際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
Format
Recursos Formatius
Tipus de formaci坦
 Formaci坦 reglada
 Formaci坦 ocupacional
 Formaci坦 continuada
 Formaci坦 no reglada
 Formaci坦 en idiomes
 Formaci坦 en TIC
Modalitats
 Presencial
 A distncia
 Semi-presencial
 Online
FORMACI REGLADA
Programes de formaci坦 i inserci坦
Proporcionen la possibilitat d'incorporar-se de nou al sistema educatiu per
continuar estudis de formaci坦 professional i faciliten l'aprenentatge
imprescindible per accedir al mercat de treball amb millors possibilitats
d'obtenir una ocupaci坦 qualificada i duradora.
Informaci坦 general
 S坦n voluntaris .
 Adre巽ats als joves que compleixin com a m鱈nim 16 anys d'edat i com a mxim 21 en l'any d'inici del
programa.
 Amb l'educaci坦 secundria obligat嘆ria (ESO) inacabada o sense obtenir-ne el t鱈tol
 Tenen una durada total de 1.000 hores, un curs acad竪mic.
Perfils professionals
Administraci坦 i gesti坦
Agrria
Arts grfiques
Comer巽 i mrqueting
Edificaci坦 i obra civil
Electricitat i electr嘆nica
Fabricaci坦 mecnica
Fusta, moble i suro
Hoteleria i turisme
Imatge personal
Ind炭stries alimentries
Informtica i comunicacions
Instal揃laci坦 i manteniment
T竪xtil, confecci坦 i pell
Transport i manteniment de
vehicles
Cicles formatius
 La formaci坦 professional capacita per a l'exercici qualificat de
diverses professions i proporciona la formaci坦 necessria per
adquirir la compet竪ncia professional i el s coneixements propis de
cada sector.
 S'organitza en cicles formatius de grau mitj o de grau superior.
 Els cicles s'agrupen en fam鱈lies professionals i tenen una durada
variable: n'hi ha de 2.000, 1.700, 1.400 i 1.300 hores. Una part
d'aquestes hores es destina a la formaci坦 en un centre educatiu i
una altra part a la formaci坦 prctica en centres de treball.
 Amb la superaci坦 d'un cicle formatiu de grau mitj s'obt辿 el t鱈tol de
t竪cnic i amb la superaci坦 d'un de grau superior, el de t竪cnic
superior.
Acc辿s
Tenen acc辿s directe als cicles de grau mitj les persones que compleixen algun dels
requisits seg端ents:
 tenir el t鱈tol de graduat en educaci坦 secundria obligat嘆ria,
 tenir el t鱈tol de t竪cnic o de t竪cnic auxiliar, haver superat el curs espec鱈fic per a
l'acc辿s als cicles formatius de grau mitj (CAM),
 haver superat el segon curs del batxillerat unificat i polivalent (BUP),
 tenir altres estudis equivalents a efectes acad竪mics, haver superat els m嘆duls
obligatoris d'un programa de qualificaci坦 professional inicial (PQPI), haver superat
la prova d'acc辿s a la universitat per a majors de 25 anys,
 tenir un t鱈tol per accedir a un cicle formatiu de grau superior.
 Les persones que no compleixen cap dels requisits esmentats han de superar una
prova d'acc辿s. Per presentar-s'hi cal tenir com a m鱈nim 17 anys l'any en qu竪 es fa
la prova.
 Aquests estudis s坦n gratu誰ts en els centres dependents del Departament
d'Ensenyament. Per a la resta de centres, consulteu l'import en el centre
corresponent.
Fam鱈lies professionals
Els ensenyaments de formaci坦 professional
s'agrupen en les fam鱈lies seg端ents:
 Activitats f鱈siques i esportives
 Administraci坦 i gesti坦
 Agrria
 Arts grfiques
 Comer巽 i mrqueting
 Edificaci坦 i obra civil
 Electricitat i electr嘆nica
 Energia i aigua
 Fabricaci坦 mecnica
 Fusta, moble i suro
 Hoteleria i turisme
 Imatge i so
 Imatge personal
 Ind炭stries alimentries
 Ind炭stries extractives
 Informtica i comunicacions
 Instal揃laci坦 i manteniment
 Maritimopesquera
 Qu鱈mica
 Sanitat
 Seguretat i medi ambient
 Serveis socioculturals i a la comunitat
 T竪xtil, confecci坦 i pell
 Transport i manteniment de vehicles
Modalitat a distncia
 La modalitat a distncia ofereix capacitaci坦 professional a persones que volen rebre la formaci坦 de
manera no presencial, per diferents motius.
 Les persones interessades que tenen m辿s de 18 anys, o b辿 que facin els 18 durant l'any natural en
qu竪 es matriculen, han de complir els requisits d'acc辿s necessaris per accedir a la formaci坦
professional inicial.
 Aquesta modalitat -tamb辿 anomenada no presencial- pret辿n fomentar que hi hagi m辿s persones
formades i amb m辿s qualificaci坦 per afavorir-ne la inserci坦, reinserci坦 o progressi坦 laboral i la
contractaci坦 o promoci坦 per part de les empreses.

Caracter鱈stiques
 Els alumnes segueixen els estudis en l鱈nia a trav辿s d'una plataforma.
 La pres竪ncia dels alumnes nom辿s 辿s necessria a les proves per a l'avaluaci坦 final i, si escau, a les
jornades t竪cniques.
 Es pot canviar de la modalitat a distncia a la presencial, o a l'inrev辿s, en el seg端ent per鱈ode de
preinscripci坦.
 Centres on es pot cursar
 Institut Obert de Catalunya (IOC)
 Centres privats autoritzats per impartir la modalitat a distncia
Educaci坦 dadults
Formaci坦 Ocupacional
Webs que ofereixen cursos
 S坦n cercadors de Formaci坦 subvencionada i
de pagament
 www.emagister.com
 www.lectiva.com
 www.cursosfemxa.es
MOOC
 MOOC 辿s la sigla en angl竪s de massive open online courses,
辿s a dir, cursos en l鱈nia oberts i massius. No s坦n nom辿s un
recull de materials en l鱈nia, sin坦 que s坦n cursos amb
contingut estructurat, encara que no tinguin
necessriament un desenvolupament lineal, i a m辿s
contenen activitats per avaluar-ne el coneixement adquirit.
 En l鱈nia: perqu竪 tot el contingut est disponible a la xarxa.
 Oberts: perqu竪 nom辿s cal registrar-s'hi per seguir-los (tot i
que ens alguns casos es recomana tenir coneixements
previs).
 Massius: perqu竪 no hi ha restriccions en el nombre de
participants.
MOOC
 Coursera (USA)
 MiriadaX (Espanya-Iberoam竪rica)
 edX (USA)
 Future Learn, British MOOC (UK)
 Open Learn (UK)
 Find Open Online Courses
 Miniops (IOC): http://miniops.ioc.cat/
Idiomes
 IOC
 EOI
 F. Ocupacional
 Recursos online gratuits:
 AulaFacil
 Duolingo
 Babbel
 Busuu
 Formaci坦n online
 BBC English
Tecnologies de la informaci坦
 Google
 Microsoft Virtual Academy
 CCNA Routing and Switching de Cisco
Networking Academy
Altres recursos
 TED Talks

More Related Content

Recursos formatius

  • 2. Tipus de formaci坦 Formaci坦 reglada Formaci坦 ocupacional Formaci坦 continuada Formaci坦 no reglada Formaci坦 en idiomes Formaci坦 en TIC
  • 3. Modalitats Presencial A distncia Semi-presencial Online
  • 5. Programes de formaci坦 i inserci坦 Proporcionen la possibilitat d'incorporar-se de nou al sistema educatiu per continuar estudis de formaci坦 professional i faciliten l'aprenentatge imprescindible per accedir al mercat de treball amb millors possibilitats d'obtenir una ocupaci坦 qualificada i duradora. Informaci坦 general S坦n voluntaris . Adre巽ats als joves que compleixin com a m鱈nim 16 anys d'edat i com a mxim 21 en l'any d'inici del programa. Amb l'educaci坦 secundria obligat嘆ria (ESO) inacabada o sense obtenir-ne el t鱈tol Tenen una durada total de 1.000 hores, un curs acad竪mic. Perfils professionals Administraci坦 i gesti坦 Agrria Arts grfiques Comer巽 i mrqueting Edificaci坦 i obra civil Electricitat i electr嘆nica Fabricaci坦 mecnica Fusta, moble i suro Hoteleria i turisme Imatge personal Ind炭stries alimentries Informtica i comunicacions Instal揃laci坦 i manteniment T竪xtil, confecci坦 i pell Transport i manteniment de vehicles
  • 6. Cicles formatius La formaci坦 professional capacita per a l'exercici qualificat de diverses professions i proporciona la formaci坦 necessria per adquirir la compet竪ncia professional i el s coneixements propis de cada sector. S'organitza en cicles formatius de grau mitj o de grau superior. Els cicles s'agrupen en fam鱈lies professionals i tenen una durada variable: n'hi ha de 2.000, 1.700, 1.400 i 1.300 hores. Una part d'aquestes hores es destina a la formaci坦 en un centre educatiu i una altra part a la formaci坦 prctica en centres de treball. Amb la superaci坦 d'un cicle formatiu de grau mitj s'obt辿 el t鱈tol de t竪cnic i amb la superaci坦 d'un de grau superior, el de t竪cnic superior.
  • 7. Acc辿s Tenen acc辿s directe als cicles de grau mitj les persones que compleixen algun dels requisits seg端ents: tenir el t鱈tol de graduat en educaci坦 secundria obligat嘆ria, tenir el t鱈tol de t竪cnic o de t竪cnic auxiliar, haver superat el curs espec鱈fic per a l'acc辿s als cicles formatius de grau mitj (CAM), haver superat el segon curs del batxillerat unificat i polivalent (BUP), tenir altres estudis equivalents a efectes acad竪mics, haver superat els m嘆duls obligatoris d'un programa de qualificaci坦 professional inicial (PQPI), haver superat la prova d'acc辿s a la universitat per a majors de 25 anys, tenir un t鱈tol per accedir a un cicle formatiu de grau superior. Les persones que no compleixen cap dels requisits esmentats han de superar una prova d'acc辿s. Per presentar-s'hi cal tenir com a m鱈nim 17 anys l'any en qu竪 es fa la prova. Aquests estudis s坦n gratu誰ts en els centres dependents del Departament d'Ensenyament. Per a la resta de centres, consulteu l'import en el centre corresponent.
  • 8. Fam鱈lies professionals Els ensenyaments de formaci坦 professional s'agrupen en les fam鱈lies seg端ents: Activitats f鱈siques i esportives Administraci坦 i gesti坦 Agrria Arts grfiques Comer巽 i mrqueting Edificaci坦 i obra civil Electricitat i electr嘆nica Energia i aigua Fabricaci坦 mecnica Fusta, moble i suro Hoteleria i turisme Imatge i so Imatge personal Ind炭stries alimentries Ind炭stries extractives Informtica i comunicacions Instal揃laci坦 i manteniment Maritimopesquera Qu鱈mica Sanitat Seguretat i medi ambient Serveis socioculturals i a la comunitat T竪xtil, confecci坦 i pell Transport i manteniment de vehicles
  • 9. Modalitat a distncia La modalitat a distncia ofereix capacitaci坦 professional a persones que volen rebre la formaci坦 de manera no presencial, per diferents motius. Les persones interessades que tenen m辿s de 18 anys, o b辿 que facin els 18 durant l'any natural en qu竪 es matriculen, han de complir els requisits d'acc辿s necessaris per accedir a la formaci坦 professional inicial. Aquesta modalitat -tamb辿 anomenada no presencial- pret辿n fomentar que hi hagi m辿s persones formades i amb m辿s qualificaci坦 per afavorir-ne la inserci坦, reinserci坦 o progressi坦 laboral i la contractaci坦 o promoci坦 per part de les empreses. Caracter鱈stiques Els alumnes segueixen els estudis en l鱈nia a trav辿s d'una plataforma. La pres竪ncia dels alumnes nom辿s 辿s necessria a les proves per a l'avaluaci坦 final i, si escau, a les jornades t竪cniques. Es pot canviar de la modalitat a distncia a la presencial, o a l'inrev辿s, en el seg端ent per鱈ode de preinscripci坦. Centres on es pot cursar Institut Obert de Catalunya (IOC) Centres privats autoritzats per impartir la modalitat a distncia
  • 12. Webs que ofereixen cursos S坦n cercadors de Formaci坦 subvencionada i de pagament www.emagister.com www.lectiva.com www.cursosfemxa.es
  • 13. MOOC MOOC 辿s la sigla en angl竪s de massive open online courses, 辿s a dir, cursos en l鱈nia oberts i massius. No s坦n nom辿s un recull de materials en l鱈nia, sin坦 que s坦n cursos amb contingut estructurat, encara que no tinguin necessriament un desenvolupament lineal, i a m辿s contenen activitats per avaluar-ne el coneixement adquirit. En l鱈nia: perqu竪 tot el contingut est disponible a la xarxa. Oberts: perqu竪 nom辿s cal registrar-s'hi per seguir-los (tot i que ens alguns casos es recomana tenir coneixements previs). Massius: perqu竪 no hi ha restriccions en el nombre de participants.
  • 14. MOOC Coursera (USA) MiriadaX (Espanya-Iberoam竪rica) edX (USA) Future Learn, British MOOC (UK) Open Learn (UK) Find Open Online Courses Miniops (IOC): http://miniops.ioc.cat/
  • 15. Idiomes IOC EOI F. Ocupacional Recursos online gratuits: AulaFacil Duolingo Babbel Busuu Formaci坦n online BBC English
  • 16. Tecnologies de la informaci坦 Google Microsoft Virtual Academy CCNA Routing and Switching de Cisco Networking Academy