1. T1: LA RESTAURACIÓ 1ª etapa (desembre 1874-98)
CARÁCTERÍSTIQUES PERIODE
Monarquia parlamentària
Estabilitat institucional
Societat conservadora i catòlica
Caciquisme
Punt inflexió: crisi „98
SISTEMA POLÍTIC
Constitució moderada de 1876
Bipartidisme i alternança al poder
Frau electoral (encasillado,etc)/ civilisme
Paper d‟àrbitre de la monarquia
Partido Liberal i Partido Conservador
SOCIETAT i SISTEMA
A favor: terratinents castellans i andalusos, burgesia catalana i basca, classes mitjanes
acomodades
En contra: carlins, republicans (federals i unitaris), nacionalismes, anarquisme, PSOE ** Cal
estudiar les forces opositores d’ambdues etapes)
ESDEVENIMENTS
1874, Manifest Sandhurst
1874, Pronunciament Mtnez. Campos
1876, fi 3ª guerra carlina
1878, Pau Zanjón.. Solució provisional a Cuba.. Promesa autonomia..
1885, Mort del rei Alfons XII; Pacte del Pardo;
1888, exposició universal BCN / Regència Maria Cristina, 1885-1902
1890, Llei Sufragi Universal (Sagasta)
1887-96 Terrorisme anarquista
1897, Assassinat Cánovas
1898, pèrdua Cuba, Pto Rico, Filipines..
2. 1.3 CONSTITUCIÓ 1876
CARLISME
. Liberal de tots colors, evitant extrems i
canvis segons color governs. Fonament:
consens.
. Sobirania compartida. Rei, àrbitre entre
partits, pot suspendre Corts, anomena
govern.. !!!
. Reconeixement ampli de drets, sense
regular
. Corts bicamerals. Congrés i Senat.
. Confessionalitat catòlica
. No llibertat de culte. Sí, tolerància en
privat.
. Església, control educació i
ensenyament
Seguir
exposició
** Sufragi segons llei electoral de cada
govern
Legitimisme dinàstic
Antiliberalisme
Ultracatolicisme
Foralista
Ruralisme (*) basc, navarrès, català i castellonès
REPUBLICANISME
República
Drets i llibertats democràtiques àmplies
Sufragi universal masculí
Recolzament petit-burgès i obrer (!!!)
Centralisme / Federalisme
REGIONALISME
Reivindicació de la singularitat cultural
Voluntat de reconeixement jurídic
NACIONALISME: demanda de sobirania política
a) forma etnocentrista i/o antiliberal
b) forma regeneracionista i autonomista
ANARQUISME i SOCIALISME
Vies revolucionàries
a) Sindicalisme (UGT) i parlamentarisme (PSOE)
b) Sindicalisme (FRE/FTRE/CNT (1911!!)) i acció
violenta
REGENERACIONISME
.Moralitzar la gestió pública
.Reformar l‟Estat
.Fomentar la riquesa (agrària!!)
.Oblidar la grandesa històrica
.Impulsar ensenyament i instrucció
. Fi de les oligarquies i del caciquisme
3. T1: LA RESTAURACIÓ 2ª etapa (1898-1931): CRISI del SISTEMA
GUERRA DE CUBA (1895-98)
** Regència Maria Cristina, 1885-1902
Pèrdua Cuba, Pto Rico i Filipines (Pau de París)
Crisi moral i política: Regeneracionisme (J. Costa)
Crisi militar: sentiment humiliació / desprestigi / conservadurisme i antipoliticisme
Crisi nacionalista: pèrdua confiança elits burgeses
ALFONS XIII, 1902-23
.- Partits dinàstics, reformisme
Conservador/Maura.. “reforma des de dalt”: Llei Administració Local (descentralitzadora), Llei
Reforma Electoral (anticaciquil) / llei dret vaga / desprestigi Setmana Tràgica („09)
Liberal/Canalejas… Lleis “Candau”, “protecció social”, “Consums”, “Lleves”, “Mancomunitats”..
Assassinat 1912
.- Catalunya: Lliga Regionalista de Cambó (1901) i P. Radical de Lerroux (1908) / Cu Cut („05) /
Solidaritat Catalana (‟06 / Manifest Tívoli / Eleccions „07)
.- Llei Jurisdiccions i fi del civilisme 1905
.- Guerra Marroc i Setmana Tràgica, 1909 / “Maura No!”.. Fi Pacte del Pardo
.- Mancomunitat catalana, 1914
.- I GM (1914-18): exportacions, beneficis, inflació, salaris baixos, conflictivitat social… Crisi
triple del 1917 (Juntes Defensa, Assemblea Parlamentaris, Vaga General).. Governs
concentració
.- 1918-21.. Inflació i atur.. Trienni bolxevic, Canadenca, Pistolerisme..
.- 1921 Annual
.- Cop Primo de Rivera amb acceptació del rei
4. T1: EL MOVIMENT OBRER (1) (1820-1931)
1820-1874
Industrialització / condicions vida proletariat
1r/ Luddisme: Bonaplata („35), Caprodon („21)
2n/ Sindicats & Associacions de Socors (1840: Societat de Teixidors a BCN)
vagues, negociacions, sindicats d‟ofici,
1840 primeres vagues importants.. Prohibició associacions obreres
ideologia: socialisme utòpic, republicanisme (NO Socialisme)
3r/ Internacionalisme i sindicalisme revolucionari
1868-74 Sexenni Democràtic
Sindicalisme republicà
Arribada Anarquisme (Fanelli): Anarcosindicalisme & Anarcocomunisme
Arribada Marxisme (Lafargue)
1870, BCN, creació FRE-AIT (revolució, apoliticisme i vaga)
1872, trencament anarquistes i marxistes
1873, presència anarquista en el cantonalisme
1874, Restauració: il.legalització organitzacions obreres
5. T1: EL MOVIMENT OBRER (2) (1820-1931)
1874-1900
Il.legalització organitzacions obreres fins la llei de 1881(Sagasta)
1874, creació FTRE, anarquistes
1883, Mano Negra
1893-97 terrorisme (Liceu, Cánovas, Corpus..) / Procés Montjuic („86)
Divisió anarquisme: sindicalistes vs acció directa
PSOE, socialistes (marxistes), P. Iglesias, 1879
UGT, sindicat socialista, 1889
1r de Maig 1890
1900-1931
Pèrdua Cuba, crisi… protestes / vaga general 1902
1907, Solidaritat Obrera
1909, Setmana Tràgica (revolta i anticlericalisme)
1911 creació CNT (Pestaña, Seguí, Peiró)
1918 creació Sindicats Únics que substitueixen els d‟Ofici (des d‟anys ‟40)
1914-18:, IGM.. Enriquiment d‟uns, misèria d‟altres / Vaga gral 1917
1918-22, Trienni bolxevic, Pistolerisme (locaut, sindicat lliure, llei fugues)
1923-30, Primo de Rivera
Creixement internacional
Caiguda atur, regulació laboral paternalista
Col.laboració UGT fins „29