ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo
PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu Versió Data 20/09/15
Elaborat : Pili Lozano Revisat. Carme Pallarès Aprovat Mònica Rosselló Pàgina 1 de 1
PLA LECTOR. 16 d’octubre de 2015
EL DRAMA DELS REFUGIATS
Refugiats: Més enllà d'una foto impactant
Dimarts, 15 de setembre del 2015 Vincent Stehli (Director d'Operacions d'Acció contra
l'Hambre)
Resulta corprenedor veure l’onada de solidaritat mundial que ha provocat la foto del
cadàver del petit Aylan, que va morir ofegat a la costa turca. Han hagut de passar més de
quatre anys de guerra i que arribessin a la nostra porta nens i dones desesperats perquè
el món prengués consciència dels danys que la crisi siriana està provocant a la regió des
de l’any 2011. Els equips d’Acció contra la Fam treballen sense parar des del principi per
tractar d’alleujar la situació de part dels 12 milions de persones que necessiten ajuda
humanitària a la zona. Ara, quan per fi tots els focus se centren en l’aspecte humanitari,
creiem important recordar tres aspectes. En primer lloc, sobre l’ímprobe esforç que
Europa farà per acollir uns 200.000 refugiats, que aquesta xifra representa menys del 5%
del nombre total de refugiats per aquesta crisi: de fet, països com el Líban, Turquia o
Jordània ja fa anys que acullent 4,1 milions de sirians i necessiten el nostre suport per
seguir fent-ho.
En segon lloc, que els sirians no són les úniques persones que necessiten refugi. Eritreus,
somalis, congolesos... Tots fugen de guerres obertes a l’Àfrica i també estan emparats pel
dret internacional quan ens demanen asil. No ens podem girar d’esquena a aquests altres
refugiats només perquè no compten amb una foto impactant.
En tercer lloc, aquesta crisi ha de fer que ens adonem que el món ja no és només una
suma de països. És un món global, també per als refugiats. No es tracta d’acceptar avui
uns milers de persones perquè ens commociona el seu patiment televisiu, sinó
d’aconseguir un compromís irrenunciable amb la pau, amb les obligacions d’asil que hem
subscrit i amb la responsabilitat davant de problemes globals com la fam que empeny,
molt a desgrat seu, milions de persones a fugir per sobreviure.

More Related Content

Refugiats 16.10.15

  • 1. PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu Versió Data 20/09/15 Elaborat : Pili Lozano Revisat. Carme Pallarès Aprovat Mònica Rosselló Pàgina 1 de 1 PLA LECTOR. 16 d’octubre de 2015 EL DRAMA DELS REFUGIATS Refugiats: Més enllà d'una foto impactant Dimarts, 15 de setembre del 2015 Vincent Stehli (Director d'Operacions d'Acció contra l'Hambre) Resulta corprenedor veure l’onada de solidaritat mundial que ha provocat la foto del cadàver del petit Aylan, que va morir ofegat a la costa turca. Han hagut de passar més de quatre anys de guerra i que arribessin a la nostra porta nens i dones desesperats perquè el món prengués consciència dels danys que la crisi siriana està provocant a la regió des de l’any 2011. Els equips d’Acció contra la Fam treballen sense parar des del principi per tractar d’alleujar la situació de part dels 12 milions de persones que necessiten ajuda humanitària a la zona. Ara, quan per fi tots els focus se centren en l’aspecte humanitari, creiem important recordar tres aspectes. En primer lloc, sobre l’ímprobe esforç que Europa farà per acollir uns 200.000 refugiats, que aquesta xifra representa menys del 5% del nombre total de refugiats per aquesta crisi: de fet, països com el Líban, Turquia o Jordània ja fa anys que acullent 4,1 milions de sirians i necessiten el nostre suport per seguir fent-ho. En segon lloc, que els sirians no són les úniques persones que necessiten refugi. Eritreus, somalis, congolesos... Tots fugen de guerres obertes a l’Àfrica i també estan emparats pel dret internacional quan ens demanen asil. No ens podem girar d’esquena a aquests altres refugiats només perquè no compten amb una foto impactant. En tercer lloc, aquesta crisi ha de fer que ens adonem que el món ja no és només una suma de països. És un món global, també per als refugiats. No es tracta d’acceptar avui uns milers de persones perquè ens commociona el seu patiment televisiu, sinó d’aconseguir un compromís irrenunciable amb la pau, amb les obligacions d’asil que hem subscrit i amb la responsabilitat davant de problemes globals com la fam que empeny, molt a desgrat seu, milions de persones a fugir per sobreviure.