2. El per鱈ode del Renaixement va comen巽ar al voltant
de 1400, amb el final de l竪poca medieval, i
acabar al voltant de 1600, amb linici del Barroc.
La m炭sica daques per鱈ode va estar influenciada
significativament pel:
El sorgiment del pensament humanista
La recuperaci坦 de la literatura i de lher竪ncia
art鱈stica de lantigua Gr竪cia i Roma
El creixement del comer巽
Laugment de la classe burguesa
La Reforma Luterana
3. Durant el Renaixement la importncia de
m炭sica creix i 辿s considerada com un signe de
sofisticaci坦 entre la classe aristocrtica. La
noblesa havia de saber la forma de ballar i
tocar un instrument. Els bons m炭sics
professionals van ser molt ben valorats, ja que
van contribuir a donar esplendor i prestigi a la
casa en la qual va servian.
4. MUSICA RELIGIOSA luteranisme: coral
anglicanisme: anthem
catolicisme: missa, motet
MUSICA SECULAR Francia: chanson
Italia: madrigal
Espanya: villancet
5. Disensi坦 religiosa creada per
Martin Lutero, sacerdot alemany,
professor de teologia i
compositor. Ell considera la
m炭sica com el m辿s important
despr辿s de la teologia. Tamb辿
va crear el coral, composici坦
simple per a quatre veus,
hom嘆fones, basades en
melodies populars i cantades en
alemany
6. Un anthem 辿s una forma
de m炭sica de l'esgl辿sia,
especialment en el servei
de l'Esgl辿sia d'Anglaterra.
Els textes se seleccionen
de la Sagrada Escriptura
o en alguns casos de la
lit炭rgia i la m炭sica en
general 辿s m辿s
elaborada i variada que
el dels temes dels salms o
dun himne.
Langlicanisme 辿s una
escisi坦 de lEsgl竪sia
cat嘆lica i va ser creada
per Enric VIII
7. La missa, una
forma de
composici坦
musical sagrada,
辿s una composici坦
coral que estableix
les parts invariables
de la lit炭rgia
eucar鱈stica. La
majoria de les
misses continuen
els parmetres de
la lit炭rgia en llat鱈,
9. Motet: el nom descriu el
moviment de les diferentes
veus, una contra l'altre. El motet
renaixentista 辿s un escenari
musical polif嘆nic, de vegades
en contrapunt imitatiu, per a cor,
d'un text en llat鱈, en general
sagrat, no espec鱈ficament
relacionats amb la lit炭rgia d'un
dia determinat, i per tant
adequat per al seu 炭s en
qualsevol servei.
El compositor espanyol m辿s
conegut 辿s Tom叩s Luis de
Victoria
10. Un villancet 辿s una forma musical i po竪tica tradicional associada a
Espanya i Portugal. Aquestes peces van ser populars entre els
segles XV i XVIII. Els villancets eren originriament can巽ons
profanes amb tornada i diverses veus harmonitzades. Despr辿s es
van comen巽ar a cantar en les esgl辿sies i espec鱈ficament associats
amb el Nadal. El seu nom probablement t辿 l'origen en que es tracta
de composicions de carcter popular, cantades pels vilans o
habitants de les aldees, els agricultors en general i altres habitants
de zones rurals. Van ser cantats a les festes, originalment sense
temes espec鱈ficament religiosos, els temes principals dels
esdeveniments en el poble o la regi坦. El g竪nere es va ampliar
posteriorment per incloure temes de diversa 鱈ndole.
11. Soleta so jo ac鱈,
si voleu que us vaja obrir,
ara que n'辿s hora,
si voleu venir.
Mon marit es de fora.
On?: a Montalv叩,
dem b辿 ser migjorn
abans que no tornar.
E jo que ho sabia pla,
que tostemps ho fa aix鱈,
ara que n'辿s hora,
si voleu venir.
http://youtu.be/VBES4e01i9w
12. Viola de
flauta
gamba
sacabutx
cromorm
corneto
13. La gran popularitat de la dansa en el mbit
social en el segle XVI es reflexa en la gran
quantitat de m炭sica instrumental per a les
formes populars de dansa. Les peces de
dansa tenien diferents usos:
Algunes delles eran peces funcionals,
instrumentals creades per acompanyar el
ball.
No obstant aix嘆, algunes tenien la intenci坦 de
ser tocades per a l'entreteniment dels
oients o per tocar a casa pel plaer de
lint竪rpret).
14. Les danses es van agrupar amb freq端竪ncia per
parells: una a un m竪trica doble, relativament
lenta amb una altra en un metre m辿s rpid,
ternari, com en la pavana i gallarda que es
descriuen a continuaci坦.
Pavana: majestuosa dansa processional en
comps binari, amb tres frases que es repeteixen
en forma AaBbCc. Es va convertir en una forma
popular i sovint va estar vinculada amb la
gallarda
Gallarda: ball rpid en comps ternari, amb
forma similar a la pavana
