign els seus articles amb el pseud嘆nim de Gorkiano. El 1916 publica el manifest Hermanos oprimidos, salud. Aviat, per嘆, es desenganya de les banderes pol鱈tiques perqu竪 s坦n el ver distintiu de les grans opressions. El 1917 辿s clau per a Salvat. Se li ofereix la direcci坦 de la Secci坦 de Llibres de les Galeries Laietanes. Li permet estabilitat econ嘆mica i establir contactes amb els cercles literaris del moment (amb el de La Revista de L坦pez-Pic坦, i coneix Foix, Junoy , Folguera ...)
VIDA I OBRA Mural de Xavier Nogu辿s que decora les Galeries Laietanes, que permetran Salvat dentrar en contacte amb els cercles literaris del moment Revista dirigida per Salvat; en van apar竪ixer de manera intermitent divuit exemplars, on pulbicava una s竪rie daforismes, els Mots-propis
VIDA I OBRA El 1917, publica el primer n炭mero de la revista Un enemic del poble. Hi publica el primer poema programtic, Columna vertebral; Sageta de foc, on hi ha presents les seves dues grans preocupacions: 1-Latac al sistema de vida i de valors de la societat burgesa . 2-Ladhesi坦 a les formes davantguarda com un instrument de provocaci坦 i de ruptura amb els models culturals de la societat que criticava. El seu indidivualisme anarcoide d坦na pas a un home progressista amarat de les noves formes futuristes. Literriament, si comptem que la ideologia dominant del pa鱈s era la noucentista, un terrorista, com dir Joan Fuster.
VIDA I OBRA Influ竪ncia de les avantguardes en Salvat: contacte amb Torres-Garcia i Barrades (pintors) i les revistes locals i estrangeres. Foix va escriure que Salvat li solia guardar tot de revistes italianes i franceses que rep amb enganyosa regularitat El 1918 es casa i sestableix a Sitges. Aquest mateix any t辿 la seva primera crisi de tuberlucosi. El 1919 neix la seva primera filla. Deixa dimaginar-se ide嘆leg i se sent ja Poeta en maj炭scula. El 1919, apareix el primer dels seus llibres de poemes, Poemes en ondes hertzianes, on empra elements pouats del Cubisme (el collage i el cal.ligrama) i del Futurisme (diferents tipus i cossos de lletra, signes aritm竪tics en comptes de mots, paraules flotants, segmentaci坦 versal, etc). Els or鱈gens proletaris, lesperit cr鱈tic, troben en els moviments de revolta una via per a lexpressi坦 de lesperit rebel que el devora.
VIDA I OBRA El 1919 publica el manifest Concepte de poeta: Per a 辿sser poeta caldr primerament el desig de lluitar... El Poeta ser lhome entusiasta, escriu. El 1920 publica Contra els poetes en min炭scula. Primer manifest futurista catal. Aquest mateix any realitza un viatge a Par鱈s, don diu que torna m辿s avantgardiste El 1921 publica el seu segon llibre de poemes: Lirradiador del port i les gavines (hi s坦n presents el maquinisme i la lluita, per嘆 tamb辿 lamor i la natura) El 1921 pateix una altra crisi de tuberculosi que lobliga a una cura de rep嘆s al sanatori castell de La Fuenfr鱈a, on compon Les conspiracions.
VIDA I OBRA T鱈tol de ressons futuristes, acompanyat de dibuixos vibracionistes de Torres-Garcia i Barrades. Shi inclouen 9 cal.ligrames Alterna lescriptura clssica amb la davantguarda. Dualitat entre tradici坦 i ruptura- Pel que fa als temes, sobresurten el vitalisme, el m坦n del treball i lamor
VIDA I OBRA El 1922 torna a recaure i necessita una cura en diversos establiments pirinencs. A les Escaldes, viur el proc辿s intens duna experi竪ncia po竪tica que abocar en El poema de la rosa als llavis. Retorna a Barcelona i apareix el seu poemari La gesta dels estels (levoluci坦 de Salvat continua i va deixant palesa la poca consist竪ncia del seu avantguardisme a favor duna LNIA NEOPOPULAR: LA CAN) El 1923, publica El poema de la rosa als llavis. Mor poc despr辿s, el 1924. El 1925 es publica p嘆stumament el seu darrer llibre de versos ssa menor.
VIDA I OBRA
MOVIMENTS DAVANTGUARDA: CARACTERSTIQUES Suposen trencament i experimentaci坦 S坦n agressius i insolents envers les formes tradicionals de lart i la literatura. Recerca de noves formes dexpressi坦, presentaci坦 dun llenguatge in竪dit m辿s enll de tota normativa Duen impl鱈cit el rebuig general dels seus contemporanis. Diversos i heterogenis. Vida ef鱈mera CRONOLOGIA: 1-Inici vers lany 1905 2-Moment de mxima viol竪ncia entre 1915 i 1925 3-Gaireb辿 desaparici坦 a la d竪cada dels anys 30
PRINCIPALS MOVIMENTS DAVANTGUARDA CUBISME (1907): en el terreny literari, aplicaci坦 del COLLAGE, elements incorporats al text, com si hi fossin enganxats, talment emblemes, dibuixos esquemtics, etc. Tamb辿 proposa l炭s de diferents lletres dimpremta FUTURISME (1909): divulgat pel poeta itali Marinetti. Exaltaci坦 de la guerra i la viol竪ncia com a elements higi竪nics socials. Exaltaci坦 de lesport, el dinamisme, laventura i les innovacions mecniques. Atac frontal a la tradici坦 i al passat en general. En el terreny literari, defensa de la destrucci坦 de la sintaxi, 炭s de les paraules en llibertat.
MOVIMENTS DAVANTGUARDA SURREALISME (1920): Formulat per A. Breton, es fonamenta en lexploraci坦 de lunivers dels somnis i en el m坦n desconegut del subconscient. Lligat a la psicoanlisi, intenta expressar el trenat del pensament a trav辿s de la paraula o escriptura sense control de la voluntat 1918 DIVULGACI DEL CAL.LIGRAMA Composici坦 po竪tica que, fent 炭s de lescriptura o la tipografia, presenta, plsticament, el tema tractat pel mateix text. Un escriptor important fou Apollinaire, amb el seu llibre Calligrammes. Nhi ha precedents en totes les 竪poques .
EXEMPLE DE CAL.LIGRAMA I EL MANIFEST SURREALISTA Oda a Guynemer, cal.ligrama de Josep Maria Junoy Manifeste du surr辿alisme, de lescriptor franc竪s Andre Breton,
ENTRE LAVANTGUARDA I EL CANONER Salvat fou lintroductor, lactivista i el poeta m辿s destacat de les anomenades avantguardes hist嘆riques a la literatura catalana. Linter竪s per la ruptura no imped鱈 la seva participaci坦 decisiva en el corrent formalista del Neopopularisme. Al llindar dels anys 20 fructifica un seguit de poetes enlluernats per la CAN: Carner, Josep Maria de Segarra, Toms Garc辿s, etc. Bella terra, bella gent (Carner); Can巽ons de rem i de vela (Sagarra); Vint can巽ons (Garc辿s); Can巽ons i elegies (Clementina Arderiu)
OBRA: LA CAN Tradicionalment sha cregut que la traject嘆ria de Salvat anava de la ruptura a la recuperaci坦 de la forma (del cal.ligrama a la can巽坦): M辿s aviat, les ALTERNA. En els anys 20, la CAN es un g竪nere dinspiraci坦 popular que imiten els poetes cultes. s un g竪nere menor, de format breu. La reducci坦 despais exigeix la s鱈ntesi, la dicci坦 breu i la tend竪ncia a lel.lipsi. La musicalitat del g竪nere reclama la pres竪ncia de t竪cniques repetitives i de recursos f嘆nics: al.literacions, anfores i paral.lelismes. De la combinaci坦 en resulta una petita obra mestra.
SALVAT, POETA AMORS Poeta amor坦s per excel.l竪ncia de la l鱈rica catalana contempornia. M辿s de la meitat de la seva producci坦 correspon a aquesta temtica. Per a Salvat, lAMOR esdev辿 la via de comprensi坦, la mesura i la font de coneixement: D坦nam la m que anirem per la riba//ben a la vora del mar//bategant//tindrem la mida de totes les coses//nom辿s en dir-nos que ens seguim amant. Lamor proporciona la clau dacc辿s a la interpretaci坦 del m坦n, en facilita la comprensi坦.
LA CRTICA PARLA SOBRE EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS Joan Teixidor Joan Fuster La poesia catalana moderna no compta amb cap poema damor que deixi tan al descobert intimitats er嘆tiques i doni al mateix temps una impressi坦 tan extraordinria de netedat s un dels millors poemes er嘆tics de la literatura europea Crec que sexcedeixen aquells assagistes que consideren el poemari el millor poema er嘆tic de la literatura catalana Anton Carrera
EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS Disposat en vint seccions numerades amb xifres romanes precedides per un fals haikai inicial, que substitueix les divises dels llibres anteriors, constitueix un poema UNITARI amb aspiracions de totalitat. Es basteix a lentorn duna HISTRIA DAMOR. DOS PLANS O NIVELLS COMPLEMENTARIS: 1-EL DE LACCI, NARRATIU I DINMIC, QUE SEGUIEX EL PROCS AMATORI VISCUT PEL POETA. 2-EL DE LABSTRACCI, ESTTIC, CORRESPONENT A LES SECCIONS DE CAIRE REFLEXIU I LRIC, A TRAVS DE LES QUALS EXPOSA LA SEVA TEORIA AMATRIA DE SACRALITZACI I NATURALITZACI DE LESTIMADA.
ESTRUCTURA DEL POEMARI SECCIONS CONTINGUT D EL POEMA DE LA ROSA ... Inici En lamor, homes i d辿us coincideixen DESIG INICIAL DESTIMAR I II III EL DESIG I EL CONVIT: (5poemes) El poeta, convertit en mariner, deixa volar la seva grua, la qual se li converteix en la imatge duna noia capa巽 de desvetllar al seu entorn un reguitzell de meravelles. Enamorat della, el poeta se sent capa巽 de tornar a estimar. CAL.LIGRAMA 1: Jaculat嘆ria er嘆tica (color vermell) LES IMATGES 1: La boca de la noia 辿s com la neu rosa PROCS AMATORI (APRENENTAGTE) IV EL DELERS MESTER I LA FLORIDA: (2 poemes) Davant lenamorada novella, el poeta, expert, li ensenya el repertori dels seus coneixements amatoris
ESTRUCTURA SECCIONS CONTINGUT DEL POEMA DE LA ROSA ... PROCS AMATORI (PREPARATIUS) VI VII VIII PROCS AMATORI (LLIURAMENT) IX X COLLITA DE PTALS: Collita dels primers fruits de lensenyament LINICI: Visita a la cambra de lestimada amb lajut de Cupidell LES IMATGES 3: El mocador damor CONTENTAMENT: Plaer de lamor furtiu LA PENYORA EN OFRENA (2 poemes) Tirania del d辿u de lamor i defalliment de la verge enamorada LES IMATGES 4: Estremiment del cos en el joc er嘆tic
SECCIONS CONTINGUT DEL POEMA DE LA ROSA... ASSOLIMENT DE LAMOR XIII XIV XV CAL.LIGRAMA 2 Desig destimar la noia expressat en ex-vol (forma marinera, color blau i popularismes COLLITA DE FRUITS 2 ; (3 poemes) Possessi坦 definitiva IMATGES 5: Sacralitzaci坦 del cos de lestimada confrontada amb la natura APNDIXS QUE FONEN EL PLA NARRATIU I EL LRIC XVI XVII XVIII XIX LLEGENDA: Condemna, entre par竪ntesi, de lamant per la totalitat del seu amor EL SOMNI I LA ROSADA : (3 poemes) Somnieig deler坦s i lentitud del desvetllament ARA I CADA DEM: Promesa de fidelitat CARTE-LETTRE: Desig de sortir i marxar pel laberint dels rails de lamor on el poeta resta pres
ASPECTES A TENIR EN COMPTE Els 2 cal.ligrames sotmeten lamor a un prov辿s de sacralitzaci坦, recorrent a un llenguatge dinvocaci坦 religiosa. El grup de les Imatges (tanquen cada etapa de itinerari) estableix una relaci坦 metaf嘆rica entre lenamorada i la naturalesa. Cal afegir-hi el tractament religi坦s que far de la uni坦 carnal: el ventre 辿s cripta ufana; el sexe, sagrari de carn. Aspectes florals de lobra: lestimada 辿s comparada a moltes flors i a fruits com el ra誰m, les ametlles o la poma-: lils, roses, rosella, magn嘆lia, tarongina, clavellets, etc.
MATERIALS UTILITZATS BARREJA DINGREDIENTS TRADICIONALS (MESURA DEL VERS, RECURSOS FNICS DITERACI, CORRESPONDNCIA ENTRE FORMA I FONS la can巽坦 tradueix estats dexaltaci坦 i joia; la corranda, melangia; el madrigal, admiraci坦 seductora- AMB DALTRES POCS DE PROCEDNCIA AVANTGUARDISTA (DIFERENTS TIPOGRAFIES, COLORS, TRENCAMENT DELS VERSOS). IMATGERIA DE DIVERSES TRADICIONS: BBLICO-CRISTIANA (pregries dels cal.ligrames i sacralitzaci坦 de lestimada); CLSSICA (ell esdev辿 nauta per exposar una experi竪ncia 鱈ntima amb refer竪ncies a Cupidell); LA CORTESANA-MEDIEVAL (recordem la bellesa i perfecci坦 de la noia-domina, a qui ret homenatge, el secret de la iniciaci坦, aix鱈 com la pres竪ncia del bes i la mirada)
LEVOLUCI POTICA DE SALVAT Segons F. Gadea, Salvat fa una ruta contrria als seus coetanis, passant de la fascinaci坦 de les Avantguardes rupturistes al retorn al classicisme (operant pels camins de la tradici坦, com la can巽坦). Salvat voldr recuperar les formes tradicionals de tipus can巽oneril (corrandes, glosses, roman巽os) i tots els seus g竪neres: del madrigal a lepigrama. Recuperaci坦 dels ressorts tradicionals daquest g竪nere: brevetat, rima sonora, el colorisme, les reiteracions, etc.
EXEMPLES DE TRADICIONS En el poema Quin tebi pler, el poeta, talment un trobador, practica lamor en la m辿s estricta intimitat duna cambra En el poema Ulls clucs lamor, hi ha la pres竪ncia subjacent de Cupido, divinitat romana de lamor
POEMA SI LA DESPULLAVA Si la despullava oh, la meva amor! un bot坦 que queia ja em donava goig -ara la bruseta i el cinyell tot pret, mel rosada i fresca la sina despr辿s: al mig de la toia clavellets vermell
ADRECES INTERESSANTS V鱈deo sobre el poeta http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=3597 Serrat posa m炭sica a la poesia de Salvat https://www.youtube.com/watch?v=YVPYz3lC mX8 Exposici坦 Salvat poetavantguardista https://www.youtube.com/watch?v=wm1GTEy W1I4
ALGUNES LECTURES PER ENTENTRE EL POEMA DE LA ROSA ... Lesquema de lestructura dEl poema de la rosa ... pot trobar-se a : Busquets i Grabulosa, Llu鱈s. Introducci坦 a Salvat-Papasseit, Joan. La gesta dels estels i El poema de la rosa als llavis. Barcelona. Curial. 1997 Interessant la introducci坦 de Ferran Gadea al poemari, en leditorial Educaula. Interessant tamb辿 larticle de Ferran Gadea Elements darrel tradicional i trobadoresca a El poema de la rosa als llavis, dins Mem嘆ria, escriptura, hist嘆ria. Literatura del segle XX.

More Related Content

Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"

  • 1. JOAN SALVAT-PAPASSEIT I EL SEU POEMARI EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS INS PLA DE LES MORERES LITERATURA CATALANA 1r BATXILLERAT Dom竪nec Garrido
  • 2. VIDA I OBRA Neix el 1894. Als 7 anys queda orfe de pare Passa dels 7 als 12 anys a lAsilo Naval Espa単ol, orfenat instal.lat damunt diferents vaixells al port de Barcelona. El 1907 es posa a treballar daprenent dadroguer i m辿s tard en un taller descultura religiosa. Tamb辿 far de vigilant de nit al port de Barcelona. El 1911 coneix Emili Eroles (que tenia una parada de llibres vells) i daltres personatges que ajuden Salvat a entrar en el m坦n de la cultura (FOU AUTODIDACTE) El 1912, Salvat inicia el festeig amb Carme Eleuterio, la qual al cap de sis anys esdevindr la
  • 3. VIDA I OBRA Salvat pass anys de la seva infantesa a lAsilo Naval Espa単ol, orfenat on va aprendre les primeres lletres. Situat al port de Barcelona, influ鱈 posteriorment en la seva poesia De fam鱈lia humil, 辿s probablement el primer poeta de la l鱈rica catalana dor鱈gens proletaris El port, el mar, el far, les gavines, les barques, les veles, marcaran limaginari po竪tic de Salvat
  • 4. VIDA I OBRA El 1914, entra a la redacci坦 de Los miserables, on sign els seus articles amb el pseud嘆nim de Gorkiano. El 1916 publica el manifest Hermanos oprimidos, salud. Aviat, per嘆, es desenganya de les banderes pol鱈tiques perqu竪 s坦n el ver distintiu de les grans opressions. El 1917 辿s clau per a Salvat. Se li ofereix la direcci坦 de la Secci坦 de Llibres de les Galeries Laietanes. Li permet estabilitat econ嘆mica i establir contactes amb els cercles literaris del moment (amb el de La Revista de L坦pez-Pic坦, i coneix Foix, Junoy , Folguera ...)
  • 5. VIDA I OBRA Mural de Xavier Nogu辿s que decora les Galeries Laietanes, que permetran Salvat dentrar en contacte amb els cercles literaris del moment Revista dirigida per Salvat; en van apar竪ixer de manera intermitent divuit exemplars, on pulbicava una s竪rie daforismes, els Mots-propis
  • 6. VIDA I OBRA El 1917, publica el primer n炭mero de la revista Un enemic del poble. Hi publica el primer poema programtic, Columna vertebral; Sageta de foc, on hi ha presents les seves dues grans preocupacions: 1-Latac al sistema de vida i de valors de la societat burgesa . 2-Ladhesi坦 a les formes davantguarda com un instrument de provocaci坦 i de ruptura amb els models culturals de la societat que criticava. El seu indidivualisme anarcoide d坦na pas a un home progressista amarat de les noves formes futuristes. Literriament, si comptem que la ideologia dominant del pa鱈s era la noucentista, un terrorista, com dir Joan Fuster.
  • 7. VIDA I OBRA Influ竪ncia de les avantguardes en Salvat: contacte amb Torres-Garcia i Barrades (pintors) i les revistes locals i estrangeres. Foix va escriure que Salvat li solia guardar tot de revistes italianes i franceses que rep amb enganyosa regularitat El 1918 es casa i sestableix a Sitges. Aquest mateix any t辿 la seva primera crisi de tuberlucosi. El 1919 neix la seva primera filla. Deixa dimaginar-se ide嘆leg i se sent ja Poeta en maj炭scula. El 1919, apareix el primer dels seus llibres de poemes, Poemes en ondes hertzianes, on empra elements pouats del Cubisme (el collage i el cal.ligrama) i del Futurisme (diferents tipus i cossos de lletra, signes aritm竪tics en comptes de mots, paraules flotants, segmentaci坦 versal, etc). Els or鱈gens proletaris, lesperit cr鱈tic, troben en els moviments de revolta una via per a lexpressi坦 de lesperit rebel que el devora.
  • 8. VIDA I OBRA El 1919 publica el manifest Concepte de poeta: Per a 辿sser poeta caldr primerament el desig de lluitar... El Poeta ser lhome entusiasta, escriu. El 1920 publica Contra els poetes en min炭scula. Primer manifest futurista catal. Aquest mateix any realitza un viatge a Par鱈s, don diu que torna m辿s avantgardiste El 1921 publica el seu segon llibre de poemes: Lirradiador del port i les gavines (hi s坦n presents el maquinisme i la lluita, per嘆 tamb辿 lamor i la natura) El 1921 pateix una altra crisi de tuberculosi que lobliga a una cura de rep嘆s al sanatori castell de La Fuenfr鱈a, on compon Les conspiracions.
  • 9. VIDA I OBRA T鱈tol de ressons futuristes, acompanyat de dibuixos vibracionistes de Torres-Garcia i Barrades. Shi inclouen 9 cal.ligrames Alterna lescriptura clssica amb la davantguarda. Dualitat entre tradici坦 i ruptura- Pel que fa als temes, sobresurten el vitalisme, el m坦n del treball i lamor
  • 10. VIDA I OBRA El 1922 torna a recaure i necessita una cura en diversos establiments pirinencs. A les Escaldes, viur el proc辿s intens duna experi竪ncia po竪tica que abocar en El poema de la rosa als llavis. Retorna a Barcelona i apareix el seu poemari La gesta dels estels (levoluci坦 de Salvat continua i va deixant palesa la poca consist竪ncia del seu avantguardisme a favor duna LNIA NEOPOPULAR: LA CAN) El 1923, publica El poema de la rosa als llavis. Mor poc despr辿s, el 1924. El 1925 es publica p嘆stumament el seu darrer llibre de versos ssa menor.
  • 12. MOVIMENTS DAVANTGUARDA: CARACTERSTIQUES Suposen trencament i experimentaci坦 S坦n agressius i insolents envers les formes tradicionals de lart i la literatura. Recerca de noves formes dexpressi坦, presentaci坦 dun llenguatge in竪dit m辿s enll de tota normativa Duen impl鱈cit el rebuig general dels seus contemporanis. Diversos i heterogenis. Vida ef鱈mera CRONOLOGIA: 1-Inici vers lany 1905 2-Moment de mxima viol竪ncia entre 1915 i 1925 3-Gaireb辿 desaparici坦 a la d竪cada dels anys 30
  • 13. PRINCIPALS MOVIMENTS DAVANTGUARDA CUBISME (1907): en el terreny literari, aplicaci坦 del COLLAGE, elements incorporats al text, com si hi fossin enganxats, talment emblemes, dibuixos esquemtics, etc. Tamb辿 proposa l炭s de diferents lletres dimpremta FUTURISME (1909): divulgat pel poeta itali Marinetti. Exaltaci坦 de la guerra i la viol竪ncia com a elements higi竪nics socials. Exaltaci坦 de lesport, el dinamisme, laventura i les innovacions mecniques. Atac frontal a la tradici坦 i al passat en general. En el terreny literari, defensa de la destrucci坦 de la sintaxi, 炭s de les paraules en llibertat.
  • 14. MOVIMENTS DAVANTGUARDA SURREALISME (1920): Formulat per A. Breton, es fonamenta en lexploraci坦 de lunivers dels somnis i en el m坦n desconegut del subconscient. Lligat a la psicoanlisi, intenta expressar el trenat del pensament a trav辿s de la paraula o escriptura sense control de la voluntat 1918 DIVULGACI DEL CAL.LIGRAMA Composici坦 po竪tica que, fent 炭s de lescriptura o la tipografia, presenta, plsticament, el tema tractat pel mateix text. Un escriptor important fou Apollinaire, amb el seu llibre Calligrammes. Nhi ha precedents en totes les 竪poques .
  • 15. EXEMPLE DE CAL.LIGRAMA I EL MANIFEST SURREALISTA Oda a Guynemer, cal.ligrama de Josep Maria Junoy Manifeste du surr辿alisme, de lescriptor franc竪s Andre Breton,
  • 16. ENTRE LAVANTGUARDA I EL CANONER Salvat fou lintroductor, lactivista i el poeta m辿s destacat de les anomenades avantguardes hist嘆riques a la literatura catalana. Linter竪s per la ruptura no imped鱈 la seva participaci坦 decisiva en el corrent formalista del Neopopularisme. Al llindar dels anys 20 fructifica un seguit de poetes enlluernats per la CAN: Carner, Josep Maria de Segarra, Toms Garc辿s, etc. Bella terra, bella gent (Carner); Can巽ons de rem i de vela (Sagarra); Vint can巽ons (Garc辿s); Can巽ons i elegies (Clementina Arderiu)
  • 17. OBRA: LA CAN Tradicionalment sha cregut que la traject嘆ria de Salvat anava de la ruptura a la recuperaci坦 de la forma (del cal.ligrama a la can巽坦): M辿s aviat, les ALTERNA. En els anys 20, la CAN es un g竪nere dinspiraci坦 popular que imiten els poetes cultes. s un g竪nere menor, de format breu. La reducci坦 despais exigeix la s鱈ntesi, la dicci坦 breu i la tend竪ncia a lel.lipsi. La musicalitat del g竪nere reclama la pres竪ncia de t竪cniques repetitives i de recursos f嘆nics: al.literacions, anfores i paral.lelismes. De la combinaci坦 en resulta una petita obra mestra.
  • 18. SALVAT, POETA AMORS Poeta amor坦s per excel.l竪ncia de la l鱈rica catalana contempornia. M辿s de la meitat de la seva producci坦 correspon a aquesta temtica. Per a Salvat, lAMOR esdev辿 la via de comprensi坦, la mesura i la font de coneixement: D坦nam la m que anirem per la riba//ben a la vora del mar//bategant//tindrem la mida de totes les coses//nom辿s en dir-nos que ens seguim amant. Lamor proporciona la clau dacc辿s a la interpretaci坦 del m坦n, en facilita la comprensi坦.
  • 19. LA CRTICA PARLA SOBRE EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS Joan Teixidor Joan Fuster La poesia catalana moderna no compta amb cap poema damor que deixi tan al descobert intimitats er嘆tiques i doni al mateix temps una impressi坦 tan extraordinria de netedat s un dels millors poemes er嘆tics de la literatura europea Crec que sexcedeixen aquells assagistes que consideren el poemari el millor poema er嘆tic de la literatura catalana Anton Carrera
  • 20. EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS Disposat en vint seccions numerades amb xifres romanes precedides per un fals haikai inicial, que substitueix les divises dels llibres anteriors, constitueix un poema UNITARI amb aspiracions de totalitat. Es basteix a lentorn duna HISTRIA DAMOR. DOS PLANS O NIVELLS COMPLEMENTARIS: 1-EL DE LACCI, NARRATIU I DINMIC, QUE SEGUIEX EL PROCS AMATORI VISCUT PEL POETA. 2-EL DE LABSTRACCI, ESTTIC, CORRESPONENT A LES SECCIONS DE CAIRE REFLEXIU I LRIC, A TRAVS DE LES QUALS EXPOSA LA SEVA TEORIA AMATRIA DE SACRALITZACI I NATURALITZACI DE LESTIMADA.
  • 21. ESTRUCTURA DEL POEMARI SECCIONS CONTINGUT D EL POEMA DE LA ROSA ... Inici En lamor, homes i d辿us coincideixen DESIG INICIAL DESTIMAR I II III EL DESIG I EL CONVIT: (5poemes) El poeta, convertit en mariner, deixa volar la seva grua, la qual se li converteix en la imatge duna noia capa巽 de desvetllar al seu entorn un reguitzell de meravelles. Enamorat della, el poeta se sent capa巽 de tornar a estimar. CAL.LIGRAMA 1: Jaculat嘆ria er嘆tica (color vermell) LES IMATGES 1: La boca de la noia 辿s com la neu rosa PROCS AMATORI (APRENENTAGTE) IV EL DELERS MESTER I LA FLORIDA: (2 poemes) Davant lenamorada novella, el poeta, expert, li ensenya el repertori dels seus coneixements amatoris
  • 22. ESTRUCTURA SECCIONS CONTINGUT DEL POEMA DE LA ROSA ... PROCS AMATORI (PREPARATIUS) VI VII VIII PROCS AMATORI (LLIURAMENT) IX X COLLITA DE PTALS: Collita dels primers fruits de lensenyament LINICI: Visita a la cambra de lestimada amb lajut de Cupidell LES IMATGES 3: El mocador damor CONTENTAMENT: Plaer de lamor furtiu LA PENYORA EN OFRENA (2 poemes) Tirania del d辿u de lamor i defalliment de la verge enamorada LES IMATGES 4: Estremiment del cos en el joc er嘆tic
  • 23. SECCIONS CONTINGUT DEL POEMA DE LA ROSA... ASSOLIMENT DE LAMOR XIII XIV XV CAL.LIGRAMA 2 Desig destimar la noia expressat en ex-vol (forma marinera, color blau i popularismes COLLITA DE FRUITS 2 ; (3 poemes) Possessi坦 definitiva IMATGES 5: Sacralitzaci坦 del cos de lestimada confrontada amb la natura APNDIXS QUE FONEN EL PLA NARRATIU I EL LRIC XVI XVII XVIII XIX LLEGENDA: Condemna, entre par竪ntesi, de lamant per la totalitat del seu amor EL SOMNI I LA ROSADA : (3 poemes) Somnieig deler坦s i lentitud del desvetllament ARA I CADA DEM: Promesa de fidelitat CARTE-LETTRE: Desig de sortir i marxar pel laberint dels rails de lamor on el poeta resta pres
  • 24. ASPECTES A TENIR EN COMPTE Els 2 cal.ligrames sotmeten lamor a un prov辿s de sacralitzaci坦, recorrent a un llenguatge dinvocaci坦 religiosa. El grup de les Imatges (tanquen cada etapa de itinerari) estableix una relaci坦 metaf嘆rica entre lenamorada i la naturalesa. Cal afegir-hi el tractament religi坦s que far de la uni坦 carnal: el ventre 辿s cripta ufana; el sexe, sagrari de carn. Aspectes florals de lobra: lestimada 辿s comparada a moltes flors i a fruits com el ra誰m, les ametlles o la poma-: lils, roses, rosella, magn嘆lia, tarongina, clavellets, etc.
  • 25. MATERIALS UTILITZATS BARREJA DINGREDIENTS TRADICIONALS (MESURA DEL VERS, RECURSOS FNICS DITERACI, CORRESPONDNCIA ENTRE FORMA I FONS la can巽坦 tradueix estats dexaltaci坦 i joia; la corranda, melangia; el madrigal, admiraci坦 seductora- AMB DALTRES POCS DE PROCEDNCIA AVANTGUARDISTA (DIFERENTS TIPOGRAFIES, COLORS, TRENCAMENT DELS VERSOS). IMATGERIA DE DIVERSES TRADICIONS: BBLICO-CRISTIANA (pregries dels cal.ligrames i sacralitzaci坦 de lestimada); CLSSICA (ell esdev辿 nauta per exposar una experi竪ncia 鱈ntima amb refer竪ncies a Cupidell); LA CORTESANA-MEDIEVAL (recordem la bellesa i perfecci坦 de la noia-domina, a qui ret homenatge, el secret de la iniciaci坦, aix鱈 com la pres竪ncia del bes i la mirada)
  • 26. LEVOLUCI POTICA DE SALVAT Segons F. Gadea, Salvat fa una ruta contrria als seus coetanis, passant de la fascinaci坦 de les Avantguardes rupturistes al retorn al classicisme (operant pels camins de la tradici坦, com la can巽坦). Salvat voldr recuperar les formes tradicionals de tipus can巽oneril (corrandes, glosses, roman巽os) i tots els seus g竪neres: del madrigal a lepigrama. Recuperaci坦 dels ressorts tradicionals daquest g竪nere: brevetat, rima sonora, el colorisme, les reiteracions, etc.
  • 27. EXEMPLES DE TRADICIONS En el poema Quin tebi pler, el poeta, talment un trobador, practica lamor en la m辿s estricta intimitat duna cambra En el poema Ulls clucs lamor, hi ha la pres竪ncia subjacent de Cupido, divinitat romana de lamor
  • 28. POEMA SI LA DESPULLAVA Si la despullava oh, la meva amor! un bot坦 que queia ja em donava goig -ara la bruseta i el cinyell tot pret, mel rosada i fresca la sina despr辿s: al mig de la toia clavellets vermell
  • 29. ADRECES INTERESSANTS V鱈deo sobre el poeta http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=3597 Serrat posa m炭sica a la poesia de Salvat https://www.youtube.com/watch?v=YVPYz3lC mX8 Exposici坦 Salvat poetavantguardista https://www.youtube.com/watch?v=wm1GTEy W1I4
  • 30. ALGUNES LECTURES PER ENTENTRE EL POEMA DE LA ROSA ... Lesquema de lestructura dEl poema de la rosa ... pot trobar-se a : Busquets i Grabulosa, Llu鱈s. Introducci坦 a Salvat-Papasseit, Joan. La gesta dels estels i El poema de la rosa als llavis. Barcelona. Curial. 1997 Interessant la introducci坦 de Ferran Gadea al poemari, en leditorial Educaula. Interessant tamb辿 larticle de Ferran Gadea Elements darrel tradicional i trobadoresca a El poema de la rosa als llavis, dins Mem嘆ria, escriptura, hist嘆ria. Literatura del segle XX.