5. Programes de formaci坦 i inserci坦
Proporcionen la possibilitat d'incorporar-se de nou al sistema educatiu per
continuar estudis de formaci坦 professional i faciliten l'aprenentatge
imprescindible per accedir al mercat de treball amb millors possibilitats
d'obtenir una ocupaci坦 qualificada i duradora.
Informaci坦 general
S坦n voluntaris .
Adre巽ats als joves que compleixin com a m鱈nim 16 anys d'edat i com a mxim 21 en l'any d'inici del
programa.
Amb l'educaci坦 secundria obligat嘆ria (ESO) inacabada o sense obtenir-ne el t鱈tol
Tenen una durada total de 1.000 hores, un curs acad竪mic.
Perfils professionals
Administraci坦 i gesti坦
Agrria
Arts grfiques
Comer巽 i mrqueting
Edificaci坦 i obra civil
Electricitat i electr嘆nica
Fabricaci坦 mecnica
Fusta, moble i suro
Hoteleria i turisme
Imatge personal
Ind炭stries alimentries
Informtica i comunicacions
Instal揃laci坦 i manteniment
T竪xtil, confecci坦 i pell
Transport i manteniment de
vehicles
6. Cicles formatius
La formaci坦 professional capacita per a l'exercici qualificat de
diverses professions i proporciona la formaci坦 necessria per
adquirir la compet竪ncia professional i el s coneixements propis de
cada sector.
S'organitza en cicles formatius de grau mitj o de grau superior.
Els cicles s'agrupen en fam鱈lies professionals i tenen una durada
variable: n'hi ha de 2.000, 1.700, 1.400 i 1.300 hores. Una part
d'aquestes hores es destina a la formaci坦 en un centre educatiu i
una altra part a la formaci坦 prctica en centres de treball.
Amb la superaci坦 d'un cicle formatiu de grau mitj s'obt辿 el t鱈tol de
t竪cnic i amb la superaci坦 d'un de grau superior, el de t竪cnic
superior.
7. Acc辿s
Tenen acc辿s directe als cicles de grau mitj les persones que compleixen algun dels
requisits seg端ents:
tenir el t鱈tol de graduat en educaci坦 secundria obligat嘆ria,
tenir el t鱈tol de t竪cnic o de t竪cnic auxiliar, haver superat el curs espec鱈fic per a
l'acc辿s als cicles formatius de grau mitj (CAM),
haver superat el segon curs del batxillerat unificat i polivalent (BUP),
tenir altres estudis equivalents a efectes acad竪mics, haver superat els m嘆duls
obligatoris d'un programa de qualificaci坦 professional inicial (PQPI), haver superat
la prova d'acc辿s a la universitat per a majors de 25 anys,
tenir un t鱈tol per accedir a un cicle formatiu de grau superior.
Les persones que no compleixen cap dels requisits esmentats han de superar una
prova d'acc辿s. Per presentar-s'hi cal tenir com a m鱈nim 17 anys l'any en qu竪 es fa
la prova.
Aquests estudis s坦n gratu誰ts en els centres dependents del Departament
d'Ensenyament. Per a la resta de centres, consulteu l'import en el centre
corresponent.
8. Fam鱈lies professionals
Els ensenyaments de formaci坦 professional
s'agrupen en les fam鱈lies seg端ents:
Activitats f鱈siques i esportives
Administraci坦 i gesti坦
Agrria
Arts grfiques
Comer巽 i mrqueting
Edificaci坦 i obra civil
Electricitat i electr嘆nica
Energia i aigua
Fabricaci坦 mecnica
Fusta, moble i suro
Hoteleria i turisme
Imatge i so
Imatge personal
Ind炭stries alimentries
Ind炭stries extractives
Informtica i comunicacions
Instal揃laci坦 i manteniment
Maritimopesquera
Qu鱈mica
Sanitat
Seguretat i medi ambient
Serveis socioculturals i a la comunitat
T竪xtil, confecci坦 i pell
Transport i manteniment de vehicles
9. Modalitat a distncia
La modalitat a distncia ofereix capacitaci坦 professional a persones que volen rebre la formaci坦 de
manera no presencial, per diferents motius.
Les persones interessades que tenen m辿s de 18 anys, o b辿 que facin els 18 durant l'any natural en
qu竪 es matriculen, han de complir els requisits d'acc辿s necessaris per accedir a la formaci坦
professional inicial.
Aquesta modalitat -tamb辿 anomenada no presencial- pret辿n fomentar que hi hagi m辿s persones
formades i amb m辿s qualificaci坦 per afavorir-ne la inserci坦, reinserci坦 o progressi坦 laboral i la
contractaci坦 o promoci坦 per part de les empreses.
Caracter鱈stiques
Els alumnes segueixen els estudis en l鱈nia a trav辿s d'una plataforma.
La pres竪ncia dels alumnes nom辿s 辿s necessria a les proves per a l'avaluaci坦 final i, si escau, a les
jornades t竪cniques.
Es pot canviar de la modalitat a distncia a la presencial, o a l'inrev辿s, en el seg端ent per鱈ode de
preinscripci坦.
Centres on es pot cursar
Institut Obert de Catalunya (IOC)
Centres privats autoritzats per impartir la modalitat a distncia
12. Webs que ofereixen cursos
S坦n cercadors de Formaci坦 subvencionada i
de pagament
www.emagister.com
www.lectiva.com
www.cursosfemxa.es
13. MOOC
MOOC 辿s la sigla en angl竪s de massive open online courses,
辿s a dir, cursos en l鱈nia oberts i massius. No s坦n nom辿s un
recull de materials en l鱈nia, sin坦 que s坦n cursos amb
contingut estructurat, encara que no tinguin
necessriament un desenvolupament lineal, i a m辿s
contenen activitats per avaluar-ne el coneixement adquirit.
En l鱈nia: perqu竪 tot el contingut est disponible a la xarxa.
Oberts: perqu竪 nom辿s cal registrar-s'hi per seguir-los (tot i
que ens alguns casos es recomana tenir coneixements
previs).
Massius: perqu竪 no hi ha restriccions en el nombre de
participants.
14. MOOC
Coursera (USA)
MiriadaX (Espanya-Iberoam竪rica)
edX (USA)
Future Learn, British MOOC (UK)
Open Learn (UK)
Find Open Online Courses
Miniops (IOC): http://miniops.ioc.cat/
15. Idiomes
IOC
EOI
F. Ocupacional
Recursos online gratuits:
AulaFacil
Duolingo
Babbel
Busuu
Formaci坦n online
BBC English
16. Tecnologies de la informaci坦
Google
Microsoft Virtual Academy
CCNA Routing and Switching de Cisco
Networking Academy