1. La ٲܰó borbònica (1)
- Cánovas del Castillo i el canovisme
- El sistema de la ٲܰó:
- El regnat d’Alfons XII (1875-1885)
- La regéncia de Ma Cristina (1885-1900)
2. LA RESTAURACIÓ BORBÓNICA: OLIGARQUIA I CACIQUISME
El sistema canovista revitalitza un moderantisme oligàrquic flexible
Té com a objectius Les seues bases són Margina del govern
►L’estabilitat política ► Monarquia forta amb un - Republicans
Rei soldat - Nacionalistes
- allunyar l’exèrcit de la política - Carlins
- evitar el colpisme pretorià ► Parlamenta bicameral - Socialistes
►Acabar les guerres ► Constitució de 1876 - Anarquistes
- La III G. carlina (1872-76) ► Bipartidisme dinàstic
- La Guerra 10 anys a Cuba - Partit conservador dirigit
(1868-1878, Pau de Zanjón) per Cánovas Malgrat la seua estabilitat
►Liquidar les experiéncies - Partit liberal dirigit per parlamentària es produïren
democràtiques del Sexenni Sagasta.
- Radicalisme ► Alternància en el govern ● la crisi de 1898
- Auge del moviment obrer pel falsejament electoral ● la crisi de 1909
►L’estabilitat económica i social mitjançant: ● la crisi de 1917
- Proteccionisme: ● el caciquisme
Aranzel 1891 ● el encasillado
- Repressiò del moviment ● la tupinada ps 23 i 24
obrer i camperol. ● la violència
5. Sexenni Forces polítiques i socials de la ٲܰó
democràtic
(1) Partits dinàstics
LIBERAL-CONSERVADOR, dirigit per CÁNOVAS
- Moderats
- Unionistes
Aristocràcia i grans terratinents
- Antics carlistes
Alta burgesia de negocis
Caps de l’exèrcit i Església
- Progressistes
- Partit constitucional LIBERAL-FUSIONISTA dirigit per SAGASTA
- Demòcrates cimbris Burgesia industrial i comercial
- Partit Radical Classes mitjanes i altes
- Republicans possi- Professions liberals i funcionaris
bilistes de Castelar
Partit Democràtic Monarquic/ Esquerra dinàstica
Movimiento obrero
6. Forces polítiques i socials de la ٲܰó
(2) Oposició parlamentària i extraparlamentària
-Republicans
- Possibilistes: Castelar
- Unitaris: Salmerón Unió
- Progressistes: Ruiz Zorrilla Republicana
- Federals: Pi i Margall (1893)
- Socialistes
- Anarquistes (FTRE)
- Nacionalistes
- Carlins tradicionalistes
- Partit Catòlic Nacional de Nocedal
- Partit Católic Tradicionalista de Vázuez
Mella.
7. Els nacionalismes davant el centralisme de la ٲܰó
La defensa de les senyes d’identitat, del desig d’autogovern dels pobles està lligat …
Romanticisme Liberalisme Formació d’un mercat
- Defensa de la diversitat, les peculiari- Les revolucions burgeses El desenvolupament
tats davant uniformitat i centralisme geses de 1830 i sobretot la d’un mercat i d’una
- Proclama la llibertat, la rebel·lia front de 1848 lluiten per les lli- burgesia nacionals són
la imposició bertats i drets dels ciuta- un factor económic
- Defensa la llengua, la història, la mú- tans i la independència de important per a la
sica, la cultura, les tradicions i els Bélgica, Itàlia, Alemanya i consolidació i l’avanç
costums pròpies dels pobles davant els pobles del Imperi aus del moviment.
la uniformització. tro-hongarès
■ La Renaixença catalana
- Oda a la Pàtria d’Aribau
- La celebració dels Jocs Florals
■ Rexurdimento gallec
Pag. 33 dels apunts
- Rosalia de Castro, els Cants gallecs
■ Al País Basc
- Foralisme, carlisme
- Les llegendes basques
- Amaia o els bascos al s. VIII
8. La construcció d’un Estat liberal centralitzat
■ El règim liberal desenvolupa el procés de centralització consolidat durant l’A.R.
amb la Nova Planta de Felip V com ho demostra l’ordenació territorial en provín-
cies sota l’autoritat dels Governadors Civils i dels Capitans Generals dependents
del Govern de Madrid i les reformes administratives i fiscals posteriors.
■ La xarxa radial del FFCC reforça aquesta centralització.
■ Fracàs del republicanisme federal sacsejat per les insurreccions cantonalistes
la III guerra carlina i la Guerra de Cuba.
■ El sistema canovista de la ٲܰó enforteix el centralisme mitjançant la
trama caciquil oligàrquica. La derrota dels carlins significà l’abolició dels furs
bascos tot i que s’establiren concerts econòmics amb les províncies.
■ La derrota en la Guerra de Cuba i la crisi de 1898 de l’Estat centralitat impulsà
les reaccions regionalistes i nacionalistes.
9. El catalanisme (veure p.34)
- Valentí Almirall funda el Centre Català
- Unió Catalanista i les Bases de Manresa
- La Lliga Regionalista, La Unió Federal Nacionalista Republicana
- La Mancomunitat de Catalunya
El nacionalisme basc
-Sabino Arana i el Partit Nacionalista Basc defensen els furs, la llengua i la raça basca
davant la castellanització i l’erosió de la stat. tradicional a causa de la industrialització
El galleguisme
El regionalisme polític s’articula el voltant de Manuel Murguía i d’Alfredo Brañas i tot
seguit de Castelao i d’altres figures del Partit Galleguista
El valencianisme
Des del sector progressista de la Renaixença, Constantí Llombart funda Valencia Nova
que impulsa l’Assemblea Regional. El 1908 es crea la Joventut Valencianista.
L’Andalusisme
Blas Infante defensa el seu ideari polític i impulsa els centres andalusos i les assem-
blees regionalistes on es plantejen les propostes que constituiran el 1933 l’avantpro
jecte d’Estatut d’Autonomia.
10. LA INDEPENDÈNCIA DE CUBA (p.27)
GUERRA DELS 10 ANYS
El crit de Yara i la guerra
- Aprofitant la revolució 1868 Manuel Céspedes i d’altres
hisendats el 9-10 d’octubre proclamen la independència
de Cuba a l’ingeny sucrer de la Demajagua i inicien la
guerra; era la resposta a la marginació política i econó-
mica de la colònia sotmesa al Capità General, la impossi
bilitat a tenir representació a les Corts, els perjudicis del
proteccionisme espanyol que enconaven la relació amb
EUA, l’explotació de més de 300.000 esclaus...
- L’inici del conflicte obrí el debat sobre l’esclavitud entre Societat Abolicionista Espa-
nyola i els esclavistes del Centre Hispano-Ultramarino
- El govern d’EUA intenta comprar Cuba el 1869, sense èxit. El 1873 es produeix l’inci
-dent del Virginius, vaixell que va ser capturat per la patrullera Tornado perquè portava
armes per als independentistes cubans. El capità i part de la tripulació foren afussellats.
- Després d’un seguit d’accions militars i atrocitats, el gral. Martínez Campos derrotà el
1878 els independentistes. Tot seguit es firmà la Pau de Zanjón que establia l’indult
gene ral, l’abolició de l’esclavitud i l’inici reformes per assolir un futur autogovern.
L’incom- pliment dels compromisos reviscolarà el conflicte.
11. 2. LA GUERRA “CHIQUITA” (1879-80)
L’incompliment dels compromisos establerts en la Pau de
Zanjón reviscolà l’alçament militar, però la falta de caps
militars i d’armament el va fer fracassar. El gral. Polavieja
derrota els insurgents.
3. L’OCASIÓ PERDUDA, GOVERN LLARG DELS LIBERALS
- Durant el govern llarg, 1885-1890, els liberals no aprofita-
ren l’ocasió d’establir relacions amb el Partit Autonomista
Cubà. Les Corts rebutgaren els projectes reformistes i no-
més aprovaren l’abolició de l’esclavitud el 1886. També fou
rebutjat el projecte autonomista del Mtre. d’Ultramar Maura
- En aquestes circumstàncies, el 1893 naix el Partit Revolu-
cionari Cubà (Josep Martí, Maceo, Gómez...)
- A més continua el conflicte amb els EUA i el seu limperia-
lisme mitjançant el panamericanisme, la diplomàcia del
dòlar i el big stick que tracta el Carib com un Mare nostrum.
L’aranzel de 1891 agreuja el problema del proteccionisme i
atia les ambicions del pdent McKinley per defendre el nego
ci de l’American Sugar Refining Company. ( Els EUA impor-
José Martí fundador del
Partit Revolucionari Cubà portaven > 90% del sucre cubà.
12. 4. LA INDEPENDÈNCIA DE CUBA. DEL CRIT DE BAIRE A LA GUERRA HISPANO-
NORDAMERICANA.
- El 24-2-1895 José Martí i el Partit Revolucionari Cubà proclamen la independència -crit
de Baire- i inicien una guerra que va ser cruenta i costosa. Per derrotar els insurgents, el
gral. Weyler utilitza la tàctica de terror i ordena tancar la població de la manigua en campa
ments amb els militars, el que originà milers de víctimes civils i nodrí l’antimilitarisme.
Entre 1895-98 moriren, la majoria a causa d’epidèmies > 55.000 soldats, dels 220.000 en-
viats; eren els pobres que no podien pagar la redempció de les quintes.
-Alhora el govern dels EUA
reconeixia la insurecció
cubana i es trencaven les
negociacions del president
McKinley i Cánovas a cau-
sa del assassinat d’aquest.
El nou cap de govern,
Sagasta, intenta reconduir la
situació: destituí Weyler el
1897, i atorga l’autonomia
plena a Cuba però ja éra
tard...
13. La Guerra contra els EUA.
- La voladura del cuirassat Maine (1) a Santiago de
Cuba el 15-2-1898 va ser l’excusa –casus belli- per
l’ultimatum dels EUA i del nou fracàs de l’intent de
compra de l’illa. La guerra Hispano-nord-mericana
s’inicia enmig d’una campanya de premsa
bel·ligerant i sensaciona lista (2)
- La derrota el 3-7-1898 de l’armada espanyola de
l’almirall Cervera a Santiago de Cuba davant de la
dels EUA de l’almirall Sampson, després de unes
hores de combat, va posar fi al govern colonial.
- Abans, el 1-5-1898, s’havia produit la
derrota a Cavite, a la badia de Manila. Pel
Tractat de París (1898) Espanya lliurava
als EUA Cuba, Pto Rico, Filipines i l’illa de
Guam a canvi de 20 milions $, a més
venia a Alemanya Palaos, Les Carolines
i Les Marqueses per 25 milions de marcs.
Era el nou repartiment imperialista, i Espa
nya n’era exclosa i passava a ser una
potència de segona fila.
14. La Guerra de la premsa
La Guerra contra Espanya va ser tema central perquè alguns diaris nord-americans i
espanyols desplegaren campanyes de patriotisme, sensacionalista i populista.
- Randolph Hearts al The New York Journal va assolir vendes espectaculars, utilitzant
titulars, grans tipografies, dibuixos i manipulacions -la guerra de Hearts-. Per donar-li
rèplica Josep Pulitzer va participar-hi en la baralla des del New York World.
- La premsa espanyola patriotera ridiculitzava els americans i els tractava de xoricers
Contra la guerra de Cuba
En contra la guerra es manifestaren
intel·lectuals i escriptors com Unamuno
que reclamava: Pau, pau, pau!, socialistes
com Pablo Iglesias, republicans com Pi i
Margall i Joaquim Costa que denunciava la
corrupció, els negocis bruts al voltant de la
guerra. Criticaven als beneficiaris del con-
flicte, de l’explotació colonial i de l’esclavis-
me com el Marqués de Comillas i Urquijo,
propietari de La Trasatlàntica, i els
integrants de la sacarocràcia cubana.
15. La crisi de 1898 (p.31)
- La pèrdua de les colónies i de l’armada situà Espanya en la 2ª fila internacional, quan les
grans potències europees, els EUA i Japó desplegaven la seua expansió imperialista. En la
premsa estrangera es critica Espanya com una nació decadent i moribunda.
- Arran d’aixó la política exterior del govern buscarà com a alternativa enfortir la presència
d’Espanya al Mediterrani i al continent africà, al Marroc.
- La repatriació dels capitals colonials permeté inversions industrials i la reducció del
dèficit però l’impacte psicol·lògic de la derrota en la societat obrí la crisi de 1898.
1. La qüestió de les responsabilitats de la derrota. El militarisme (p.28-30)
Les critiques al govern i l’exèrcit a causa de la derrota en la guerra contra els EUA este-
nen el descontentament, la indignació, la sorpresa i l’abatiment.
- El 1895 grups d’oficials de l’exèrcit assaltaren les instal·lacions de El Resum i El Globus
perquè havien criticat la falta d’entusiasme de l’oficialitat en la Guerra de Cuba.
- Després de la derrota de 1898, l’oposició critica l’actuació del comandament militar i
dema na responsabilitats a les autoritats mentre avançava l’antimilitarisme. Davant això
els oficials, s’atrinxeren en la defensa dels seus interessos corporatius, oblidant la seua
dependència i compromís amb el poder civil, la qual cosa els animarà a actuar contra els
que qüestionen els seus principis i valors patriótics. El 1905-1906 es produirà un nou
episodi de les tensions entre el poder civil i el militar, al voltant de la Llei de jurisdiccions
16. -
2. El revisionisme o reformisme polític
- Per superar la crisi política i recuperar la credibilitat del sistema,
el conservador Silvela formà un govern amb ministres indepenents
reformistes com Polavieja i el regionalista Duran i Bas que inicia
-ren una nova política descentralitzadora i fiscal. Però la
Francisco Silvela resistència a l’augment d’impostos, la vaga de contribuents, forçà
la dimissió de l’executiu.
- Davant la situació, Ma Cristina restablí l’alternança al poder,
nomenant els liberals per governar.
-Tot i el seu fracàs, aquest intent fou el precedent de la revolució
des de dalt que Maura i Canalejas endegaren desprès, durant el
regnat d’Alfons XIII.
Camilo Polavieja
17. 3. El regeneracionisme. Joaquim Costa
El regeneracionisme fou la resposta crítica i pragmàtica dels inte-
l·lectuals, Lucas Mallada, Macías Picavea , Joaquín Costa i altres
davant el sistema corrupte de la ٲܰó per estar al servei de
l’oligarquia i oblidar els problemes urgents de la població.
- Lucas Mallada denuncia la fantasia d’un poble que es creu pode-
rós i passa fam.
Joaquín Costa
- Macías Picavea considera l’analfabetisme i la ignorància le causes
de l’endarreriment i la decadència.
- Joaquim Costa, intelectual i polític krausista vinculat al republica-
nisme, professor de l’ILE i notari, en l’obra Oligarquia i caciquisme
com a forma de govern a Espanya denuncia la corrupció del siste-
ma i considera que l’arrel del problema és l’abandonament del
camp i la pèrdua dels patrimonis comunals i proclama el seu lema:
Escola i rebost .
- Reclama un pla de recs, de camins, d’escoles i de mesures de
col·lectivització agràia. Però com que desconfia dels polítics del
Lucas Mallada règim apel·la a un cirurgià de ferro per a dur-les a terme.
18. 4. L’avanç del regionalisme i el nacionalisme
La crítica al govern per la pèrdua del mercat colonial de la
indústria catalana i la insatisfacció davant el centralisme del règim
de la ٲܰó impulsen alternatives polítiques de la perifèria,
sobretot a Catalunya i el Pais Basc però també a Galícia, País
Valencià i Andalusia (p.33)
5. La generació del 98
Escritors i poetes de la perifèria afincats a Madrid com
Unamuno, Baroja, Ramiro de Maeztu, Azorín, Machado, sota el
lema Me duele España, donen una resposta idealista a la deca
dència moral i social agreujada pel desastre colonial, mitjançant la
recerca de l’essència d’Espanya en les arrels històriques
medievals (la intrahistòria), el paisatge auster de Castella (símbol
de l’ànima espanyola) i en la literatura d’autors medieval i clàssics
com Góngora o Gracián...
19. El moviment obrer en la ٲܰó (1)
- Durant el govern conservador de Cànovas el
moviment obrer roman en la il·legalitat, el que no
impideix l’ avanç en la clandestinitat de l’anarquis
me i el marxisme.
- Extensió de l’anarquisme sobretot entre el cam-
perolat andalús i l’obrerisme català, així com la
propaganda del fet que inspirà atemptats contra
Atemptat contra Alfons XII,1878
els símbols de l’Estat, l’Església i la burgesia com
els que patí Alfons XII el 1878 i 79.
- El 1879 Pablo Iglesias, José Mesa, Jaime Vera i
d’altres funden el PSOE, un partit revolucionari i
obrerista inspirat en el marxisme a partir de la
Agrupació Madrilenya
- Durant el govern llarg dels liberals de Sagasta
(1885-90) s’aproven un seguit de reformes: el 1881
es legalitzen les associacions que deixen l’interna
cionalisme, el que permet la fundació de la FTRE.
El 1890 s’aprova el sufragi universal masculí i la
Llei del Jurat.
20. L’episodi de la Má Negra
A Xerez de la Frontera els grans terratinents mostren la seua preocupació per l’avanç
de l’anarquisme i pressionen al govern davant l’agitació social: l’ocupació de finques,
crema de collites i, fins i tot, segrests i altres delictes. En aquest escenari es propaguen
remors de l’existència d’una organització se-
creta violenta... El 1882 el comandant de la
Guàrdia Civil Pérez Monforte troba casual-
ment els estatuts de la Má Negra: hi ha apre
saments indiscriminats, testimonis falsos i
milers de detinguts de la FTRE. Es dicten 7
penes de mort, entre elles la del suposat
dirigent de l’organització, Pedro Corbacho.
L’escriptor Blasco Ibáñez denuncia en la
novel·la social La bodega la situació de servi -
tud del camperolat andalus a finals del s. XIX
El 1883, en plena espiral de violència, hi ha
una vaga en resposta a la repressió; el Go-
vern liberal, continua combinant el pal i les
concesions amb la creació de la Comissió de
Reformes Socials. El 1888 es funda L’OARE i
21. L’agreujament de la conflictivitat social dels anys 1890
L’eco de la mobilització camperola a Andalusia i de la
indiscriminada repressió dels 1880 encara es sentia, quan
el 1892 uns 500 jornalers assaltaren Xerez mentre uns
milers més esperaven a les afores. En els enfrontaments
hi hagué dos morts i molts ferits. La repressió va ser
feroç.
A Catalunya la propaganda del fet inspirà un seguit
d’accions terroristes, entre les quals destaquen les que es
realitzaren el 1893 contra el Capità Gral. de Catalunya
Martínez Campos i en el Liceu de Barcelona amb 22 morts
i 50 ferits, i l’atemptat de la processó del Corpus el 1896
amb 12 morts i 40 ferits.
El Govern va respondre amb una campanya de perse-
cució i repressió indiscriminada d’anarquistes i sospito-
sos, que culmina el 1897 amb els Processos de Montjuic:
hi ha 400 empresonats i 5 penes de mort. En venjança,
Cánovas es assassinat per M. Angiolillo.
L’espiral de violència i repressió va dividir els anarquis
tes: un grup on estaven Anselmo Lorenzo i Federico
Urales es mostrà contrari al terrorisme.
