際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Ramon Llull

Download as PPT, PDF
J
Jos辿 Luis Castell坦 Balestegui

Presentaci坦n sobre la vida de Ramon Llull.

1 of 12
Download to read offline
Ramon Llull
Biografia: Va nixer a Mallorca lany 1232 i va morir al 1315. Es conegut en castell com Raimundo Lulio. Va ser un laic pr坦xim als franciscans,filosof,m鱈stic,misioner mallorqu鱈 i poeta. Es considerat per ser pioner del catal escrit i tamb辿 un dels primers en utilitzar llengua neolatina per expresar els seus coneixements a m辿s textos novelistics. Se li atribueix la invenci坦 de la rosa dels vents i del nocturllabi.
Llull en la cort de Jaume I: Abans de casarse va ingresar en la cort del rei dArag嘆 com patge del seu fill Jaume II de Mallorca quan tenia 14 anys .De sobte els nobles es van adonar de la gran intelig竪ncia de Ramon i el van nombrar preceptor del fill de Jaume I dArag嘆. Com era mol b坦 va ascendre i el van nombrar servent de linfant Jaume. En els anys de la cort portava una vida alegre disfrutant de luxos i tenit molts amants incl坦s adulteris declarats. Durant aquest periode lobra de Llull es reduix a can巽ons damor i picaresques i normalment cantades per trobadors.
La seua transformaci坦: Al 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Dom竪nec i Magdalena. Als seus 30 anys la seua vida va sofrir una volcada trascendental:ell mateix descriu com va tindre cincs visions de Cristo en cinc nits seguides.Aix坦 va fer que vinguera les seues propietats per adelantar la seua her竪ncia a la seua dona i als seus fills als que abandon per sentir-se cridat per Deu per predicar els camins. Va tindre una formaci坦 teol坦gica i moral de nou anys fins al 1275 en la ciutat de Mallorca on va coneixer i comprar un esclau del qual es va servir per aprendre arab.Despr辿s sentreg a la meditaci坦 i la contemplaci坦 i per 炭ltim entr al monestir on els millors ensenyaven llat鱈,gram叩tica i filosof鱈a.
Viatj per diversos pa誰sos d'Europa (Alemanya, Fran巽a, Itlia, etc.) i del nord d'frica (Alg竪ria, Ceuta, Tunis, Jerusalem, Egipte, etc.). Visit fil嘆sofs, papes, i reis, i explic els seus pensaments a la universitat de Par鱈s. Al 1276 aconsegueix fundar el monestir de Miramar a l'illa de Mallorca, on s'ensenyava l'rab als missioners, aix鱈 com la manera de conv竪ncer als musulmans
Finalment: Va morir al 1325 tornant d'un viatge a Tunis. El seu cos va ser enterrat a l'esgl辿sia de Sant Francesc a Mallorca
Obres: Va escriure m辿s de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ci竪ncia (Arbre de sci竪ncia), (Tractat d'astronomia), d'educaci坦 (Blanquerna, que inclou el Llibre de Amic e Amat), de m鱈stica (Llibre de contemplaci坦), de gramtica (Ret嘆rica nova), novel揃les (Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les b竪sties), etc., que va anar traduint a l'rab, al catal i al llat鱈.
Llibre damic e amat: Llibre d'Amic e Amat (1283): Forma part de Blanquerna i presenta l'origen i el desenvolupament de la relaci坦 entre l'home i D辿u, i reflecteix una experi竪ncia personal de Ramon Llull. Una relaci坦 que ell centra en l'amor, amb la seva doble cara de sofriment i joia, amb un to emocional, combinant amb elaboracions mentals i de ra坦 辿s una metfora moral per a cada dia de l'any que, segons Ramon Llull, 辿s suficient per a tot un dia de reflexi坦 en les meravelles de D辿u. Aix鱈 doncs, pitja en la dada d'avui per a llegir la metfora corresponent i comen巽ar el dia amb bon peu.
Exordi i Proleg: Esdevenc-se, un dia, que l'ermit qui estava en Roma, segons que damunt havem dit, an visitar los ermitans e els recluses qui eren en Roma, e atrob que en alcunes coses havien moltes de temptacions per 巽o cor no sabien haver la manera qui es covenia a llur vida; e pens que ans a Blanquerna ermit que li fa辿s un llibre qui fos de vida ermitana, e que per aquell llibre pogu辿s e sab辿s tenir en contemplaci坦, devoci坦, los altres ermitans. Estant un dia Blanquerna en oraci坦 aquell ermit venc a la cel揃la de Blanquerna e preg'l del llibre damunt dit. Molt cogit Blanquerna en qual manera faria lo llibre ni de qual mat竪ria.
Estant Blanquerna en aquest pensament, en volentat li venc que es dons fortment a adorar e contemplar D辿u, per tal que en l'oraci坦 D辿us li demostrs la manera e la mat竪ria de qu竪 ell fa辿s lo llibre. Dementre que Blanquerna plorava e adorava, e en la sobirana estremitat de ses forces havia pujada D辿us sa nima, qui el contemplava, Blanquerna se sent鱈 eixit de manera, per la gran frevor e devoci坦 en qu竪 era, e cogit que for巽a d'amor no segueix manera com l'amic ama molt fortment son amat. On per a巽嘆 Blanquerna fo en volentat que fa辿s Llibre d'Amic e Amat , lo qual amic fos feel e devot cresti, e l'amat fos D辿u.
Dementre considerava en esta manera Blanquerna, ell remembr com una vegada, com era apostoli, li recompt un sarra鱈 que los sarra誰ns han alcuns h嘆mens religiosos, e, enfre los altres e aquells qui s坦n m辿s preats enfre ells, s坦n unes gents qui han nom ``sufies'',e aquells han paraules d'amor e exemplis abreujats e qui donen a home gran devoci坦; e s坦n paraules qui han mester esposici坦, e per l'esposici坦 puja l'enteniment m辿s a ens炭s, per lo qual pujament muntiplica e puja la volentat en devoci坦. On, com Blanquerna hac ha端da aquesta consideraci坦, ell propos a fer lo llibre segons la manera damunt dita, e dix a l'ermit que se'n torns a Roma, e que en breu de temps li trametria, per lo diaca, lo Llibre d'Amic e Amat , per lo qual poria muntiplicar frevor e devoci坦 en los ermitans, los quals volia enamorar de D辿u.
La informaci坦n daquest treball a sigut agafada de: -http://www.am.ub.edu/~jmiralda/llulltra.html -http://www.xtec.cat/~jquintan/llull98/biogrcat.htm -https://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/numero17/r_ -https://es.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull -http://www.llull.cat/catala/home/index.cfm -http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/llull.htm

More Related Content

Ramon Llull

  • 2. Biografia: Va nixer a Mallorca lany 1232 i va morir al 1315. Es conegut en castell com Raimundo Lulio. Va ser un laic pr坦xim als franciscans,filosof,m鱈stic,misioner mallorqu鱈 i poeta. Es considerat per ser pioner del catal escrit i tamb辿 un dels primers en utilitzar llengua neolatina per expresar els seus coneixements a m辿s textos novelistics. Se li atribueix la invenci坦 de la rosa dels vents i del nocturllabi.
  • 3. Llull en la cort de Jaume I: Abans de casarse va ingresar en la cort del rei dArag嘆 com patge del seu fill Jaume II de Mallorca quan tenia 14 anys .De sobte els nobles es van adonar de la gran intelig竪ncia de Ramon i el van nombrar preceptor del fill de Jaume I dArag嘆. Com era mol b坦 va ascendre i el van nombrar servent de linfant Jaume. En els anys de la cort portava una vida alegre disfrutant de luxos i tenit molts amants incl坦s adulteris declarats. Durant aquest periode lobra de Llull es reduix a can巽ons damor i picaresques i normalment cantades per trobadors.
  • 4. La seua transformaci坦: Al 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Dom竪nec i Magdalena. Als seus 30 anys la seua vida va sofrir una volcada trascendental:ell mateix descriu com va tindre cincs visions de Cristo en cinc nits seguides.Aix坦 va fer que vinguera les seues propietats per adelantar la seua her竪ncia a la seua dona i als seus fills als que abandon per sentir-se cridat per Deu per predicar els camins. Va tindre una formaci坦 teol坦gica i moral de nou anys fins al 1275 en la ciutat de Mallorca on va coneixer i comprar un esclau del qual es va servir per aprendre arab.Despr辿s sentreg a la meditaci坦 i la contemplaci坦 i per 炭ltim entr al monestir on els millors ensenyaven llat鱈,gram叩tica i filosof鱈a.
  • 5. Viatj per diversos pa誰sos d'Europa (Alemanya, Fran巽a, Itlia, etc.) i del nord d'frica (Alg竪ria, Ceuta, Tunis, Jerusalem, Egipte, etc.). Visit fil嘆sofs, papes, i reis, i explic els seus pensaments a la universitat de Par鱈s. Al 1276 aconsegueix fundar el monestir de Miramar a l'illa de Mallorca, on s'ensenyava l'rab als missioners, aix鱈 com la manera de conv竪ncer als musulmans
  • 6. Finalment: Va morir al 1325 tornant d'un viatge a Tunis. El seu cos va ser enterrat a l'esgl辿sia de Sant Francesc a Mallorca
  • 7. Obres: Va escriure m辿s de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ci竪ncia (Arbre de sci竪ncia), (Tractat d'astronomia), d'educaci坦 (Blanquerna, que inclou el Llibre de Amic e Amat), de m鱈stica (Llibre de contemplaci坦), de gramtica (Ret嘆rica nova), novel揃les (Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les b竪sties), etc., que va anar traduint a l'rab, al catal i al llat鱈.
  • 8. Llibre damic e amat: Llibre d'Amic e Amat (1283): Forma part de Blanquerna i presenta l'origen i el desenvolupament de la relaci坦 entre l'home i D辿u, i reflecteix una experi竪ncia personal de Ramon Llull. Una relaci坦 que ell centra en l'amor, amb la seva doble cara de sofriment i joia, amb un to emocional, combinant amb elaboracions mentals i de ra坦 辿s una metfora moral per a cada dia de l'any que, segons Ramon Llull, 辿s suficient per a tot un dia de reflexi坦 en les meravelles de D辿u. Aix鱈 doncs, pitja en la dada d'avui per a llegir la metfora corresponent i comen巽ar el dia amb bon peu.
  • 9. Exordi i Proleg: Esdevenc-se, un dia, que l'ermit qui estava en Roma, segons que damunt havem dit, an visitar los ermitans e els recluses qui eren en Roma, e atrob que en alcunes coses havien moltes de temptacions per 巽o cor no sabien haver la manera qui es covenia a llur vida; e pens que ans a Blanquerna ermit que li fa辿s un llibre qui fos de vida ermitana, e que per aquell llibre pogu辿s e sab辿s tenir en contemplaci坦, devoci坦, los altres ermitans. Estant un dia Blanquerna en oraci坦 aquell ermit venc a la cel揃la de Blanquerna e preg'l del llibre damunt dit. Molt cogit Blanquerna en qual manera faria lo llibre ni de qual mat竪ria.
  • 10. Estant Blanquerna en aquest pensament, en volentat li venc que es dons fortment a adorar e contemplar D辿u, per tal que en l'oraci坦 D辿us li demostrs la manera e la mat竪ria de qu竪 ell fa辿s lo llibre. Dementre que Blanquerna plorava e adorava, e en la sobirana estremitat de ses forces havia pujada D辿us sa nima, qui el contemplava, Blanquerna se sent鱈 eixit de manera, per la gran frevor e devoci坦 en qu竪 era, e cogit que for巽a d'amor no segueix manera com l'amic ama molt fortment son amat. On per a巽嘆 Blanquerna fo en volentat que fa辿s Llibre d'Amic e Amat , lo qual amic fos feel e devot cresti, e l'amat fos D辿u.
  • 11. Dementre considerava en esta manera Blanquerna, ell remembr com una vegada, com era apostoli, li recompt un sarra鱈 que los sarra誰ns han alcuns h嘆mens religiosos, e, enfre los altres e aquells qui s坦n m辿s preats enfre ells, s坦n unes gents qui han nom ``sufies'',e aquells han paraules d'amor e exemplis abreujats e qui donen a home gran devoci坦; e s坦n paraules qui han mester esposici坦, e per l'esposici坦 puja l'enteniment m辿s a ens炭s, per lo qual pujament muntiplica e puja la volentat en devoci坦. On, com Blanquerna hac ha端da aquesta consideraci坦, ell propos a fer lo llibre segons la manera damunt dita, e dix a l'ermit que se'n torns a Roma, e que en breu de temps li trametria, per lo diaca, lo Llibre d'Amic e Amat , per lo qual poria muntiplicar frevor e devoci坦 en los ermitans, los quals volia enamorar de D辿u.
  • 12. La informaci坦n daquest treball a sigut agafada de: -http://www.am.ub.edu/~jmiralda/llulltra.html -http://www.xtec.cat/~jquintan/llull98/biogrcat.htm -https://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/numero17/r_ -https://es.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull -http://www.llull.cat/catala/home/index.cfm -http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/llull.htm