3. ROQUES INDUSTRIALSRoques que s’aprofiten per les seves propietats fisicoquímiques, sense tenir en compte de les substàncies i l’energia que se’n pugui extreure.ConstruccióSiderúrgiaQuímicaAgrícola.Normalment, en explotacions superficials a cel obert (graveres o pedreres). Impliquen un fort impacte ambiental. Mines: explotacions subterrànies.
5. ÀRIDS Pedres o fragments de mides diverses (blocs, graves, sorres, argiles o llims) Fabricació formigó, ciment i morters.ConstruccióCatalunya: explotacions de graves i sorres per fabricar àrids i vidres.
6. AridsManipulació àrids naturals: trituració i classificació per grandàries.Són rentats i utilitzats immediatament a la construcció.
7. AGLOMERATSÀrids cohesionats amb matèria aglomerant.CIMENT (pòrtland): Barreja de calcària, argila i sorra silícica.GUIX: Com aïllant parets.
8. CALÇ: òxid de calci impur. Sòlid blanc alcalí. Construcció, agricultura...ROQUES DE CONSTRUCCIÓ: PEDRESNo poden ser polides, només tallades. Per àrids i per construcció.Catalunya: més de 80 pedreres.BasaltRoques carbonatades (calcàries, dolomies, marbres): jardineria, ciments, paviments...Pissarres: teulades, àrids.Granítiques: àrids i pedres de construcció (granits)
9. VIDREOrigen: Quars: mineral present en sorres, gresos i quarsites, o en filons.Barrejat amb òxids alcalins, calç o fluor.
12. MINERALS METÀL·LICSFERRO: 4,7% de l’escorça (abundant). Extret de la magnetita, l’hematita (oligist), limonita. (30-60% de metall). Acer: aliatge del ferro.Maresme, Gironès, PirineuALUMINI (7,5% escorça). Extret de la bauxita. Anoia, Alt Penedès.
13. COURE: 0,01 de l’escorça: calcopirita, cuprita, malaquita i atzurita.Tercer més emprat.Aliatges: Coure+zinc: llautó.Coure+estany: bronzeCoure+zinc+níquel: alpaca.Berguedà, Pirineus
14. ESTANY: Obtingut de la cassiterita. Dúctil.MERCURI: Cinabri. Utilitzat abans a termòmetres. Molt tòxics.PLOM: Galena. Nociu per a la salut humana. Usos industrials i additiu gasolina. Priorat.
16. MINERALS NO METÀL·LICS.SILICI: Silicats. (25% escorça, més abundant). Electrònica, ciments, vidres. Silicones i coles.SOFRE: Pirites. Fertilitzants, sulfúric, colorants, pesticides.
17. SODI: En dipòsits d’halita o sal gemma. Industria alimentària, blanquejant...CALCI: 3,5% escorça. En calcita, dolomita, fluorita, guix. En construcció i agricultura, indústria (paper, pintures, vidre...).POTASSI: 2,6% Silvina, carnal·lita. Fertilitzants, indústria alimentària, medicina.Durant el segle passat va haver-hi una gran activitat minera, però van tancar progressivament fins als anys 80.Actualment, la única extracció activa de minerals Catalunya és de silvina a la conca potàssica del Bages.
18. IMPACTES DE LES EXPLOTACIONSPEDRERES: Recurs aflorant o a poca profunditat, horitzontal. RoquesFort impacte mediambiental (pèrdua sòl, impacte visual, contaminació acústica, atmosfèrica, esllavissades, despreniments...)
19. GRAVERESExtracció de graves o àrids a partir de dipòsits de sediments. No fa falta barrinar el terreny.Impacte: contaminació d'aqüífers si n’hi han.Extracció de graves o àrids a partir de dipòsits de sediments. No fa falta barrinar el terreny.ImpactesContaminació d'aqüífers si n’hi han.Contaminació (pols, soroll)Impacte visualDestrucció del terreny.
20. MINA A CEL OBERTMinerals dispersos en el subsòl. Forat a terra en forma d’embut, esglaonat.Fort impacte, contaminació d'aqüífers, aigües àcides.
21. MINA EN GALERIAExplotació en filons o estrats a profunditat. Pou (vertical)Galeria (horitzontal)Riscs: esfondraments o subsidència.Poc impacte visual, però sovint en contamina l’aigua subterrània.
22. RECURSOS DE L’EDAFOSFERA: AGRICULTURAMODIFICACIONS DEL SÒL:Modificacions dels horitzons dels sòls.Aportacions de fertilitzants i pesticides.Instal·lacions de sistemes de reg.Instal·lació de mesures antierosió (feixes, murs per el vent...)
23. CEREALS: Blat,arròs, blat de moro.LLEGUMSTUBERCLESARBRES FRUITERSHORTALISSESCOTÓ, LLI , CÀNEMEs cultiva l’11% del total de la Terra. Segons uns especialistes, es podria arribar al 24%Més agricultora de subsistència als països en vies desenvolupament.Catalunya: 33% camps de conreu
24. AGRICULTURA INTENSIVAÉs més rendibleEs cultiven grans extensions, planes.Molta maquinària pesant.Abús dels fertilitzants i plaguicides.Monocultius.Llavors manipulades genèticament.AGRICULTURA TRADICIONALMenys rendibleTerrenys de tot tipusPoca maquinària, més mà d’obra.Fertilitzants orgànics.Diversos tipus de plantes.Llavors naturals.
25. RAMADERIAMolts conreus (lleguminoses, cereals) són destinats al bestiar. (farratge)Pastures o prats d’herba: extensions de terreny amb herba tendra,sense tija, que rebrota dues o tres vegades l’any. Destinades al bestiar boví i oví.
27. Com en el cas de l’agricultura, també podem distingir la ramaderia intensiva (cria amb pinsos, en llocs reduïts, es redueix el període de creixement...) de l’extensiva: tradicional, transhumància... Baix rendiment, però més sostenible ambientalment.
28. SILVICULTURAExplotació de boscos per producció de fusta.Dos tipus de boscos: BOSCOS ALTS O DE LLAVOR: Tales periòdiques amb reserves. BOSCOS BAIXOS O DE REBROT: Freqüència de tales superior.
29. CATALUNYA: 28% del territori.Zones mediterrànies: pi blancMuntanya mitjana continental seca: boscos de pi roig, roure, faig o avet.Alta muntanya: Pi negre, avet, bedoll.
31. SILVICULTURA INTENSIVANo és una explotació sostenible.Més rendible.Espècies de creixement ràpid (no autòctones): pi insigne, eucaliptus australià: implica empobriment progressiu del sòl.A vegades, si la tala és força intensiva, el sòl no es pot regenerar a curt termini.S’utilitza maquinària pesant, que malmet el bosc.
32. SILVICULTURA TRADICIONALExplotació sostenibleMenys rendibleEspècies autòctones de creixement lent: els nutrients del sòl passen als arbres poc a poc: no s’empobreix.Impacte mínim, el sòl no necessita recuperar-se.Maquinària lleugera, respectuosa.El sòl es regenera ràpidament després de la tala.Recuperació ràpida: substitució directa dels arbres per individus joves de la mateixa espècie.
33. GESTIÓ I CONSERVACIÓ DEL SÒLOrdenació del territori: protecció dels recursos: agraris, miners, urbanístics...Carta Europea dels Sòls (Estrasburg, 1972): el sòl és un recurs de la biosfera, s’ha d’evitar la degradació o destrucció.
34. MESURES PER FRENAR L’EROSIÓMantenir el sòl amb vegetacióSentit llaurades amb corbes de nivell de terreny: menys escolament.Bancals de pedra per afavorir la retenció d’aigua.Dics en xaragalls.Repoblacions forestals.
35. Zones de pastura estable, sostenible.Barreres vegetals contra l’erosió eòlica.Murs de contenció en zones de risc d'esllavissades i despreniments.Planificació urbanística: no a la construcció indiscriminada.Espais naturals protegits.Frenar la contaminació dels sòls: evitar l'ús abusiu de fertilitzants i plaguicides.
