�ݺ�ߣ

Taula del Pacte Nacional
de Salut Mental
Palau de la Generalitat, 14 de juny de 2022

Missió (2021-2024)
2
El Pacte Nacional de Salut Mental és l’estratègia de
país, interdepartamental i intersectorial de la
Generalitat de Catalunya.
Alineat amb les recomanacions de l’Organització
Mundial de la Salut (OMS, OCDE, UNICEF, COMISSIó
EUROPEA 2023 i LANCET) per impulsar, ordenar,
gestionar i implementar un Model d’atenció
integral (a la persona) i integrat (de recursos) de la
salut mental i del benestar emocional en totes les
polítiques i a tota la ciutadania .

Com ens interpel·la la ciutadania?
No hem de concentrar-nos en els dèficits sinó en els actius, les
habilitats i les capacitats de les persones. Abans del diagnòstic la
PERSONA
PNSM ha de Respondre a les NECESSITATS de les primeres persones
Garantint els seus DRETS , de les famílies o entorn i dels professionals
de tot el sistema, en el marc comunitari i territorial. I
PNSM Vol saber com VIUEN les persones i quines són les mancances
del sistema que dificulten el seu dia a dia. La persona al centre
formant part de les decisions
PNSM està alineat amb els ODS de l’agenda 2030 i ha de consolidar el
benestar social en una societat inclusiva i resilient i Equitativa
Amb una estratègia de Benestar Emocional per a tota la població
3

Marc de referència Internacional
5
• OBJECTIU 1: Reforçar un LIDERATGE I
GOVERNANÇA efectius per la Salut Mental
• OBJECTIU 2: Proveir uns Serveis d’atenció de SALUT
MENTAL I SERVEIS SOCIALS INTEGRALS I
INTEGRATS basats en Recursos Comunitaris
•OBJECTIU 3: Implementar estratègies per la
PREVENCIÓ I PROMOCIÓ de la Salut Mental
•OBJECTIU 4: Reforçar els sistemes d’Informació,
l’Evidència i la Recerca i Innovació

Comissió d’Estudi de la Salut
Mental i les Addiccions
(3 de novembre de 2021)
El Ple Extraordinari salut mental
(14 de desembre de 2021)
9
Marc de referència a Catalunya
Parlament de Catalunya

10
Programes accions departaments
Marc de referència a Catalunya

Reptes de la Salut Mental a Catalunya

Justícia
Atenció en salut mental en centres
penitenciaris
de Justícia Juvenil
Processos
d’ incapacitació
DRETS
socials
Programes de suport a les famílies
Apoderament de persones afectades i famílies
Serveis habitatges: llar Residència, suport a
l’autonomia a la pròpia Llar , llar amb suport
Club social
Servei Prelaboral
Serveis a les persones amb drogodependències i
Addiccions
Comunitats terapèutiques
Pis amb suport
Centre de dia
Servei acompanyament a la vida autònoma
Suport assistència en la capacitat jurídica
Joventut
Població infantil vulnerables immigrants,
refugiats
Atenció en salut mental a població infantil i
adolescents tutelats
Treball
Ocell de Foc
Programes centres especials de treball
CET
Programes de garantia juvenil
SIOAS
Programes Empreses d’inserció
Laboral
Programes Ajuts a la contractació
SOC noves oportunitats estratègia
ocupació juvenil 2022-2027
Educació
Programa Salut i Escola
educatius
Docents en serveis
d'hospitalització parcial i total
CRETDIC
Equips assessorament i
orientació psicopedagògics EAP
Programes de les aules integrals
de suport (AIS)
L'atenció domiciliària
Cultura esports
Associacionisme
Interior
Universitat
Igualtat i
feminismes
Cada departament té els seus programes
especialitzats.

Serveis de
Salut
Mental
Comunitaris
Salut
Mental en
Salut
General
Salut
Mental
més enllà
del sector
sanitari
HOSPITALS
GENERALS
PROGRAMES
ESPECIFICS
DE SALUT
ATENCIÓ
PRIMARIA DE
SALUT
Hospitalització
d’aguts
Atenció
Ambulatòria
CCEE
Atenció
de enllaç
Serveis
Hepatitis/SIDA/
Tuberculosi
Salut maternal i
perinatal
Atenció sanitària
APiC
Programa de
Col·laboració
amb APiC
Benestar
Emocional a la
Comunitat
(REBEC)
CENTRES DE
SALUT MENTAL
COMUNITARIS
Atenció a
la Crisi
Atenció Clínica
i suport
REHABILITACIÓ
PSICOSOCIAL
SERVEI DE
SUPORT MUTU
(PEER)
SERVEIS DE
SUPORT A LA
VIDA
INDEPENDENT
SERVEIS
SOCIALS
ALTRES
SERVIES
INTERDEPARTA
MENTALS
Serveis de Salut
Laboral
Serveis de Salut
penitenciaris
Salut i
Escola
Beneficis Socials
Treball
Habitatge
Social
DGAIA
Atenció
diürna
Llar Residència
Model de Xarxa de Serveis
Comunitaris de Salut Mental
Urgències
Terciarisme
Alta
especialització
Interconsulta
/enllaç
Unitats
Funcionals
Atenció Domiciliària
Intensiva
PSI
Clubs
Socials
Serveis
Prelaborals
Suport a la Llar
Atenció joves
Urgències
Terciarisme
Alta
especialització
Interconsulta
/enllaç
Unitats
Funcionals
Atenció Domiciliària
Intensiva
PSI
Clubs
Socials
Serveis
Prelaborals
Suport a la Llar
Atenció joves
PAE-TPI
Equips Guia

Xarxa de recursos comunitaris adreçat a la Salut Mental
de la ciutat de Terrassa

THE FIVE YEAR FORWARD VIEW FOR MENTAL HEALTH. 2016
https://www.england.nhs.uk/wp-content/uploads/2016/02/Mental-Health-Taskforce-FYFV-final.pdf
16

6 Àrees estratègiques
1. Participació i Empoderament. Estar centrats en la persona que
pateix un problema de SM
2. Prevenir els trastorns mentals, promoure i protegir el benestar
mental en totes les edats de la vida/transicions de la persona.
3. Accés, Qualitat i Orientació al valor. Disposar de serveis de salut
mental accessibles i de qualitat
4. Disposar de serveis integrals, integrats, multisectorials i
adaptables en entorns comunitaris i amb una cartera de serveis
que doni resposta a les necessitats de forma efectiva i eficient
5. Reforçar un lideratge i una governança eficaces en l'àmbit de la
salut mental
6. Enfortir els sistemes d'informació, les dades científiques, la
innovació i la recerca sobre la salut mental. Estar orientats al
futur.
17
Línies Estratègiques Prioritàries del PNSM

1.Participació i Empoderament. Estar centrats en la
persona que pateix un problema de SM
18
Objectius estratègics:
1. Garantir que la persona se senti amo de la seva pròpia cura
2. Garantir que l'atenció i el tractament s'adapti a les necessitats i les preferències individuals
3. Combatre l'estigma, la discriminació i l'exclusió
4. Garantir una legislació basada en drets relacionada amb la salut mental
5. Capacitar la persona perquè desenvolupi el seu potencial i contribueixi a la societat
6. Ser respectuós i integrador amb la persona, el cuidador (quan sigui procedent) i la família
7. Garantir que la persona participi a la comunitat ia la societat
8. Ser apropiats des del punt de vista cultural, edat i gènere

2. Prevenir els trastorns mentals, promoure i protegir el benestar mental en totes les
edats de la vida/transicions de la persona. Enfoc sectorial i social de la SM.
Contribució del sector de la SM a la resolució dels determinants estructurals i socials
que afecten a la SM i el benestar emocional
19
1. Acció sectorial conjunta sobre determinants estructurals i qüestions socials
2. Fer de les escoles i universitats entorns que fomentin la resiliència
3. Salut mental per a nens i adolescents
4. Capacitar els agents de primera línia per reconèixer i respondre al malestar mental
5. Reduir la taxa de suïcidis
6. Garantir l'alfabetització en salut mental
7. Promoure factors protectors a la família
8. Garantir que els llocs de treball fomentin una bona salut mental
9. Salut mental per a persones grans
10 Salut mental i suport psicosocial en emergències humanitàries

3. Accés, Qualitat i Orientació al valor. Disposar de
serveis de salut mental accessibles i de qualitat
20
1. Promoure una atenció prop de la comunitat
2. Prestar l’atenció i els serveis de la manera més efectiva i eficient.
3. Garantir la continuïtat de l'atenció
4. Respectar les necessitats especifiques dels grups vulnerables en l’atenció (en quant a efectivitat i
MBE)
5. Utilitzar tractaments holístics i personalitzats
6. Prestar l’atenció en el moment oportú
7. Avaluar els tractaments i implementar sistemes de control de la qualitat (PROMs i PREMs) i de
respecte als drets de les persones.
8. Utilitzar tractaments basats en l’evidència
9. Garantir la seguretat de l’atenció

4. Disposar de serveis integrals, integrats, multisectorials i
adaptables en entorns comunitaris i amb una cartera de serveis que
doni resposta a les necessitats de forma efectiva i eficient
21
1. Transformació dels serveis de salut mental. Serveis capaços, integrats i integrals
*Prestació de serveis de salut mental / Personal de salut mental / Finançament de la salut mental /
Digitalització
2. Desenvolupament dels RRHH. El personal dels serveis comunitaris d'atenció, inclosos els peers,
han de tenir noves habilitats per detectar els problemes de SM, oferir intervencions i suport bàsics,
derivar persones quan sigui necessari i fer-ne el seguiment.
3. Implicar els sistemes de protecció que promouen la recuperació i fomenten la tornada al treball o
educació
4. Organització de serveis i desenvolupament
5. Afavorir que els agents de primera línia posin en contacte les persones amb els serveis adequats
6. Donar resposta a les necessitats de de salut física
7. Salut mental en les emergències humanitàries

5. Reforçar un lideratge i una governança eficaces en
l'àmbit de la salut mental
22
1. Fer de la salut mental una prioritat nacional d'alt nivell
2. Adoptar un enfocament de "salut mental a totes les polítiques"
3. Reforçar una governança participativa en l'àmbit de salut mental. Societat civil, persones i
comunitats
4. Coordinar estructures, finançament i pressupost
5. Promoure l'equitat geogràfica, entre grups de població i entre els diferents trastorns mentals
6. Donar prioritat a una distribució eficient i eficaç dels recursos
7. Política, legislació i planificació dels recursos
8. Invertir en un sistema de salut mental d'alt rendiment

6. Enfortir els sistemes d'informació, les dades científiques, la
innovació i la recerca sobre la salut mental. Estar orientats al futur.
23
1. Fer visible la salut mental mitjançant dades oportunes, rellevants i comparables
2. Invertir en investigació sobre salut mental
3. Promoure solucions innovadores als problemes de salut mental
4. Garantir que tots els serveis es basen en les millors evidències disponibles
5. Augmentar la capacitat dels professionals de la salut mental per a les generacions futures
6. Adaptar i aprofitar els sistemes que ja tenim
7. Sociedad digital accessible

24
Estratègia nacional i estratègia de cada
departament
1. Promoció, prevenció.
2. Lluita contra l’estigma
3. Drets de les persones
4. Recuperació i inclusió social. Tots els serveis que
promouen la inclusió social i una vida més autònoma en la
comunitat i coordinació amb la resta de polítiques
5. Vulnerabilitats , interseccionalitat
6. paper dels familiars i entorn. Suport a associacions i lleure
7. recerca i innovació
8. governança
9. Atenció Professionals de tot el sistema

Algunes dades de morbiditat
 El 9% de la població de ≥15a te depressió. Un 13,7% de els dones i un 7,4% dels homes
sobretot a partir dels 75 anys i especialment les dones. La prevalença es mes elevada en
els grups de de mes edat.
 Entre el 17% y el 22% dels alumnes presenten fracàs escolar
 A Catalunya 1 de cada 100 persones te una discapacitat intel·lectual (60,7% son dones).
Els grup d’edat amb mes discapacitat es el de 0-15a.
 A l’escola primària hi ha 13.881 alumnes matriculats amb necessitats educatives especials,
dels quals 3.113 tenen diagnosticada una discapacitat intel·lectual i 7.613 tenen
diagnosticat un trastorn generalitzat del desenvolupament
 El 15,5% població catalana consumeix Bdz i/o antidepressius amb criteris de cronicitat
 L’any 2018 el 40,6% de la població reclusa homes a Catalunya tenia algun trastorn crònic
de salut mental i el 0,7 algun tipus de discapacitat mental.
 Població de 14-18a ESO: Han consumit alcohol alguna vegada en els darrers 12m, 70,6%;
Tabac 32,7%; Cànnabis 25,6%; Hipnosedants 13,8% i 7,7%; Cocaïna 2,6%; Èxtasi 1,9%
 Us compulsiu de internet: 2,9% de la població de 15 a 64 anys (2,7% en homes i 3,2% en
dones); 8,6% (7,1% en homes i 10,2% en dones) en el grup d’edat de 15 a 29 anys
26

Foment Benestar emocional
Un estudi de l’Ajuntament de Barcelona identifica els següents
factors per a contribuir al benestar emocional de la ciutadania:
 autoestima,
 capacitació d’expressar els sentiments,
 capacitat de comunicar-se de forma assertiva,
 autocora i estil de vida saludable,
 reajustament d’expectatives,
 capacitat de demanar ajuda,
 donar-se permís per sentir malestar per els dificultats,
 autoconeixement,
 regulació emocional i
 disposar de xarxa social (evitar l’aïllament).
29

Organització del PNSM
 El Pacte esta presidit pel departament de Presidència i vicepresidit pels
departaments de Salut i Drets Socials. El Pacte compta amb una directora del
Programa del Pacte, una comissió interdepartamental, una Taula i uns
assessors.
 La Comissió Interdepartamental amb representació de direccions generals /
secretaries de les conselleries de Salut, Drets Socials, Educació, Treball,
Habitatge, Igualtat i Feminisme, Justícia, Recerca i Universitats i Interior.
 La Taula del PNSM com a òrgan col·legiat que té els objectius d'impulsar,
coordinar i assessorar en els objectius i funcions del Pacte Nacional de Salut
Mental.
30

Taula del Pacte Nacional
de Salut Mental

Pla Integral
Col·legis
oficials
Organismes
internacional
s (OMS, ONU,
UNICEF)
Societats
científiques
Taula del
tercer
sector
Clúster
de Salut
Mental
Consell
Nacional de
Dones de
Catalunya
Consell
Nacional
de la
joventut
Consell
Nacional
de la gent
gran
Cocarmi
CNIAC
innovació i
recerca
Govern de
Catalunya
Sindic de
greuges
Entitat
municipalis
tes
Comité de
bioètica de
catalunya
Mesa
comissió
estudi
parlament
AFFAC
Taula del Pacte Nacional de Salut mental
diàleg
participació consens expertesa
Sensibilitat
Compromís
acord

 Estudiar, formular i coordinar propostes del Pacte a través de
la participació activa en l'elaboració de l'estratègia de
salut mental
 Fer el seguiment, coordinació i validació, si escau, de les
propostes elaborades pels grups de Treball
 Fer el seguiment de les propostes de la Resolució 185/XIV del
Parlament de Catalunya
La Taula es constituirà en grups de treball en coherència amb els
objectius en els quals s'estructura el Programa del Pacte.
Funcions de la taula

gencat.cat
No tot està per fer...i
SÍ, TOT ÉS POSSIBLE!
Moltes gràcies!

�ݺ�ߣ

Reptes de la Salut Mental a Catalunya

Convert to study materialsBETA

More Related Content

Reptes de la Salut Mental a Catalunya

Editor's Notes