More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Revista invertebrats (16)
More from alex_mascu (20)
Revista invertebrats
- 1. ALBA FERNNDEZ, NRIA VZQUEZ,SERGI BENITO I ALFONS SANTOS FEBRER 2015 1R ESO C CINCIES DE LA NATURALESA CURS 2015 1)ELS PORFERS I ELS CELENTERATS 2)ELS CUCS 3)ELS MOL揃LUSCS 4)ELS ARTRPODES 5)ELS EQUINODERMS
- 2. ELS PORFERS Les esponges constitueixen al grup dels por鱈fers. El cos de les esponges t辿 forma de sac i est perforat per nombrosos porus, que es comuni- quen per mitj de Canals. A linterior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica amb lexterior per un orifici anomenat 嘆scul. 1. A quina caracter鱈stica del cos duna espon- ja fa referencia el nom de por鱈fer? El cos de les esponges t辿 forma de sac i est perforat per nom- brosos porus, que es comuniquen per mitj de Canals. A linterior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica amb lexterior per un orifici anomenat 嘆scul. 2. En qu竪 es diferencien un p嘆lip i una medu- sa? En qu竪 sassemblen? Es diferencien en que p嘆lips tenen forma de sac tubular, amb lobertura a lextrem superior del cos. Viuen fixats al fons del mar i les meduses tenen forma de paraigua amb lobertura a lextrem inferi- or. Viuen nedan activament o suran. I s'assemblen en que viuen agrupats amb el seu grup. 24. Copia el dibuix daquesta esponja i indica- hi per mitj de fletxes el recorregut que fa el el corrent daigua des que hi entra fins que en surt. 25. En el dibuix seg端ent es poden observar diversos por鱈fers i celenterats. A. Identifica-hi els animals de cada grup. Por鱈fers: esponja Celenterats: meduses, coral i p嘆lips. B. Dels celenterats identificats, indica quins tenen forma de p嘆lips i quins de medusa. Forma de p嘆lip: corall i p嘆lip. Forma de medusa: medusa. Els celenterats Tenen simetria radial. Tenen el cos tou, amb una obertura anomenada tentacles, que es comunica l'est坦mac que es diu cavitat gastrovascular Forma de p嘆lip, son tubular, amb obertura al extrem superior. Viuen fixats a el terra. En forma de medusa, tenen forma de paraig端es amb obertura a lex- trem inferior. Els por鱈fers i els celente- rats s坦n ani- mals dun organitzaci坦 molt senzi- lla, ja que no tenen ni 嘆r- gans ni apa- rells. ESPONJA 5. Els animals invertebrats 1. ELS POR- FERS I ELS CELENTE- RATS MEDUSA scul Canals Cavitat atrial Porus
- 3. 2. ELS CUCS El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral el cos tou i sense esquelet. Els platihelmints S坦n els cos m辿s senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense 嘆rgans de locomoci坦. Els nematodes El triquina i el cucs intestinals son nematodes. Tenen el cos cil鱈ndric, tou, no esta dividit en anells i els extrems acaben en punta. La majoria son de vida lliure, i aviten en ambients aqutics i en ambients terrestres. Alguns s坦n percids i produeixen malalties als animals i les plantes. No tenen 嘆rgans respiratoris. Els an竪l揃lids El cuc de terra i la sangonera s坦n an竪l揃lids. Tenen el cos tou i cil鱈ndric i dividit en anelles. Tots els anells s坦n semblants i tenen els mateixos 嘆rgans. Aquesta reproducci坦 danells al cos sanomena metameria. 3. Quines difer竪ncies hi ha entre els tres grups de cucs? Es diferencien en que els platihelmints tenen el cos pla, els nematodes tenen el cos cil鱈ndric i els an竪l揃lids tenen anells. 4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i an竪l揃lid? Platihelmint: S坦n els cus m辿s senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense 嘆rgans de locomoci坦. An竪l揃lid: El cuc de terra i la sangonera s坦n an竪l揃lids. Tenen el cos tou i cil鱈ndric i dividit en anelles. Tots els anells s坦n semblans i tenen els mateixos 嘆rgans. Aquesta reproducci坦 danells al cos sanomena metameria. 5. Els an竪l揃lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relaci坦 pot tenir aquesta caracter鱈stica amb el tipus de respiraci坦? Els an竪l揃lids terrestres respiren per a la pell i els aqutics respiren per brnquies. 28. Els an竪l揃lids s坦n un grup dinvertebrats que tan sols poden viure en medis aqutics o terrestres molt humits. Justifica a qu竪 creus que 辿s degut aquest fet. Perqu竪 respiren per la pell. 30. La t竪nia o solitria 辿s un cuc platihelmints en forma de cinta que pot arribar a fer quatre metres de longitud. A la part anterior del cos presenta una protuberncia ano- menada esc嘆lex o cap, prove誰da de quatre ventoses i duna corona de garfis punxeguts. A continuaci坦 t辿 una porci坦 prima, anomenada coll, i tamb辿 nombrosos segments, la mida i ledat dels quals augmenten a mesura que ens allunyem de l'esc嘆lex. A. Per a qu竪 utilitza la t竪nia les ventoses i els garfis? Els utilitzen per agafar-se. B. Investiga com es reprodueix la t竪nia i com 辿s el seu cicle vital. La t竪nia es reprodueix amb una porci坦 seva neix un individu. El seu cicle vital es que salimenta dels nostres nutrients. TNIA
- 4. Com s坦n els mol揃luscs? 3. ELS MOL揃LUSCS -Tenen simetria bilateral. -Tenen cap, massa visceral i peu. Al cap tenen 嘆rgans sen- sorial i boca. La massa visceral t辿 quasi tots els altres 嘆r- gans. -El peu el fan servir per nedar, reptar o excavar. Secreten un moc que els ajuda a despla巽ar-se. -Tenen un mantell (membrana fina que cobreix el cos) que produeix cap a lexterior una conquilla amb funci坦 protec- tora. Pot estar formada per una o dues peces anomenades valves. Com s坦n les funcions dels mol揃luscs? Els aqutics respiren per brnquies i els terrestres per pulmons. Tenen un aparell digestiu molt desenvolupat i tenen una alimentaci坦 molt variada. La fecundaci坦 pot ser interna o externa i la majoria s坦n ov鱈pars. En moltes esp竪- cies lembri坦 que surt de lou es transforma directament, mentre que en altres surt una larva que experimenta un proc辿s de metamorfosi. Hi han tres tipus de mol揃luscs, els gaster嘆podes, els bivalves i els cefal嘆podes. Els gaster嘆podes s坦n els cargols terrestres, els llimacs, les pagellides Els bivalves s坦n els musclos, les clo誰sses, les escopinyes, les navalles Els cefal嘆podes s坦n els pops, els nutils, les s鱈pies, els calamars... Grups de mol揃luscs Ex. 6 pg. 79 Quines funcions t辿 el peu dels mol揃luscs? Els serveix per despla巽ar-se. Ex. 7 pg.79 Quines s坦n les parts principals del cos dun mol揃lusc? Les parts principals s坦n el cap, la massa visceral i el peu. Ex.8 pg. 79 Busca en els conceptes clau el significat de gaster嘆pode, de bivalve i de cefal嘆pode.: GASTERPODE: Els gaster嘆podes presenten rea ceflica (cap), un peu muscul坦s ventral i una closca dorsal (que es pot veure redu誰da o suprimida en els gaster嘆po- des m辿s evolucionats); a m辿s a m辿s, quan s坦n larves, pateixen el fenomen de torsi坦, que 辿s el gir de la massa visceral sobre el peu i el cap. BIVALVE: Els bivalves habitualment presenten una conquilla separada en dues parts, amb les dues valves sim竪triques respecte a la l鱈nia de la frontissa. CEFALPODE: Els cefal嘆podes es caracteritzen per presentar simetria corporal bilateral, un cap prominent i una modificaci坦 del peu. Ex. 9 pg. 79 A quin grup de mol揃luscs pertanyen les ostres? Perqu竪? Les ostres pertanyen als bivalves perqu竪 tenen el seu cos protegit per dos petxines articulades per dents, les quals poden obrir-se i tancar-se. GASTERPODE : Tenen 4 tentacles, el peu lutilitzen per reptar i a la boca tenen una rdula (llengua amb dents petites). La majoria s坦n herb鱈vors. Alguns carn鱈vors esquincen les pre- ses amb la rdula. BIVALVES: El nom prov辿 de dues val- ves que formen la conquilla. Es tan- quen per lacci坦 duns m炭sculs molt potents. Tots s坦n aqutics i la majo- ria marins. Respiren per brnquies i salimenten filtrant aigua. CEFALPODES: Tots s坦n marins i tenen els ulls grossos. El seu peu sha convertit en tentacles. La majoria no tenen conquilla, daltres la tenen interna. Respiren per brnquies i s坦n carn鱈vors. Mitjan巽ant els tentacles subjecten a les preses.
- 5. Com 辿s el cos dels artr嘆podes? 4. ELS ARTRPODES -Tenen simetria bilateral. -Tenen un esquelet extern o exosquelet. Tenen una substncia anomenada quitina. Lexosquelet els protegeix dels depredadors. -Tenen ap竪ndixs articulats: potes, antenes, ales o peces bucals. -Tenen cap, t嘆rax i abdomen (la majoria). Els 嘆rgans dels sentits estan molt desenvolupats. Els ulls poden ser simples anomenats ocels o compostos. Com s坦n les funcions dels artr嘆podes? Nhi ha de carn鱈vors, herb鱈vors, carronyaires Els mascles i les femelles s坦n diferents. S坦n ov鱈pars i la fecundaci坦 sol ser interna. En alguns, de lou neix una larva que despr辿s fa el proc辿s de metamor- fosi. Al cr辿ixer shan de despendre de lesquelet intern i formar un de nou (muda). Les mudes succe- eixen diverses vegades a la vida de l'animal. Nhi ha quatre tipus: els insectes, els arcnids, els crustacis i els miripodes. Tenen cap, t嘆rax i abdomen. Ex. 10 pg. 80 Busca en els conceptes clau lorigen del terme artr嘆pode : Els artr嘆podes s坦n invertebrats dotats d'un exosquelet, un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades ap竪ndixs. Van apar竪ixer fa uns 99.000 anys. Els artr嘆podes inclouen els insectes, els arcnids, els crustacis i els miripodes. Ex. 11 pg.80 Quina funci坦 t辿 lexosquelet dels artr嘆podes? Els protegeix dels depredadors i evita la dessecaci坦 del cos. Ex. 12 pg. 80 Per qu竪 els artr嘆podes han de mudar la coberta externa? Com sanomena aquest proc辿s? Perqu竪 al cr辿ixer, es fan m辿s grans; l'exosquelet no creix i per aix嘆 sen han de despendre, per cr辿ixer. Aquest proc辿s sanomena muda. Constitueixen el grup m辿s nombr坦s. S坦n terrestres, marins i daigua dol巽a. Alguns exemples en s坦n els escorpins, els crancs, els milpeus, els escarabats...
- 6. Com s坦n els insectes Els insectes Es el grup d artr嘆podes m辿s nombr坦s.Els insectes han desenvolupat adapta- cions molt diverses i han ocupat tot l ambient. Al cap solen tenir un parell d ulls compostos, dos o tres ocels i un parell d antenes amb funci坦 olfactiva i t叩ctil. L estructura de la boca 辿s molt variable, i dep竪n del tipus d alimentaci坦 del animal. El t坦rax presenta tres parells de potes articulades i generalemt un o dos pare- lls d ales. La respiraci坦 es duu a treme per mitj duns tubs ramificats anomenats trquees, Presenten sexes seperats, tenen fecundaci坦 interna i son ov鱈pars.De l ou neix una larva que experimenta metamorfosi, en la qual poden pasar per una 炭nica fase larvria oper dues fases, la de larva i la de ninfa, com en el cas de les papallones. Aparells bucals dels insectes Boca mastegadora ( formiga ) Boca xucladora ( papallona ) Boca mastegadora i llepadora ( abella ) Metamorfosi de la papallona monarca. De cada ou que ha post la femella, neix una larva, anomenada eruga. L eruga, despr辿s d un per鱈ode de creixa- ment i madaruci坦, passa per una fase de nimfa, en la qual s embolcalla dins dun capoll, que rep el nom de crislide, i experimenta un seguit de canvis fins que es converteix en una papallona Foto larva Foto crislida Foto insecte adult Ex 13 Per qu竪 creus que els insectes tamb辿 s anomenen hexpodes? Perqu辿 tenen sis potes o tres parells de potes. Ex 14 Com respiren els insectes? Respiran a trav辿s d uns tubs ramificats anomenats trquees. Ex 29 Les fotograf鱈es seg端ents s坦n d una an竪l揃lid i d d una eruga. A) Eruga B) An竪l揃lid S assemblen en que els dos es depal巽en arrossegan-se pel terra i 辿s diferencien en que els anel揃lids s坦n aquatics i l eruga no. Ex 37 Quins dels animals seg端ents tamb辿 es consideren insectes socials? T竪rmites, formigues i vespes. Boca picadora i xucladora ( mosquit )
- 7. Els arcnids Gairab辿 tots s坦n terrestres i solen viure en zones seques i clides. Tenen els cos deividit en dues regions: el cefalot坦rax i l abdomen. Al cafalot嘆rax tenen dos quel鱈cerns, que sevreixen per menjar, dos pedi- palps, amb funci坦 defensiva i t叩ctil, i quatre parells de potes. Respiren per mitj de trquees. La major part s坦n carn鱈vors, i est叩n pro- ve誰ts d ungles,grafis i glndules verinoses per capturar les preses. Tenen sexes separats. N hi ha que s坦n ov鱈pars, altres s坦n viv鱈pars i tam- b辿 n hi han d oviv鱈pars, i en cap cas presenten metamorfosi. Els crustacis Gairab辿 tots s坦n marins, per嘆 tamb辿 n hi han d aigua dol巽a. Tenen el cos dividit en: cap, t坦rax i l abdomen, tot i que en mols casos el cap i el t``orax est叩n units formant el cefalot嘆rax. Al cap hi tenen dos parells d antene, unes m辿s llarges ue altres, un parell d ulls i mand鱈bules mastegadores. Al t坦rax tenen, generalment, cinc pa- rells de potes. L abdomen ests egmentat. Respiren per mitj de brnquies, situades a la base de les potes, o a tra- v辿s de la superficie del cos. Tenen una alimentaci坦 molt variada; fonamentalment s坦n carn鱈vors, per嘆 tamb辿 n hi ha alguns que s坦n filtradors i altres que s坦n parsis. La majoria tenen sexes separats. S坦n ov鱈pars, i presenten metamorfosi amb m辿s o menys fases larvries per arribar a l estat adult. Tenes vuit potes, viuen a terra es a dir, que son terres- tres Tenen dos parells d antenes al cap i cinc parells de potes. Viuen en el mar per tant son ani- mals marins. (Fer les activitats 15 a 18) Ex 15 Pg 82 Qu竪 s坦n els quel鱈cers dels arcnidai quina utilitat tenen ? Serveixen per menjar. Ex 16 Pg 82 Busca en els conceptes clau el significat de miripode. Grup dartr嘆podes que tenen dues antenes i un cos llarg i dividit en nombrosos segments.Cada segment t辿 un o dos parells de potes, com els centpeus o el milpeus.Del grec myri叩s: molt nombr坦s, i pod坦s: peu. Ex 17 Pg 82 A quin grup d artr嘆podes pertanyena els escorpions i les paparres ? Pertanyen a el grup dels arcnids. Ex18 Pg 82 Quins 辿s la principal diferencia que hi ha entre els centpeus i els milpeus ? Que els cenpeus s坦ncarn鱈vors mentre queels milpeus s坦n herv鱈vors. Els miripodes S坦n artr嘆podes terrestresque viuen en llocs foscosi humits. Tenen el cos allargat i format pel cap i el troc, amb un nombre variable de segments igual. A cada segment poden tenir un parell de potes, com en el cas dels cent- peus, o dos parells de potes, comtene mil peus. Al cap tenen unes antenes, ulls simples i una boca amb mand鱈bules mastegadores. Respiren per mitj de trquees. Alguns s坦n carn鱈vords, com els centpeus, men- tre que altres s坦n herv鱈vors, com elscentpeus. El milpeus 辿s un mirpode que s enrotlla com a mecanismo de defensa
- 8. Com 辿s el cos dels equinoderms 7. Els equinoderms Tenen una simetria radial, tot i que en les larves 辿ws bilateral. Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes cil鱈ndrica com les holot炭ries o estrellada, com les estrelles de mar. Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell i que poden estar lliurees articulades o fins i tot, soldades entre si. No tenen un cap diferenciat i la boca sol estar situada a la part inferior del cos. Com s坦n les funcions dels equinoderms Els equinoderms es desplacen per mitj dun aparell exclusiu daquest grup danimals laparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens daigua que for- men els anomenats peus ambulacrals. Respiren a trav辿s de la pell. S坦n animals carn鱈vors i salimenten bsicament de petits crustacis i de mol揃lusc. Grups dequinoderms Asteroideus Estrelles de mar. 19 Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm. Grup danimals invertebrats de simetria radial coberts per plaques i espines. 20 Qu竪 辿s laparell ambulacral? Quina funci坦 fa? L'aparell ambulacral 辿s exclusiu dels equinoderms . Aquest es compon d'una s竪rie de tubs , plens d'aigua, que recorren el cos de l'animal i que acaben en uns tubs m辿s fins o peus que actuen com ventoses , depenent de la pressi坦 de l'aigua al seu interior. S'utilitzen per al despla巽ament , excreci坦 , locomoci坦 , respiraci坦 . Equinoideus Garotes o eri巽ons de mar. Ofiuroideus Falses estrelles. Hooturioideus Cogombres de mar. Crinoideus Clavellines o lliris de mar.
- 9. A fons Himen嘆pters Tenen dos parells dales membranoses tot i que alguns no en tenen. D鱈pters Tenen dos parells dales membranoses. Les posteriors est叩n reduides aa 嘆rgans que mantenen lequilibri quan volen. Cole嘆pters Tenen dos parells dales. Les anteriors s坦n gruixudes dures i opaques. Dermpters Tenen les ales anteriors molt curtes i les de darrere molt grosses. Ort嘆pters Tenen dos parells dales les anteriors endurides i les posteriors plegades sota les primeres. Heter嘆pters Tenen dos parells dales. Les anteriors tenen una partengruixida i les poste- riors s坦n membranoses. Lepid嘆pters Tenen dos parells dales membranoses amb escates. Odonats Tenen dos parells dales estretes, groses i membranoses. Sifonpters No tenen ales. Les potes est叩n adap- tades per fer salts.